Mostrando entradas con la etiqueta Pamplona. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pamplona. Mostrar todas las entradas

martes, 19 de septiembre de 2023

Código genealógico, casa de Navarra, Regum Pampilonensium

III.

(N. E. Es del libro Historia de España, Carlos, Charles Romey, Tomo II. Apéndice III.)


Código genealógico
inédito sobre la casa de Navarra, de fines del siglo décimo,
conservado en los archivos del priorato de Santa María de Meyá
(Meià).

1 Ordo numerum Regum Pampilonensium ... ::::
nneco (Enneco : Íñigo Arista) cognomento Aresta genuit
Garsea Enneconis, et domina Assona qui fuit uxor de
Domingo Muza qui
tenuit Boria et Terrero domina... Onam qui fuit uxor de Garsea
Malo
.

2 Garsea Enneconis accepit uxor domina...
filia de ... et genuit Fortunio Garseanis et Sarcia (sic)
Garseanis et domina Onneca qui fuit uxor de Aznari
Galindones
de Aragone.

3 Fortunio Garseanis
accepit uxor domina Oria filiam de ... et genuit Enneco
Fortunionis
et Asenari Fortunionis, et Belasco
Fortunionis
, et Lope Fortunionis et domina Enneca
qui fuit uxor de Asenari Sanzones de Larron.

4 Sancio
Garseanis
accepit uxor, et genuit Asnari Sancionis qui et
Larron. Aznari Sanzionis accepit uxor domina Onneca,
Fortuni Garceanis filia, et genuit Sanzion Aznari et
domina Tola regina et domina Sanzia. Ista Enneca
postea accepit regi Abdella, et genuit Mahomat Iben
Abdella
.

5 Enneco Fortuniones accepit uxor domina
Sanzia filia de Garsea Scemonis, et genuit Fortunio
Enneconis
... et domina Auria, qui fuit uxor de Munio
Garseanis
, et domina Lupa uxor Sanzio Lupi de
Arequil
.

6 Ista domina Sanzia postea accepit virum
domino Galindo comes de Aragone, et genuit ex eo domina
Andregoto regina domina de Belasquita. Ista
Belasquita habuit virum Enneco Lupiz de Estigi et de Zillegita.

7
Asnari Fortunionis accepit uxor... et genuit Fortuni Asnari
qui et cognomento Orbita. (salta página) pater fuit de Garsea
Fortuniones de Capanas.

8 Belasco Fortunioni accepit uxor et
genuit domina Scemona qui fuit uxor de rege Enneco Garseanis et
domina Tota uxor de Enneco Manzones de Lucentes, et domina Sanzia
uxor Galindo Scemenonis de Pinitano Fortunio Enneconis accepit
uxor... et genuit Garsea Fortunionis, et Enneco Fortunionis et domina
Sanzia.

9 Item alia parte regum I:::: arsea (Garsea)
Scemenonis et Enneco Scemenonis fratres fuerunt. Iste Garsea accepit
uxor Onneca Revelle de Sancosa (: Sangüesa), et genuit Enneco
Garseanis et domina Sanzia.

10 Postea accepit uxor domina
Dadildis de Paliares soror Regimundi comitis, et genuit Sanzio
Garseanis et Scemeno Garseanis. (Scemeno, Scemena : Jimena, Ximena,
Gimena)

11 Enneco Garseanis accepit uxor domina Scemena,
et genuit Garsea Enneconis qui fuit occisus in Ledena, et Scemene
Enneconis, et Fortunio Enneconis, et Sanzio Enneconis. Isti tres ad
Cordubam fugierunt. Eorum soror fuit Garsea Enneconis de Olza nomine
domina Tota. (doña Tota, Toda)

12 Scemeno Garseanis
accepit uxor domina Sanzia Aznari Santionis filia; genuit Garsea
Scemenonis, et Sanzio Scemenonis qui habuit uxor dominam Quisilo
filia de domino Garsea comitis Bagiliensis, et alia filia
domina Dadildis
uxor de domino Muza Aznari.

13 Iste Garsea
Scemenonis occidit sua mater in Galias in villa qui dicitur Laco, et
occiderunt eum in Saleraro Jhoannes (: Johannes) Belescones et
Cordelle. Iste Scemeno Garseanis habuit ex ancilla filium Garseanus
qui est mortuus in Cordoba.

14 Sanzio Garseanes optime
imperator
accepit uxor Tota Asnari, et genuit Garsea rex, et
domina Onneca, et domina Sanzia, et domina Urraca, hac domina
Belasquita, nec non domina Orbita, et ex ancilla habuit alia filia
domina Lopa, qui fuit mater de Regemundo de Bigorra.

15 Domina
Onneca fuit uxor Aldefonsi regis Legionensis, et genuit filium
Ordonii qui est mortuus in Cordoba.

16 Domina Sanzia
fuit uxor Ordonii imperatoris. Postea habuit virum Alvaro
Arrumelliz de Alaba. Demumque fuit uxor Fredenando comitis.

17
Domina Urraca fuit uxor domini Ranimiri regis, frater Adefonsi regis,
et Froila, et habuit filios domino Sanzio rex, et domina Giloira Deo
vota.

18 Iste Ranimirus ex alia uxore Galliciensis nomine...
habuit filium Ordoni regis.

19 Domina Belasquita uxor
fuit domini Momi comitis Bischaiensis, genuit filios Acenari
Momiz, et Lupe Momiz, et domina Belasquita. Postea uxor fuit domini
Galindo filium Bernardi comitis et domine Tute. Demumque habuit virum
Fortunio Galindonis. Garsias rex cognomento Tremellonis genuit regem
Sanctium qui pro militie strenuitate Quatrimanus vocabatur.
(Rey Sancho III el cuatro manos, por su capacidad militar)

20
Sanctus rex ex ancilla quadam nobilissima et pulcherrima, que fuit de
Aybari, genuit Ranimirum regem cognomento Curvum, quem
regni particule id est Aragoni perfecit. Deinde accepit
uxorem legitimam reginam Urracam filiam comitis Sanzio de
Castella
, ex qua genuit Ferrarum prius comitem
Castelle
, postea regem Legionis, et ex ea genuit regem
Garsiam Navarre. Iste Santius regnum suum dilatavit
usque ad fluvium Pisorga, (Pisuerga) et caminum S. Jacobi,
quod peregrini per devia Alabe declinabant timore Maurorum,
per locum ubi hodiè est, sine obstaculo currere fecit et securum.
Regnavit annis LXV et obit era MLXXII. (era 1072)

lunes, 15 de marzo de 2021

Tomo XIX, 19, 1462, 2 de abril

COLECCIÓN
DE

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA


CORONA
DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN


POR
SU
ARCHIVERO
D. Manuel de Bofarull y de Sartorio.


Tomo
XIX.


LEVANTAMIENTO GUERRA
DE CATALUÑA

en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A
AQUELLOS SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN
POR
D. MANUEL
DE BOFARULL Y DE SARTORIO,
Archivero de la Corona de Aragón.



Tomo
VI.

BARCELONA.

EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1860.



AÑO
1462.

2 DE ABRIL.

Fue leída, en la sesión de este
día, la siguiente carta, que había enviado la señora Reina.

Als reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles be
amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres
los diputats e consell representants lo Principat de
Cathalunya.
La Reyna tudriu etc.
Reverend
venerables pares en Christ egregis nobles magifichs ben
amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Ir
digmenge dos hores passat mig jorn reebem per
correu letres del dit Senyor ab les quals sa Senyoria
nos certifica com ab aquella ere junt mossen Pierres
de Peralta
que li havia portada nova axi ab letres
del Illustrissimo Rey de França
com del comte de Foix com la concordia entre la Majestat del
dit Senyor Rey e lo dit Rey de França
era feta e fermada la qual lo dit Rey de França
tremetia a la prefata Majestat per lo dit comte de Foix e lo
gran Senescal de Santoge ab los quals lo
dit Senyor habia consignat e donat loch de veures
en la sua ciutat de Pamplona on se preparava de
anar la Excellencia sua. E mes que lo Illustrissimo
Rey de Fran
ça
per
los dessus dits scriu e tramet a dir al dit
Senyor com sa voluntat es de fer e complir tot ço e
quant per la Serenitat sua sera ordenat ab tota
obediencia com si lo dit Senyor li ere pare. E en
aquella reputacio diu lo vol haver e no resmenys desige
en singular manera volerse veure ab lo dit Senyor en
aquella part o loch hon sa Senyoria ordenara hoc
fins entrar dins Navarra o Pamplona o alla on sa Senyoria
elegira la qual com dit es se prepara anar a Pamplona per
concordar ab los dits comte e senescal de totes coses e
principalment del loch per fer les dites vistes encontinent.
Encara mes nos dona avis haver reebuda nova carta de
Castella
per letres de la comtessa de Castre e del
justicia Darago e de altres a sa Excellencia trameses
com lo compromes entre lo dit Senyor Rey e del
Illustrissimo Rey de Castella es porrogat per temps de
hun any continuament comptador restant aquell en la forma e en
aquelles persones que de primer ere fermat. E par quant aquestes
noves son tals e axi bones saludables que no solament redunden per
aquelles a nos consolacio e plaer mes encara porten molt benefici
repos e tranquillitat a tots los regnes e terres del
dit Senyor Rey e nostres e signantment a tot lo Principat de Cathalunya havem volgut fer a tots vosaltres en
consolacio e plaer nostres participar axi com aquells los
quals som certa que com a bons e fidelissimos vassalls e
naturals afectats desijats (occitano;
deseáis; dessicheu, dessichéu, dessicháu, dessichau; desitgeu,
etc)
lo servey e honor e benavenir de vostre Rey
e Senyor e lo benefici repos e tranquillitat de
aquest dit Principat. Dada a XXVIII dies de març

del any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Leída
la carta que precede, pasóse a votación sobre el asunto de las
banderas, contestación a la señora Reina y demás que comprende el
siguiente voto del obispo de Vich, el qual fue adoptado como
deliberación, después de examinado el número de los votantes, por
alcanzar mayoría.

Lo Senyor bisbe de Vich dix
que sia comes a les nou persones havents carrech del
fet de les banderes quina e qual resposta se deu fer a la
Senyora Reyna daço
que sos embaxadors han dit e explicat als deputats
e consell e aximateix quina resposta sera feta a la letra huy
rebuda de la dita Senyora Reyna avisatoria de les concordies del
Senyor Rey ab los Reys de França e de Castella
e que sien elegits dos o tres dels qui han carrech dels fets
de don Jofre de Castro qui tinguen aprop los consellers
e consell de Barchinona que spatxen lo fet del dit don
Jofre.

jueves, 20 de septiembre de 2018

La marca hispánica a escomensaméns del siglo IX

La marca hispánica a escomensaméns del siglo IX

Pueblos vascos, Pamplona, Sangüesa, Jaca, Pallars, Urgel, Conflent, Cerdaña, Rosellón, Vallespir, Peralada, Ampurdán, Besalú, Osona, Gerona, Sobrarbe, Ribagorza, 

La marca hispánica a escomensaméns del siglo IX