Mostrando entradas con la etiqueta Racine. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Racine. Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de febrero de 2026

Raditz, Razitz, Raitz - Eradicar, Erradiquar

Raditz, Razitz, Raitz, s. f., lat. radix, racine, souche.

Es arbres senes razitz.

G. Riquier: Aissi pert.

Est arbre sans racines.

Raitz d' erbas pressiosas. Liv. de Sydrac, fol. 44.
(chap. Arraíls d'herbes pressioses : medissinals.)

Racines d'herbes précieuses.

Dens... han lors razitz en las mandibulas. Eluc. de las propr., fol. 43.

Les dents... ont leurs racines dans les mâchoires.

Fig. Una falsa deschausida

E raditz de mal linhatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Une fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage.

Vantars, so es la seconda raitz d' orguelh. Liv. de Sydrac, fol. 128.

Le vanter, c'est la seconde racine d'orgueil.

Loc. Il era de tot faiz benestan

Cim e raditz, flors e frutz e semensa.

Lanfranc Cigala: Eu non chant.

Elle était de tout fait bienséant sommet et racine, fleur et fruit et semence.

ANC. FR. De la rais jusques en la cime.

Guill. Guiart. Du Cange, t. IV, col. 125.

ANC. CAT. Razitz. ESP. (raíz) PORT. Raiz. IT. Radice. (chap. Arraíl, arraíls; raíl, raíls tamé són les de la vía, víes, ferrocarril : carril o carrilet de ferro.)

Raditz, Razitz, Raitz, radix, arraíl, arraíls, raíces, raíz


2. Raiseta, s. f. dim., petite racine.

De rafe penretz raisetas.
(chap. De rabe pendréu arrailetes, railetes. Vore rabe, rave, rabaneta mes amún.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

De raifort vous prendrez petites racines.

3. Racina, Razina, s. f., racine.

Escalfa la testa e art la racina dels cabels. Liv. de Sydrac, fol. 87.

Échauffe la tête et brûle la racine des cheveux.

Fig. Ieu no' n partray a ma vida,

Tant es de bona razina.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo.

Je n'en partirai de ma vie, tant elle est de bonne racine.

4. Razigament, s. m., racine.

Per donar a las dens plus fort razigament. Eluc. de las propr., fol. 42.
(chap. Pera doná a les dens mes fort arrailamén; pl. arrailamens.)

Pour donner aux dents plus forte racine.

5. Radicar, Razicar, Razigar, v., lat. radicari, enraciner, prendre racine.

Part. pas. Al gra es necessari que prenga humiditat.. e pueys que sia razigat per accio de calor.

Las dens so en las mandibulas razigadas cum en lor fundament.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 43.

Au grain il est nécessaire qu'il prenne humidité... et puis qu'il soit enraciné par action de chaleur.

Les dents sont dans les mâchoires enracinées comme en leur fondement.

CAT. ESP. PORT. Radicar. IT. Radicare. (chap. Radicá, arrailá, radicás, arrailás: radico, radiques, radique, radiquem o radicam, radiquéu o radicáu, radiquen; radicat, radicats, radicada, radicades; yo m'arraílo, t'arraíles, s'arraíle, mos arrailem o arrailam, tos arrailéu o arrailáu, s'arraílen.)

- Arracher.

Radica aquela mais que no sia annexa am autra dent.

Trad. d'Albucasis, fol. 21.

Arrache celle-là pourvu qu'elle ne soit annexée avec autre dent.

Part. pas. Si es la dent poyrida, sia razicada.

Collect. de Recettes de médecine.

Si la dent est pourrie, qu'elle soit arrachée. (chap. Arrencá (arrancá): arrenco, arrenques, arrenque, arrenquem o arrencam, arrenquéu o arrencáu, arrenquen; arrencat, arrencats, arrencada, arrencades; sego o arrenco? arrenca!; yo arrencaría; yo arrencaré; si yo arrencara - a corre, com Puigdemont -)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

6. Radicacio, s. f., radication, action de prendre racine.

Quand prendo radicacio. Eluc. de las propr., fol. 50.
(chap. Cuan (ells, elles) prenen radicassió : cuan ells o elles arraílen, radiquen, trauen arraíls, com cuan se sembren les pataques a trossos, en un o mes ulls, que después són grills y arraíls.)

Quand ils prennent radication.

CAT. Radicació. ESP. Radicación. PORT. Radicação. IT. Radicazione.
(chap. Radicassió, radicassions; arrailamén, arrailamens.)

7. Radical, adj., lat. radicalis, radical.

La humiditat radical que rema en la razitz.

Cor, qui es radical comensament de totas virtutz.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 229.

L'humidité radicale qui reste dans la racine.

Le coeur, qui est radical commencement de toutes vertus.

CAT. ESP. PORT. Radical. IT. Radicale. (chap. Radical, radicals.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

8. Razir, v., déraciner, arracher.

Sos murs escravantar, albrez razir,

E sa terra gastar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Ses murs renverser, arbres arracher, et sa terre dévaster.

Part. pas. Entro que los vergiers aurem razis
E las fons amparadas e 'ls pots sazitz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Jusqu'à ce que les vergers nous aurons arrachés et les fontaines prises et les puits saisis.

Fig. VII C (700) ch. de chap razis. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Sept cents chevaliers de chef privés.

9. Araigar, Araizar, v., arracher, déraciner.

Fig. Maledicios araiza lor fondamens. Trad. de Bède, fol. 70.

La malédiction déracine leur fondement.

Part. pas. Devunt esser araigat li vice en home.

L' ergoils d' ergolios es araigaz. Trad. de Bède, fol. 44 et 73.

Doivent être arrachés les vices en homme.

L'orgueil d'orgueilleux est arraché.

ANC. CAT. Arraygar. ESP. Arraigar (desarraigar, arrancar). PORT. Arreigar.
(chap. Desarrailá, arrencá.)

10. Arasignar, v., déraciner, arracher.

Totas las malas herbas no si poden pas arasignar ni ostar de mest las bonas.

Arbre de Batalhas, fol. 142.

Toutes les mauvaises herbes ne se peuvent pas arracher ni ôter du milieu des bonnes.

11. Desrazigament, s. m., déracinement, arrachement.

Desrazigament si deu far ab avizament, quar autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Le déracinement se doit faire avec avisement, car autrement... le froment il déracinerait.
(chap. Desarrailamén, desarrailamens; arrencamén, arrencamens. Arrencadissa de abres, arrencadisses de boches.)

12. Desraygar, Desrazigar, v., déraciner, arracher.

Autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Autrement... le froment il arracherait.

Fig. Que nos deslivre dels VII peccats mortals e los desrazigue de tot nostre cor. V. et Vert., fol. 37.

Qu'il nous délivre des sept péchés mortels et les déracine de tout notre coeur.

Cum selh desamat amans

Que de joi se desrazigua.

Giraud de Borneil: Quan la bruna.

Comme cet amant dédaigné qui de joie se déracine.

Part. pas. Coma un albres qui es desraygatz e gitatz de terra.
(chap. Com un abre (albre) que es desarrailat (arrencat) y gitat de la terra (gitat, de gitá: expulsat, tret; verbo foragitá: gitá fora, expulsá, fotre fora; tamé gitá ere vomitá, potá, bossá, se díe als masos de Beseit - Arnes.)

Liv. de Sydrac, fol. 42.

Comme un arbre qui est déraciné et mis hors de terre.

Zizania.… naysh entre froment... et es a el mot dampnoza, si no es desrazigada. Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. La cañota (sissaña, lolium temulentum) ... naix entre lo formén (blat - tardá -) ... y li es an ell mol maligna, si no es desarrailada (arrencada). Sobre tot es mol perillosa pera los bous y vaques, que se unflen si ne mingen, poden morí de cólic; lligí lo cuento del “meche y menescal de Valderrobres.”)

L'ivraie.… naît entre le froment... et est à lui moult dommageable, si elle n'est arrachée.

cañota, sissaña, zizania, cizaña


ANC. CAT. Desraygar, desreygar. ESP. Desraigar (desarraigar). IT. Disradicare.
(chap. Desarrailá, arrencá : desarraílo, desarraíles, desarraíle, desarrailem o desarrailam, desarrailéu o desarrailáu, desarraílen; desarrailat, desarrailats, desarrailada, desarrailades; yo desarrailaré; yo desarrailaría; si yo desarrailara.)

13. Darradigar, v., déraciner, arracher.

Part. pas. La vinha... sia tota darradigada. Cout. de Condom.

Que la vigne. .. soit toute arrachée.

14. Enrazigar, v., enraciner.

Fig. Mot fan l'amor enrazigar. Brev. d'amor, fol. 5.

Moult font l'amour enraciner.

Enrazigans la vostra fe. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Colossiens.
(chap. Arrailán la vostra fe; radicán.)

Enracinant la votre foi.

Part. pas. Es l' albre de vida plantatz

Sobre lieys et enrazigatz.

Brev. d'amor, fol. 64.

Est l'arbre de vie planté sur elle et enraciné.

Es aissi enrazigatz,

Que greu er jamais abatutz,

Que la razitz es malvestatz.

Marcabrus: Pois l'inverns.

Il est ainsi enraciné, que difficilement il sera jamais abattu, vu que la racine est méchanceté.

15. Enraigar, v., enraciner.

Part. pas. Enraigat e fundat en caritat.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.

Enracinés et fondés en charité.

16. Esraigar, v., déraciner, arracher.

Fig. Nostra nonsabensa

E romp e 'sraig.

Lantelm: Lanfranc de.

Notre ignorance et rompt et déracine.

ANC. FR. Tot en esrache et poil et cuir.

Roman du Renart, t. III, p. 318.

Lors comence ses puins à batre

Et ses cheveus à esragier.

Roman de la Violette, p. 172.

Et maint chevels esraigié dou chief fort.

Roman de Roncevaux.

IT. Sradicare. (ESP. Erradicar.)

17. Eradicacio, s. f., lat. eradicatio, déracinement, arrachement.

Que tu cures la dent... e tardes en tota eradicacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20.

Que tu cures la dent... et tardes en tout arrachement.
(chap. Erradicassió, erradicassions : arrencamén, desarrailamén.)

18. Eradicar, Erradiquar, v., lat. eradicare, déraciner, arracher, enlever.

Es forsat aquela dent eradicar.

Entro que erradiques tota la corrossio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 11.

Est forcé de cette dent déraciner.

Jusqu'à ce que tu enlèves toute la corrosion.

Part. pas. Sia eradicatz de la sua razit.

Quan es eradicada.

Trad. d'Albucasis, fol. 40 et 20.

Soit déraciné de la sienne racine.

Quand elle est déracinée.

ANC. FR. Des vents alpins qui tâchent à l'envi... L'éraciner.

Desmazures, Trad. de l'Énéide, liv. IV, p. 188.

IT. Eradicare. (ESP. Erradicar. chap. Erradicá - desarrailá, arrencá - acabá en algo, per ejemple la Ascuma y algún cap dels catalanistes, sobre tot los pancatalanistes aragonesos : erradico, erradiques, erradique, erradiquem o erradicam, erradiquéu o erradicáu, erradiquen; erradicat, erradicats, erradicada, erradicades.)

miércoles, 21 de julio de 2021

XXX, ADEU Á MALLORCA. Dedicada á en Jeroni Forteza.

XXX

ADEU
Á MALLORCA.



(DEDICADA
Á EN JERONI FORTEZA.)



Quand
viendra ce primptemps par qui tants d´exilés
Dans les champs
paternels se verrons rappelés.
(Racine, fill.)







I
LOS
AMICHS.

- Los fruyts y fulles dels arbres
Se començan á
mostir;
Un á un cauen los pámpols
Y´l vent en fa remolins.




Se
posa vel de tristesa
Lo celatje esmortehit,
Perque la Tardor
plorosa
Ja sempenteja á l´Estiu.





XXX

ADIOS
Á MALLORCA.



(DEDICADA
Á JERÓNIMO FORTEZA.)



I
LOS
AMIGOS.

- Los frutos y las hojas de los árboles empiezan á
marchitarse; cae la pámpana, y el viento forma con ella
remolinos.

El cielo amortecido se cubre con triste velo;
porque el lloroso Otoño empuja para atras al risueño Verano.
També
les suaus alegríes
Ja s´allunyan de mon pit;
Perque m´estada
entre voltros
S´acaba avuy, mos amichs.

Vel se
torna de tristesa
Lo vostre recort per mi;
Que volant, volant,
les hores
M´han duyt lo temps de partir.

- ¡Oh, vés!;
ton seny il-lumina
Ab la llum del cel, amich.
Vés; que tos
germans d´Espanya
Del Be´t mostren lo camí.




Vés;
que sempre te seguesca
De la gloria l´esperit;
Y nosaltres
nous avenços
Pugam veure desde aquí. -

II
LA MARE.

-
M´apar que´l barco ja roda,
Tremolor en les mans tinch;
Tal
volta en aquesta vida
Nos veym ara ´l derrer pich.

Vina,
una paraula ascolta
Que ta mare te vol dir:
No´m dexes altra
vegada,
No t´en vajas, mon abrich.




También
las dulces alegrías se alejan de mi corazon; la temporada de estar
entre vosotros concluye hoy, amigos míos.

Vuestro recuerdo se
cubre con velos de melancolía; las alígeras horas me han traído ya
el tiempo de separarnos.

- ¡Oh vé, amigo!; ilumina tu alma
con la luz del Cielo. Vé; que tus hermanos de España te enseñen el
camino de la Felicidad.

Vé; que siempre te acompañe el genio
de la gloria; y nosotros desde acá podamos contemplar nuevos
avances.



II
LA
MADRE.

- Paréceme oír el ruido del barco; tengo las manos
temblorosas; quizá hoy nos vemos por última vez en el mundo.

Vén;
escucha una sola palabra que te dice tu madre: no me dejes este año;
no te vayas, amparo mío.








Ton
pare y tes germanetes
Fan de llágrimes un riu;
Si desgracia
´ns persegueix
Consol no hi haurá per mi.

- Mes jo´m
recordo, ma mare,
Que UN DEBER he de complir;
Que l´estel de
la sòrt mía
No arriba encara al cenit.

- Mes enguany, exa
ivernada
Sembla que no tendrá fí;
No t´en vajas, no t´en
vajas,
Y oblida somnis altius.

L´ivern, del foch á la
vora,
T´agombolies junt ab mi,
Resant les velles
pregaries,
Mentres plou totes les nits.

- ¿Y lo mal fat no
he de véncer?
¿No pujaré dalt lo cim
Hont de victoria la
terra
Deu me senyala ab son dit?

- ¡Ah! si t´estimas més
veure
LA BONA CAUSA enaltir,
Mon amor t´ombretj d´enfora,
Y
te guart de tos perills.




Tu
padre y tus hermanitas están hechos un mar de lágrimas; si la
desgracia nos persigue, no habrá consuelo para mí.

- Pero yo
me acuerdo, madre, de que he de cumplir un sagrado DEBER; que la
estrella de mi destino no ha llegado todavía al cénit.

-
Pero este año el invierno va á ser muy largo; no te vayas, no te
vayas, y olvida sueños altivos.

En las veladas invernales, te
abrigarás conmigo cerca de la llama del hogar; y rezaremos las
oraciones antiguas, miéntras la lluvia baña el techo.

- ¿Y
no he de vencer la fatalidad que me rodea? ¿y no he de subir á la
cima, desde la cual Dios me señala el país de la victoria?

-
¡Ah! si prefieres ver enaltecido lo que se ha llamado la BUENA
CAUSA, mi amor te proteja desde léjos, y te guarde de peligros.







Les
hores passan depressa,
Dónam un abraç, car fill.
- Y l´ánima
ab ell, ma mare.
- ¡L´ángel meu tos passos guíy! -


III
NAVEGANT.



De
ma ciutat benvolguda
M´alluny, y vaig als confins
D´unes
forasteres platjes
Ahont tal volta he de morir.

Adeu, ma
mare entristida,
Que mirau com se fa endins,
De les roques de
ma terra,
La nau qui s´emporta al fill.

Adeu, la mía
companya,
Arreveure, oh mos amichs,
Qu´ab blanchs mocadors que
volan
M´enviau l´amor que sentiu.



Placia
á Deu qu´ensaboresca
Qualque día o delit
De vostres dolces
paraules,
¡Ay!, sense por de finir.




Que´l
día de ma tornada
A nostra llar per l´estiu,
Com carinyosa
oronella,
Torni prompte, prompte arrib.
…




Las
horas pasan veloces; dame un abrazo, hijo de mi corazon. - Y el alma
con él, madre. - ¡El ángel de mi guarda guíe tus piés! -


III
NAVEGANDO.

Me alejo de mi querida Palma. Voy á
otras tierras, en donde tal vez me asaltará la muerte.

Adios,
triste madre mía, que, de pié sobre las rocas de la playa, miras
cómo se va alejando la nave que se lleva al hijo.



Adios,
compañeros; adios, amigos, que, agitando blancos pañuelos, me
enviáis una última prueba de vuestro amor.

Quiera el Cielo
que algun día podamos saborear nuestras dulces pláticas, sin riesgo
de tener que interrumpirlas de golpe.

Que el día de mi
regreso al seno del hogar, en el verano, cual cariñosa golondrina,
venga pronto, pronto llegue...








Estam
en mig de les ones,
Aygua y cel son infinits;
Ja s´estojan les
montanyes,
Ja ´s perden los boschs de pins.

Lo sol ponent
hi esmelta
Catifes d´or y safí....
¡Oh calla, calla,
Mallorca,
Calla, per Deu, t´ho suplich!

Derrers de
Setembre de 1880.

FÍ DEL LLIBRE PRIMER.







Estamos
en medio de las olas; el mar y el cielo son infinitos; ya se ocultan
las montañas, ya se pierden de vista los pinares.

El sol
poniente esmalta con sus últimos rayos alfombras de oro y zafir...
¡Oh, calla, calla, Mallorca; calla, por Dios, te lo ruego!

FIN
DEL LIBRO PRIMERO.