Mostrando entradas con la etiqueta Ramon Llull. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ramon Llull. Mostrar todas las entradas

sábado, 6 de noviembre de 2021

IL TESTO PROVENZALE DEL LIBRE DE LA DOCTRINA PUERIL.

IL TESTO PROVENZALE DEL LIBRE DE LA DOCTRINA PUERIL. 


(Obra íntegra no publicada por Vincenzo, sólo un extracto).

Nota di V. de Bartholomaeis, presentata dal Socio E. Monaci

Col titolo di Liber doctrinae puerilis è attribuito a Raimondo Lull un trattato didattico-morale in prosa, ch'egli avrebbe scritto verso il 1275 per istruzione del proprio figliuolo. Dell'opera, che rimane ancora inedita, si hanno due redazioni, l'una catalana e l'altra latina, conservate in mss. della biblioteca di Monaco (se refiere a München de BayernMonaco di Baviera, donde monaco : Mönch : monje) (1: Histoire littéraire de France, XXIX, p. 325 (Littré). ). Sono ora in grado di segnalarne una terza provenzale, esistente nel cod. E, 4 sup. dell'Ambrosiana di Milano

https://ambrosiana.comperio.it/opac/detail/view/ambro:catalog:70144

https://lullus.ub.uni-freiburg.de/files/lullus/DocPortal_derivate_00013814/schriften.html

Milano, Biblioteca Ambrosiana E4 SUP, doctrina pueril, provenzal, occitan


È questo un ms. di piccolo formato (mm. 12 X 16), membranaceo, con legatura antica, di cc. 71. Scritto a doppia colonna, con iniziali alternativamente rosse e azzurre, da una mano transalpina, lo si potrebbe riportare al sec. XIII e forse più in là dell'ultimo quarto; se su questo punto non ci consigliasse la debita circospezione la data stessa assegnata alla composizione lulliana. Il libro vi è contenuto intiero in tutte e cento le rubriche che lo compongono e con la tavola che si trova in testa al volume. 

Secondo l'Histoire littéraire (l. c.), il Lull avrebbe prima composto il trattato in catalano e poscia lo avrebbe tradotto in latino. Ma, poichè non è infrequente il caso che il fecondo poligrafo maiorchino passi come autore di scritti non attribuitigli con piena ragione, o di cui non è che il traduttore, così ora, alla presenza della redazione provenzale, può nascere ben legittimo il sospetto che la redazione primitiva della Doctrina pueril non sia la catalana. E di catalanismi, almeno de'  più perentori, si mostra scevro il testo ambrosiano

Questa questione mi propongo di studiare quando metterò a stampa integralmente la nuova redazione e avrò avuto l'agio di fare i necessari riscontri con le altre. Intanto mi limito a dare l'annuncio e un saggio di quella; la quale, in ogni caso, rappresenta sempre un acquisto per la storia della letteratura provenzale. 

Si tratta di un libro di testo per l'insegnamento che oggi diciamo secondario, e che, quantunque abbia carattere privato, nondimeno di una certa diffusione dovè godere di là e di qua da' Pirenei. La forma è quella di una enciclopedia. Infatti, prendendo le mosse da Dio e dalla creazione, il precettore passa successivamente a fornire insegnamenti sugli articoli della fede cristiana, su' precetti del decalogo, sulle virtù e su' vizi, sulle varie religioni o leggi, sulle sette arti liberali, sul diritto, sulle arti meccaniche, su' principi, su' chierici e su' religiosi, sull' anima e sul corpo, sulla vita e sulla morte, su' costumi, su' quattro elementi, sull'anticristo, sulle sette età del mondo, sugli angeli, sull'inferno e sul paradiso. È insomma un tutto complesso e compiuto, ben racchiuso in quella cifra tonda di cento rubriche. 

E non minore interesse desta forse rispetto alla lingua. Per attenermi a quanto merita di esser messo in rilievo in una prima comunicazione, noterò che nel testo ambrosiano sono in generale rispettate le regole della flessione nominale assai più di quanto dovremmo aspettarci, ove si trattasse effettivamente di una traduzione dal catalano, e non anteriore all'ultimo quarto del sec. XIII. Non mancano tuttavia i soliti nominativi con l' “allungamento” analogico, quali libres, senhers e senhors, paires, salvaires e simili. Ma più raramente ci imbattiamo in 

sgrammaticature come del salvaire, engenra Dieus le paires Dieus Fils, Dieu lo cel e la terra creiet, sabia son fil senher, ecc. Circa l'articolo maschile siamo alle condizioni della Flamenca: nom. le, obl. lo; e, quanto al femm., è notevole il largo uso di li al nom., tale da pareggiare, se non anche da soverchiare, le condizioni della Doucelina, dov' è normale. E interessanti del pari sono gli obliqui pronominali de tu, a tu, nant tu, per tu. 

Rigidamente fermo è poi il riflesso ch di CA; e ch è anche il riflesso normale di CT; chè qualche caso di it (faita, perfeita; freit) è meramente sporadico, nè altera il colorito idiomatico del testo. Ci si riconduce adunque, nell' ordine territoriale, a quella delle sezioni occitaniche nella quale insieme risuonano, per seguire la esemplificazione del Suchier (1), chauza e fach; sezione che comprende, da una parte il Limosino, e dall'altra il dipartimento della Drôme e delle Alte Alpi. Ora, da quale di queste due proverrà più specialmente il nostro testo? La nota più caratteristica di esso consiste nella caduta della dentale che si trovi tra vocali o in fine di voce. 

Così: chaer, chautz, pechaor, chasteaz, donaa, meesma, poer, creaas, e pecha, pessa ('pensato' pensiero), obliga, cree, renee (rinnegò) ecc. E siccome questa non è caratteristica limosina, ma è propria di quelle parlate che si distendono in sezione orizzontale dalle pendici delle Alte Alpi fino al Rodano (2) così non parrà troppo avventurata l'affermazione che ad esse per l'appunto sia appartenuto lo scrittore del ms. ambrosiano. 

(1) Le français et le provençal, p. 74. 

(2) Suchier, l. c. Qualche esempio di questo fenomeno anche nel ms. 

Giraud, studiato dal Meyer, Les dern. troub., p. 23. 

(Vincenzo escribe uol : vol)

COD. AMBR. E, 4 SUP.

Dieus honratz glorios senhers nostre, ab gratia e benedictio vostra comensa aquestz libres que es dels comensamens de doctrina pueril. Aysi comensa le Prologues. 

Dieus vol que nos trebailhem e nos coytem (1: Ms. coytetem, che non mi pare abbia riscontri.) (un lector cualquiera leería "covtetem") en el a servir, car li vida es breus e li mortz s'acosta a nos totz jorz. E per aysso perdemen de temps deu esser azirable. On al comensamen deu hom mostrar a son fil las chausas que son generals el mon, per so que sapcha devallar allas especials. E fassa hom ajostar en vulgar son filh al comensamen de so que apenra, per tal que entenda so que ajostara. En apres coven que ad aquel sia facha costruccios en aquel libre meteis le quals sia translatatz en lati. Car enans en entendra lo lati. 

On com asso sia enaissi,  per amor d'aiso, .j. homs, paures pechaires mesprezatz de las gens, colpables, meschis, non dignes que sos noms sia escritz en aquest libre, fai abreujadament com plus planament por, aquest libre al sieu amable fill, per tal que plus leugieyrament e enans puescha intrar en la sciencia en la qual sapcha conoisser amar e servir son glorios Dieu. El comensamen cove que hom fassa apenre son fill los .xiiij. articles de la sancta fe catholica e los .x. mandamens que nostre senher Dieus done a Moysen el desertz. Covenens chauza es que hom a sso fill mostre a cogita en la gloria de paradis e en las penas efernals e els autres chapitols que se contenon en aquest libre. Car per aytal cogitamens s'acostuma l'enfant a amar et entemer Dieu e cossent a bos nuirimens. 

.j. Dels .xiiij. articles de .j. Dieu. 

Fils, tu sapchas que article son creire et amar veras chausas e meravilhozas de Dieu. Le prumiers articles es creyre .j. Dieu, le quals es comensamens de totz comensament e senhers be fazens de tot cant es. A creire te coven .j. Dieu esser tan solamen, el qual non a nul defallimen,  ans es complimens de totz achabamens. Aquest Dieus es no vizibles als tieus oils corporals e es vizibles als oils de tota arma e es dignes de tota lausor e de totz onrament. En Dieu es boneza amors vertat veritat gloria perfectios drechura largesa misericordia humilitas senhoria paciencia. En Dieu a motas virtus semblans a aquestas. E chascuna d' aquestas virtutz essems son .j. Dieus tan solamen. Hobligatz iestz a creire et amar aquestas chausas. E per aisso iestz creatz e vengutz en aquest mon que .j. Dieu tan solamen creias et azoras e ames e temias; e si aiso no fas, las penas effernals t'apelaran, que lai aves sostennir trebails non feinitz. Amables es Dieus, car es totz bos; grans es Dieus, car tot cant es termena en el; durable es Dieus car non a comensament ni fin; temables es Dieus, car tots poders es en el et totas chausas sap. Fills, ama Dieu per so que el te ame e que te fassa agradable allas gens; la veritat que as  en vezer en auzir en odorar en tochar en parlar, totas las as de Dieu. 

Ama veritat per tal que li divina veritat non te sapcha messongier. Mespreza la gloria d'aquest mon que pauc dura, per so que sias possezidors de la gloria que non a fi. La tieua arma saolla la de la perfectio de Dieu, car nulha autra chauza non li pot donar compliment. Fils, ama justizia, car si non o fas, justizia te justiziara a sufric perdurable. No sias cobes a Dieu de so que t'a donat, car mais te pot donar o tolre que ad autre. Ajas misericordia, si vols que te sia perdonat. Humilia te a Dieu que essausa los humilis et devala los ergollos. Non ajas vergonha de honrar et servir et obezir Dieu, car honratz senhers t'es, et ama paciencia per so que non chaias en l'ira de Dieu. Fills, si crezes en .j. Dieu, acomplir te coven totas las chauzas davant dichas e motas d'autras semblans a aquellas, si vols esser agradables a Dieu. 


.ij. De Trinitat. 


Obligatz iest, amables fills, a creire en la  sancta Trinitat de nostre senhor Dieu, la qual Trinitat es .j. Dieus que es en Trinitat. So es assaber lo Paires e lo Fills e lo sans Esperitz. En creire .j. Dieu es le premiers articles, e creire en Dieu Paire es le segonz, e creire en Dieu lo Fill es le terz, e creire en Dieu sants Sperit es le quartz. Dieus Paires engenret de se meteus Dieu Fill et Dieus sans Esperitz ieys (1 : ieys fu aggiunto nel margine.) de Dieu paire e de Dieu lo fill et le Paires e le Fils et sans Esperitz son a Dieus 

tan solamen. En fundament et eternal et ab tot compliment engenra Dieus le Paires Dieus Fils et ver Dieus sans Esperitz de Dieu Paires e de Dieu Fils. Le Paires es .j. e le fils es autres e le sans Esperitz es autres e totas aquestas tres personas son .j. poders una savisa (saviea, saviesa) una amors. Fils, que dic de la sancta Trinitat de Dieu e de la sieua unitat es aissi con dic, encaras miels que non te puesc dire. E ssi tu en aquest mon per lum de fe crezes, en l'autre segle o entendras per lum de entendement enluminat, per la divinal entelligencia. Sabes per que tu, fils, non podes entedre et siest obligas a creire so que non entens de la santa Trinitat. Car li unitas e li trinitas de Dieu es majers que le tieus entendemens e car ieu non t'o dic en  manieyra que tu o puescha entendre. Non descreas tot so que non potz entendre, car, si o fas, tu vols far major ton entendement a totas chauzas. E sabes per que te parli enaisi sotilmen, per so que tos entendemens s'acoste a essaussar en entendre e tos volers en amar Dieu. Non mespreses, fils, aquest libre per so car grossament es recomtatz, car non es fatz a essalsa entendemen, ans es faitz per so que l'entendemens dels effans pueschan esser eissausatz a entendre aquest mon e Dieu. 


.ijj. De creatio. 


Creayres es fazeires que a fag lo mon de non re. On el comensamen Dieu lo cel e la terra creiet, e fo lo primier jorn del diemenga, el cal creet los angels et en aquel jorn chaegron li demoni de cel, per so car volgron esser senblan al Altisme ; et coferme Dieus los angels enistamen que non poguessan pechar. E lo lus (lo dilluns; el lunes) creet lo cel el cal istau li angel denan Dieu. E lo dimars cree Dieus la mar e la terra e las herbas et los arbres e lur semensas. E lo dimercres cree Dieus lo soleill e la luna e las estelas per enlumenar la mar e la terra. E lo dijous creet Dieus ausels bestias. E lo divenres creet Dieus  home que ac nom Adam, e can fo adurmis trais li una costa don creet fempna, so es Eva. E de Adam sem tug issi. En aquel jorn meteus mes Dieus Adam et Eva en paradis terrenal. E fetz lo senhor de totas las bestias e de totas las plantas e de totz los aucels e de totz so que terra leva ni soste. El seten jorn Dieus repauzet, a demostrar que Dieus avia dona al mon tot so que era covinent a esser crea, e per aisso le setes jorns (1: Ms. ionrs.) fon jorns festivals e jorns de lauzar e honrar e contemplar Dieu, a demostrar que en aquel jorn on lo mons comence, coven fenir le operamens de nostra redempcio. Fils, si vols aver salvacio, a creire te cove que Dieus sia creaires de tot cant es, tornaria a non re, si Dieus non o sostenia, et ses Dieu so que es non seria. Vejas, fils, can graus chauza a Dieus creaas aissi, con lo cel e la mar e la terra. E vejas cantas creaturas a diversas creadas (2). 

(2) Veramente si dovrebbe leggere creades, essendovi un d tagliato. 

Ma sarebbe questo il solo esempio di -es per -as che ricorra in tutto il 

testo; e non è il caso di pensare a un catalanismo. 

E esgarda con las creaturas bellas e profitablas. On si en las creaturas a tan de be, obre los oils de l'arma e veras can grans e can nobles es e bos

le creaires que totas chauzas a creiadas. Tut li rei que son ni tut li home d'aquest mon no poirian creia una flor ni una bestia, ni non poirian creiar nulha creatura, ni poiria vedar al soleil so movement,


ni alla plueja son devallamen. D'aquellas chauzas que son a 

home plus nessessarias a Dieu dona major habundancia, aissi con 

d'aher e d'aiga e de fuec et de sal e de ferre e de pan e de l'autras chauzas semblans a aquestas. Crea Dieus alas (allas) aus aucels per so que poguessant volar et a lur dona pluma, per so que sian lur sabatas et als arbres a creadas fueillas per so que pogussan lors frucs maurrar. Et a las peis a creada la mar per so que pueschan nadar. E a chascuna creatura a creadas Dieus aquellas proprietas que li son mestier. Dieus a crea a home lo chaval per chavaujar (cheval : cavall : caballo per cavalcar, cavalgar, cabalgar) et lana per vestir e lo fuoc per chalfar e lo buou per arar e totas las autras creaturas a creadas Dieus a servir home. Can seras, fils, a la taula  et auras nant tu las viandas que deves manjar, remembra cantas creaturas i veiras, las cals Dieus a creadas. E entent que las chauzas que tu manjas t'a fachas Dieus adveire de divers luocs. Dieus a creat los oils, per so que ab els lo vejas en las creaturas qui ll representon als oils de tota pessa (1: Parole sottolineate nel ms.) E Dieus a creada ta memoria per so que ab ella lo remembres. E Dieus a creat ton cors per so que sia chambra, on lo tenhas e l'ames. 

E Dieus a creadas tas mas per so que fassas bonas obras. E a creat tos pes per so que per las soas charreiras (carrarias : carreres : carrers : calles) anes, e a creada ta bocha, per so que l lauzes e lo benezig... (2: Macchia nel ms.). Non poiria, fils, dire tantas creaturas a Dieus creadas ni non sabria dir la senhoria que t'a dona asobre elas, ni tu non poirias entendre lo gran deute en que tu siest esdevengutz per los grans beneficis que as receupus de ton creador. Remembre te con Dieus pogra far peira fust o bestia si s volgues. E enten con te pogra far contrag o juzieu o sarrazi o demoni o alcuna autra chauza a la qual fora meilhor chauza non esser que esser. A cossiderar e a pessar te cove, amable fils, totas las chauzas davan dichas, per tal que en la presencia d'aquest mon fassas obras per las quals sias agradables als sans de gloria et a ton Dieu. 


.iiii. De Recreatio. 


 Recreacios es recobrar so que avia perdut nostres senhers Dieus en son ploble, et recreacios es tolre al demoni son poer lo qual avia sobre nos autres. En pechat et en error chaec, fils, totz l'umas linhatges per nostre premier payre Adam e per nostra mayre Eva, que foron desobedien a Dieu nostre senhor de gloria. E per aisso convenc que l pechatz fos vengutz e sobratz per aquel que es plus contraris a pechat que nulha autra chauza. Cum Dieus, beenetz sia, el ac crea Adam et Eva et los ac mes en paradis terrenal, el fes mandament a Adam que de totz los autres fruc manges en fora .j., car, si d'aquel manjava, 

segurs fora de mort. E lo demonis en forma de serpent venc a nostra mayre Eva e cosselhet li que il fezes tant que Adams manges del fruc que Dieus li avia devea. E car Adams manget del fruc e fo desobediens a nostre senhor Dieus, per aisso chazec aquestz mortz e aquestz trebails que tu vezes en nos autres, e fo facha discordia entre Dieu e l'uma linhage. Si Adams non peches ni passes lo mandament de Dieu, homs non morigra ni agra fam ni set ni chalor ni freit ni malautia ni 

trebailh. Mas per l'original pecha sapchas que tug chaeguem en  l'ira de Dieu et Adams et Eva foron gitat de paradis en aquel jorn el qual i foron mes. Tut aquil que moria anavan en fuec efernal, en tro que plac al sobeira Paire que sos fils prezes char en nostra dona santa Maria per gracia del sant Esperit. E adonc le fils de Dieu per sa gran pietat venc en una donzella verges que era apellada nostra dona sancta Maria, li quals fo del linatge de David. En aquella donzella le fils de Dieu fo 

encharnas e nasquet istant en la verges ses corompement ni perdet sa vergenetat. D'aquella donzella nasque Dieus et homs essems so es nostre senhors Ihesu Cristz, el qual son doas naturas, so es a saber natura divina e natura huma tan solamen. Aquestz Ihesu Cristz venc el mon per recrear lo mon e per eissaussar l'uman linhatge que era chautz, le quals fo exalsatz ab vertu d'ajostamen fag de natura divina e human e ab lo trebalh e la passio que sostenc per amor de nos autres. Fils, a creire te cove en aquest senhor Ihesu Cristz de que ieu parle, car si non o fazias, no serias recreatz ni seria levada de tu li colpa li quals te fon  donaa per lo premier paire en la qual son li juzieu e li sarazi e li autre non fìzel, per so car non creion en l'avenemen et en la passion de nostre senhor Ihesu Crist. Si tan mala chauza es, fils, pechatz et esser desobediens a Dieu, que per .j. pecha tan solament fom tug en l'ira de Dieu, e per aquel pecha adelir le fils de Dieu en volc esser encharnas en humanita que pris e li covenc asostenir angyssos trebals e greu mort, gardate, fils, de pecha, car per pecha et homs desobediens al Altisme e Dieus es enemics d'ome. 

Cant homs fay pechat e per la desobediencia e per lo pecha, van li pechaor en fuec perdurable sostenir greus trebails et perdon l'eternal gloria de nostre senhor Dieu. 


.v. De gloria. 


Gloria es, fils, continua et frequens benanansa ses null cessamen, en lauzar alquel que dona la gloria, la qual gloria es donada per nostre senhor Dieu que gloriament en sa gloria dona gloria als sans de gloria. Donc, si tu, fils, vols aver gloria, a creire te cove que Dieus sia glorificayres dels benauratz de paradis e que aquil sian glo  rifìat (glorifiat; glorificat; glorificado) en la siua gloria e que Dieus los glorifica ab sa gloria meteussa. Enaissi con le fuec que ab si meteus eschalfa, enaissi le sans reis de gloria ab si meteus dona gloria als angels et als sans que son en gloria. Si Dieus en aquest mon dona a ton cors benanansa d'aquesta chauza corrumpablas temporals que non son gloria, quant mais, fils, le reis de gloria qui es gloria po donar a sos amics em paradis gloria. Sapchas, fils, que li gloria de paradis et amar et servir Dieu et donar lauzor de Dieu. E chascus dels sans de paradis es glorificatz en la gloria de salut. Non crezas, fils, que en gloria homs mange ni beva ni jassa ab femna. Car totas aquestas chauzas se covenon ab aquest mon que es sucze et corrumpable et 

ples de defaillimens. Vezes tu, fils, lo cors mort de l'home just, le quals poiris en la terra quant hom lo soterra? aquel cors ressucitara al jorn del juzizi et sere plus resplandens que l soleils, et nulh temps no morra et aura mais de gloria que non es tota li gloria que es els homes d'ast mon. Si tu mesprezas la gloria d'aquest mon per so que ajas la gloria de l'autre, tu auras gloria que durara aitan can li gloria de Dieu. 

E doncs remembra et enten con  per menesprezar paucha gloria que dura pauc potz gazanhar gloria que dura aitan con li gloria de l'Altisme. A fils! et con en gran maledictio son aquil que por (1: Così il ms.) una paucha benanansa temporal perdun la selestial gloria, que non a fin et una entermens perdurables esser sosmes a enfenitz trebals! Si tu, fils, intras en gloria, onque sias aura gloria et atrobaras gloria e sabes perque per so car en totz los luecs de gloria es le glorificaires el senhers de gloria. Aquil que son en gloria aitant aman con entendon et aitant entendon con aman et tot so an que aman et entendon. On si tu, fils, en aquest mon non potz aver totz los delietz que entens, garda te que non perdas a ton voler la gloria que le tieus entendemens pot entendre. Si tu, fils, non donas la toa man per .j. denier ni lo tieu chap per .ij., garda te que non dones la selestial gloria per la gloria d'aquest mon. E si tu per la gloria d'aquest mon mespresas la gloria de l'autre segle, met lo tieu det el fuec et assaja si poiras sostenir lo fuec effernal perpetualmen, lo qual sosteno li dampnat. Car aquel fuec te covenra a sostenir si mesprezas la gloria de nostre senhor Dieu Jhesu Cristz. 


.vj. De Conceptio. 


 A creire te cove, fils, en la conceptio de nostre senhor Dieu Ihesu Crist, li quals es ajostamens que l fils de Dieu fes a si la natura humana que fo ajostada ab natura divina per la gratia del sant Sperit el ventre de nostra dona santa Maria verge gloriosa. El comensamen, can plac a nostre senhor Dieu que s volc humiliar a recreiar lo sieu poble, trames l'angel Gabriel a nostra dona santa Maria. Aquel angels glorios aportet salut a nostra dona santa Maria, maire de nostre senhor. E dis li: “Ave Maria gratia plena dominus tecum benedicta tu in mulieribus et benedictus fructus ventris tui; Spiritus Sanctus superveniet in te et virtus Altissimi obumbrabit tibi”. Aquestas salutz, fils, digas soven alla Vergen gloriosa. Car le majers plazers e le majers honramens que hom li pot far es que om la salude per aquellas salutz meesmas que sans Gabriels li aportet de nostre senhor Dieu. Demantenent que li Verges Maria  cossentic allas paraulas que sans Gabriels li dis de part nostre Senhor, conceup ver Dieu e ver home e fo aombrada del sant Esperit. En aquela conceptio fo li obra de totas las .iii. personas divinas, mas li persona del fil s'encarnet tan solamen 

a demostrar la diversita que es enfra lo Paire e lo Fil e lo sant Sperit. Le fils de Dieu es aquel que es una persona ab la humanitat que fo preza de la preciosa charn e del sanctifia sanc de nostra dona sancta Maria. Essems fo, fils, ajostada l'arma e lo cors de Jhesu Crist ab la natura divina. E li soa arma e l sieu cors essems foron el ventre de nostra dona. En aquel temps meteis que foron, ac le cors de Jhesu Crist totz sos membres e tota sa forma. En aquella saviza et a quella vertu et en aquel poer en que fo Jhesu Crist can fo cregutz, (crescut, creixcut : crecido) et ac perfieita etat, en aquella meteissa saviza et ab aquel poder e vertut fo encontene[n]t (incontinenti; encontinent : inmediatamente, enseguida) que fo ajosta ab lo fil de Dieu. Non te meravilles, fils, d'aquestas paraulas que ieu trameti a tu escrichas de la conceptio del fil de Dieu, car obra fo meravilhoza  la qual fo faita 

sobre natura per lo poer divinal que po far totas chauzas. Obligas ist, fils, a creire aquestas chauzas que ieu dic de la conceptio del fil de Dieu. E obligas iest a chastiar ton entendement per so que sias exalsatz per lum de fe; car enaissi con tug em naturalmen obligat a morir, enaissi per la nostra fragilita e per la sobeirana obra de l Altisme, sem tug obliga a creire so que non podem entendre de l'avenemen del fil de Dieu. L'avenemens de Jhesu Crist fo denuncias enans que fos per los sans paires als quals fo revelat per la divinal aspiracio. Obre, fils, los olis (oils : uèlhs : güellos o güeyos : ulls : oios : ojos) de ta pessa (pensa : pensamiento) e vejas lo gran honramen que le fils de Dieu a fag a tot l'uman linatge en so que volc penre la nostra natura e volc esser una persona meesma ab aquella. Remembra la boneza la grandeza la eternitat lo poder la saviza la amor et las  autras vertutz que son en nostre senhor Dieu, et vejas tan meravilhosamen et manifesta son manifestas en la conceptio, et en 

la encarnacio del fill de Dieu. Con le fils celestials  aja tu tant honrat en so que a prisa natura humana semblant alla toa, amable fils, ieu do cosseil a tu e prec e mandi aita charamen can puesc, que tu totas las toas forsas metas en conoisser amar et honrar lauzar servir nostre senhor Jhesu Crist, per tal que tas parulas e ta vida e tas obras al Dieu de gloria sia agradablas. Si tu vols esser honratz, honra lo fill de Dieu que tant t'a honrat. E si vols esser amatz, ama Jhesu Crist que tan t'a 

amat. E si as trebail ni tristor, conforta te en aquel que per tu humanitat a ajostada ab deitat. 



.vij. De nativitat. 


El nove mes que l fils de Dieu fo encarnatz volc naisser de nostra dona santa Maria. De la qual nasquet Dieus et homs ses dolor et ses corrupcio de nostra dona santa Maria. Sapias, fils, que nostra dona sancta Maria era paura femna d'aquestas richezas temporals. Mas richa era de virtutz et nada fo d'onrat linhatge. E per aisso can plac al fill de Dieu que nasques, nasquet en paure luoc, so es assaber en la crupia (pesebre) on manjavan las bestias. Si li fil dels reis e del baros naisson en palais et en chambras et en draps d'our (aur : or : aurum : oro) e de ceda (seda), et le salvaires del mon nasquet en estable et la pailla (palla; paja) que las bestias manjavan. A fils! tan breu foron li drap on le fils de Dieu fo envolopatz e tan paucs foron aquill e per tan pauchas personas fo servitz et aministratz. E inpero tut li home que naission son nat en colpa et en pechat, e le fils de Dieu nasquet per delir e per destrure pechat e colpas. Can veiras, fils, alcuna bella femna puramen vestida e sos esgardamens te signifiara honestat et aquil portara son bel fil entre sos bras vestit pauramen, adonc cogita en la natiutat del fil de Dieu que els bras de nostra dona sancta Maria era pauramen vestitz. Enaissi con li autre efan pauc se laissava aministrar. Le fils de Dieu e a nostra dona e pauc et pauc (1: Così il ms.) creissi sos cors. Ja siaisso que sos sens et sa vertutz fos majers que totz l'autres poders e tota l'autra vertutz que es en las creaturas. Azesma, fils, tan dous esgardamens era aquel que era entre Jhesu Crist e nostra dona que il sabia son fil senher de tot lo mon. E Jhesu Crist que sabia sa maire la meilhor e la plus nobla que anc fos e li plus bella ni jamais sia. Emable fils, tu iest natz e vengutz en aquest mon per honrar et servir aquest fil de Dieu de que ieu parle, per lo qual t'amoneste que tu l'ames e lo dezires a vezer. On si tu non l'amas ni lo servises, faras contra so per que iest vengutz en aquest mon et seras sers e chaitieus de perdurables trebails als quals seras justiziatz per la drechura sentencia de nostre senhor Dieu. 


.viij. De la passion. 


Amb amor et am plor te deuria esser recomtada, amable fill, li sancta passios de nostre senhor Dieu Jhesu Crist. Car aquill passios fo li majers sustentacios de mort e dolor que anc fos ni pueicha esser. 

En aquel temps que nostre senhers Dieus Jhesu Crist ac etat de .xxx. ans e predicava lo poble de Israhel et fazia mot de miracles, se s devenc que li juzieu tracterunt sa mort. E Judas Scariotz que era .j. dels .xij. apostols vendet als juzieus per .xxx. deniers lo fil de Dieu nostre senhor Dieu Jhesu Crist. E le fil de Dieu, que es senhers de tot cant es, sufric que el fos vendutz et liuratz a mort et a passio per so 

que desliures lo sieu poble del poder del diable. Can s'apropchava li passios de Jhesu Crist, estava en oracio aquella nueg (nuei o nuey; nuit; nit; noche) e denunciava la soa passio als apostols et ad aquels que ab el eran. E priava los que istesan en oracio e que dissessan aquestas paraulas: Pater noster qui es in celis... En aquella nueg e 

nostre senhors Jhesu Crist orava en quant era homs e fazia reverentia alla sancta deitat a demostrar que l era homs; venc Judas ab granre de juzieus armatz, prezeron et lo lieron nostre senhor Dieu Jhesu Crist e meneron l en per tal que fos crucifiatz e mortz. Vejas, fils, can grans fo li humilitatz de nostre senhor Jhesu Crist, car el que era et es senhors de tot lo mon se laisset liar als juzieus. Vejas et entendas tan coralmen ama la salvacio del sieu poble, le quals se avia a salvar per la cieua mort. Li apostol e aquil que eran ab el tut lo desampareron e tut fugiron. Mas empero sans Peires lo seguia, empero tres ves lo renee aquella nueg e dis que non lo conoicia... 


.xvij. Non faras homicidi.

Homicida es destrure et aucir los homes los quals Dieus vol que vivant. E per so que tos volers non sia, fils, contra lo voler de Dieu, te fai Dieus mandament que tu non fasas homicidi. Si Dieus non vol que tu aucizas, donc Dieus non vol que tu auciza tu mezeis. Rergada (regarda) e vejas que las bestias ni aucel que son ses razo que ill meteus non s'aucizon; cant mens es covinens chauza que tu, fils, ques es razo, non aucizas te mezeis. Amables fils, .j. homs pot aucire autre home, mas hom non pot tornar viu l'ome mort. Donc, si tu aucizes home et Dieus te demanda so que tout li as, que faras? Motas ves se s deve, fils, que en aucire home, auci hom l'arma de quel en fuec perdurable. En cant l'oms es ochaizos de la ira e de la mala volontat, en la qual mor, l'oms que hom auci per la qual ira et mala volonta, Dieus auci l'arma d'aquel en fuec effernal. Amables fils, si Dieus te manda que tu non aucizas lo cors, quant mais te manda que tu non aucias la toa arma en pechat. Com sia chauza que l'arma sia miellers que l cors. Gonella e mantel envellezisson, mas homicida non envellezis en la temor d'aquel que auci ni en la ira dels parens d'aquels que hom auci. Amable fils, no sias murtries (1) ni no vuellas aucire null home, car mot hom cujan aucire autre qui l moron. E Dieus auci motz homes per so que non aucian autres. Amable fils, so que Dieus fai e ten ajuda, e so per que Dieus pres charn et mori non vueillas tu destrure ni aucire. Car si o fag, en mespresament as Dieu e fas (sas : las seuas : sus : les seues : les seves) obras. Homs tantost can nais comensa a morir. Car chascun jorn se acosta ad el li mortz. E per aisso, fils, non chal que tu aucias home e laissa alla mort aucire home et perdona la mort per amor de Dieu.


.xviij. Non faras fornicatio. 

Fils, fornicatios (2) ex luxuria que es suxetatz de cors e de pessa, per la qual suxetat es elengnada castetatz et vergenetatz. Amable fils, sabes per que Dieus manda que non fassas fornicacio? per so que ab obediencia et ab netesa de cors et de pessa combatas ton cors tot jorn contra lo delieg de la charn que es engenrada de tan suza (3) 

(1) Era scritto muntries; l'r è soprascritto all'n dalla stessa mano. 

(2) Ms. fornicatos. (la o parece que lleve una rayita nasal encima) 

(3) Ms. fuza. (sutza; sucia) 

materia que orribla chausa es a esser nominada. Aesma, fils, la neteza que es en la flor et en l'arma vertuoza, e cossira en la gran suczetat que es en l'obra de luxuria, la qual ieu non azi nomnar ni escriure, per so que las plus laidas paraulas que sian no nomne ni escriva. Dieus a mandat, fils, que non fassas fornicacio, car fornicatios destrui lo cors Dieus a creat, destrui las richezas que Dieus comandadas a home, e destrui 

l' entendement de l'arma, que es le mirals el qual mostra Dieus sas vertutz e sas obras. Luxuria gieta del coratge lealeza veritat e Dieu et l'angel que Dieus a donat az home per garda, e met en aquel coratge falsetat e messongas ello demoni. Per luxuria venon las femnas en ira de Dieu e de lors amics e de lur maritz et de lor parens, e per luxuria fan esser mesprezatz lurs effans entre las gen. Amable fils, luxuria fai los gens guarregar (guerrear) et los homes aucire et nafrar et las femnas e las viellas (les viles, las vilas; villas) e los chastels destrure e cremar. Non poyria dir ni sabria, fils, los mals que venon per luxuria; et per so car luxuria fay tan de mal et es uchaizos (ch : k : ocasió : ocasión) a tans de fallimens, per aisso a mandat nostre senhers Dieus ad ome que sia enemics de luxuria et amaires de chasteaz, per la qual casteta (ambas palabras: castidad) sia apellatz alla gloria de Dieu. 

(Acaba el fragmento en la página 486 del pdf)

https://archive.org/details/rendicontidella08filogoog

https://www.sciencia.cat/db/bases.htm?bib=4213

http://www.ub.edu/llulldb/complet.asp?3431

Marinoni, Maria Carla (ed.), La versione occitanica della Doctrina pueril di Ramon Llull, edizione critica a cura di —, Milà, Edizioni Universitarie di Lettere, Economie e Diritto (LED) (Studi e Ricerche), 1997, 332 pp.

Una delle caratteristiche singolari della vasta produzione di Ramon Llull è data dall'esistenza di molti testimoni plurilingui delle opere dello scrittore maiorchino, in latino o in idiomi romanzi, come il francese, l'italiano, lo spagnolo, oltre naturalmente il catalano. Fino a oggi le versioni in lingua d'oc di opere lulliane, quali la Doctrina pueril e il Blaquerna, avevano ricevuto solo l'attenzione di alcuni linguisti e di studiosi dei rapporti culturali tra Occitania Catalogna. Si offre qui l'edizione critica della versione occitanica della Doctrina pueril, un testo che si propone quale opera catechistica e di insegnamento elementare dedicata ai giovani e che potrebbe, per certi aspetti, essere ricondotta al modello dell'ensenhamen. Tale versione è testimoniata da quattro manoscritti, uno completo e i restanti frammentari, che datano dalla fine del XIII al XV secolo. Lo studio introduttivo dell'edizione è dedicato in particolare a chiarire i rapporti esistenti tra la redazione catalana e quella occitanica, che si rivela essere dipendente dalla prima, e a individuare le caratteristiche della lingua dei quattro manoscritti, nell'intento di stabilirne l'appartenenza a differenti aree dialettali all'interno del variegato quadro della lingua d'oc.

miércoles, 25 de agosto de 2021

PLANT DE NOSTRA DONA SANTA MARÍA. Ramon Lull, mallorquí.

EL LLANTO

DE LA VIRGEN (VÍRGEN).

Esta composición poética no es la primera que escribió Raimundo Lulio después de su conversión. Antes que poeta místico, abandonado que hubo las quimeras del mundo y su estro de trovador, se ejercitó en la poesía didáctica, rimando un tratado de Lógica que citan D. Nicolás Antonio en su Biblioteca antigua española, el P. Pascual en sus Vindicias lulianas y otros autores. El mismo Lulio nos habla de este poema en su Doctrina pueril, de cuya obra al parecer formaba aquel un apéndice. Después de inducir a su hijo, para quien escribió la Doctrina, a que se dedicase al estudio de la lógica para venir en conocimiento de la verdad, le dirige las siguientes palabras. - "Antes de estudiar la lógica en latín, apréndela en lengua vulgar y en rima, así como se contiene al final de este libro, lo cual te aconsejo para que de este modo la puedas después entender mejor, mediante la ayuda de Dios."

Lulio a imitación de los árabes, que tanto estudiaba, se aficionó a la didáctica, y así como ellos hacían objeto de sus poemas todas las ciencias por sutiles y abstractas que fuesen, nuestro autor no se arredró ante la dificultad de emplear su numen, en rimar una Lógica y más tarde unas Reglas para la aplicación del arte general, materias de suyo aridísimas para la poesía. Mas nada podemos decir con respecto al mérito de la primera porque no ha llegado a nuestros días; pero a juzgar por lo demás que de poesía didáctica nos ha dejado Raimundo, nos inclinamos a creer que no sería sin duda la mejor hoja del lauro poético del autor.

Hacia la misma época empero, o sea en el espacio que media entre los años de 1275 a 1282, en que escribió Lulio el tratado de Lógica en verso, parece que trazó también su elegía titulada Llanto de la Virgen. Durante este tiempo pasó Raimundo retirado en el colegio de Miramar cuya fundación había promovido, los días más sosegados de su existencia: calma breve sí, pero fructífera, y a la que debemos excelentes libros. En la tranquilidad de aquel retiro fue pues donde Raimundo, al mismo tiempo que escribía el precioso opúsculo de Oraciones y Contemplaciones, elevada su alma en alas de su devoción, trazaba el canto elegíaco de que nos ocupamos, dirigido a pintar la desolación de María al presenciar la angustiosa pasión y muerte de su divino hijo.

Esta composición está escrita con pureza, y sus versos son muy sentidos. Bellos son los apóstrofes que dirige la madre del Salvador a Judas que tan traidoramente vendió a su maestro; bella la queja que dirige al Eterno Padre por la deslealtad de los judíos.
- "Cómo a tanto te atreviste? dice al Iscariote. ¿Cómo tu boca asquerosa se atrevió a besar a mi hijo, tan cumplido en todo, y cuyos labios manan el aroma de la verdad, y la dulzura de los buenos consejos? ¡Cuánto le has ofendido con tu repugnante contacto!” - No son menos notables las exclamaciones de María al verse desamparada de todo el mundo, y las que le inspira la negación de San Pedro: - Preso está mi hijo, dice; llévanselo los judíos sin que nadie levante una palabra en su defensa; sin que yo, pobre y desvalida mujer, pueda estorbarlo. ¿Y no hay uno siquiera entre vosotros que le ayude?" - "Amedrentado por los judíos ha negado San Pedro a Jesús. ¿Y cómo no hubo más temor de mi hijo, que es su Dios y Criador? Y eres tú, Pedro, aquel a quien confió el cuidado de su rebaño, y a quien hizo pastor de sus ovejas! Tan atribulada me tienes por el poco amor que a tu maestro has demostrado, que no cesa de plañir mi boca, ni mis ojos de llorar." - Después se dirige a la muchedumbre y dice: - “ ¿No hay nadie entre vosotros que tenga compasión del que tanto nos ha dado, y que tanto sufre por nosotros?" - Al ver escarnecido a Jesús a quien escupían los judíos en el rostro, exclama: - "Oh cara gloriosa, cuya vista tanto placer me daba! ¡cuánto me holgaría de poder enjugarte siquiera! " - Y en otra parte se plañe de este modo: - “Desnudado han a mi divino hijo. Aquel que señor es de la tierra y de los mares, no tiene un miserable harapo con que cubrirse! Ay triste! Cuando veo caer sobre él tantos vituperios, mi razón se desvanece y mi pecho estalla de dolor. Señor, tomad ese mi velo para cubrir vuestras carnes, ya que vuestros enemigos escucharme no quieren." - Y al espirar (expirar) el Salvador, vueltos los ojos al cielo, exclama (esclama) fuera de sí: - “MiguelQuerubín, SerafínGabriel y Rafael, bajad y horrorizaos de la muerte que dan los infieles a su Salvador! Mirad como espira sediento, sin más refrigerio en su boca que hiel y vinagre! ¡Ni Caín fue más impío con Abel que estos malvados!" -

La elegía que nos ocupa abunda en bellezas y es una de las del autor escritas con más pasión. Hubiéramos de traducirla entera para indicar todos los pasajes que nos parecen notables: mas consideramos inútiles las citas cuando puede quien quiera formar su juicio con la lectura del original que trascribimos.


PLANT DE NOSTRA DONA

SANTA MARÍA.


I.


Avava ab gran gaug la verge María

A veser (1) son Deu fill que haút havía,

Per lo Sant Esperit sens d'home paría,

E car son Deu fill e home sabía

Lo gran gaug, e'l plaer que per ell sentia

No es quil pogués dir; mas gens no sabía

L'íra n’ el desconort en qu'esdevenia,

Car Judas Schariot concebut havía

En trahir Jesu-Christ qui morir volía

Per nosaltres a salvar, e per donar vía

Com mays l'hom servescha e que cascun sia

Seu per compra de mort, car per nos moría.

II.

- Judas Schariot! tú has mon fill venút,

Lo qual mays val que tot quant n' has haút;

Donat has per argent lo senyor de virtud;

Tú eres per mon fill e per mí molt volgut;

Mí has fals enganada e tú n'est deçebut:

E si eu ne son trista, tú ne serás perdut.

Fals! ¿com has pogut vendre cell qui es mays temut

Qui en home e Deu, e rey es de salut?

Jo' n romanch dolorosa: e tu n'est abatut!

¡Judas fals e traydor! mon cor has combatut

Ab ira e dolor aytant com has pogut,

Perqu'en serás en infern combatut e vençut.

III.

Senyor! a tuyt mi clam de la gran trayció
Que han fayt a mon fill li fals jueu falló,
Qui en mí ses fayt home per lur salvació,
E tots temps ha fayt bé e falliment nó (2).
Ara lo m'han trahit, e l'han mes en presó.
Ah jueus traydors! ¿per qual intenció (3).
Avets trahit mon fill que del linatge fó
De Davit e Moyses segon profeció?
D'aquest tan gran trayment, lassa, irada'n só
Tan fort, que tota'm sent en consumació,
E tot quant ha en mí tot está en passió;
D'aquest mal qui n'es fayt ¿qui'n trobará perdó?

IV.

Judas! fals enemich de tot defalliment !
¿Com fuyts hanc tan ardit? ¿qual boca tan pudent
Basist mon Deu fill e amich de compliment,
Qui ha boca olent ab tan bell parlament
Que hanc mays no mentí n'en perlá ‘n falliment,
Ans en diu veritat tan virtuosament,
Que null hom viciós ne qui' n sia mintent
No la deuria baysar per negun trayment?
E tú fals, ergullos, has donat baysament
A mon fill qui es Deu e home exament,
Lo qual soven baysaba tan amorosament!
Ah fals! ¿com l'has trayt per ton vil tocament?

V.

Judas! tú has donat un bays per senyal fal
Per portar a mort lo meu fill que tant val,
E qui encresía de persona leal,
Enemich de virtud e en tot ple de mal,
Car has fayt fals senyal, tú n'haurás tal trebal
Que tostemps n'estarás en lo foch infernal:
Trista hanc mays no fó segons dret natural
Que ab falsa semblança hom visques en l'hostal
Mostrar veritat de nulla re corporal,
E aysó mateix es de causa spiritual;
E tú, fals mostrador, has mostrat hom vidal
Qui en cuant es Deu no pot esser mortal.


VI.

Dolenta marrida, lo meu fill está pres;
Menenlosen jueus sens qu'ell no es defes
Ne eu que som fembra no y poria fer res.
¿Há negú entre vos qu´ ajudar y pogues?
Anava la puella pres son fill e espes
Demandava ajuda e tirava ses manes,
Sos cabells e sa cara rompía, e no es
Qui li donás ajuda, com si res no valgués
Ella ne son Deu fill, perque pietat es
Ausir lo desconort en lo qual ella s´mes:
E com foren ves ella, vilá e descortes
Tuyt li seu companyón el juden mal apres (4). -

VII.

Estava la regina molt fortment irada
Com per los seus si era desamparada,
Car sino Sant Johan per tots fó lexada;
Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada
La nostra companya qui m'ha deshonrada,
Car m'han jaquida sola ab tant vil maynada?
Maynada del demoni, e qui m'ha donada
Tanta de pressura, e tanta de bocada
Que apenas mi sostench, tant fort son cascada. (5)
Lassa! e ja era per los meus aviada:
E si que hanc no fui en vers ells errada,
¿E per qual raysó m' han donchs exoblidada?

VIII.

Negat ha Sant Pere lo meu fill per pahor,
La qual hac dels jueus: ¿e no la hac major
De mon fill glorios qui es son creador?
E tú, Pere, qui eres un pobre pescador,
¿Has negat lo meu fill qui t'es honrat Senyor
E qui tú ha elet esser procurador
De totes ses ovellas, de qui t'ha fet pastor?
- Pere, dix la regina e dona de valor,
Tant fort mi has treballada per la pauca amor
Que aguist a mon fill per pauca de temor
De presó o de mort, per qu'em planch e' m plor,
…........

IX.

Estava lo meu fill entre´ els jueus cluchat;
Cascún colps li donava, dient: - ¿qui t'ha tochat?
Pus que tu 't fas profeta, devina veritat. -
Estava lo meu fill pacient e sanat
Per donarnos eximpli de gran humilitat
E de gran paciencia; perque fa gran pecat
Qui no pren son eximpli qui tant li ha costat
E qui no fa ço que pot com él sia honrat.
Ah senyors! com son trista com tant pauch es amat
Lo meu fill Deus, qui nos ha tant donat,
E que per nosaltres es tan fort avilat.
¿Ha negun entre vos qui n' haja pietat?

X.

Pres es estat mon fill e per villania;

En la sua cara cascun li escopía;

Cara de Deu e home e on tot bé havia

En que veig escopir si ella podía

En ella escopir negú no y jaquía

E tant estava gran la inmundicia

Qu'en ella pausaven, que com la vesía

D'ella no‘m venia lo gaug que solía;

E car a ella, lassa, venir no podia

E que la denejás un pauch no moria.

Ah cara gloriosa, d'on joy me venia!

E com gran gaug hauria si tocar vos podia!

XI.

Per la cara e'l coll veig lo meu fill ferir
Ab las mans, e no 's mou, tant ama soferir
E seu trista e esper quant s' en volrán jaquir.
¡Ah cara a qui tany honrament e servir
E que hom vos deman perdó de son fallir,
Que en axí vos veig colpejar e ´scarnir
Per tant malvat jueu ! ¿com se pot abstenir
Que no plor e no faça mant amargós sospir ?
Ah coll tan pacient ! ¿com podets sostenir
Tan spés feriment, ni eu com puch vivir
Vesentvos per tant hom tan fort envilanir,
Ni los malvats jueus no ugar de ferir ?

XII.

Ah trista de mon fill! ¿e con es deshonrats
Entre los mals jueus e homens armats
Qui l' escarnexen com si hagués peccats !
Ah jueus plens de mal e no escarniscats !
Aquel per qui serets jutjats e flastomats
Lo dia del judici per ço col deshonrats
Quant adonchs vos dirá: - Anats, malavirats,
En lo foch infernal, on tots temps estiats,
Car mi encolpavets de ço d' on sots nafrats !
Ah fill! per piétat un pauc mi esguardats,
E ab vostre veser a ma pena ajudats,
Car en vos scarnir es mon cor treballats.

XIII.

Despullat es mon fill e tot quant ha li par,
Cell qui es ver Senyor de terra e de mar,
No ha un petit drap de qu' es puscha abrigar.
Ah lassa! tant lo veig en aysi nutz estar,
E per los fals jueus tant fort vituperar,
Ab pauch no pert lo seny e'l cor vol esclatar;
- Senyors! aquest meu vel placiaus en él pausar:
Cells com a enemichs no´m volen escoltar.
Ah fill gloriós ! pus vos lexats despullar,
De vostra ignocencia nos vullats adossar:
Car eu no payria l' escarns qu'eus veig far (6),
Ne car eu, lasseta, nous puch abraçar. -

XIV.

Trista fui e marrida quant viu lo meu fill ligat,
Fill qui está Senyor de tot quant es creat;
Fill que hanc mays no feu falliment ni pecat;
En aysi com anyell que hom ha degollat,
Qui en res no ´s defen e 's mon fill sanujat
Per pendre e ligar a la lur volentat,
Los braços tant forts ab un filet delgat: (7)
Mas açó ell sofería per sa humilitat
La divina natura qui tant l'ha exalçat,
Que tot quant ha creat a ell ho ha donat
E ab ell ajustada es hom e deytat. -

XV.

Estaba Jesu-Christ a un pilar ligat
E per dos forts ribaúts fortment era açotat,
Que lo cuyr dels costats n' havian tot levát.
Cridava la doncella: - ¿Ahont es pietat?
Ah jueus traidors ! e com es gran crueltat
En lo vostre coratge ple de gran falsedat ! -
Cridava la regina en alts crits a Pilat,
Que falsament havia son fill a mort jutjat:
Car en null falliment no l´havia trobat.
- Ah fill! dix la doncella, e com sots malmenat!
E com lo meu cor ab qu'eus he tant amat
Está en gran dolor e per vos treballat !

XVI.

De dos grans fusts fo fayt un molt greu bastiment
Per ço que lo meu fill en ell sofris turment,
Fayta' n fó la crotz on pren reperament
Trastot l'humá genre (8), e per avilament
Sobr´ el coll de mon fill lo posaren vilment,
Com si ell fos bastax li feren manament
Que ell portás la crotz qui pesa malament,
E per lo greu pes e per lo greu bastiment
Del seu cors glorios de tot mal ignocent.
E eu, lassa, qu´havia fort gran pesament
Cridava als senyors: - Fayts li'n tost acorriment!

XVII.

Com mon fill fó al loch on fó crucificat,
E en subines ells l' hagueren envessat,
E ab tres claus en la crotz forment lagron clavat
E de cascuna part cascú clau rebavat
Per ço que la pena fos en majoritat,
Car envers la terra estaba regirat (9),
La sanch qui' s decorría tot era calcigat,
Cascun son peu torcava e era despagat,
Com a la sanch de mon fill l´havia acostat,
Sanch qui de font exia de home deytat,
E quant eu lo volia baysar era' m vedat;
Ah lassa! ¿com no muyr o no m' est ajudat?


XVIII.


Per ço que al meu fill fos donat gran turment

E que fos escarnit per trastota la gent,

Ab corona d'espinas e cascuna punyent

Coronaren mon fill quax qui fa honrament

A rey per son regisme com pren honrament;

E cascuna espina entrava tant fortment

Per lo cap de mon fill que tot era sanguent,

E per tota la cara era decorriment,

Del cap tro als peus, mas la angoxos turment

Que eu, lassa, havia no es home vivent

Qui lo pogués pensar, car sols l'esguardament

Que mon fill me fasía m'era quax foch ardent.

XIX.

Com dreçaren la crotz e mon fill pendut vi
En aquell punt un gran colp en mon cor sentí
De tant gran dolor que un pauc no ´m morí:
E la sanch e suor que d'aquell cors exí
Reguá lo payment, perqu' eu adonchs n' haguí
E bayselo molt car, mes per ço nos pertí
La ira ne dolor, ans tota me scarní
Quant sentí aquell sanch que Deus volch pendre en mí.
De mentre que mon fill penjava (10) en axí,
Cascun lo deshonrá e cascun lo escarní;
E'l meu fill callava, é ´l cap tenia clí
E al peu de la crotz Sant Johan era ab mí. -

XX.

Esguardá Jesu-Christ sa mayre e Sant Johan,

Ab esguart angoxós com a hom engoxán,

E dix a Sant Johan: - Ma mayre te comán;

Ella sia' n ta guarda duy may en aván:

E vos, mayre e dona, prenets per fill Johan. -

Trista quant eu viu que de mí feu comán

Cell qui no'm lexava nulla hora en quan,

Adonchs mi sentí sola e pensí en están

Que lo meu fill moría e que en gran afan

En aquest mon viuría, on visquí beneran

E ´n estar ab mon fill al qual dix en plorán,

- ¡Ah fill! menem ab tú, per mercé t´ho demán! -

XXI.

De mentre Jesu-Christ en la crotz pendía
En alts crits cridá que gran sed havía,
Car tota humiditat de son cors exía,
En sanch e en suor e per villanía;
Beuratje molt amar que sed no'n havía
De sutja e de fel vinagre on metía
En la sua boca que mal no desía,
Boca douça d'amor e qui no mentía.
Ah, lassa marrida ! ¿com tanta aygua sia,
Que es aço que mon fill, pus tant lo volía
No 'n pogué gens haver pus creada l' havía ?
Trista fui quant no li 'n poguí dar aquell dia!

XXII.

Sentia Jesu-Christ en la crotz gran turment
Per las nafres dels peus, e per lo posament
De la sua persona, car en dislungament
Era de sos nirvis è p'el coronament
De cascuna espina que era trop punyent
En cara que havía aytant gran sentiment
De pena e dolor, com fó lo falliment
De tot l' humá linatge e de li primer parent,
Per ço que en fos fayt nostre reperament,
Altre dolor havía Christ en son pensament
Quant vesia sa mayre en tan gran languiment,
Encara que son cors mays fort n' era sintent.

XXIII.

Sentia nostra dona per son fill grans dolors,
Tant que tota estava en sospirs e en plors:
E en axí temblava com fembra per pahors (11)
Lo seu cors sant verge tot era 'n grans suors,
E lo cor se depertia per força de langors,
Tant gran dolor havía que hanc no'n fó majors.
Las suas mans torcía, e cridava: - Senyors !
Volentera morría, car les grans deshonors
E la pena que dats a mon fill, qui amors
Lo fan morir en crotz per tuyts li peccadors,
Mi costrenyen tant fort mon cor ab amargors
Que tot se desleya e´s baxa en dolors (12).

XXIV.

Levava nostra dona les mans e 'ls uyls al cel,
En altes votz cridava: - L'arcangel Sant Miquel, (13)
Cherubin, Seraphin, Gabriel é Raphael,
Avallats e vejats esta mort tan cruel,
La qual fan a mon fill li malvat infael,
Sens que ell no ha colpa, ans es estat feel
Al payre qui 'l tramés en mí per Gabriel:
Veus com mor de séd e donenlí de fel
Ab sutja e vinagre, pus contrari a mel
Que no es foch ardent a pluja ni a gel.
Ah Senyor ! ajudats, car hanc Cayn d' Abel
No hac mes crueldat com han aquest infael.

XXV.

Cridava lo Senyor qui morí en la crotz
Al seu payre Deu, e gitava sanglotz
Per angoxa de mort que soferia per tots:
- Oh Sant Pare, mon Deu! Vos qui tan bell sots
Pren lo meu esperit car mudar lo pots
D' Adam e los prophetes e desligaralnots
Del pecat original qui estava en tots.
Ah Payre gloriós ! vullats ausir ma vots
E perdonats est layre qui pres mi es en crotz,
Car en mí se confia que eu lo guart de lots
Hon estan li demoni en l' abís mays de sots,
Los quals tracten ma mort e fan d'ira fals mots.

XXVI.

Extremis Jesu-Christ è reclamet Ely, (Elí, Elí, lemá sabakhtháni?)
Qui es entrepetat: "Tú qui est Deu de mí, (14)
Deus de l'humanitat la cual el relinquí,
En lexarla morir mas d'ella no's partí (15),
Mas volch que morís per ço que hagués fí
L'original peccat que per sa mort delí."
E adonchs Jesu-Christ espirá e morí.
En lo punt de la mort lo sol s´escuray
E si 's feu la luna, e 'l temple s´estomí;
Morí en quant hom, no en quant era daví:
Sa mayre qui´l viu mori al soll casi se jaquí,
E dix a la mort: - Ah mort! portatsne a mí!

XXVII.

Al cors de Jesu-Christ estava restaurat

Un fort petit de sanch per ço que calcigat

No fos per els jueus; mas Longí al costat

Lo ferí ab la lansa e ha lo cor trancát

D'on exí aygua e sanch que ha Longí tocat

En los ulls perque ha son vesér recobrat,

E d'aygua e de sanch fó lo payment rosat.

Maravellás Longí quant vi la claredat,

E de la mort de Christ hac molt gran pietat,

E penedís molt fort com lo hac nafrát,

E eu, lassa, com viu que Longí fo sanát,

Dix als jueus: - Vejats com havets trop errat!

XXVIII.


Quant viren los jueus que Christ fo trespassats,

Cascun lo lexá, e fó acompanyats

De sa mayre e Johan e no d' altre home nats.

Lo dól qu' abdos fasien no pot esser comptats:

De mentre axí ploraven e mitg jorn fo passats

Joseph d' Arimatias qui era molt privats

De Jesu-Christ, demaná a Pilats

Lo cors de Jesu-Christ e ha li atorgats:

Si qu'ell e Sant Johan de la crotz l' han levats

E la douça puella prenlo en los seus brats,

E ‘n un nou moniment l' han tots tres pausats,

Ab una nova tela en ell l´han soterrats.


XXIX.


Maria Magdalena vench al moniment

On trobá la regina en desconsolament,

E si's feu Sant Johan e pregá humilment

La puella d' amor que vingués mantinent,

Al hostal e prengués un pauch de recreament (16).

- Ah ! dix la regina, tan greu depertiment

Es aquest que eu fas de mon fill, car no sent

Virtut ne força en anant ne en sient. -

E adonch la regina donant baysament

A la peyra del vás ab tal suspirament,

Que pauch no fó son cor ab gran esclatament,

Vench ab Magdalena en ella sustinent.

XXX.

Quant abdos foren vengudes a maysó,
Maria Cleofé e María Salomó
Estaven en la cambra en desconsolació;
Quant veren la regina que no‘ls dix oc ni no (17),
Car quax morta estava, mudaren lo sermó
Que elles li dixeren, no doná responsó,
Car pres era de mort per la greu passió
Que membret de son fill que a greu tort mort fó,
E' sguardá la regina ça ella enviró
Si veuria son fill rey de la mar e l' tro...............

XXXI.

De mentre nostra dona estava en plorar
E en torcer ses mans e en suspirs gitar,
A l´hostal vench Johan e volc la consolar.
La regina que plorava hanc no ´s pot star (18)
Que ab ella no plorás e si volch esforçar;
Dix a la regina que no volgués membrar
Lo seu fill e sa mort per ço que repausar
Poguessen, car no ho poría molt durar.
- Ah Johan! dix la donçella, no sabs be consolar
Car en membrar mon fill mort no‘m pot sobrar (19)
E si lo oblidava fallir mi ha amar,
Perque eu te prech fill qu'em vulles d'ell perlar.

XXXII.

Finit es aquest plant qui es tan dolorós,
De la Verge regina mayre de peccadors,
Lo qual vol que canten los grans e los menors
La douça doncella qui es dona d' amors;
Perque eu Ramon Lull qui del cant ay dolors
Do als uns e als altres per ço qu´ els langors
Membren de nostra dona e la gran deshonors
Qu'es fayta a son fill per Prelats e Senyors,
Car en la Terra Sancta no fan dir lausors;
E si nostra dona hagués ara dolors
Quant tant pauch honren son fill, les hagrá majors.
A vos Verge regina coman est cant d' amors.


VARIANTES.

(1) En veser son Deu fill que haút havia,

(2) E tots temps ha fayt bé é falliment no fó.

(3) Ah Judas traidor! ¿per qual intenció

(4) Tuyt li seu companyon e'l jueu mal apres.

(5) Que apenas mi sostench, tan fort son castada,

(6) Car eu no poria l' escarns qu'eus veig far,

(7) Los braços tant forts ab un filet ligat.

(8) Trastot l' humá linatje, é per avilament

(9) Car envers la terra estava regitat,

(10) De mentra que mon fill pendia en axí,

(11) E enaxí semblava com fembre per pahors

(12) Que tot se desfasia e 's baxa en dolors.

(13) En altas votz cridava: - L'angel Sant Miquel,

(14) Qui es interpretat: "Tu qui est Deu de mi

(15) En lexarse morir mas d' ella no parti,

(16) Al hostal é presés un pauch de recreament.

(17) Quant vereu la regina que no'ls dix oc, no,

(18) La regina que plorava mic no's pot estar

(19) Car en membrar mon fill, la mort no ‘m pot sobrar,

------

Las estrofas VIII y XXX están incompletas en los dos códices que tenemos a la vista.


///
Continuará a Regne de Mallorca.....

Ramon Lull, Raimundo Lulio, Ramón Lull, Lull, Lullus