Mostrando entradas con la etiqueta Riba. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Riba. Mostrar todas las entradas

miércoles, 14 de octubre de 2026

Cadenet. L'autrier lonc un bos folhos

Cadenet.


Florissait en 1180. Hist. génér. de Provence. T. II, p. 384.

7225.

Cadenet si fo de Proensa, d'un castel que a nom Cadenet, qu'es en la riba de Durensa él comtat de Forcalquier. Fils fo d'un paubre cavallier; e quant el era enfant, lo castel de Cadenet si fo destrutz e raubatz per la gent del comte de Tolosa, e li ome de la terra mortz, et el pres e menat en Tolsan per un cavalier qu'avia nom Guillem de Lantar; et el lo noiri en sa maison. Et el venc bos, bel e cortes, e saup ben trobar e cantar e parlar; et apres à trobar coplas e sirventes. E parti se del seingnor que l'avia noirit et anet s'en per cortz; e fez se joglar e fazia se apellar baguas. Lonc temps anet à pe desastrucs per lo mon. E venc s'en en Proensa, e nuillz hom no lo conoissia; e fes se clamar Cadenet, e comenset à far cansos bonas e bellas. En Raimonz Leugier, de dos fraires del evesquat de Nissa, lo mes en arnes et en honor: en Blancatz l'onora e l fetz grans bens. Longa sazon ac gran ben e gran honor; e pois el se rendet à l'Ospital e lai definet. E tot lo sieu faig eu saubi per auzir e per vezer.

7225.

L'autrier lonc un bos folhos
Trobei en ma via
Un pastor mot angoissos
Cantan; e dizia
Sa cansos: amors,
Ie m clam dels lauzenjadors;
Quar la dolors
Qu'a per els m'amia
Mi fai pietz que'l mia.

Pastre, lauzengier gelos
M'onron quascun dia;
E dizon qu'ieu soi joios
De tal drudaria
Don mi creis honors;
E non ai d'autre socors.
Pero'l paors
Que cil n'an seria 
Vertatz, s'ieu podia.

Senher, pos lo fol ressos
De lor gelozia
Vos platz, pauc es amoros; 
Que lor felonia
Part mans amadors: 
Qu'ieu pert midons pels trachors.
Et es errors
E dobla folia
Qui en lor se fia.

Pastre, ieu no soi ges vos;
Que'l maritz volria 
Bates midons à sazos, 
Qu'adoncs la m daria; 
Quar per aitals flors 
Las an li gelos pejors: 
Qu'ab las melhors
Ten dan vilania
Ei val cortezia.

Cadenet si fo de Proensa, d'un castel que a nom Cadenet, qu'es en la riba de Durensa él comtat de Forcalquier.

domingo, 26 de abril de 2026

Riba

Riba, s. f., lat. ripa, rive, bord, berge.
Voyez Denina, t. II, p. 274.
Lo reis de Fransa... era sobre la riba d' un flum..., lo qual passa al pe de Niort.
V. de Bertrand de Born.
Le roi de France... était sur la rive d'un fleuve..., lequel passe au pied de Niort.
Quan cug a riba venir,
Adoncs me cove a nadar.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Quand je pense à rive venir, alors il me convient de nager.
CAT. ANC. ESP. Riba. IT. Riva, ripa. (chap. Riba, ribes; vora, vores; voreta, voretes, del riu, del mar.)

voreta de la Albufera, Mariano Serrano; Riba, s. f., lat. ripa, rive, bord, berge.

2. Ribatge, Ribage, s. m., rivage.
Ai gran alegratge
Quan vey fortz castelhs assetjatz...,
E vey l' ost pel ribatge
Qu' es tot entorn claus de fossatz.
Bertrand de Born: Be m play.
J'ai grande allégresse quand je vois forts châteaux assiégés..., et (quand) je vois l'armée sur le rivage qui est tout à l'entour clos de fosses.
Trobero doas barcas pescant en lo ribage. V. de S. Honorat.
Trouvèrent deux barques pêchant sur le rivage.
Vens, ab mal usatge,
Fa 'l tan d' enueg que 'l veda lo ribatge.
P. Espagnol: Cum selh que.
Le vent, avec mauvais usage, lui fait tant d'ennui qu'il lui défend le rivage.
CAT. Ribatge. IT. Rivaggio.

3. Ribal, s. m., rivage, bord, lisière.
Destraras lo plus lonc devers lo ribal, et tenent lo ribal d' aquela possession.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 42.
Tu mesureras le plus long devers la lisière, et tenant la lisière de cette possession.
(chap. Al campo o monte, al ribás, als ribassos, solen está les fites, la fita y les 2 filloles, que marquen la partissió, divisió de finques, y a vegades de amos o propietaris.)

4. Ribador, s. m., rivage, abordage, bord.
O ribas o ribadors.
Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.
Ou rives ou rivages.

5. Ribeira, Ribeyra, Ribieira, Ribiera, s. f., rivage, bord, rive, plaine.
Lonc ribeira de mar. V. de S. Honorat.
Le long du rivage de la mer.
Fo suau lo critz
Don retendi la ribieira.
Giraud de Borneil: L'autr'ier lo.
Fut doux le cri dont retentit la plaine.
Ven per la ribeira ab sos senhals banditz.
Guillaume de Tudela.
Vient par la plaine avec ses enseignes déployées.
- Rivière.
Vilans loncs agronatz de ribeira.
T. de Guigo et de Bertrand d'Allamanon: Vist hai.
Vilain long cormoran de rivière.
En una ribiera que s' apela Tibre.
L'Arbre de Batalhas, vol. 35.
En une rivière qui s'appelle Tibre.
Mais am que ribeira ni cassa
Que ricx hom m' acuelh' e m' abrassa.
Bertrand de Born: Rassa tant.
Davantage j'aime que pêche et chasse que puissant homme m'accueille et m'embrasse.
CAT. ESP. Ribera. PORT. Ribeira. IT. Riviera. (chap. Ribera, riberes. Apellit Rivera.)

6. Ribar, v., aborder.
Aquels que venio per mar... l' avizavo, et on devio ribar lor mostravo.
Eluc. de las propr., fol. 175.
Ceux qui venaient par mer... le regardaient, et où ils devaient aborder il leur montrait.
(chap. Arribá, desembarcá.)

7. Arribalh, Arribailh, s. m., arrivage, abordage.
Quant es lai en aisselh brasal
Ont elh eys perpres arribalh.
B. de Venzenac: Iverns vai.
Quand il est là à ce brasier où lui-même il prit abordage.
Las aiguas e 'ls arribailhs.
Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac.
Les eaux et les arrivages.
ESP. Arribaje.

8. Arribaba, s. f., arrivée, abord.
Loc. De prima arribada. Chronique des Albigeois, col. 74.
De prime abord.
CAT. ESP. PORT. Arribada. (chap. Arribada, arribades.)

9. Aribamen (Arribamen), s. m., arrivage, abordage, rivage.
Sanc Marc, a Venecia, pres sos arribamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Saint Marc, à Venise, prit ses abordages.
ANC. FR. Incontinent après l'arrivement et repeue, passa le roy ladite rivière.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 202.
ANC. CAT. Arribament. IT. Arrivamento. (chap. Arribamén, “ya hay arribat”, “ya estic aquí”, casi com va di un presidén de la Generalitat.)

Carta, Josep Tarradellas, La Vanguardia, 1981

10. Aribar, Arivar, v., pousser à la rive, aborder, arriver.
De l' autra part de l' aygua l' a fayt ben aribar.
Roman de Fierabras, v. 3753.
De l'autre part de l'eau l'a bien fait arriver.
Ar ven la coindeta sazos
Que aribaran nostras naus.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Maintenant vient la charmante saison où arriveront nos navires.
Una nau de Cologna arivava.
(chap. Una nau de Colonia arribabe. A Köln se pot navegá pel riu Rin, Rhein, y atracá, abordá, desembarcá, descarregá y carregá mercansíes. Se fan passeos turístics, crucero, cruceros pel riu.)
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Une nef arrivait de Cologne.
Part. pas. Puois lo reis Ricartz es passatz,
E pois el es lai aribatz. 
Giraud de Borneil: Era quant.
Depuis que le roi Richard est passé, et depuis qu'il est arrivé là.
Eras, ai ieu a bon port de salut,
Fe qu' ieu vos dei, mon navei aribat. 
G. Adhemar: Non pot esser.
Maintenant, j'ai à bon port de salut, foi que je vous dois, mon navire abordé.
CAT. ESP. PORT. Arribar. IT. Arrivare. (chap. Arribá: arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribats, arribada, arribades; yo arribaré; yo arribaría; si yo arribara.)

Carlos Buenaventura Aribau, 1817; Arribá: arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribats, arribada, arribades; yo arribaré; yo arribaría; si yo arribara

11. Derivamen, s. m., dérivation, origine, source.
Per gramatica sai parlar latinamens,
Declinar e costruire e far derivamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Par grammaire je sais parler en latin, décliner et costruire et faire dérivations.

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès; Per gramatica sai parlar latinamens, Declinar e costruire e far derivamens.

12. Derivatio, s. f., lat. derivatio, dérivation.
La primiera maniera de derivatio. Leys d'amors, fol. 44.
(chap. La primera manera de derivassió.)
La première manière de dérivation.
CAT. Derivació. ESP. Derivación. PORT. Derivação. IT. Derivazione.
(chap. Derivassió, derivassions.)

13. Derivatiu, adj., lat. derivativus, dérivatif.
Derivatius nom, es aquel que ven d' altre.
O es primitiva o es derivativa.
(chap. Nom derivatiu, es aquell que ve d'un atre; derivat, derivats, derivada, derivades.
O es primitiva o es derivativa; una paraula.)
Gramm. provençal.
Nom dérivatif, c'est celui qui vient d'autre.
Ou elle est primitive ou elle est dérivative. 
CAT. Derivatiu, ESP. PORT. Derivativo. (chap. Derivatiu, derivatius, derivativa, derivatives; derivat, derivats, derivada, derivades.)

14. Deribar, Derivar, Derrivar, v., lat. derivare, dériver, déborder, écarter.
Can no s desshen ni s deriva de deguna dictio. Leys d'amors, fol. 44.
Quand elle ne descend ni elle dérive d'aucun mot.
Fig. Ges per fol no m tenria,
Qui sabia d' on mos cantars derriv. 
Lanfranc Cigala: Escur prim.
Point pour fou ne me tiendrait, qui saurait d'où mon chanter dérive.
Part. prés. Derivativa, derivans. Leys d'amors, fol. 39.
Dérivative, dérivant.
Part. pas. Un deribat port.
Bertrand d'Allamanon: Qui que s'esmai.
Un port écarté.
CAT. ESP. PORT. Derivar. IT. Derivare, dirivare. (chap. Derivá.)

15. Desarribar, v., dériver, déborder.
El Tybre... tant se desarribet, que montava sobr' els murs de la ciotat.
(chap. Lo Tíber... tan se va desbordá, que pujabe damún dels muros de la siudat - Roma.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 74.
Le Tibre... tant se déborda, qu'il montait sur les murs de la ville.
(chap. Desbordá, desbordás. Desarribá : ixissen de la riba.)

Desarribar, v., dériver, déborder. Desbordá, desbordás. Desarribá : ixissen de la riba