Pininfarinetes, diseño de automóviles, disseny, CRB, Calaceite, Calasseit, Calaseit, Calaceit, calaceitano, Kalat-Zeyt, Pininfarina, farinetes de Calaseit, catalanisme de debò, catalanista, català, dialecte català, dialecte occitan catalan, lengua provenzal, provençal, provençau, Provence, Provença, Provintia, linguae Romanae rusticae, lengua romance rústica, romanç, romans, arromanzar, arromançar, arromançat, arromansat, provenzal-catalán, provençal-catalan
miércoles, 14 de octubre de 2026
Cadenet. L'autrier lonc un bos folhos
viernes, 13 de octubre de 2023
XVIII, Monges, digatz, segon vostra sciensa,
XVIII.
Monges, digatz, segon vostra sciensa,
Qual valon mais Catalan o Franses,
E met de sai Guascuenha e Proensa
E de lai met la terra dels dos reis;
E quar sabetz d' els totz lur captenensa,
Vueill que m digatz en quals plus fis pretz es.
Aiso us sai dir, N Albert, senes faillensa,
Qual valon mais ni don ven maier bes;
Sill cui donars e bels manjars agensa,
Qu' amples vestirs porton e bels arnes,
E son ardit e feront demanes,
Sill valon mais, segon ma conoisensa,
Que ill raubador estreg, nesci cortes.
Monges, d' aiso vos aug dir gran erransa,
Que ill nostre son franc e de bel solatz;
Gent acuillens e de gaia semblansa
Los trobaretz e dejus e disnatz;
E per els fo premiers servirs trobatz;
E podetz ben en Peitau o en Fransa
Morir de fam, s' en convit vos fiatz.
Per dieu, Albert, mout a gran de triansa
Entr' els Franses e 'ls Peitavis honratz,
Car ill son larc e d' onrada acoindansa,
Et es tost ricx paubr' om, s' es lur privatz;
E ill vostre nut chantaran, si chantatz,
Mas ja per els non empliretz la pansa,
Si estradas o romieus non raubatz.
Monges, manjars ses gabar e ses rire,
Non pot esser fort cortes ni plazens;
E ill nostre sabon tan be far e dire
Per qu' an mais pretz de totas autras gens
Et anc Franses dejus non fo jauzens:
Leu pot esser chascus d' els bos garnire,
Qu' a lurs enfans laisson lur garnimens.
Pauc pot laissar, Albert, al mieu albire,
Apres sa mort nuils hom a sos parens,
Que, quant es vius, de sai non a que frire;
Ans, quan li faill raubars, es totz dolens:
Qu' ieu en conosc de cavaliers cinc cens
Qu' anc un non vi sobre caval assire,
Ans los pren om emblan ab los sirvens.
Albert de Sisteron et le Moine.
XVIII, Monges, digatz, segon vostra sciensa,
XVIII.
Monges, digatz, segon vostra sciensa,
Qual valon mais Catalan o Franses,
E met de sai Guascuenha e Proensa
E de lai met la terra dels dos reis;
E quar sabetz d' els totz lur captenensa,
Vueill que m digatz en quals plus fis pretz es.
Aiso us sai dir, N Albert, senes faillensa,
Qual valon mais ni don ven maier bes;
Sill cui donars e bels manjars agensa,
Qu' amples vestirs porton e bels arnes,
E son ardit e feront demanes,
Sill valon mais, segon ma conoisensa,
Que ill raubador estreg, nesci cortes.
Monges, d' aiso vos aug dir gran erransa,
Que ill nostre son franc e de bel solatz;
Gent acuillens e de gaia semblansa
Los trobaretz e dejus e disnatz;
E per els fo premiers servirs trobatz;
E podetz ben en Peitau o en Fransa
Morir de fam, s' en convit vos fiatz.
Per dieu, Albert, mout a gran de triansa
Entr' els Franses e 'ls Peitavis honratz,
Car ill son larc e d' onrada acoindansa,
Et es tost ricx paubr' om, s' es lur privatz;
E ill vostre nut chantaran, si chantatz,
Mas ja per els non empliretz la pansa,
Si estradas o romieus non raubatz.
Monges, manjars ses gabar e ses rire,
Non pot esser fort cortes ni plazens;
E ill nostre sabon tan be far e dire
Per qu' an mais pretz de totas autras gens
Et anc Franses dejus non fo jauzens:
Leu pot esser chascus d' els bos garnire,
Qu' a lurs enfans laisson lur garnimens.
Pauc pot laissar, Albert, al mieu albire,
Apres sa mort nuils hom a sos parens,
Que, quant es vius, de sai non a que frire;
Ans, quan li faill raubars, es totz dolens:
Qu' ieu en conosc de cavaliers cinc cens
Qu' anc un non vi sobre caval assire,
Ans los pren om emblan ab los sirvens.
Albert de Sisteron et le Moine.

