Pininfarinetes, diseño de automóviles, disseny, CRB, Calaceite, Calasseit, Calaseit, Calaceit, calaceitano, Kalat-Zeyt, Pininfarina, farinetes de Calaseit, catalanisme de debò, catalanista, català, dialecte català, dialecte occitan catalan, lengua provenzal, provençal, provençau, Provence, Provença, Provintia, linguae Romanae rusticae, lengua romance rústica, romanç, romans, arromanzar, arromançar, arromançat, arromansat, provenzal-catalán, provençal-catalan
martes, 6 de octubre de 2026
40. Sordello. Lo reproviers vai averan, som par, + Plaingner voill en Blacatz
39. Ugo di Saint Circ e Alberico da Romano. Mesier Albric, som pregava Ardisons,
domingo, 10 de diciembre de 2023
Sordel. Qui be s membra del segle qu' es passatz,
Qui be s membra del segle qu' es passatz,
Com hom lo vi de totz bos faitz plazen,
E com hom ve malvatz ni recrezen
Aquel d' aras, ni com ja restauratz
Non er per cel qui venra plus malvatz,
Totz hom viuria ab gran dolor, membran
Cals es, ni fo, ni er d' aissi enan.
Mas non es dreitz c'om valens ni prezatz
Si recreza per aital membramen,
Ans taing s' esfors tot jorn plus vivamen,
Com sufra 'l fais de pretz qu' es mesprezatz;
Car cel val mais que plus fort n' es cargatz,
E car es dreitz s' esforzon li prezan
De ben, on plus l' avol s' en van laissan.
En plus greu point non pot nuls esser natz
Com cel que pert Dieu e 'l segle eissamen;
Tot aital son li trist, malvatz manen
Q' an mes a mort domnei, joi e solatz:
Tan los destreing nonfes e cobeitatz
Q' onor e pretz en meton en soan,
E Dieu e 'l mon en getan a lor dan.
Ai! com pot tant esser desvergognatz
Nuls hom gentils qe i s vai embastarden
Sos lignatges per aur ni per argen,
Que l' avers vai leumen e la rictatz,
E 'l vida es breus e la mortz ven viatz;
Per q'om degra lialmen viure aman
Dieu, retenen del mon grat, gen regnan.
Dels maiors mov tota la malvestatz,
E pois apres de gra en gra deissen
Tro als menors, per que torn' a nien
Jois e pretz, si que, qui pretz vol ni 'l platz,
Pot n' aver leu, car tan n' es grans mercatz
Que per cinc sols n' a hom la pessa e 'l pan,
Si 'l tenon vil li ric malvatz truan.
N' Agradiva, quals que s' estes malvatz,
Per vos m' azir malvestatz et engan,
Et am valor e pretz e joi e chan.
Al rei tramet mon sirventes viatz
Cel d' Arago, qu' ell fais lo plus presan
Sosten de pretz, per c'ell ten entrenan.
Sordel. Qui be s membra del segle qu' es passatz,
Qui be s membra del segle qu' es passatz,
Com hom lo vi de totz bos faitz plazen,
E com hom ve malvatz ni recrezen
Aquel d' aras, ni com ja restauratz
Non er per cel qui venra plus malvatz,
Totz hom viuria ab gran dolor, membran
Cals es, ni fo, ni er d' aissi enan.
Mas non es dreitz c'om valens ni prezatz
Si recreza per aital membramen,
Ans taing s' esfors tot jorn plus vivamen,
Com sufra 'l fais de pretz qu' es mesprezatz;
Car cel val mais que plus fort n' es cargatz,
E car es dreitz s' esforzon li prezan
De ben, on plus l' avol s' en van laissan.
En plus greu point non pot nuls esser natz
Com cel que pert Dieu e 'l segle eissamen;
Tot aital son li trist, malvatz manen
Q' an mes a mort domnei, joi e solatz:
Tan los destreing nonfes e cobeitatz
Q' onor e pretz en meton en soan,
E Dieu e 'l mon en getan a lor dan.
Ai! com pot tant esser desvergognatz
Nuls hom gentils qe i s vai embastarden
Sos lignatges per aur ni per argen,
Que l' avers vai leumen e la rictatz,
E 'l vida es breus e la mortz ven viatz;
Per q'om degra lialmen viure aman
Dieu, retenen del mon grat, gen regnan.
Dels maiors mov tota la malvestatz,
E pois apres de gra en gra deissen
Tro als menors, per que torn' a nien
Jois e pretz, si que, qui pretz vol ni 'l platz,
Pot n' aver leu, car tan n' es grans mercatz
Que per cinc sols n' a hom la pessa e 'l pan,
Si 'l tenon vil li ric malvatz truan.
N' Agradiva, quals que s' estes malvatz,
Per vos m' azir malvestatz et engan,
Et am valor e pretz e joi e chan.
Al rei tramet mon sirventes viatz
Cel d' Arago, qu' ell fais lo plus presan
Sosten de pretz, per c'ell ten entrenan.
viernes, 20 de octubre de 2023
XXXI, Qui se membra del segle qu' es passatz (Sordel)
XXXI.
Qui se membra del segle qu' es passatz
Com hom lo vi de totz bos faitz plazen,
Ni com hom ve malvais e recrezen
Aquel d' aras, ni com er restauratz
Non er per cel qui venra plus malvatz,
Totz hom viura ab gran dolor membran
Cals es ni fo ni er d' aissi enan.
Mas non es dreitz c' om valens ni prezatz
Se recreza per aital membramen,
Ans taing s' esfortz tot jorn plus vivamen
C' om sufra 'l fais de pretz qu' es mesprezatz;
Car cel n' a mais que plus fort n' es cargatz,
E car es dreitz s' esforso ill prezan
De ben, on plus l' avol s' en van laisan.
En plus greu point non pot nuillz esser natz
Com cel que pert dieu e 'l segl' eissamen,
Tot aital son li trist malvatz manen
C' an mes a mort domnei, joi e solatz;
Tan los destreing non fes e cobeitatz
C' onor e pretz en meton en soan,
E dieu e 'l mon en geten a lor dan.
Ai! com pot tan esser desvergoignatz
Nuls hom gentils que an' enbastarden
Son lignatge per aur ni per argen;
Que l' avers vai leumens e la rictatz,
E 'l vida es breus, e la mortz ven viatz;
Per c' om degra leialmen viure aman,
Deu retener del mon grat gen regnan.
Dels maiors mov tota la malvestatz
E pois apres de gra en gra deissen
Tro als menors, per que torn en nien
Fins jois e pretz, e qui vol pretz ni 'l platz
Pot l' aver leu, car tan n' es granz mercatz
Que per cinc solz n' a hom la peza e 'l pan,
Si 'l tenon vil li ric malvatz truan.
Na Gradiva, qui que estei malvatz,
Per vos n' azir malvestat et enjan,
Et am valor e joi e pretz e chan.
Al rei tramet mon sirventes viatz
Cel d' Aragon, qu' el fais lo plus pesan
Sosten de pretz, per qu' el ten entre man.
XXXI, Qui se membra del segle qu' es passatz
XXXI.
Qui se membra del segle qu' es passatz
Com hom lo vi de totz bos faitz plazen,
Ni com hom ve malvais e recrezen
Aquel d' aras, ni com er restauratz
Non er per cel qui venra plus malvatz,
Totz hom viura ab gran dolor membran
Cals es ni fo ni er d' aissi enan.
Mas non es dreitz c' om valens ni prezatz
Se recreza per aital membramen,
Ans taing s' esfortz tot jorn plus vivamen
C' om sufra 'l fais de pretz qu' es mesprezatz;
Car cel n' a mais que plus fort n' es cargatz,
E car es dreitz s' esforso ill prezan
De ben, on plus l' avol s' en van laisan.
En plus greu point non pot nuillz esser natz
Com cel que pert dieu e 'l segl' eissamen,
Tot aital son li trist malvatz manen
C' an mes a mort domnei, joi e solatz;
Tan los destreing non fes e cobeitatz
C' onor e pretz en meton en soan,
E dieu e 'l mon en geten a lor dan.
Ai! com pot tan esser desvergoignatz
Nuls hom gentils que an' enbastarden
Son lignatge per aur ni per argen;
Que l' avers vai leumens e la rictatz,
E 'l vida es breus, e la mortz ven viatz;
Per c' om degra leialmen viure aman,
Deu retener del mon grat gen regnan.
Dels maiors mov tota la malvestatz
E pois apres de gra en gra deissen
Tro als menors, per que torn en nien
Fins jois e pretz, e qui vol pretz ni 'l platz
Pot l' aver leu, car tan n' es granz mercatz
Que per cinc solz n' a hom la peza e 'l pan,
Si 'l tenon vil li ric malvatz truan.
Na Gradiva, qui que estei malvatz,
Per vos n' azir malvestat et enjan,
Et am valor e joi e pretz e chan.
Al rei tramet mon sirventes viatz
Cel d' Aragon, qu' el fais lo plus pesan
Sosten de pretz, per qu' el ten entre man.
jueves, 12 de octubre de 2023
Sordel, Sordello, Goito, Goit
Sordel.
I.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Er quan renovella e gensa
Estius ab fuelh et ab flor,
Pus mi fai precx, ni l' agensa
Qu' ieu chant e m lais de dolor
Silh qu' es domna de Plazensa
Chantarai, sitot d' amor
Muer, quar l' am tant ses falhensa;
E pauc vey lieys qu' ieu azor.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Sitot amor mi turmenta
Ni m' auci, non o planc re,
Qu' al mens muer per la pus genta
Per qu' ieu prenc lo mal pel be;
Ab que 'l plassa e m cossenta
Qu' ieu de lieys esper merce,
Ja per nulh maltrag qu' ieu senta
Non auzira clam de me.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Mortz suy, si s' amor no m deynha,
Qu' ieu no vey ni m puesc pensar
Ves on m' an ni m vir ni m tenha,
Si 'lha m vol de si lunhar;
Qu' autra no m plai que m retenha,
Ni lieys no m puesc oblidar,
Ans ades, quon que m' enprenha,
La m fai mielhs amors amar.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Ai! per que m fai ta maltraire,
Qu' ilh sap be de que m' es gen,
Qu' el sieu pretz dir e retraire,
Suy plus sieus on piegz en pren;
Qu' elha m pot far e desfaire
Cum lo sieu, no li m defen,
Ni de lieys no m vuelh estraire,
Si be m fai morir viven.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Chantan prec ma douss' amia,
S' il plai, no m' auci' a tort;
Que, s' ilh sap que pechat sia,
Pentra s' en quan m' aura mort:
Empero morir volria
Mais que viure ses conort,
Quar pietz trai que si moria
Qui pauc ve so qu' ama fort.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
II.
Bel m' es ab motz leugiers de far
Chanson plazen et ab guay so,
Quar melhor que hom pot triar,
A cui m' autrey e m ren e m do,
No vol ni 'l plai chantar de maestria;
E mas no 'lh plai, farai hueymais mon chan
Leu a chantar e d' auzir agradan,
Clar d' entendre e prim qui prim lo tria.
Gen mi saup mon fin cor emblar,
Al prim qu' ieu miriey sa faisso,
Ab un dous amoros esguar
Que m lansero siey huelh lairo;
Ab selh esguar m' intret en aisselh dia
Amors pels huelhs al cor d' aital semblan
Qu' el cor en trays e mes l' a son coman,
Si qu' ab lieys es on qu' ieu an ni estia.
Ai! cum mi saup gent esgardar,
Si l' esgartz messongiers no fo
Dels huelhs que sap gent enviar
Totz temps per dreg lai on l' es bo
Mas a sos digz mi par qu' aiso s cambia:
Pero l' esgar creirai, qu' ab cor forsan
Parl' om pro vetz, mas nulh poder non an
Huelhs d' esgardar gen, si 'l cor no 'ls envia.
E quar am de bon pretz ses par,
Am mais servir lieys en perdo
Qu' autra qu' ab si m degues colgar;
Mas no la sier ses guazardo,
Quar fis amicx no sier ges d' aital guia,
Quan sier de cor en honrat loc prezan;
Per que l' onors m' es guazardos d' aitan
Qu' el sobreplus non quier, mas ben penria.
Sordel, Sordello, Goito, Goit
Sordel.
I.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Er quan renovella e gensa
Estius ab fuelh et ab flor,
Pus mi fai precx, ni l' agensa
Qu' ieu chant e m lais de dolor
Silh qu' es domna de Plazensa
Chantarai, sitot d' amor
Muer, quar l' am tant ses falhensa;
E pauc vey lieys qu' ieu azor.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Sitot amor mi turmenta
Ni m' auci, non o planc re,
Qu' al mens muer per la pus genta
Per qu' ieu prenc lo mal pel be;
Ab que 'l plassa e m cossenta
Qu' ieu de lieys esper merce,
Ja per nulh maltrag qu' ieu senta
Non auzira clam de me.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Mortz suy, si s' amor no m deynha,
Qu' ieu no vey ni m puesc pensar
Ves on m' an ni m vir ni m tenha,
Si 'lha m vol de si lunhar;
Qu' autra no m plai que m retenha,
Ni lieys no m puesc oblidar,
Ans ades, quon que m' enprenha,
La m fai mielhs amors amar.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Ai! per que m fai ta maltraire,
Qu' ilh sap be de que m' es gen,
Qu' el sieu pretz dir e retraire,
Suy plus sieus on piegz en pren;
Qu' elha m pot far e desfaire
Cum lo sieu, no li m defen,
Ni de lieys no m vuelh estraire,
Si be m fai morir viven.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Chantan prec ma douss' amia,
S' il plai, no m' auci' a tort;
Que, s' ilh sap que pechat sia,
Pentra s' en quan m' aura mort:
Empero morir volria
Mais que viure ses conort,
Quar pietz trai que si moria
Qui pauc ve so qu' ama fort.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
II.
Bel m' es ab motz leugiers de far
Chanson plazen et ab guay so,
Quar melhor que hom pot triar,
A cui m' autrey e m ren e m do,
No vol ni 'l plai chantar de maestria;
E mas no 'lh plai, farai hueymais mon chan
Leu a chantar e d' auzir agradan,
Clar d' entendre e prim qui prim lo tria.
Gen mi saup mon fin cor emblar,
Al prim qu' ieu miriey sa faisso,
Ab un dous amoros esguar
Que m lansero siey huelh lairo;
Ab selh esguar m' intret en aisselh dia
Amors pels huelhs al cor d' aital semblan
Qu' el cor en trays e mes l' a son coman,
Si qu' ab lieys es on qu' ieu an ni estia.
Ai! cum mi saup gent esgardar,
Si l' esgartz messongiers no fo
Dels huelhs que sap gent enviar
Totz temps per dreg lai on l' es bo
Mas a sos digz mi par qu' aiso s cambia:
Pero l' esgar creirai, qu' ab cor forsan
Parl' om pro vetz, mas nulh poder non an
Huelhs d' esgardar gen, si 'l cor no 'ls envia.
E quar am de bon pretz ses par,
Am mais servir lieys en perdo
Qu' autra qu' ab si m degues colgar;
Mas no la sier ses guazardo,
Quar fis amicx no sier ges d' aital guia,
Quan sier de cor en honrat loc prezan;
Per que l' onors m' es guazardos d' aitan
Qu' el sobreplus non quier, mas ben penria.
Sordel, Sordello, Goito, Goit
Sordel.
I.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Er quan renovella e gensa
Estius ab fuelh et ab flor,
Pus mi fai precx, ni l' agensa
Qu' ieu chant e m lais de dolor
Silh qu' es domna de Plazensa
Chantarai, sitot d' amor
Muer, quar l' am tant ses falhensa;
E pauc vey lieys qu' ieu azor.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Sitot amor mi turmenta
Ni m' auci, non o planc re,
Qu' al mens muer per la pus genta
Per qu' ieu prenc lo mal pel be;
Ab que 'l plassa e m cossenta
Qu' ieu de lieys esper merce,
Ja per nulh maltrag qu' ieu senta
Non auzira clam de me.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Mortz suy, si s' amor no m deynha,
Qu' ieu no vey ni m puesc pensar
Ves on m' an ni m vir ni m tenha,
Si 'lha m vol de si lunhar;
Qu' autra no m plai que m retenha,
Ni lieys no m puesc oblidar,
Ans ades, quon que m' enprenha,
La m fai mielhs amors amar.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Ai! per que m fai ta maltraire,
Qu' ilh sap be de que m' es gen,
Qu' el sieu pretz dir e retraire,
Suy plus sieus on piegz en pren;
Qu' elha m pot far e desfaire
Cum lo sieu, no li m defen,
Ni de lieys no m vuelh estraire,
Si be m fai morir viven.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Chantan prec ma douss' amia,
S' il plai, no m' auci' a tort;
Que, s' ilh sap que pechat sia,
Pentra s' en quan m' aura mort:
Empero morir volria
Mais que viure ses conort,
Quar pietz trai que si moria
Qui pauc ve so qu' ama fort.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
II.
Bel m' es ab motz leugiers de far
Chanson plazen et ab guay so,
Quar melhor que hom pot triar,
A cui m' autrey e m ren e m do,
No vol ni 'l plai chantar de maestria;
E mas no 'lh plai, farai hueymais mon chan
Leu a chantar e d' auzir agradan,
Clar d' entendre e prim qui prim lo tria.
Gen mi saup mon fin cor emblar,
Al prim qu' ieu miriey sa faisso,
Ab un dous amoros esguar
Que m lansero siey huelh lairo;
Ab selh esguar m' intret en aisselh dia
Amors pels huelhs al cor d' aital semblan
Qu' el cor en trays e mes l' a son coman,
Si qu' ab lieys es on qu' ieu an ni estia.
Ai! cum mi saup gent esgardar,
Si l' esgartz messongiers no fo
Dels huelhs que sap gent enviar
Totz temps per dreg lai on l' es bo
Mas a sos digz mi par qu' aiso s cambia:
Pero l' esgar creirai, qu' ab cor forsan
Parl' om pro vetz, mas nulh poder non an
Huelhs d' esgardar gen, si 'l cor no 'ls envia.
E quar am de bon pretz ses par,
Am mais servir lieys en perdo
Qu' autra qu' ab si m degues colgar;
Mas no la sier ses guazardo,
Quar fis amicx no sier ges d' aital guia,
Quan sier de cor en honrat loc prezan;
Per que l' onors m' es guazardos d' aitan
Qu' el sobreplus non quier, mas ben penria.



