Mostrando entradas con la etiqueta seror. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta seror. Mostrar todas las entradas

martes, 13 de octubre de 2026

Peirols. Manta gens me mal razona

Peirols.
2701, 7225, 7614, 7698.

Peirols fo us paubres cavalier d'Alvernhe, d'un castel que a nom Peirols, qu'es en la encontrada del Dalfi d'Alvernhe al pe de Rocafort.



Peirols fo us paubres cavalier d'Alvernhe, d'un castel que a nom Peirols, qu'es en la encontrada del Dalfi d'Alvernhe al pe de Rocafort. E fo cortes hom et avinen de la persona, tan que'l Dalfi lo tenia ab se, e'l vestia, e'l dava caval et armas, et so que mestiers l'avia.
Lo Dalfi si avia una seror que avia nom Sail de Claustra, bela e bona e molt prezada, avinens et ensenhada; e si era molher d'en Beraut de Mercuer, un gran bar d'Alvernhe. En Peirols amava aquela domna, e'l Dalfins la pregava per lui, e s'alegrava molt de las cansos que Peirols fazia de la seror, e molt las fazia plazer à la seror; e tant que la domna li volia ben e il fazia plazer d'amor à saubuda del Dalfi. E l'amor de la domna e de Peirols montet tan que'l Dalfi s'engelozi d'ella, car crezet qu'ella li fezes plus que covengues ad ella; e parti lo de si e l lonhet, e no l vesti ni l'armet. E quan Peirols vi que non se poc mantener per cavalier, el se fe joglar et anet per cortz; e recep dels barons e draps e deniers e cavals. E pres moiller à Monpeslier e i definet.

3794, 7225-6, 7698, C, M.

Manta gens me mal razona
Quar ieu no cant plus soven;
Mas aicel que m'ocaizona
No sab cossi longamen
M'a tengut en greu pessamen
Cilh que mon cors enpreizona:
Tot n'ai perdut jauzimen,
Tal desconort me dona.

Pero si m fos franqu'e bona
Ma domn' al comensamen,
Ara no m'acoill ni m sona
Mas aissi com l'autra gen:
Quar conois que l'am finamen
Aita mal m'o gazardona.
Amors fara falhimen
S'aquest tort li perdona.

De tota joia m'eslonja
Ma domn' e no l'es honors,
Qu'ab pauc de plazen messonja
Me pogra far gent secors.
Quar sai que non es mas folors
So à qu'estendensa lonja,
Don ai fait tantas clamors
Qu'anta n'ai e vergonja.

Partir m'en ai doncs? Eu, non ja; 
Quar son pretz e sa valors 
M'o defen e m'o calonja, 
Qu'ieu no m'aus virar alhors. 
Per tot lo cor m'intra l'amors 
Si co fai l'aigu' en l'esponja 
Tostemps me plaira'l dolors
Com que m destrenh' e m ponja.

Ades volh qu'amors m'assalha
E m guerrei matin e ser;
Contra la sua batalha
No volh ja repaus aver.
E si tot non ai mon voler,
Tals es cilh que me trebalha,
Qu' él mon non es nul plazer
Qu'aquest meu trebalh valha. (1)

Lauzenja ni devinalha
D'enoios no m cal temer.
Sol pessars de lieis no m falha,
Res no me pot dan tener;
Que'l cossir don ieu m'alezer
M'apais meils d'autra vitalha.
Per re qu'eu n'ai' en poder
Mos cors no s'anualha.

Cansos, à totz potz dire ver
Qu' é mon cant non agra falha,
Si m volgues d'amor valer
La bella cui dieus valha.


2701, 3794, 7225-6, C.

Quant amor trobet partit
Mon cor del seu pensamen,
D'una tenso m'assalhit
E podetz auzir comen:
Amics Peirols, malamen
E pois en mi ni en can
Non es vostr'entensios,
Digatz pois que valretz vos?

(1) Note. Ben non è al mondo che al mio mal pareggi. Petrarca.

Amors, tan vos ai servit
E cauzimen nous en pren;
E vos sabetz quan petit
N'ai avut de jauzimen.
Nous ocaizon de nien;
Sol que m fassatz d'er enan
Bona patz, als nous deman:
Quar nul autre gazardos
No m'en pot esser tan bos.

Peirols, metretz en oblit
La bella domna valen,
Que tan gen vos acoillit
E tan amorozamen,
Tot per mon comandamen?
Trop avetz leugier talan;
E non era ges semblan,
Tan gais e tant amoros
Eratz en vostros cansos.

Amors, midons, pois la vit,
Ai amada longamen;
Enquer l'am, tan m'abelit
E m plac al comensamen:
Mas folia noi enten.
Pero mant amic partran
De lor amigas ploran,
Que, si Saladis no fos,
Sai remanzeran joios.

Peirols, Turc, ni Arabit
Ges per vostr' envazimen
No laissaran Tor Davit.
Bon cosselh vos don e gen,
Amatz e cantatz soven.
Iretz vos? e'ls reis noi van;
Vejatz las guerras que s fan,
Et esguaratz dels baros
Co si trobon ocaizos.

Amors, anc mais no faillit,
Er o faz forsadamen:
E prec dieus que m sia guit,
E que trameta breumen
Entre'ls reis acordamen;
Que'l secors vai trop tarzan,
Et auria mestier gran
Que'l marques valens et bos 
N'agues mais de companhos.

Amors, quan li reis iran 
Del Dalfi vos dic aitan: 
Ja per guerra ni per vos
No remanra, tant es pros.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, M.

Quora que m fezes doler
Amors ni m dones esmai,
Ara m ten alegr' e gai,
Per qu'ieu cant de mon plazer;
Quar plus ric joi ai conquis
Qu'à mi non tagnia:
E ricors quan s'umelia
Humilitatz l'enrequis.

Be m'agrad' e m'abelis
De dos amics, quan s'escai
Que s'amon de cor verai
E l'un l'autre no traïs;
E sabon loc e lezer
Triar ses falhia,
Qu'en lor bona companhia
No posqu'enoios caber.

D'er enan m'er à tener
Al repropchier qu'om retrai:
“No s mova qui ben estai.”
No farai eu ges per ver,
Que'l flama qu'amor noiris
M'art la noich e'l dia;
Per qu'ieu devenc tota via
Si com l'aur él foc plus fis.

Midons mercei e grazis
La benanansa qu'ieu ai;
E ja non oblidarai
Los plazers que m fai ni m dis.
Qu' é mi non a mai poder
Cilh qu'amar solia;
Qu'en plus franca senhoria
Volh ses engan remaner.

Soven l'anera vezer
La plus avinen qu'ieu sai,
Si'l devinamen qu'om fai
No m'avengues à temer.
Pero mos cors es aclis
Ves leis on que sia;
Quar senes leis no m poiria
Nul joi pro tener qu'ieu vis.

S'ieu fos part la Cros del Ris
Nous pessetz que m pogues lai
Retener nuls paradis.

Tant ai assis mon voler
En ma douss'amia,
Qu'ieu ges de leis no m partria
Per nul autre bon esper.

Cansos, hoimais pos tener
Vas midons ta via,
Qu'ieu sai ben qu'ella volria
Tu auzir e mi vezer.

Dalfi, s'auzes mon voler
Dir à res que sia,
Ab vos ai tan de paria
Que ben saubratz tot lo ver.

martes, 6 de octubre de 2026

40. Sordello. Lo reproviers vai averan, som par, + Plaingner voill en Blacatz

40. Sordello. *

Della prima poesia do il testo ricostituito sui mss. A D I K dal De Lollis (nella edizione che sta preparando di questo trovatore); della seconda do il testo ricostituito sur mss. A C H I R S dal Meyer (Rec. d'anc. textes, p. 93).

Sordello. Lo reproviers vai averan, som par, + Plaingner voill en Blacatz



Lo reproviers vai averan, som par, 
c'us fals volpills qeis fai ab det mostrar, 
tant fort se feing, a pres desobre se 
mon sirventes, de cui qez eu faich l'aia, 
car en son cor sap totz los mals qei son, 
e pois per sieu lo pren, qui qu'el retraia, 
far l'ai l'onor q'a lui l'autrei el don.
Ges nom degra de bausia reptar, 
q'ieu sui leials et el tant fals q'en re 
non ausaria ad un gat tornas far
nis fari' el del dreich c'auria be:
c'om que nuill temps non fetz colp ni pres plaia, 
no m'es semblan pogues far nuill faich bon; 
car aitant tost cum el s'arma s'esmaia, 
c'anc hom d'aital fautonia non fon.
Ben a gran tort car m'apella joglar, 
c'ab autre vau et autre ven ab me, 
e don ses penre et el pren ses donar, 
q'en son cors met tot qant pren per merce; 
mas eu non pren ren don anta m'eschaia,
anz met ma renda e non vuoill guizardon, 
mas sol d'amor, per qem par q'el deschaia
et eu poje, qui nos jutga a razon.
Car sol se sap peigner et afaitar
e car se feing tot jorn, non sap de que;
e car se sap torser e remirar,
cre qeis n'azaut tota domna de se.
mas eu non crei que pros domna s'atraia
vas tant vil cors per tant vil ochaison; 
mas car als crois se taing dompna savaia, 
trobar la pot sus el castel Babon.
En luoc d'ausberc fai camisa redar 
e per caval vol amblan palafre, 
et en luoc d'elm fai capiron fresar
e per escut pren mantel el rete.
e si per so ai d'amor ren qeil plaia,
reptar pot hom amor de tracion: 
mas non o fai mas per semblanssa gaia 
lo fals feignens, car al res noil ten pron. 
Gen l'a saubut lo valens coms onrar 
de Tolosa, si cois taing nis cove; 
c'a Marseilla l'a faich a zaut tornar, 
perque laisset son seignor e sa fe. 
mas el non tem vergoigna ni s'esmaia, 
don degr' estar marritz tota sazon
lo fals volpills q'a nom, car pauc s'essaia,
cor de conill ab semblan de leon.


Plaingner voill en Blacatz en aquest leugier so 
ab cor trist e marrit, et ai en ben raso, 
qu'en lui ai mescabat seignor et amic bo 
e car tuit l'aib valen en sa mort perdut so. 
tant es mortals lo dans qu' ieu non ai sospeiso
que jamais si reveingna, s'en aital guisa no 
c'om li tragua lo cor e qu'en manjol baro 
que vivon descorat, pois auran de cor pro.  
Premiers mange del cor, per so que grans obs l'es,
l'emperaire de Roma, s'el vol los Milanes 
per forsa conquistar, car lui tenon conques 
e viu deseretatz malgrat de sos Ties. 
e deseguentre lui manj' en lo reis Frances; 
pois cobrara Castella qu'el pert per nessies. 
mas, si pesa sa maire, el non manjara ges,
quar ben par a son pretz qu'el non fai ren queil pes.
Del rei Engles me platz, car es pauc corajos, 
que manje pro del cor, pois er valens e bos, 
e cobrara la terra per que viu de pretz blos, 
quel tol lo reis de Fransa quar lo sap nuaillos. 
e lo reis Castellans taing qu' en manje per dos 
quar dos regismes te e per l'un non es pros; 
mas, s' il en vol manjar, taing qu' en mange a rescos
que sil mair' o sabia, batria l'ab bastos. (batria'l ab) 
Del rei d' Arago voil del cor deia manjar, 
quez aisso lo fara de l' anta descargar 
que sai pres de Marseilla e de Millau, c' onrar 
nos pot estiers, per re que posca dir ni far. 
et apres voil del cor don hom al rei Navar
que valia mais coms que reis, so aug comtar. 
tortz es, quan Dieus fai home en gran ricor pojar
poi sofracha de cor lo fai de pretz baissar.
Al comte de Tolosa a obs qu' en manje be 
sil membra so que sol tener ni so que te, 
car si ab autre cor sa perda non reve 
nom par que la revenha ab aquel qu' a en se. 
el coms Proensals taing qu' en manje, sil sove 
c'om que deseritatz viu gaire, no val re; 
e sitot ab esfors si defen nis capte 
obs l' es manje del cor pel greu fais qu' el soste. 
Li barom volran mal de so quez eu dic be, 
mas ben sapchan qu' ieuls pretz aitan pauc com il me.

Bel Restaurs, sol c' ab vos posca trobar merce, 
a mon dan met chascun que per amic nom te.

* Biografia, secondo il testo edito dello Chabaneau (op. cit. p. 106): 
Sordels fo de Mantoana, d'un castel que a nom Got, gentil catanis, e fo avinens hom de la persona, e fo bons chantaire e bons trobaire e grans amaire. mas mout fo truans e fals vas dompnas e vas los barons ab cui el estava. et entendet se en madompna Conissa, sor de ser Aicelin e de ser Albric de Romans, qu' era moiller del conte de Saint Bonifaci, ab cui el estava. e per voluntat de miser Aicelin el emblet madompna Conissa e menet lan via. e pauc apres & el s' en anet en Onedes ad un castel d' aquels d' Estrus, de ser Henric e de ser Guillem e d' en Valpertin, qu' eran mout siei amic. et esposet una soa seror celadamens, que avia nom Otha. e venc s' en puois a Trevis e quant aquel d' Estrus lo saup, si li volia offendre de la persona, eill amic del comte de Sain Bonifaci eissamens; don el estava armatz sus en la casa de miser Aicelin. e quant el anava per la terra, el cavalgava en bos destriers ab granda compaignia de cavalliers, e per paor d' aicels queil volion offendre, el se partic & anet s' en en Proenssa, & estet ab lo comte de Proenssa. et amet una gentil domna e bella de Proenssa; et apellava la en los sieus chantars que el fazia per lieis, Doussa enemia...

35. Guglielmo de la Tor. La treva. Pos n'Aimerics a fait far mesclança e batailla

35. Guglielmo de la Tor. *

Secondo il testo edito dal Suchier (Denk. I, 323).

Guilhem de la Tor, Guglielmo de la Tor, la treva



La treva.

Pos n'Aimerics a fait far mesclança e batailla 
de na Salvaga, on prez es e valors senz failla, 
e de na Biatrisz sa seror ques trabailla
de tot ço mantener c'a fina valor vailla, 
eu vueill far venir tals que partan lor barailla 
a treva, que non voill del tot la definailla.
Na Biatriz i ven d' Est cui fins prez capdella, 
del marqueset d'Est moiller, on valors renovella,
e de Ravenna i ven n' Esmilla cui apella
fis prez, e de Magon na Biatriz la bella,
e n'Alazaiz sa sor qui sap ja la novella,     (Azalaïs, Azalais)
e de Bresaina i ven madompna n'Adonella.
E de Soraigna i ven na Sandra la cortesa 
e na Berta en cui es beutaz e valors mesa; 
na Mabillia i ven qu' es de totz bes apresa. 
pueis i ven n'Agnes d'Arc on nuilz mals non adesa 
e de Casalot ven na Sufia c'an presa 
jois e prez e valors a lor part e conquesa. 
E de Ponçon i ven n' Esmilla la prezada,
de Cantacabra i ven la bella e l'ensegnada, 
na Caracosa, qu' es per los valens amada.
e de Sarzan i ven n'Aiglina la lauzada, 
e cellas de Plozacs cui jois e prez agrada 
venon a esperon a la treva nomnada.
De Luna eissamen i venon senz faillida 
las dompnas cui jovenz ni valors non oblida; 
e de Casellas pueis venon ses far gandida
las dompnas c'an fin prez ab proesa conplida. 
e de Romaigna i venon las dompnas cui jois guida 
e de Castel i ven na Bruna la grazida.
E del Carret i ven na Comtensos qui zenza
chascuns jorns en fin prez ez en fina valenza. 
e de Coissan i ven n'Averz c'a s'entendenza 
en mantener honor e fina conoissenza. 
aquestas qu'eu ai dit totas ses retenenza, 
venon las trevas far, qu'en aissi lor agenza. 
Aras vos dic que son vengudas ses doptanza
las dompnas e si fan enaisi l'acordanza, 
qu'en las doas serors non aian mais erranza, 
e que la terva dur ses far nulla mesclanza; (terva : treva : tregua)
e s'om de l'una di neguna ren d'onranza, 
que l'autra s' i acort e que n'ai' alegranza. 
Ez enaissi sera la lor trev' alegranza 
e plaira ben als pros lo plaiz e l'acordanza.

* Dalla Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 104): Guillem de la Tor si fon joglars e fon de Peiregorc, d'un castel qu' om ditz la Tor. e venc en Lombardia; e sabia cansos assatz e s'entendia e chantava ben e gen, e trobava; mas quan volia dire sas cansos, el fazia plus lonc sermon de la razon que non era la cansos. e tolc moiller a Milan... e la menet a Com...

jueves, 18 de junio de 2026

Sonh, Soing, Suenh - Sopa, Sopar, Soport - Sor, Seror, Sorre

Sonh, Soing, Suenh, s. m., soin, souci, inquiétude, attention, garde.
Voyez Denina, t. II, p. 306.
Loc. Ieu no sai per que m viva,
S' ilh enten, e pueys non a sonh.
Rambaud d'Orange: Un vers farai.
Je ne sais pourquoi je vive (vivrais), si elle entend, et puis n'a pas de souci.
Acest no m par n' aia soing.
Bertrand de Born le Fils: Quant vei.
Celui-ci ne me paraît pas qu'il en ait souci.
Non o dic mas quar ieu soing no n' ai.
Berenger de Palasol: Tot francamen.
Je ne le dis que parce qu'inquiétude je n'en ai.
Ieu 'n sui trist,
Quar de me no 'lh pren mais de sonh.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
J'en suis triste, car de moi il ne lui prend plus de souci.
Tro que n' aya esgardamen,
Que de mi s vuelha donar sonh.
Raimond de Miraval: Anc non.
Jusqu'à ce qu'elle en ait attention, de sorte que de moi elle veuille se donner garde.
Datz vos sonh no us puesca tocar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Donnez-vous soin qu'il ne vous puisse toucher.
2. Sognos, adj., soigneux, se donnant garde.
Cum sel que es totz sognos de mort a penre.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 95.
Comme celui qui est tout se donnant garde de la mort prendre.

Sopa, s. f., soupe.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 78.
Mais am flauzons e sopas en sabrier.
G. Rainols d'Apt: Quant aug.
Davantage j'aime flans et soupes avec saveur.
CAT. ESP. PORT. Sopa. IT. Suppa, zuppa. (chap. Sopa, sopes.)

2. Sopar, v., souper.
Un senglar
Dont aquella gent deu sopar.
Roman de Jaufre, fol. 12.
Un sanglier dont cette gent doit souper.
Pot hom peccar per tart sopar. V. et Vert., fol. 20.
On peut pécher pour tard souper.
Subst. Fo apareillat lo sopar, e soperon con gran alegressa.
Fut apprêté le souper, et ils soupèrent avec grande allégresse.
CAT. Sopar. (chap. Sopá o sená: sopo, sopes, sope, sopem o sopam, sopéu o sopáu, sopen; sopat, sopats, sopada, sopades; soparé; soparía; si yo sopara sopes, o si yo senara sopes. ESP. Cenar. La cena ere un dels drets dels siñós; vore la del rey Jaime II a Sariñena.)

Jaime II de Aragón, el Justo, reg. 55, fol 63, 10 diciembre 1305, cena

3. Sopada, s. f., souper.
Per lur dinadas e sopadas.
Per la sopada del mulet de maistre Johan.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225 et 228.
Pour leurs dîners et soupers.
Pour le souper du mulet de maître Jean.
CAT. Sopada. (chap. Sopada, sopades; sopá, sopás; sena, senes.)

Soport, s. m., lat. sopor, assoupissement.
Nostre grant soport. La nobla Leycson (o Leyczon).
Notre grand assoupissement.
ESP. Sopor. IT. Sopore. (chap. Sopor, sopors.)
2. Sopir, v., lat. sopire, assoupir, engourdir.
Part. pas. Es sopida et adormida.
Neu... els membres ret sopitz.
Eluc. de las propr., fol. 89 et 137.
Est assoupie et endormie.
La neige... les membres rend engourdis.
Fig. Lo dit dobte per lo viguier sera sopit.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 38.
Ledit doute par le viguier sera assoupi.
IT. Sopire. (chap. Assompí, abaubí, per ejemple, los dits baubos per lo fret de la neu; sompo, sompa, sompos, sompes.)

rabosí, Valderrobres, baubo, potes baubes, pota bauba

Sor, Seror, Sorre, s. f., lat. soror, soeur.
Membre 'l sa sor e 'l marit ergulhos.
Bertrand de Born: S' ieu fos aissi.
Qu'il lui souvienne de sa soeur et du mari orgueilleux.
Ta molher o ta sors o ta filha. Liv. de Sydrac, fol. 85.
(chap. Ta dona o mullé o tan germana o ta filla.)
Ta femme ou ta soeur ou ta fille.
Belh' Hugueta, vostra seror e vos.
Pujols: Si 'l mal d' amor.
Belle Huguette, votre soeur et vous.
Non a sorre ni moiller ni cosi.
P. Cardinal: Las amairitz.
Il n'a soeur ni femme ni cousin.
- Religieuse. 
A Sant Pos siervon gen las serors.
Pujols: Dieus es.
A Saint-Pons servent gentiment les soeurs.
ANC. FR. Mès tant avoit amé sa sor.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 366.
Ses serours et ses filles.
Ingonde, la seror li roi Childebert.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 180 et 228.
ANC. CAT. ESP. Sor. PORT. Sor, soror. IT. Sorore. (chap. Germana, germanes; chermana, chermanes; maña, mañes; sor Francisca, etc. Vore a Pedro Saputo al convén.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó