Mostrando entradas con la etiqueta amigabla. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta amigabla. Mostrar todas las entradas

lunes, 15 de marzo de 2021

3 DE ABRIL.

3
DE ABRIL.

Habiéndose presentado en esta sesión los
embajadores de la señora Reina, entregaron a los señores Diputados
un escrito que contenía lo manifestado por los mismos las dos veces
que fueron recibidos en audiencia, y además la carta que se halla a
continuación.

Lo que los embaxadors de la
Senyora Reyna han explicat per part de sa Majestat axi
la primera com la segona volta es lo que segueix en
efecte.
Primerament que a hoyda de la Majestat de la
Senyora Reyna sia pervengut com per los deputats
e consell seria stada feta deliberacio e apres deduit en exequcio de
traure les banderes e soldar (sou; sueldo; asoldar, hacer
soldados
) gent de peu e de cavall contra los pagesos
vulgarment dits de remença de
la qual cosa sa Senyoria havia presa grandissima admiracio com a tot
hom sia notori que sa Senyoria ab prou incomoditat de sa personal es
pertida de la present ciutat de Barchinona per administrar
justicia en lo dit fet e administrant aquella metre en repos pau e
tranquillitat aquest Principat e punir e castigar los qui a sos
manaments serien stats inobedients e delinquit haurien. E per deferir
a les multiplicades suplicacions per los seniors e dits
deputats e consell a sa Majestat fets. E axi ab lo divinal adjutori
fins en aquella jornada sera seguit que tots los dits pagesos ab gran
obediencia seren desajustats e eren prests e apparellats
prosseguir la dita causa per justicia o amigabla composicio
devant sa Senyoria e star a tota determinacio sua. E axi sens haver
ne voler haver avis los dits deputats e consell dels justissims e
deguts procehiments de sa Senyoria e del bon apuntament
en que lo dit negoci stava es cosa de grandissima maravella
hagen fets ne attentas (attentats, atentats,
intentats
) semblants procehiments axi scandalosos al be e repos
del dit Principat e total perdicio del dit negoci. E mes que es cert
e notori tal potestat no es a ells donada ne atribuida per lo Senyor
Rey en la dita capitulacio.
Item que ahon o fos ço que nos creu
en alguna manera no era a ells licit degut ni honest per los sguarts
ja dits ne al be e repos del dit Principat saludable fer semblants
procehiments tant scandalosos e perillosos com dit es. E per ço
havia a creure sa Senyoria que per sinistres e no veres informacions
ells serien stats moguts en fer semblant deliberacio e actes los
quals no hagueren fets en neguna manera si de la veritat del fet
fossen stats veridicament informats com ara son. E que per çols
pregava sa Senyoria amonestava exortava e
requeria que encontinent desistissen de les coses per
ells deliberades e enantades e aquelles reduissen a son degut
e primer stament car sa Senyoria havia bona sperança
en nostre Senyor Deu que ella daria tal expedicio e conclusio
al dit negoci que seria laor e gloria de nostre Senyor Deu
servey de la Majestat del Senyor Rey e pau repos e tranquillitat del
dit Principat.
La segona.
Com ha hoida de
sa Senyoria seria pervengut que per ells seria stada feta deliberacio
e deduit en acte no solament de traure les banderes per causa e
occasio dels dits pagesos de remença
mes encara contra tots aquells qui haurien contrafet o vengut a la
capitulacio e que mes seria stada feta per ells delliberacio ques deu
e pot enquerir contra aquells e que axi ho deduien en acte de
la qual cosa sa Senyoria per lo semblant havia presa grandissima
admiracio com a ells en manera del mon tal cognicio facultat
ne potestat nols sia atorgada per capitulacio ne en altra manera com
dit es. Mas a sa Senyoria qui es Reyna e Senyora
e tudriu pertany tal conaxensa per sa suprema
potestat e senyoria. E qui ha atorgats los dits capitols en nom e per
part del dit Senyor Rey e aquells ha jurats tenir e servar
e fer aquells tenir e observar. E que per çols
pregava admonestava exortava e requeria que de
semblants procehiments axi illicits e usurpatius de la
jurisdiccio preheminencies e regalies del dit Senyor Rey e Primogenit
ells se abstinguessen e aquells revocassen e reduissen
a son degut e primer stament car sa Senyoria era
totstemps presta e apparellada fer tenir e observar inviolablement
los dits capitols e punir e castigar aquells qui contra los dits
capitols en alguna manera temerariament fet ho contravengut
haurien.



Dona
Johana per la gracia de Deu Reyna Darago de Navarra de
Sicilia. etc. Tudriu del Illustrissimo Infant don Ferrando
princep del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor
nostre molt car e nostre fill Primogenit gobernador general
Darago
e de Sicilia impubes duch de Montblanch comte
de Ribagorç
a e Senyor de la
ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor Rey en lo
Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als
reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e
feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los
diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya. Salut e
dileccio.
A noticia nostra es pervengut tant fama publica
referint quant encara per report del amat nostre micer Pere Savertes
a nostra Majestat trames vosaltres haver procehit traure banderes per
exequcio de la deliberacio que feta havieu fer gent darmes de cavall
e a peu contra los homens dits de remença
e per asistencia fer als seniors e mes per punir tots
aquells qui han tractat tracten e tractaran contra e en derogado de
la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey al dit Principat
atorgada e contra aquells inquirir e procehir deliberat e algunes
coses a execucio deduhit haurieu les quals deliberacions execucions e
procehiments a nos han donat causa de gran admiracio e specialment
com sien molt perturbatives del repos assossech tranquille
stat e benefici del dit Principat per los quals repos e benefici nos
desijants lo prospero stament del dit Principat havem subits
e suportats diversos e innumerables treballs no ignots
a vosaltres ne als poblats en lo dit Principat. E darrerament no es
ignorat com pervenguts a noticia nostra los actes dels dits homens de
remenç
a a suplicacio per
vosaltres e la ciutat de Barchinona a nostra Majestat feta molt
liberament nos oferim fer tot lo degut e pertinent per lo repos e
benefici del dit negoci e disentida la dita materia en nostre sacre
concell en lo qual molts de nosaltres e del concell de la dita ciutat
han hauda intervencio fem totes les provisions delliberades e vistes
conduir al repos del dit negoci. E com apres replicades fossen
suplicacions vostres per quant los dits homens per causa de certa
comparicio de pau e de treua eren molts congregats e alguns scandols
se perpetraven nos oferim personalment venir en aquesta ciutat e anar
on necessari fos per donar complit repos al dit negoci e ministrar
justicia tant en los deutors quant altres qui delictes aIguns comesos
haguessen. La qual oferta no obstant fou per embaxada vostra a nostra
Altesa reportat haver deliberat fer gent de cavall e a peu contra los
dits homens e per assistencia fer als dits seniors la qual
deliberacio per nos no fou aprovada ans degudament ab eficaces rahons
deduhim vosaltres no dever ne juxta la facultat a vosaltres atorgada
poder tal deliberacio fer eus encarregam de aquella vos appartasseu e
molt mes en la execucio proceir vos requerim abstinguesseu segons
largament de paraula deduhim. E apres essent nostra Excellencia
partida venint per procehir en lo dit negoci en lo loch de la
Rocha
nos fou presentada per vostra part una cedula a la qual fou
apres per nos respost deduhint vosaltres tals delliberacions no poder
fer e de aquelles requirint abstenir. E nos nostre cami continuant ab
molts treballs e affanys arribant en aquesta ciutat nostre Senyor
Deus illuminant e endreçant
havem totalment provehit en breus dies que los dits homens de remenç
a
son desajustats e totalment son obedients star a justicia e a tot
manament e disposicio nostres e dells alguns en preso havem detenir
manats segons per nostres letres a vosaltres per lo lochtinent de
tresorer del Senyor Rey Nandreu Cathala presentades e liurades
encontinent fos certificats e ab grandissima vigilancia en lo dit
negoci continuament se procehia per totalment castigar los
delinquents e justicia administrant donar assossech e repos en dita
materia a benefici del dit Principat. Les quals coses axi en bona via
e direccio stants es sobrevengut lo gran brogit e fama de vostra
extraccio de
banderes e altres deliberacions sobre dites. Les
quals han donada tanta conmocio e turbacio que lo repos e benefici
per nos ab tants treballs e diligencia aportats e conduhits
en tant bon proposit son stats perillosos en ruptura e scandols
reincidir. E si no fos la molta diligencia que en retraure e detenir
los dits inconvenients haut havem indubitadament foren subseguits
grandissims scandols los quals nostra diligencia no obstant fora
total perill no son ne lo repos de la dita materia es sens gran
alteracio torb e dispendi. E mes es stada cosa digna de gran
admiracio vosaltres axi poch considerant lo que de paraula e en
scrits significat vos haviem no esser en vostra facultat tals deliberacions fer e menys aquelles executar axi procehit hajau a
extraccio de banderes e delliberacio de inquirir sens haver ne feta a
nos significacio alguna o suplicacio de punir los tractants o contra
fahents a la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada e a
altres deliberacions no permeses e a execucio delles se diu procehit
hajau qui son en grandissim prejudici e dan de la cosa publica del
dit Principat e deservey de la Majestat del dit Senyor prejudici
lesio e violacio de les regalies preheminencies e corona del dit
Senyor e successivament del dit Illustre Primogenit com a vosaltres
tals deliberacions fer e aquelles executar permes no sia ne atorgat
per la Majestat del dit Senyor ne la capitulacio per lo dit Senyor
atorgada de tals coses ne dona facultat alguna e voler de tals coses
usar no es als sino insurgir gent contra gent e donar turbacio al
repos e benefici del dit Principat e majorment tenint nos en tal punt
lo dit negoci en lo qual provehir havien demanat e pregat per
vosaltres e per la ciutat de Barhinona nos fossen dades
persones a consell de les quals provehir poguessem e per quant se
dehia vosaltres voler esser mediadors fou recusat tals
persones donar nos e apres haveu executat traure banderes e deliberat
inquirir procehir no ab observancia de la mediocritat pretesa. E per
quant nos aqui per nostre Senyor Deu e per la Majestat del dit Senyor
Rey comanat es desijam lo benefici e repos del dit Principat e
poblats en aquells.
E per semblant volem e desijam a la letra
observar e fer observar la dita capitulacio usatges constitucions
privilegis e libertats del dit Principat e que a cascu sia fet
lo degut e administrada la justicia com encara per lo jurament
prestat en la acceptacio de la tutela del dit Illustre
Primogenit siam tenguda conservar e deffendre los drets regalies e
preheminencies qui a ell pertanyer se speren attes e considerat que
per los magnifichs e amats consellers de la Majestad del dit Senyor
Rey e nostres lo batle general e prothonotari embaxadors nostres les
dites coses vos son stades largament deduhides. E per nostra part son
stats pregats exhortats encarregats e requests les dites
extraccio de
banderes e deliberacions al degut stat reduissen e
tornassen lo que fins aci fet no es. Per tant a la indempnitat de les
regalies prehemenencies e juridiccio de la Majestat del dit
Senyor e del dit Illustre Primogenit e al benefici e repos del dit
Principat provehint no volent permetre les dites regalies
preheminencies drets e juridiccio esser leses o violades. Ab tenor de
la present vos encarregam e exhortam requirim e manam quant pus
stretament podem que encontinent revoquets e tornets
(occitano; revoquéu, revoqueu; tornéu, torneu) al primer
stat les dites extraccio de banderes deliberacions e tots actes
procehiments e enantaments sobredits com a fets e attemptats
nullament e sens permissio e no atorgats per la capitulacio sobredita
ne altrament e com a perturbatius del
benefici e repos del dit
Principat prejudicials lesius e occupatius de la juridiccio
preheminencies e regalies dels dits Senyor Rey e Primogenit axi com
creem e indubitadament confiam de vosaltres ho farets per
aquella innata fidelitat e naturalesa que sempre han acustumat los
cathalans
haver a la reyal corona e bon zel al benefici e repos
de la cosa publica del dit Principat. Oferint nos prompta quant
suplicada serem e en tota manera observar a vosaltres e a cascu
de vosaltres qualsevol concessions privilegis usatges constitucions e
libertats per la Majestat del dit Senyor Rey e per nos
en lo dit nom atorgades e encara los dits capitols a la letra e punir
e castigar ab justicia si per algu o per alguns sera contravengut o
en altra manera sera delinquit a la qual e no a altri la conexenç
a
castigacio e punicio predites pertany. Dada en Gerona a
XXVII dies de març
en lany
de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.


Estando todavía en presencia de los Diputados y Consejo los
referidos embajadores, el tesorero mosen Juan Oliver entregó a
aquellos la siguiente carta de la señora Reina.

Dona Joana
per la gracia de Deu Reyna de Arago de Navarra de Sicilia etc.
Tudriu del Illustrissimo Infant don Ferrando princep
del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car
e nostre fill Primogenit impubes governador general Darago e
de Sicilia duch de Montblanch comte de Ribagorç
a
e Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor en
lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als
reverents venerables pare en Christ egregis nobles magnifichs
amats e feels de la Majestat del dit Senyor Rey e nostres los
deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya residents
en Barchinona. Salut e dileccio.
A hoida nostra fama publica
referint es novament pervengut que vosaltres temptarieu inquirir
contra los magnifichs amats consellers e vicecanceller del Senyor Rey
micer Francesch Marquilles doctor en quascun dret micer Pere
Falco e micer Jaume Taranan
doctors veladors per nos
assignats en les causes mogudes davant nostra Excellencia per part
del procurador de la Majestat del Senyor Rey per causes e crims quis
pretenen esser comesos apres la mort del Illustrissimo Primogenit don
Charles de gloriosa recordacio per mossen Johan de Copons cavaller en
gran e enormissima e atrocissima injuria de la persona
propria de la dita Majestat e nostra e encara del Illustrissim
Primogenit nostre molt car e molt amat fill en gran ofensa de Deu e
violacio de la capitulacio per la Majestat del dit Senyor Rey
atorgada. E encara a instancia e o suplicacio del amat conseller e
tresorer del Senyor Rey mossen Galceran Oliver cavaller e den Marti
Gual
del regne de Mallorques en certs noms segons apar en
los processos als quals nos referim e açfariets (occitano; farieu, faríeu; haríais)
pretenent lo dit vicecanceller e los dits veladors en persona nostra
haver fets alguns procehiments contra usatges e constitucions e
altres libertats del Principat de la qual cosa no pocha
admiracio havem car com sabeu si vosaltres com a diputats solament
preteneu per nos o per los dits vicecanceller e veladors esser fet
contra dites constitucions e libertats a nos qui tenim loch de la
Majestat del Senyor Rey e no a altri pertany la cognicio
segons clarament apar per la constitucio que comensa Lo fruyt de
les leys e dauriets (occitano) atendre en aquest
tal cas que en lo dit negoci havem procehit tota vegada ab consell de
notables homens de sciencia e en copia suficient e si volets
(occitano) dir vosaltres dits deputats per vostre sol ofici
com dit es que nos no podem haver manat haver los dits processos per
causa de regoneixer cert si be es per vosaltres considerat trobareu
lo contrari car encara que fos atorgat que no exint fora la vagueria
les causes iniciades davant la Majestat del Senyor Rey o de son loctinent e encara de son Illustre Primogenit romanen al ordinari
lo que no ha loch en lo cars present per moltes justes consideracions
empero posat axi fos es ver que poria procehir si per nos no era
manat voler haver los dits processos per regoneixer aquells segons
dispose la dita constitucio a la letra la qual no solament ha hagut
consideracio de la visio sola del proces mas que puixe
esser rescrit lo que sera fahedor.
E jatsia en lo cas que tenim
per molts respectes se pogues dir aquests causes pur les que han
sguart a la offensa en la propria persona de la dila Majestat del
Senyor Rey e nostra e del Illustrissim Primogenit per esser crim de
lesa Majestat en lo primer cap et alias no caure en termens pus nos
som dins lo Principat que sia dita causa de vagueria empero si
e on lo contrari fos no adupte la constitucio qui comença
Provehim ordonam e statuhim e encara la constitucio qui començ
a
Preterea quia reservaciones per la qual es provehit no esser compres
primogenit majorment loctinent general a la letra disposeu lo que es
stat per nos provehit e la interpretacio no pertany a vosaltres dits
deputats per nostre ofici qui devets a nos recorrer ab
suplicacions per observanç
a de
dites constitucions e libertats juxta la dita constitucio qui començ
a
Lo fruyt. E som certa que si haguessets demanats los
advocats vostres e de la casa de la ciutat qui en nostre sacre
consell han vist los processos e nostres procehiments pur
hauriets (occitano; haurieu, hauríeu; habríais) sabut
com los delictes per los quals lo dit mossen Copons es impetit
son stats comesos apres del pretes guiatge per lo dit mossen
Copons allegat e com degudament e sens lesio de les libertats
del Principat es stat procehit. E si volets dir que vosaltres
deputats e consell podets inquirir juxta la disposicio del
huyten (o buyten) capitol tant mes recaem en
major admiracio car com sabeu lo dit capitol a la letra considerat e
la resposta per la Majestat del dit Senyor Rey al dit capitol feta no
han loch quant instancia de part hi ha axi com de fet en lo present
cas concorre e per la instancia e suplicacio per lo dit mossen
Galceran Oliver per son interes feta e per lo procurador de la
Majestat del Senyor Rey qui fa la instancia en aquell modo que faria
qualsevol privat e poblat en lo Principat de Cathalunya e no par sia
cosa digna solament de pensar que la Majestat reyal Princep e Senyor
sia de menor condicio que son vassall en lo dit Principat concorre
per semblant la instancia e suplicacio per lo dit Marti Gual en certs
noms la causa del qual per qualitat de viduitat et alias es
revocada e asi manifestament se conclou en manera alguna per
vosaltres dits deputats e consell no poderse inquirir com afreturants
en aquesta part de tota juridiccio e potestat. E deuriets
(occitano; deurieu, deuríeu; deberíais) recordar vos que
stant nos en aqueixa nostra ciutat fom suplicada per part vostra
volguessem a alguns per vosaltres e per la dita ciutat destinats per
mija del dit magnifich vicicanceller fer ostensio en nostre sacre
concell de les instancies e suplicacions contra lo dit mossen Copons
donades e axi per nos volents benignament a vosaltres complaure fou
provehit e manat e de fet fonch executat. E no obstants les dites
coses per vosaltres es stat attemptat e no cessats de fet
enantar e procehir a la dita inquisicio en cas a vosaltres no licit
ni permes ans expressament prohibit tant per los dits capitols com en
altra manera nullament en gran derogacio e prejudici lesio e
occupacio de les regalies superioritats jurisdiccio e preheminencies
reyals lo que nos pot ne deu tollerar. E per tant vos dehim
exortam
e encara manam inhibints expressament e de certa sciencia que
encontinent cessats eus abstengats (occitano)
totalment de la dita inquisicio actes e precehiments dessus
dits notoriament attentas e de fet nullament e indeguda contra
expressa forma e disposicio de la dita capitulacio e de les dites
constitucions e altres drets revocant e reduhint al primer stament
tot ç
o e quant per vosaltres
es stat procehit e attentat segons que dit es en altra manera
siau certs que a nos convendria per tuicio indempnitat
defensio e conservacio de les diles regalies preheminencies
superioritat e jurisdictio reyals procehir segons que per justicia
trobariem esser fahedor. Dada en Gerona a XXVIIII de març

en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - La Reina.


Después de leído el escrito y las cartas que preceden, cuyo
contenido dio lugar a alguna censura por parte de los individuos del
Consejo, acordaron unanimemente, que las nueve personas
encargadas de este asunto se ocuparan de tales escritos, remitiendo
luego las contestaciones que les pareciese necesario hacer, y además
las provisiones que considerasen indispensables de ejecutar en tal
ocasión.

viernes, 5 de marzo de 2021

28 DE ENERO.

28 DE ENERO.

Hicieron una
proposición los señores Diputados para manifestar que la señora
Reina pedía las doscientas mil libras ofrecidas en la capitulación,
sobre lo qual era preciso deliberar, para dar la contestación
oportuna; y acordado que se pasase a votación, verificóse,
emitiendo cada cual su parecer, tanto sobre este negocio, como sobre
el de don Jofre de Castro, por el orden siguiente.

Voto
del reverendísimo Patriarca.

Que en lo fet de les CC
mil lliures
(como para llamarles tacaños o agarrados a los
catalanes, con semejante pago al futuro rey de Aragón, Castilla,
León, etc etc. Si hubiesen sabido que gracias a él pueden comer “pa amb tomàquet”, le hubiesen dado más
) asi com en altres coses
fossen elegides persones qui vegen la capitulacio e altres actes e
tot ho referesquen al present consell per poder se fer bona
deliberacio e ques faça prest per que lo temps es
breu. En lo fet de mestre Solçona dix queu
remet en quant sia en sa facultat.

Del conde
de Pallars.

Que li apar ques deuria tractar lo
fet de don Jofre e que lo present concell deuria fer
deliberacio que de res nos tractas fins aquell negoci hagues
conclusio e de present fos feta embaxada a la Senyora Reyna
que li plagues donar orde que lo compromes passas
per dret o per amigabla (típico occitano, a final, incluso
en adjetivos
) composicio. E laltre fet de les CC mil
lliures
dix esser de parer del senyor archabisbe ab
aço empero que fos significat a la ciutat de
Barchinona per que fassa eleccio de persones qui
ensemps ab aquestes vegen los dits actes els
refiren. E que lo que ha proposat mestre Solçona
fos remes tambe a esser vist per les dites persones.
Lo
dit senyor archabisbe en lo fet del compromes de don
Jofre dix esser de parer que deu passar juxta la oferta
feta per la Senyora Reyna e que sia vist e si altres
paraules noy ha deu passar axi e no altrament.

Del
honorable mosen Miguel Dezpla.

En lo fet de les CC mil
lliures es de parer del senyor archabisbe ab aço
encara que ha dit lo comte de Pallars que sia
significat a la ciutat de Barchinona. En lo fet de don
Jofre es del parer del dit comte de Pallars que la Senyora Reyna
fos suplicada axi com lo dit comte ha dit no empero que
en altres coses no procehescha mas se tracte de
tot.

Del vizconde de Illa.

En lo fet de don
Jofre li semblava lo compromes fos regonegut e
ques sia smenat juxta lo apuntament en lo
present consistori fet e se apuntas prestament.
En les
altres coses es de parer del senyor archabisbe.


De mosen Dalmau de Queralt.

Es
del parer del senyor archabisbe en tot.

Del abad de
Monserrat.

En lo fet de les CC mil lliures es del
parer del senyor archabisbe e que hi haja persones per la ciutat de
Barchinona que hi vegen. En lo fet del compromes seria
de parer que los diputats ab la novena ja deputada
haguessen notaris qui vegen la ordinacio del compromes si es juxta
la oferta feta per la Senyora Reyna e que hi sia entes
en lo dit negoci de continent ab los altres
ensemps. Del fet del frare del parer del senyor
archabisbe.

De micer Severters.

En lo fet de
les CC mil lliures noy diria son vot de present. En lo
fet del compromes seria de parer que sia vist e regonegut
e que li semblava que en les coses clares se degues dir
per via de justicia en les duptoses per via de amigabla
composicio. En lo fet del frare dix esser del
parer del senyor archabisbe.

De mosen Roger Alamany.

Dix
esser del parer del senyor archabisbe ab aço que hi
haja persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de
don Jofre del parer del vezcomte. En lo fet del frare
que remitatur.

Del arcediano Çariera.

En
lo fet de les CC mil lliures dix esser de parer del
senyor patriarcha ajustat lo que ha dit lo comte
de Pallars de les persones de la ciutat. En lo fet de don
Jofre dix que si entena e per semblant en lo fet
de les remençes e que totes coses se tractassen pero seria de
parer que res nos conclogues fins la faena de les
remençes prengues conclusio e encara en lo dit fet de don
Jofre seria de parer que anas axi com micer Severtes ha dit.
Del fet del frare que nol condamna nil
absol sino quel remet a la ley.

De mosen
Lor.

Dix en tot esser del parer del senyor patriarcha.


Del abad de San Benito.

Es del parer del comte de
Pallars en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre de
Castro axi empero que en lo dit fet de don Jofre se
entena
ab tota diligencia pero que no es de parer per axo
cessasen tots altres afers. En lo fet del frare quel
remet a la ley.

De En Juan Ros per mossen
Jaime Ros, su padre.

En lo fet de don Jofre dix
ques entena ab tota diligencia pero no que per
axo cessassen altres afers mas que may ces
aquell en lo fet de les CC mil lliures que vegen les nou
persones ensemps ab persones per la ciutat. En lo fet
del frare que ho remet en quant en ell es.

De mosen Juan
Bastida por sí y por el conde de Módica.

Es del parer del
senyor patriarcha en tot.

De Antonio Pujades.

En lo
fet del frare dix que ho remet en quant en ell es. En
lo fet de don Jofre seria de parer que lo compromes
deuria procehir per via de dret e de amigabla composicio axi
com als arbitres fos vist. En lo fet de les CC mil lliures que
sia vist per persones elegidores per lo present concell
e per la ciutat e aço diu per si mateix mas per Leyda
diu que no diria son vot per lo present.

De
mosen Sant Celoni.

En lo fet de les CC mil lliures es de
parer del senyor patriarcha ab ço que ha dit lo comte de
entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet del
compromes de don Jofre del parer de mossen Miquel Dezpla. Lo fet del
frare que remitatur.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix
que lo fet de les CC mil lliures sia vist per nou persones del
present concell e per quatre de la ciutat de Barchinona ab aço
empero que en lo dit fet may nos diga fins lo fet de
don Jofre e de les remençes hagen conclusio. Lo fet del frare sia absolt per qui ha poder.


Del arcediano de la Mar.

Es
del parer del senyor patriarcha en lo fet de les CC mil lliures e del
compromes de don Jofre e en tot.

Del comendador de la
Guardia.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del
senyor patriarcha ab ço que hi ha dit lo comte de Pallars. En lo fet
de don Jofre del vot del vezcomte. En lo fet del frare queu remet de
sa potestat.

De En Tallada de Cervera.

En lo fet de
les CC milia lliures e de don Jofre se atura deliberacio. En lo fet
del frare dix que remet lo que pot.

De Bernardo de Guimerá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre
dix es del vot del comte. En lo fet del frare ho remet a la ley per
si e per mossen Vilademany.

De micer Çaplana.

En lo
fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor
patriarcha. En lo fet del frare del mateix parer del patriarcha.


De Guillermo Colom.

En lo fet de les CC mil lliures
dix que sien elegides VIIII persones del present concell axi empero
que no fossen persones del concell de la Senyora Reyna ne Senyor
Primogenit e elegides persones per la ciutat. En lo fet del compromes
seria de parer que deuria procehir per via de dret de amigabla
composicio a tota conexença dels compromisaris. En lo fet del frare
dix que ho remet al capitol.

De micer Agosti.

En lo
fet de les CC milia lliures dix esser del parer del senyor
patriarcha. En lo fet del compromes del mateix parer ab ço que ha
dit lo comte de Pallars axi empero que per axo no cessen altres
afers. En lo fet del frare que remitatur al dit capitol.

De
Galceran Carbó.

Lo fet del frare remet a les penes de
purgatori. En la fet de don Jofre de la opinio de mossen
Pujades. En lo fet de les CC mil lliures dix que per
los deputats ne sien deposades X mil lliures
de any en any segons son strets en los quitaments que
han a fer. E per los restants corregues la pensio juxta lo
capitol.


De Pedro Spluges.

En lo fet de les CC
mil lliures dix que sia remes a persones. En lo fet del compromes que
sia ordonat e portat al present concell e sobre aquell votat e
suplicada la Senyora Reyna que ho degues passar axi. Lo fet del frare
remet a la ley.

De Bernardo Lobet, por mosen
Francisco, su padre.



Dix esser del parer de mossen
Pujades en tot.

De mosen Sant-Dionis.

En lo fet de
les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab lo que lo
senyor comte de Pallars hi ha dit. Lo fet de don Jofre per que hi ha
varis parers noy vol res dir a present. Lo fet del frare remet a la
ley.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet de les CC
mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del comte. En lo
fet de don Jofre del parer de mossen Pujades e del frare per
semblant.



De mosen Juan Dalmau, por si y por el
vi... de Urgel.



Dix en lo fet de les CC mil lliures e
de don Jofre esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del
frare es de parer que lo present consistori noy pot flixar
e que li deu esser dit que nol absolgua.



De En Boscha.



Dix en tot esser del parer del
patriarcha exceptat lo fet del frare que apar a ell no pertany al
present consistori sino a la cort.



Micer Ramon Dusay.



En lo fet de les CC mil lliures dix
esser del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare creu ell no
pertany al present consistori. Lo fet de don Jofre aparria a ell que
degues axi anar que si plenament no constava mas hi havia algunes
presumpsions evidents que sobre aquelles los arbitres
haguessen potestat de liuar. (?)



Del baron de la Lacuna.



En lo fet de les CC mil lliures dix
esser del parer del patriarcha. En lo fet de don Jofre del parer del
vezcomte. Lo fet del frare remet a la cort.



De mosen Pedro de Sant-Climent en
nombre de mosen Burgues.



Dix esser del parer del senyor
patriarcha en tot.



De Bernardo Juan Çacirera.



En lo fet de les CC mil lliures e
de don Jofre dix esser del parer del patriarcha. En lo fet del frare
dira son parer quant hi haura cort.



De fray Felizes.



En lo fet de les CC mil lliures es
del parer del patriarcha. En lo de don Jofre del vezcomte. Lo fet del
frare remet a la ley.



De Juan de Vilafranca.



Es del parer del senyor patriarcha
en tot.



De mosen Clemente Jofre.



Del parer del senyor patriarcha en tot.




De Romeu Lull.



En lo fet de les CC mil lliures de
la opinio den Guillem Colom. En lo fet del compromes de la opinio del
sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a qui haja poder.



De mosen Luis Xatanti.



En lo fet de les CC mil lliures del
parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de entreveniment
de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del
parer del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a la ley.



De mosen Regaç.



En lo fet de les CC mil lliures del
parer del patriarcha ab entreveniment de Barchinona. En lo fet de don
Jofre de la opinio del abat
de Monserrat. Del frare remet al capitol e a sa consiencia
si hi basta lo capitol alias remittit a la Seu apostolica.



De micer Torres.



En lo fet de les CC mil lliures del
parer del patriarcha ab la addicio del Comte de Pallars e de mossen
Guillem Colom que noy haja algu del concell reyal.
En lo fet de
don Jofre del parer del sindich de Tortosa. En lo fet del frare es de
parer que no han poder de fer tal remissio.



De micer Colom.



En la fahena de les CC mil
lliures del patriarcha ab intervencio de Barchinona. En la fahena
de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Del frare que ho remet
a la ordinacio del capitol.



De mosen Pedro
Torrent en nombre propio y
en el de Puigcerdá.



En lo fet de les CC mil lliures e de
don Jofre del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare remet a
quin haja potestat



Del abad de Mer.



En lo fet de les CC mil lliures de
parer del patriarcha ab les addicions del canonge Torres. En lo fet
de don Jofre del parer del comte. En lo fet del frare remet a qui
haja potestat.



De Bernardo Çapilla.



En lo fet de les CC mil lliures dix
se hatura deliberacio. En lo fet de don Jofre e del frare del
parer del sindich de Tortosa.



Del síndico
del Arbos.



Lo fet del frare remet a la ley. Lo
fet de don Jofre es de parer del sindich de Tortosa. En lo fet de les
CC mil lliures se atura deliberacio.



De mosen Çaportella en nombre propio
y en el de mosen Sampso.



Es en tot del parer del senyor
patriarcha exceptat lo fet del frare que remet a la cort.