REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA. ENERO.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS
POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA, en Tarragona y otros puntos
fieles o sujetos al rey Don Juan II, a cuyo servicio estuvo aquel
desde 7 de enero de 1463 (?), separándose, en esta fecha, de sus compañeros de Diputación y escapándose de la ciudad de
Barcelona.

Alternan con los documentos de este registro
varios relatos de sumo interés, que no deben confundirse con los de
mera fórmula o que sirven para dar cuenta del despacho y curso de
los negocios. Para estos, que generalmente están redactados en
latin, se empleará el mismo sistema seguido en los tomos anteriores
cuando se trata de actas, votaciones, sustituciones & y
respecto de los primeros, que son esencialmente históricos, y por su
carácter pueden ser considerados como verdaderos documentos, tanto
por lo que toca al lenguage, como a los sucesos de que tratan,
se copiarán y publicarán íntegramente, precediéndoles tan sólo,
cuando sea oportuno, y como guía del lector, unas breves y sencillas
advertencies a fin de que se note la diferencia entre ellos y
las cartas, que son el objeto principal y casi general de este
registro, el cual, sin llevar en su portada más cabecera que estas
palabras: «Registre de mossen Çaportella, y la referencia al
estante donde se guardaba en algún antiguo Archivo, que no se
espresa si es el de la Diputación, da principio con el
siguiente relato.

AÑO 1463.

MES DE ENERO.


Experiencia demostra que per molt que los actes no solament
manifests mas encara notoris qui son dits de facil recordacio per
longitut de temps facilment son deduits en oblivio. E per ço los
antichs los han redigits en scrits. Hon com en la sceleratissima
rebellio perpetrada contra nostre ver Rey e senyor natural e
lllustrissima Senyora Reyna e serenissim senyor don Ferrando
fill primogenit (después de morir Carlos de Viana, Fernando, el
futuro Fernando II de Aragón, el católico, que casó con Isabel,
Elisabeth de Castilla, os suena algo?) en menor edat e sots
potestat tutelar (la tudriu, tutora, tutrix, institutriz, era su madre la reina Juana, Johana) constituit jurat duplicadament
per tota la terra sien stats fets inhits (inhibits?)
exercitats procurats tant de paraula com en scrits molts e diversos
damnatissims e reprovatissims actes e detestables
inextimablement a tota natura humana. Com evidentment sien contra Deu
e leys divinals e humanes e raho natural. La qual rebellio es
stada inhiciada procurada continuada per alguns pochs
en nombre ciutadans de la ciutat de Barchinona acompanyats de
alguns axi mateix pochs en nombre poblats en lo present
Principat de Cathalunya subvertints les bones voluntats populars
en odis e en iniquitats contra les prefates magestats e la innata
fidelitat tant entre los altres actes del dit Principat en la
capitulacio festinada per fictes fames falsissimes informacions
pessimes e damnatissimes induccions. Notant los dits serenissims
senyors Rey e Reyna ab suggestions diaboliques e contra
veritat de pessimes condicions.
Com sie tot lo contrari veritat
que son dotats de molta clemencia e pietat zelants lo be publich e
dels lurs vassalls servants leys e libertats de les terres
a ells sotsmeses justicia administrants les quals virtuts son
stades celades e per lo contrari significades per diverses e
multiplicades letres e provisions trameses a totes les universitats e
als poblats en dit Principat e encara en altres parts per tirar los
se a lur damnat proposit fahent fer comocions e ajustament de gents
darmes assetiant la dita senyora Reyna e lo dit Primogenit
impubes en lo qual no podia recaure indubitadament alguna
cintilla de causa colorada sots color de la qual poguessen fer los
dos moviments axi com ni han contra les dites magestats invadints la
dita senyora e infant en la ciutat de Gerona ab bombardes e
altres natures de armes e encara contra lur prestada fidelitat
publicant les dites Magestats per enemigues ço que infels no
hagueren fet.
(Ni los moros ho hagueren fet)
Les quals
coses reprovatissims actes e altres damnats o gran part de aquells
son stats fets en nom dels diputats de Cathalunya e consell
segons dehien representants lo Principat entrevenint hi la
dita ciutat de Barchinona e per conseguent en aquells dits
damnats actes qui en nom dels dits deputats son stats expedits
ha entrevengut En Bernat Çaportella cavaller lo
trienni corrent diputat e fetes moltes signatures
de provisions e letres reprovatissimes les demes de les quals li
fahien signar que no permetien que les vahes e eren segons
ses mostrat de les pus agres e cruels e no obstant hi fahes
son degut de voler les veure mas o li plagues o no axi ho
havia a fer. La qual intervencio e dites signatures ha fetes com a
forçat oppres apresonat e per impressions e por de mort natural
la qual diverses vegades li es stada apparada e en
punt de esser deduida en efecte e empremtada en opinio dels
pobles expressament per diverses vegades com en lo taulell o
consell no votava o fahia a lur voluntat alguns dels dits
scelerats dehien lancem lo per la finestra no trobant
se james en libertat ans es stat tengut apres ab
sobirana cura e custodia serquant los malvats delinquents e
rebelles vies e maneres de exterminar lo dit Bernat Çaportella
diputat ab secretes e sinistres informacions si tals a lur
damnada intencio trobar se poguessen les quals oppressions e
impressions e pahor de mort se mostren per alguna informacio sobre
aquestes coses rehebuda havent tots temps lo dit Bernat Çaportella
deputat tots los dits actes fets e procurats contra les dites
Magestats per damnats e reprovats sperant la misericordia e adjutori
divinal quant li preparara via e manera de exir sens perill de
mort natural de la dita ciutat per transportar la sua persona en loch
de obediencia de les dites Magestats per la
qual transportacio
faedora ha tots temps vellat e en totes aquelles vies e maneres que
mes ha pogut obrat molts preparatoris per obtenir son bon e molt
desigat proposit. E donchs considerant lo dit deputat la dita
sceleratissima rebellio destruccio del General e generalitats
del dit Principat e peccunies de aquell e de la dita ciutat de
Barchinona e altres universitats e de tots los poblats en aquell e no
solament de bens mas encara de persones e la infriccio e rompiment e
no observancia de usatges de Barchinona constitucions
generals de Cathalunya e privilegis e libertats e
altres leys de la terra axi generals com particulars e
finalment la ultima e desperada invocacio del Rey de
Castella per senyor lur liurant a aquell los comdats de
Barchinona Rossello e Cerdanya e tot lo Principat de Cathalunya
fahents fer monedas ab la emprempta de la ymaga e nom
de aquell dit Rey de Castella contra libertats de la terra
signantment la unio dels regnes de Arago Valencia Mallorques
ab los dits comdats jurada e pactada e la damnatissima
perseverancia que habita en los dits procuradors dita malvada
rebellio cobejant lo be de la cosa publica e per observança del
sagrament e homenatge per ell prestat en lo introit de la
deputacio dellibera tots temps separar se del dit participi e
comunio dels dits pessims actes ab la primera opportunitat hagues de
poder exir de la dita ciutat segons son optat e desig
insaciable. Obrant lo divinal adjutori qui no fall als en ell
confiants fets de lonch temps sos preparatoris divendres en la nit
que comptavem VII del present mes de janer lo dit Bernat
Çaportella se recolli ab sa familia en la galea grossa patronejada
per En Agosti Thora ab molt gran perill de sa persona e dels
altres a ells acompanyants per transportar son domicili en la present
ciutat de Terragona sotsmesa a la obediencia reyal no
solament com a Bernat Çaportella mas encara segons la concorrencia
del temps e en quant li es licit e permes atteses les coses damunt
dites com a diputat en la qual ciutat arriba lo digmenge prop
seguent detras lo qual fonch feta armada ab la galea grossa den Joan
Bertran e altres fustes
per poder pendre lo dit Bernat ço que a Deu no es stat plasent. E
jatsia que totes les dites coses sien assats manifestes e notories a
vosaltres molt reverendissim senyor magnifichs patriarcha e
archabisbe de la dita ciutat de Terragona oficial canonges e altres
ecclesiastichs per lo braç eclesiastich nobles cavallers e generosos
per lo braç militar consols e ciutadans per lo stament reyal aci per
lo present acte congregats encara lo dit Bernat Çaportella diputat
per perpetual memoria de les sobredites coses vos notifica ab los
presents scrits en nom no solament dels qui aci son presents mas
encara per tots los absents faels e obedients a la Magestat del dit
senyor Rey poblats en lo dit Principat havent axi com tota hora ha
hagut en son coratge tots los dits damnatissims actes signatures e
qualsevulla altres procehiments damunt e altres fets e perpetrats
contra les dites Magestats e en derogacio detractacio de les
preheminencies e corona reyal e total perdicio del dit
Principat infriccions de usatges constitucions general
prachmatiques sanccions privilegis e libertats
de la terra per revocats a sobrehabundant cautela com de dret e de
fet notoriament son tots nulles cassos irrits e freturejants de tota
eficacia e valor e per tals los ha haguts tenguts e reputats.
Dissentint en tots quants actes se son fets e daquiavant se faran del
dia de la sua partida en avant en nom de sos condiputats seus e
hoidors de comptes son axi matex oppressos e timorats tenguts en
custodia e per força e manaçats de mort la qual los es stada sta e
sera preparada si no fan tot ço e quant los dits scellerats rebelles
volran ab tota promptitut de exequcio e altres impressions a aquells
fetes. Requirint a vos en notari que de la present cedula publicada
davant tantes reverencia paternitat nobleses magnificencies e
circunspeccions de persones auctentiques ne levets carta e
cartes publiques. (aunque usan un dulce valenciano cancilleresco,
les puede a veces el occitano; tanto, que todavía se lee “hoc,och, oc” en algunas cartas de estos años:
“sí afirmativo”,
lengadOC, languedOC, Occitan. Hay otro “hoc” que corresponde al
“ho”, pronunciado “u”, y que todavía hay gente que escribe
“ho”.
Yo en chapurriau escribo “u” : u faré, no puc
féu).
La dita cedula fonch donada e presentada per lo dit
magnifich mossen Bernat Çaportella en presencia del reverendissimo
pare en Christ lo senyor En Pere per la gracia divinal patriarcha de
Alexandria archabisbe de Terragona.....
Se encuentra aquí más
de la mitad de la página en blanco, lo que no se observa en todo el
registro, y por ello es de creer que es incompleto el pie del
anterior relato o cédula.
En la primera página del folio
siguiente, después de otro espacio, que puede considerarse como
continuación de la media página no escrita que le precede, empieza
otro relato cuyo contenido es del tenor siguiente.
(Para
comprobar esto, investigadores, vayan al archivo en Barchinona - no
sé por qué se llama Barcelona hoy en día, pudiéndose llamar
Barchinona, con la de chinos y otros colonos que hay -, a ver si
encuentran la paginica en cuestión y coincide con lo que escribe
Manuelico de “sopla al ojo”, “bufa al ull”.)

E
apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella deputat scrivi a la
Magestat del dit senyor Rey significant li sa venguda e exida
de la dita ciutat de Barchinona e que era vist als del consell del
dit S. R. resident en la dita ciutat de Terragona tota la
potestat del ofici de deputacio esser e residir en lo dit mossen
Çaportella qui era en libertat com los altres seus condeputats e los
hoidor de comptes del dit General fossen detenguts oppressos en
la ciutat de Barchinona inobedient e rebelle al dit senyor Rey
e que la Magestat del dit senyor Rey delliberas si li fora axi
plasent. Mes notificant al dit senyor Rey com al dit mossen
Çaportella e als del dit consell del senyor Rey era vist que
de part del dit mossen Çaportella se fahes letra al Rey de
Castella certificant lo de la veritat ço es com ne qual principi
aquesta rebellio havia haguts e de totes coses en aquella fetes e
subseguides e si fora plasent al dit senyor Rey axi se fahes. De que
lo dit mossen Çaportella cobra letra responsiva del dit senyor Rey
de tal tenor.

Al magnifich amat e feel nostre mossen Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen
Çaportella. Vostra letra de XI del present havem rebuda e aquella
lesta nous poriem dir quant nos es stada grata e accepta vostra exida
de Barchinona (esto se transforma en “sortida de Barcelona”)
e de la junta en la ciutat de Terragona ab son salvament vostre de la
galera den Thora e de totes aquells qui son exits en
vostra companyia. E jatsia sempre vos hajam tengut alli hon staveu
per fidelissimo afectat e accepte servidor no res menys nos ha molt
plagut per vostres letres haver entes vostra bona voluntat e afeccio
vers nostre stat e servey. La qual molt vos agrahim e sieu cert en
totes coses honor e augmentacio de vostre stat concernents vos haurem
en tal forma per recomanat que vostres serveys no restaran
irremunerats. Per letres de mossen Rebolledo e den Thomas
Pujades som stats certificats de tots los avisos que de vos han
haguts dels quels havem hagut molt plaer e sobre tot havem resposts
als dits mossen Rebolledo e Pujades segons per aquells vos sera
comunicat. Nos som del parer que los de nostre consell resident en la
dita ciutat son stats ço es que vos useu del ofici de deputat
e façau scriure les letres axi per al Rey de Castella com per
a les universitats rebelles segons vos parra faedor. Vostra vinguda
per poder comunicar ab vos si la disposicio del cami ho hagues
comportat nos serie stada molt accepta empero pus axi es per evitar
los perills de vostra persona aturau vos aqui e enteneu ensemps ab
les altres de nostre consell en les coses que conexereu esser
nostre servey segons de vos indubitadament confiam. Avisant nos
continuament de tot lo que poreu sentir. Quant a la gent de cavall
quens scriviu provehirem decontinent per forma que sera satisfet a
vostre record. Dada en Atzuara a XXIII de janer MCCCCLXIII. -
Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

3 DE ABRIL.

3
DE ABRIL.

Habiéndose presentado en esta sesión los
embajadores de la señora Reina, entregaron a los señores Diputados
un escrito que contenía lo manifestado por los mismos las dos veces
que fueron recibidos en audiencia, y además la carta que se halla a
continuación.

Lo que los embaxadors de la
Senyora Reyna han explicat per part de sa Majestat axi
la primera com la segona volta es lo que segueix en
efecte.
Primerament que a hoyda de la Majestat de la
Senyora Reyna sia pervengut com per los deputats
e consell seria stada feta deliberacio e apres deduit en exequcio de
traure les banderes e soldar (sou; sueldo; asoldar, hacer
soldados) gent de peu e de cavall contra los pagesos
vulgarment dits de remença de
la qual cosa sa Senyoria havia presa grandissima admiracio com a tot
hom sia notori que sa Senyoria ab prou incomoditat de sa personal es
pertida de la present ciutat de Barchinona per administrar
justicia en lo dit fet e administrant aquella metre en repos pau e
tranquillitat aquest Principat e punir e castigar los qui a sos
manaments serien stats inobedients e delinquit haurien. E per deferir
a les multiplicades suplicacions per los seniors e dits
deputats e consell a sa Majestat fets. E axi ab lo divinal adjutori
fins en aquella jornada sera seguit que tots los dits pagesos ab gran
obediencia seren desajustats e eren prests e apparellats
prosseguir la dita causa per justicia o amigabla composicio
devant sa Senyoria e star a tota determinacio sua. E axi sens haver
ne voler haver avis los dits deputats e consell dels justissims e
deguts procehiments de sa Senyoria e del bon apuntament
en que lo dit negoci stava es cosa de grandissima maravella
hagen fets ne attentas (attentats, atentats,
intentats) semblants procehiments axi scandalosos al be e repos
del dit Principat e total perdicio del dit negoci. E mes que es cert
e notori tal potestat no es a ells donada ne atribuida per lo Senyor
Rey en la dita capitulacio.
Item que ahon o fos ço que nos creu
en alguna manera no era a ells licit degut ni honest per los sguarts
ja dits ne al be e repos del dit Principat saludable fer semblants
procehiments tant scandalosos e perillosos com dit es. E per ço
havia a creure sa Senyoria que per sinistres e no veres informacions
ells serien stats moguts en fer semblant deliberacio e actes los
quals no hagueren fets en neguna manera si de la veritat del fet
fossen stats veridicament informats com ara son. E que per çols
pregava sa Senyoria amonestava exortava e
requeria que encontinent desistissen de les coses per
ells deliberades e enantades e aquelles reduissen a son degut
e primer stament car sa Senyoria havia bona sperança
en nostre Senyor Deu que ella daria tal expedicio e conclusio
al dit negoci que seria laor e gloria de nostre Senyor Deu
servey de la Majestat del Senyor Rey e pau repos e tranquillitat del
dit Principat.
La segona.
Com ha hoida de
sa Senyoria seria pervengut que per ells seria stada feta deliberacio
e deduit en acte no solament de traure les banderes per causa e
occasio dels dits pagesos de remença
mes encara contra tots aquells qui haurien contrafet o vengut a la
capitulacio e que mes seria stada feta per ells delliberacio ques deu
e pot enquerir contra aquells e que axi ho deduien en acte de
la qual cosa sa Senyoria per lo semblant havia presa grandissima
admiracio com a ells en manera del mon tal cognicio facultat
ne potestat nols sia atorgada per capitulacio ne en altra manera com
dit es. Mas a sa Senyoria qui es Reyna e Senyora
e tudriu pertany tal conaxensa per sa suprema
potestat e senyoria. E qui ha atorgats los dits capitols en nom e per
part del dit Senyor Rey e aquells ha jurats tenir e servar
e fer aquells tenir e observar. E que per çols
pregava admonestava exortava e requeria que de
semblants procehiments axi illicits e usurpatius de la
jurisdiccio preheminencies e regalies del dit Senyor Rey e Primogenit
ells se abstinguessen e aquells revocassen e reduissen
a son degut e primer stament car sa Senyoria era
totstemps presta e apparellada fer tenir e observar inviolablement
los dits capitols e punir e castigar aquells qui contra los dits
capitols en alguna manera temerariament fet ho contravengut
haurien.

Dona
Johana per la gracia de Deu Reyna Darago de Navarra de
Sicilia. etc. Tudriu del Illustrissimo Infant don Ferrando
princep del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor
nostre molt car e nostre fill Primogenit gobernador general
Darago e de Sicilia impubes duch de Montblanch comte
de Ribagorça e Senyor de la
ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor Rey en lo
Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als
reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e
feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los
diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya. Salut e
dileccio.
A noticia nostra es pervengut tant fama publica
referint quant encara per report del amat nostre micer Pere Savertes
a nostra Majestat trames vosaltres haver procehit traure banderes per
exequcio de la deliberacio que feta havieu fer gent darmes de cavall
e a peu contra los homens dits de remença
e per asistencia fer als seniors e mes per punir tots
aquells qui han tractat tracten e tractaran contra e en derogado de
la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey al dit Principat
atorgada e contra aquells inquirir e procehir deliberat e algunes
coses a execucio deduhit haurieu les quals deliberacions execucions e
procehiments a nos han donat causa de gran admiracio e specialment
com sien molt perturbatives del repos assossech tranquille
stat e benefici del dit Principat per los quals repos e benefici nos
desijants lo prospero stament del dit Principat havem subits
e suportats diversos e innumerables treballs no ignots
a vosaltres ne als poblats en lo dit Principat. E darrerament no es
ignorat com pervenguts a noticia nostra los actes dels dits homens de
remença a suplicacio per
vosaltres e la ciutat de Barchinona a nostra Majestat feta molt
liberament nos oferim fer tot lo degut e pertinent per lo repos e
benefici del dit negoci e disentida la dita materia en nostre sacre
concell en lo qual molts de nosaltres e del concell de la dita ciutat
han hauda intervencio fem totes les provisions delliberades e vistes
conduir al repos del dit negoci. E com apres replicades fossen
suplicacions vostres per quant los dits homens per causa de certa
comparicio de pau e de treua eren molts congregats e alguns scandols
se perpetraven nos oferim personalment venir en aquesta ciutat e anar
on necessari fos per donar complit repos al dit negoci e ministrar
justicia tant en los deutors quant altres qui delictes aIguns comesos
haguessen. La qual oferta no obstant fou per embaxada vostra a nostra
Altesa reportat haver deliberat fer gent de cavall e a peu contra los
dits homens e per assistencia fer als dits seniors la qual
deliberacio per nos no fou aprovada ans degudament ab eficaces rahons
deduhim vosaltres no dever ne juxta la facultat a vosaltres atorgada
poder tal deliberacio fer eus encarregam de aquella vos appartasseu e
molt mes en la execucio proceir vos requerim abstinguesseu segons
largament de paraula deduhim. E apres essent nostra Excellencia
partida venint per procehir en lo dit negoci en lo loch de la
Rocha nos fou presentada per vostra part una cedula a la qual fou
apres per nos respost deduhint vosaltres tals delliberacions no poder
fer e de aquelles requirint abstenir. E nos nostre cami continuant ab
molts treballs e affanys arribant en aquesta ciutat nostre Senyor
Deus illuminant e endreçant
havem totalment provehit en breus dies que los dits homens de remença
son desajustats e totalment son obedients star a justicia e a tot
manament e disposicio nostres e dells alguns en preso havem detenir
manats segons per nostres letres a vosaltres per lo lochtinent de
tresorer del Senyor Rey Nandreu Cathala presentades e liurades
encontinent fos certificats e ab grandissima vigilancia en lo dit
negoci continuament se procehia per totalment castigar los
delinquents e justicia administrant donar assossech e repos en dita
materia a benefici del dit Principat. Les quals coses axi en bona via
e direccio stants es sobrevengut lo gran brogit e fama de vostra
extraccio de
banderes e altres deliberacions sobre dites. Les
quals han donada tanta conmocio e turbacio que lo repos e benefici
per nos ab tants treballs e diligencia aportats e conduhits
en tant bon proposit son stats perillosos en ruptura e scandols
reincidir. E si no fos la molta diligencia que en retraure e detenir
los dits inconvenients haut havem indubitadament foren subseguits
grandissims scandols los quals nostra diligencia no obstant fora
total perill no son ne lo repos de la dita materia es sens gran
alteracio torb e dispendi. E mes es stada cosa digna de gran
admiracio vosaltres axi poch considerant lo que de paraula e en
scrits significat vos haviem no esser en vostra facultat tals deliberacions fer e menys aquelles executar axi procehit hajau a
extraccio de banderes e delliberacio de inquirir sens haver ne feta a
nos significacio alguna o suplicacio de punir los tractants o contra
fahents a la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada e a
altres deliberacions no permeses e a execucio delles se diu procehit
hajau qui son en grandissim prejudici e dan de la cosa publica del
dit Principat e deservey de la Majestat del dit Senyor prejudici
lesio e violacio de les regalies preheminencies e corona del dit
Senyor e successivament del dit Illustre Primogenit com a vosaltres
tals deliberacions fer e aquelles executar permes no sia ne atorgat
per la Majestat del dit Senyor ne la capitulacio per lo dit Senyor
atorgada de tals coses ne dona facultat alguna e voler de tals coses
usar no es als sino insurgir gent contra gent e donar turbacio al
repos e benefici del dit Principat e majorment tenint nos en tal punt
lo dit negoci en lo qual provehir havien demanat e pregat per
vosaltres e per la ciutat de Barhinona nos fossen dades
persones a consell de les quals provehir poguessem e per quant se
dehia vosaltres voler esser mediadors fou recusat tals
persones donar nos e apres haveu executat traure banderes e deliberat
inquirir procehir no ab observancia de la mediocritat pretesa. E per
quant nos aqui per nostre Senyor Deu e per la Majestat del dit Senyor
Rey comanat es desijam lo benefici e repos del dit Principat e
poblats en aquells.
E per semblant volem e desijam a la letra
observar e fer observar la dita capitulacio usatges constitucions
privilegis e libertats del dit Principat e que a cascu sia fet
lo degut e administrada la justicia com encara per lo jurament
prestat en la acceptacio de la tutela del dit Illustre
Primogenit siam tenguda conservar e deffendre los drets regalies e
preheminencies qui a ell pertanyer se speren attes e considerat que
per los magnifichs e amats consellers de la Majestad del dit Senyor
Rey e nostres lo batle general e prothonotari embaxadors nostres les
dites coses vos son stades largament deduhides. E per nostra part son
stats pregats exhortats encarregats e requests les dites
extraccio de
banderes e deliberacions al degut stat reduissen e
tornassen lo que fins aci fet no es. Per tant a la indempnitat de les
regalies prehemenencies e juridiccio de la Majestat del dit
Senyor e del dit Illustre Primogenit e al benefici e repos del dit
Principat provehint no volent permetre les dites regalies
preheminencies drets e juridiccio esser leses o violades. Ab tenor de
la present vos encarregam e exhortam requirim e manam quant pus
stretament podem que encontinent revoquets e tornets
(occitano; revoquéu, revoqueu; tornéu, torneu) al primer
stat les dites extraccio de banderes deliberacions e tots actes
procehiments e enantaments sobredits com a fets e attemptats
nullament e sens permissio e no atorgats per la capitulacio sobredita
ne altrament e com a perturbatius del
benefici e repos del dit
Principat prejudicials lesius e occupatius de la juridiccio
preheminencies e regalies dels dits Senyor Rey e Primogenit axi com
creem e indubitadament confiam de vosaltres ho farets per
aquella innata fidelitat e naturalesa que sempre han acustumat los
cathalans haver a la reyal corona e bon zel al benefici e repos
de la cosa publica del dit Principat. Oferint nos prompta quant
suplicada serem e en tota manera observar a vosaltres e a cascu
de vosaltres qualsevol concessions privilegis usatges constitucions e
libertats per la Majestat del dit Senyor Rey e per nos
en lo dit nom atorgades e encara los dits capitols a la letra e punir
e castigar ab justicia si per algu o per alguns sera contravengut o
en altra manera sera delinquit a la qual e no a altri la conexença
castigacio e punicio predites pertany. Dada en Gerona a
XXVII dies de març en lany
de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.


Estando todavía en presencia de los Diputados y Consejo los
referidos embajadores, el tesorero mosen Juan Oliver entregó a
aquellos la siguiente carta de la señora Reina.

Dona Joana
per la gracia de Deu Reyna de Arago de Navarra de Sicilia etc.
Tudriu del Illustrissimo Infant don Ferrando princep
del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car
e nostre fill Primogenit impubes governador general Darago e
de Sicilia duch de Montblanch comte de Ribagorça
e Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor en
lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als
reverents venerables pare en Christ egregis nobles magnifichs
amats e feels de la Majestat del dit Senyor Rey e nostres los
deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya residents
en Barchinona. Salut e dileccio.
A hoida nostra fama publica
referint es novament pervengut que vosaltres temptarieu inquirir
contra los magnifichs amats consellers e vicecanceller del Senyor Rey
micer Francesch Marquilles doctor en quascun dret micer Pere
Falco e micer Jaume Taranan
doctors veladors per nos
assignats en les causes mogudes davant nostra Excellencia per part
del procurador de la Majestat del Senyor Rey per causes e crims quis
pretenen esser comesos apres la mort del Illustrissimo Primogenit don
Charles de gloriosa recordacio per mossen Johan de Copons cavaller en
gran e enormissima e atrocissima injuria de la persona
propria de la dita Majestat e nostra e encara del Illustrissim
Primogenit nostre molt car e molt amat fill en gran ofensa de Deu e
violacio de la capitulacio per la Majestat del dit Senyor Rey
atorgada. E encara a instancia e o suplicacio del amat conseller e
tresorer del Senyor Rey mossen Galceran Oliver cavaller e den Marti
Gual del regne de Mallorques en certs noms segons apar en
los processos als quals nos referim e aço fariets (occitano; farieu, faríeu; haríais)
pretenent lo dit vicecanceller e los dits veladors en persona nostra
haver fets alguns procehiments contra usatges e constitucions e
altres libertats del Principat de la qual cosa no pocha
admiracio havem car com sabeu si vosaltres com a diputats solament
preteneu per nos o per los dits vicecanceller e veladors esser fet
contra dites constitucions e libertats a nos qui tenim loch de la
Majestat del Senyor Rey e no a altri pertany la cognicio
segons clarament apar per la constitucio que comensa Lo fruyt de
les leys e dauriets (occitano) atendre en aquest
tal cas que en lo dit negoci havem procehit tota vegada ab consell de
notables homens de sciencia e en copia suficient e si volets
(occitano) dir vosaltres dits deputats per vostre sol ofici
com dit es que nos no podem haver manat haver los dits processos per
causa de regoneixer cert si be es per vosaltres considerat trobareu
lo contrari car encara que fos atorgat que no exint fora la vagueria
les causes iniciades davant la Majestat del Senyor Rey o de son loctinent e encara de son Illustre Primogenit romanen al ordinari
lo que no ha loch en lo cars present per moltes justes consideracions
empero posat axi fos es ver que poria procehir si per nos no era
manat voler haver los dits processos per regoneixer aquells segons
dispose la dita constitucio a la letra la qual no solament ha hagut
consideracio de la visio sola del proces mas que puixe
esser rescrit lo que sera fahedor.
E jatsia en lo cas que tenim
per molts respectes se pogues dir aquests causes pur les que han
sguart a la offensa en la propria persona de la dila Majestat del
Senyor Rey e nostra e del Illustrissim Primogenit per esser crim de
lesa Majestat en lo primer cap et alias no caure en termens pus nos
som dins lo Principat que sia dita causa de vagueria empero si
e on lo contrari fos no adupte la constitucio qui comença
Provehim ordonam e statuhim e encara la constitucio qui comença
Preterea quia reservaciones per la qual es provehit no esser compres
primogenit majorment loctinent general a la letra disposeu lo que es
stat per nos provehit e la interpretacio no pertany a vosaltres dits
deputats per nostre ofici qui devets a nos recorrer ab
suplicacions per observança de
dites constitucions e libertats juxta la dita constitucio qui comença
Lo fruyt. E som certa que si haguessets demanats los
advocats vostres e de la casa de la ciutat qui en nostre sacre
consell han vist los processos e nostres procehiments pur
hauriets (occitano; haurieu, hauríeu; habríais) sabut
com los delictes per los quals lo dit mossen Copons es impetit
son stats comesos apres del pretes guiatge per lo dit mossen
Copons allegat e com degudament e sens lesio de les libertats
del Principat es stat procehit. E si volets dir que vosaltres
deputats e consell podets inquirir juxta la disposicio del
huyten (o buyten) capitol tant mes recaem en
major admiracio car com sabeu lo dit capitol a la letra considerat e
la resposta per la Majestat del dit Senyor Rey al dit capitol feta no
han loch quant instancia de part hi ha axi com de fet en lo present
cas concorre e per la instancia e suplicacio per lo dit mossen
Galceran Oliver per son interes feta e per lo procurador de la
Majestat del Senyor Rey qui fa la instancia en aquell modo que faria
qualsevol privat e poblat en lo Principat de Cathalunya e no par sia
cosa digna solament de pensar que la Majestat reyal Princep e Senyor
sia de menor condicio que son vassall en lo dit Principat concorre
per semblant la instancia e suplicacio per lo dit Marti Gual en certs
noms la causa del qual per qualitat de viduitat et alias es
revocada e asi manifestament se conclou en manera alguna per
vosaltres dits deputats e consell no poderse inquirir com afreturants
en aquesta part de tota juridiccio e potestat. E deuriets
(occitano; deurieu, deuríeu; deberíais) recordar vos que
stant nos en aqueixa nostra ciutat fom suplicada per part vostra
volguessem a alguns per vosaltres e per la dita ciutat destinats per
mija del dit magnifich vicicanceller fer ostensio en nostre sacre
concell de les instancies e suplicacions contra lo dit mossen Copons
donades e axi per nos volents benignament a vosaltres complaure fou
provehit e manat e de fet fonch executat. E no obstants les dites
coses per vosaltres es stat attemptat e no cessats de fet
enantar e procehir a la dita inquisicio en cas a vosaltres no licit
ni permes ans expressament prohibit tant per los dits capitols com en
altra manera nullament en gran derogacio e prejudici lesio e
occupacio de les regalies superioritats jurisdiccio e preheminencies
reyals lo que nos pot ne deu tollerar. E per tant vos dehim
exortam
e encara manam inhibints expressament e de certa sciencia que
encontinent cessats eus abstengats (occitano)
totalment de la dita inquisicio actes e precehiments dessus
dits notoriament attentas e de fet nullament e indeguda contra
expressa forma e disposicio de la dita capitulacio e de les dites
constitucions e altres drets revocant e reduhint al primer stament
tot ço e quant per vosaltres
es stat procehit e attentat segons que dit es en altra manera
siau certs que a nos convendria per tuicio indempnitat
defensio e conservacio de les diles regalies preheminencies
superioritat e jurisdictio reyals procehir segons que per justicia
trobariem esser fahedor. Dada en Gerona a XXVIIII de març
en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - La Reina.


Después de leído el escrito y las cartas que preceden, cuyo
contenido dio lugar a alguna censura por parte de los individuos del
Consejo, acordaron unanimemente, que las nueve personas
encargadas de este asunto se ocuparan de tales escritos, remitiendo
luego las contestaciones que les pareciese necesario hacer, y además
las provisiones que considerasen indispensables de ejecutar en tal
ocasión.