XL.
¡O
SOSTENIDOR!
Car
per la fí per la qual ha Deus hom creat
Está
en granea de poder e bontat,
Es
en aquella fí tot lo mon sustentat.
Aquella
fí es Deus membrar,
Conexer,
amar e honrar,
E
per home deificar.
Per
aytal fí ha home sosteniment
En
virtut contra falliment,
E
está en vía de salvament.
Cell
qui vòl son amar sostenir
En
bé far no vulla fallir,
Car
falliment fá amar consumir.
Hom
sosté son bon membrament
Per
entendre e amament,
En
qui no fá null falliment.
Ja
no 's poria sostenir gran bontat,
Sens
bonificant, bonificar, bonificat.
Que
sian de sa essencialitat,
En
egualtat de bon amich e de bon amat
Está
amar mills sustentat,
Que
no fá en lur desagualtat.
Fe,
esperança e caritat,
Justicia,
paciencia e pietat,
Sostenen
hom en virtut contra peccat.
Aquell
sosté son bon pensament
Qui
está leyal a tota gent,
E
qui 's jutje com fá falliment.
L'
home qui es deificat
Está
en Deus fill sustentat,
Per
ço que en éll sia personat.
XLI.
¡O
EXOIDOR!
¡O
Deus, qui exoeis tots aquells
qui' t preguen ab bontat!
Exoeix
mí qui' t deman volentat
Com
puscha procurar que tú sias honrat.
Tú,
Deus, qui exoeis de bé especial,
Exoeix
mí qui' t prech de bé general,
Lo
qual en tota rè mays que éll val.
Jo
prech Deus que 's faça servir
A
las gens per saber e desir,
E
non scé si me 'n volrá exoir.
Ab
sospirs, lágremas e plors
Prech
Deus que ‘m dó preycadors
Qui
per tot lo mon preyquen sas valors.
Deus
exoeix aquells qui 'l preguen ab veritat,
Amor,
temor, paciencia e humilitat,
Penediment,
contricció e pietát.
Exoeix
Deus en perdonán,
E
exoeix en donán,
Ab
que hom lo prech sens engán.
Deus
exoeix com es pregat
Per
Christ home deificat,
Car
de tot fá a sa volentat.
Exoeix
Christ sa mayre volenter,
Qui
per nos tots jorns li requer
Que
' ns guard de mal pus que ho pòt fer.
Cascú
de nos haja son sanct
Que
sia per cascú pregant,
Car
molt fá Deus a lur talant.
Deus
exoeix ans l' hom gentil
Si
'l prega ab cor humil,
Que
no fá l' home qui es vil.
XLII.
¡O
ORDENADOR!
¡O
Deus! A tú pertany trinitat,
Per
ço que 'n tú sias ordenat
Com
a payre, fill e espirat.
Ja
no fóre en bontat ordinació
Sens
bonificant, bonificable, bonificació,
Car
per tots tres está en operació.
Ordenada
está bontat en bonificar,
Ab
magnificar, entendre e amar,
E
ab virtut concordar e differenciar.
Deus
gloriós ha tot lo mon ordenat
A
esser membrat, conegut e amat,
Car
per aytal fi l'ha de no rè creat.
Ha
Deus lo mon ordenat per ço que s' encarnás
E
‘n que la carn que pres en órde trobás,
Ab
lo qual órde a gloria nos manás.
Qui
vòl ordenar son pensament
Començ
Deus amar primerament,
E
guard son pensar de falliment.
Aquell
ordena son amar,
Qui
‘l posa en verificar
Ab
natura d' entendre e membrar.
Hom
ordena son parlar
Ab
volentat de gran bé far,
Pausant
en bé gran concordar.
Mays
val órde en religió
Per
consciencia e devoció
Que
per silenci ne per gran caperó.
Ah
Deus! ¡E com seria gran bé ordenar
Que
homens sancts anassen guardar
Las
ovelles dels lops qui les volen menjar!
XLIII.
¡O
VISITADOR!
¡O
Deus, qui est bon Visitador!
Visitens
ab amor e temor,
Per
ço que no siam peccador.
Si
Deus visitás tant los mals ab temor
Com
visita los bons ab amor,
No
fóren tants li peccador.
Deus
visita los homens ab humilitat,
En
quant fá esser sí mateix membrat
Que
en la crotz fó per nos crucificat.
Visita
Deus bon pensament
Ab
prosperitat, honrament,
Per
ço que hom sia conexent.
Deus
visita hom ab turment,
Per
ço que sia pacient,
E
que sapia Deus omnipotent.
Visita
Deus home rich
Ab
home pobre son amich,
Per
ço que ab éll lo castich.
Deus
visita bon amar
Ab
bon entendre e membrar,
Per
ço que hom vulla bé far.
Visita
Deus home leyal
Ab
veritat qu' es son cabal,
Tan
bò que negun aur no 'l val.
Deus
visita hom ab jutjar,
E
visita ab perdonar,
E
ab sospirs e ab plorar.
Adonchs
com hom bò es temptat,
Deus
lo visita ab fermetat
De
abstinencia e de caritat.
XLIV.
¡O
CONSOLADOR!
Deus
consola hom peccador
Quant
li remembra la dolor
Que
volch sofferir per nostre amor. (Qne)
Mays
eu no pusch haver consolament,
Per
ço car veig tant gran deshonrament
Far
en lo mon a Deus per tanta gent.
¿Qui
's pòt abstenir de plorar
Quant
veu Deus tant petit amar
Per
aquells que éll vòl honrar?
Tots
jorns estaig desconsolat,
Car
veig tants homens en peccat
Qui
van a foch perpetuat.
Qui
's consola de bon senyor
Quant
pe' ls seus es en deshonor
No
sab que es força d' amor.
Deus
consola hom per amar,
Per
esperar e perdonar,
E
consola hom ab donar.
Paciencia
e pietat,
Justicia
e leyaltat
Consolan
hom injuriat.
Cell
qui 's pensa qu' es amat
Per
Deus, si es desconsolat,
De
sol Deus no 's té per pagat (9).
Cell
qui ha Deus en son cor mes
¿Qué
li cal si pert nulla res
Pus
que Deus basta a quant es?
No
's tany que sia consolat
Cell
qui está en son peccat,
E
de Deus es desesperat.
XLV.
¡O
CONSELLADOR!
Deus
es bò Consellador
D'
aquells qui de Deus han pahor
E
qui fan bé per sa amor.
Deus
consella ab leyaltat,
Ab
saber, bona volentat,
E
qui éll creu no es enganat.
Consella
Deus al home bé far,
Per
ço que li puscha donar
Multiplicar
en gloriejar.
Deus
consella ab libertat
A
hom que no faça peccat,
Per
ço que no s'en leix forçat.
No
deu hom consell demanar
A
altre com puscha mal far,
Mays
com s' en puscha mills estar.
Demanar
consell a qui no 'l sab
Fá
contra sí molt gran peccat,
E
ha consell injuriat.
Cell
qui consell vòl atrobar
En
hom savi lo vaja cercar,
Qui
nos assaute de mal far (10).
Molt
m' assaut de Consellador
Qui
consella mes per amor
Que
per diners ne per honor.
Qui
bon consell volrá donar
En
Deus lo cové començar,
E
a éll lo consell ordenar.
Qui
vòl esser bé consellat
Consell
deman ab veritat,
Leyaltat
e humilitat.
XLVI.
¡O
CONFORTADOR!
Deus
es confort del homens ab concordar
De
bonea, granea, poder e durar,
Saber,
virtut, veritat, gloria e amar,
Confort
requer gran leyaltat,
Paciencia,
justicia, humilitat,
Qui
de Deus aportan bon grat.
Deus
conforta los homens en la mort
Qui
han molt gran contricció e fort,
Car
han fayt a Deus algun tort.
Conforta
Deus home com es en tribulació
En
quant li fá membrar la greu passió
Que
volch sofferir per nostra redempció.
Deus
conforta en los homens bon amar
Ab
natura de bon entendre e membrar,
En
la gran volentat que éll ha en perdonar.
Conforta
Deus los homens qui son peccadors,
Com
los fá penedir e els fá estar en plors,
E
proposen esser tostemps sos servidors,
Conforta
Deus gran amar ab magnificar,
E
conforta bon amar ab bonificar,
E
conforta hom ardit ab esperar.
Qui
pèrt petit e ha molt guanyat,
Contra
'l guasany fá tort e peccat,
Si
per poch perdre está desconfortat,
Cell
qui vòl esser molt coratjós
Membre
soven li fayt cabalós
E
no consir lo perill venturós.
Mays
val confort en home forçat
Que
sia forts contra malvestat,
Que
no fá plaer en hom honrat.
XLVII.
¡O
DEFENSOR!
Deus
defen los homens de peccat
Ab
poder, granea e bontat,
Quant
li aportan bona volentat.
Cell
qui ha bon proposament
En
servir Deus, de mal se defent,
Car
Deus lo guarda de falliment.
Deus
ha bon eximpli donat
Com
nos defenam de peccat,
En
quant per home fó crucificat.
Hom
se defen de mal pensar,
De
mal oir, de mal parlar,
Com
a Deus dona son amar.
Hom
se defen de temptació.
Com
a Deus fá oració,
E
li quer de son peccat perdó.
Bon
nodriment en bon castich
Defenen
hom del inimich,
E
fánli desirar bé publich.
Qui
vòl esser de mal defes
Am
Deus mays que nulla res
E
sia humil e cortes,
Cell
qui 's defen ab leyaltat,
Ab
dretura e veritat,
Se
defen mills que no hom armat.
Vanagloria
ne honor
No
fán home defensador,
De
malvestat ne de fallor.
Mays
val defenció per virtut,
Que
per lança ne per escut,
Car
mills s'en leva hom cahút.
XLVIII
¡O
SANADOR!
Hom
qui es malalt per peccat
Deus
lo sana ab pietat,
Ab
perdonar e caritat.
Cell
qui vòl sí mateix sanar
Vulla
Deus servir e amar,
E
no vulla tròp sajornar.
Hom
pòt sanar malalt amar
Ab
bon entendre e membrar,
E
que a Deus lo vulla dar.
Qui
ha malalt enteniment,
Si
vòl que haja sanament
Poslo
en bon cogitament.
Cell
qui vòl sanar malalt membrar,
Ab
bon entendre e amar
Lo
pòt leugerament sanar.
A
malaltia intellectual
Se
cové cura espiritual,
E
a corporal sensual.
Hom
sana ab major bontat
Dels
majors mals, car potestat
Ha
major bé sobre peccat.
Malalt
estaig per amor
Com
consir la gran deshonor
Que
hom fá a nostre Senyor.
Jerusalem
e son termenat
Es
malalt, car oblidat
Es
lo loch hon Jesus fó nat.
Hom
sana de contrariar
Com
sab las virtuts concordar,
E
un bé ab altre mesclar.
XLIX.
¡O
CASTIGADOR!
Deus
castiga hom peccador
Quant
li fá membrar la dolor
Que
volch sofferir per nostre amor.
Castiga
Deus home ab turment,
Per
ço que sia penedent,
Car
ha fayt ves Deus falliment.
Deus
es tant bò Castigador
Que
castiga hom ab amor,
E
car li fá haver temor.
Null
hom no sab bé castigar
Si
no castiga ab donar,
Ab
tolre e ab manegiar.
No
castiga qui hom repren
Quant
no fá negun fallimen,
Car
a ira 'l mou e l' encen.
Cell
qui altre vòl castigar.
Castich
anans lo seu amar,
E'l
seu cogitar e parlar.
Ab
bonea e veritat,
Penediment
e caritat
pòt
hom esser ben castigat.
Hom
pòt ans sí mateix castigar
Que
altre qui bé vòl consirar
Lo
mal que Deus a hom pòt dar.
Cell
qui no 's castiga per gran amor,
E
qui 's castiga per gran pahor
Tost
retorna a fayre follor,
Hom
deu algun temps assajar
En
hom malvat a castigar,
Sino
leixlo del tot anar.
Car
Deus no leixa son jutjament
Qui
d' éll no pren castigament,
Leixel estar en puniment.
