Reveren Senyor nostre car com à frare

1472. = Fol. 156.

Die
Sabbati ultima Februari R. Dnus. do. Epus. Gerund. missit litteras
quae secuntur.

"Reverendo
in Christo Patri tanquam fratri amantissimo Domino Johanni Episcopo
Gerundensi Episcopus Albanensis Cardinalis Valentinensis S. R. E.

Vice-Cancellarius."

"Reveren
Senyor nostre car com à frare. Tanta es la congratulacio è
contentacio de animo que havem de esser certificats que à
intervencio e industria vostra la inexpugnable ciutat de Gerona
ab les parts maritimes è tota la maior pertinencia de Empurda se es
reduhida a la Magestad del senyor Rey que nos poria
dir ni explicar. Procehix de aquella antiga è singular nostra
en vers vos amicicia è benivolença qui sempre vos
havem tengut en estima de bon germa. E no podiem altrement presumir
ni pensar de V. Sria. (Senyoria) per aquella constat è fidelissima
devocio è observancia que havieu à la prefata Magestat sino que
farieu per lo servey è stat de aquella lo que fet ab molta virtut è
providencia. Es acte memorable è glorios de que V. R. Ptat. se ha
fet molta honor corresponent à la sua integerrima fama è opinio
semblant à aquell victorios varo de Roma Carrillo qui la sua patria
destruhida è obcessa de la superba gent Gallica virilment
desliura è restituhi en la pristina libertat. E quant mes
havem cara la vostra amicicia tant mes participam de aquesta vostra
gloriosa fama è reputacio congratulant à V. S. è pregant
affectuosament que vulla proseguir tanta è tan
victoriosa empresa talment que sia reduhit tot lo que resta à
la obediencia e fidelitat del Senyor Rey. Avisant vos que la sua
Excellencia per lo vostre inextimable merexer è virtut nos ha
scrit sobre una reservacio de benificis fins en suma de III.^m
floren. per V. S. En la qual reservacio de bonissima voluntat
treballarem ab la Stat. de Nostro Sr. en quant porem
que sia satisfet à la voluntat è ordinacio de la prefata Mtat. è
al vostre desig è petitio."

Mes
avant significam à V. S. com per resistir al perfidissimo
Turch qui com à bestia ferocissima è insaciable no
content de haver pres ab tanta violencia é ignominia de cristians
Constantinoble, la Morea è tots los altres regnes de Grecia,
Albania, Sclavonia è Negreponth comença de entrar per Italia
è ja ha fet diverses corregudes è predacions en lo territori de
Trigestre, Forlino è Trevis que son ciutats de la Senyoria de
Venecia è mes prepara assiduament innumerable exercit per mar è per
terra, è segons los avisos que venen de aquellas parts vol
passar en lo estiu prop seguent en lo regne è insula de
Sicilia dissipant continuament è exterminant lo nom del Salvador
nostre è de la sua Sancta Fe Catholica. Considerades tantas
pressuras è afliccions dels regnes è pobles christians
Nostre Sant Pare diluns que contavem XXIII de Deembre
volent obviar è provehir à tant crudelissima persecucio pronuncia è
designa sinch Legats en diverses provincias, ço es,
los reverendissimos Sr. Cardenal Niceno per França,
Anglaterra è Burgunya. Lo S. Cardenal de Napols per esser
president en la expedicio de XX galeres è dos naus que arma la sua
Beatitud, è à tota la armada de la Majestat del S. Rey Don Ferrando è de la Sria. de Venecia. Lo S. de Cardenal de Sant
March per anar en Alamanya, Ungria è Polonia. Lo S. Cardenal de
Arieto per excitar tots los Senyors è Pobles de Italia à convenir
en aquesta expedicio. E ha nos ha volgut assignar tota la provincia
de Spanya la qual sens dubte per esser tanta è tant
amplissima regio merexia maior precellencia è auctoritat de
persona no res meyns (nichilominus) per obtemperar à
la sua Stat. è per lo desig ardentissimo que tenim de
visitar è servir la Mtat. del S. Rey no havem recusat de pendre
aquesta Provincia sperant que lo nostre Mestre è Salvador Jhesus en
aquesta sua causa tant necessaria nos illustrara per tal
direccio è via que farem alguna fructuosa operacio per remey
de tant calamitosa tempestad de la republica cristiana,
à lahor e gloria sua, è augmentatio de Sancta Mare
Sglia (Esglesia, Eglesia y demás variantes), è encare à
special è relevat servey de la prefata Mtat., è particular benifici
è comoditat de ots (tots) aquexos regnes. E per se duhir (dos
palabras separadas) aquesta legacio al desigat efecte, nostra
partida per anar aqui, Deu volent, sera molt presta. Volem de totas
aquestas coses sia certa vostra S. A. aço que si alguns
negosis li occorreran en lendemig que starem aci
per partir, fiablement nos puxe scriure. Car en aquesta
cort romana mentre que aci serem, è en la nostra
legacio com siam aqui pervenguts, desijam fer per
aquella com per hun nostre car.^m (carissimo, carissim) germa.
Valeat paternitas vestra semper felix. De Roma à XXX de Deembre,
1472. = Vester aut frater R. Car.^lis Valentinus
Vice-Cancell.

Cent noms Deu, XL-XLIX, 40-49

XL.

¡O
SOSTENIDOR!

Car
per la fí per la qual ha Deus hom creat

Está
en granea de poder e bontat,

Es
en aquella fí tot lo mon sustentat.

Aquella
fí es Deus membrar,

Conexer,
amar e honrar,

E
per home deificar.

Per
aytal fí ha home sosteniment

En
virtut contra falliment,

E
está en vía de salvament.

Cell
qui vòl son amar sostenir

En
bé far no vulla fallir,

Car
falliment fá amar consumir.

Hom
sosté son bon membrament

Per
entendre e amament,

En
qui no fá null falliment.

Ja
no 's poria sostenir gran bontat,

Sens
bonificant, bonificar, bonificat.

Que
sian de sa essencialitat,

En
egualtat de bon amich e de bon amat

Está
amar mills sustentat,

Que
no fá en lur desagualtat.

Fe,
esperança e caritat,

Justicia,
paciencia e pietat,

Sostenen
hom en virtut contra peccat.

Aquell
sosté son bon pensament

Qui
está leyal a tota gent,

E
qui 's jutje com fá falliment.

L'
home qui es deificat

Está
en Deus fill sustentat,

Per
ço que en éll sia personat.

XLI.

¡O
EXOIDOR!

¡O
Deus, qui exoeis tots aquells
qui' t preguen ab bontat!

Exoeix
mí qui' t deman volentat

Com
puscha procurar que tú sias honrat.

Tú,
Deus, qui exoeis de bé especial,

Exoeix
mí qui' t prech de bé general,

Lo
qual en tota rè mays que éll val.

Jo
prech Deus que 's faça servir

A
las gens per saber e desir,

E
non scé si me 'n volrá exoir.

Ab
sospirs, lágremas e plors

Prech
Deus que ‘m dó preycadors

Qui
per tot lo mon preyquen sas valors.

Deus
exoeix aquells qui 'l preguen ab veritat,

Amor,
temor, paciencia e humilitat,

Penediment,
contricció e pietát.

Exoeix
Deus en perdonán,

E
exoeix en donán,

Ab
que hom lo prech sens engán.

Deus
exoeix com es pregat

Per
Christ home deificat,

Car
de tot fá a sa volentat.

Exoeix
Christ sa mayre volenter,

Qui
per nos tots jorns li requer

Que
' ns guard de mal pus que ho pòt fer.

Cascú
de nos haja son sanct

Que
sia per cascú pregant,

Car
molt fá Deus a lur talant.

Deus
exoeix ans l' hom gentil

Si
'l prega ab cor humil,

Que
no fá l' home qui es vil.

XLII.
¡O
ORDENADOR!

¡O
Deus! A tú pertany trinitat,

Per
ço que 'n tú sias ordenat

Com
a payre, fill e espirat.

Ja
no fóre en bontat ordinació

Sens
bonificant, bonificable, bonificació,

Car
per tots tres está en operació.

Ordenada
está bontat en bonificar,

Ab
magnificar, entendre e amar,

E
ab virtut concordar e differenciar.

Deus
gloriós ha tot lo mon ordenat

A
esser membrat, conegut e amat,

Car
per aytal fi l'ha de no rè creat.

Ha
Deus lo mon ordenat per ço que s' encarnás

E
‘n que la carn que pres en órde trobás,

Ab
lo qual órde a gloria nos manás.

Qui
vòl ordenar son pensament

Començ
Deus amar primerament,

E
guard son pensar de falliment.

Aquell
ordena son amar,

Qui
‘l posa en verificar

Ab
natura d' entendre e membrar.

Hom
ordena son parlar

Ab
volentat de gran bé far,

Pausant
en bé gran concordar.

Mays
val órde en religió

Per
consciencia e devoció

Que
per silenci ne per gran caperó.

Ah
Deus! ¡E com seria gran bé ordenar

Que
homens sancts anassen guardar

Las
ovelles dels lops qui les volen menjar!

XLIII.

¡O
VISITADOR!

¡O
Deus, qui est bon Visitador!

Visitens
ab amor e temor,

Per
ço que no siam peccador.

Si
Deus visitás tant los mals ab temor

Com
visita los bons ab amor,

No
fóren tants li peccador.

Deus
visita los homens ab humilitat,

En
quant fá esser sí mateix membrat

Que
en la crotz fó per nos crucificat.

Visita
Deus bon pensament

Ab
prosperitat, honrament,

Per
ço que hom sia conexent.

Deus
visita hom ab turment,

Per
ço que sia pacient,

E
que sapia Deus omnipotent.

Visita
Deus home rich

Ab
home pobre son amich,

Per
ço que ab éll lo castich.

Deus
visita bon amar

Ab
bon entendre e membrar,

Per
ço que hom vulla bé far.

Visita
Deus home leyal

Ab
veritat qu' es son cabal,

Tan
bò que negun aur no 'l val.

Deus
visita hom ab jutjar,

E
visita ab perdonar,

E
ab sospirs e ab plorar.

Adonchs
com hom bò es temptat,

Deus
lo visita ab fermetat

De
abstinencia e de caritat.

XLIV.

¡O
CONSOLADOR!

Deus
consola hom peccador

Quant
li remembra la dolor

Que
volch sofferir per nostre amor. (Qne)

Mays
eu no pusch haver consolament,

Per
ço car veig tant gran deshonrament

Far
en lo mon a Deus per tanta gent.

¿Qui
's pòt abstenir de plorar

Quant
veu Deus tant petit amar

Per
aquells que éll vòl honrar?

Tots
jorns estaig desconsolat,

Car
veig tants homens en peccat

Qui
van a foch perpetuat.

Qui
's consola de bon senyor

Quant
pe' ls seus es en deshonor

No
sab que es força d' amor.

Deus
consola hom per amar,

Per
esperar e perdonar,

E
consola hom ab donar.

Paciencia
e pietat,

Justicia
e leyaltat

Consolan
hom injuriat.

Cell
qui 's pensa qu' es amat

Per
Deus, si es desconsolat,

De
sol Deus no 's té per pagat (9).

Cell
qui ha Deus en son cor mes

¿Qué
li cal si pert nulla res

Pus
que Deus basta a quant es?

No
's tany que sia consolat

Cell
qui está en son peccat,

E
de Deus es desesperat.

XLV.

¡O
CONSELLADOR!

Deus
es bò Consellador

D'
aquells qui de Deus han pahor

E
qui fan bé per sa amor.

Deus
consella ab leyaltat,

Ab
saber, bona volentat,

E
qui éll creu no es enganat.

Consella
Deus al home bé far,

Per
ço que li puscha donar

Multiplicar
en gloriejar.

Deus
consella ab libertat

A
hom que no faça peccat,

Per
ço que no s'en leix forçat.

No
deu hom consell demanar

A
altre com puscha mal far,

Mays
com s' en puscha mills estar.

Demanar
consell a qui no 'l sab

Fá
contra sí molt gran peccat,

E
ha consell injuriat.

Cell
qui consell vòl atrobar

En
hom savi lo vaja cercar,

Qui
nos assaute de mal far (10).

Molt
m' assaut de Consellador

Qui
consella mes per amor

Que
per diners ne per honor.

Qui
bon consell volrá donar

En
Deus lo cové començar,

E
a éll lo consell ordenar.

Qui
vòl esser bé consellat

Consell
deman ab veritat,

Leyaltat
e humilitat.

XLVI.

¡O
CONFORTADOR!

Deus
es confort del homens ab concordar

De
bonea, granea, poder e durar,

Saber,
virtut, veritat, gloria e amar,

Confort
requer gran leyaltat,

Paciencia,
justicia, humilitat,

Qui
de Deus aportan bon grat.

Deus
conforta los homens en la mort

Qui
han molt gran contricció e fort,

Car
han fayt a Deus algun tort.

Conforta
Deus home com es en tribulació

En
quant li fá membrar la greu passió

Que
volch sofferir per nostra redempció.

Deus
conforta en los homens bon amar

Ab
natura de bon entendre e membrar,

En
la gran volentat que éll ha en perdonar.

Conforta
Deus los homens qui son peccadors,

Com
los fá penedir e els fá estar en plors,

E
proposen esser tostemps sos servidors,

Conforta
Deus gran amar ab magnificar,

E
conforta bon amar ab bonificar,

E
conforta hom ardit ab esperar.

Qui
pèrt petit e ha molt guanyat,

Contra
'l guasany fá tort e peccat,

Si
per poch perdre está desconfortat,

Cell
qui vòl esser molt coratjós

Membre
soven li fayt cabalós

E
no consir lo perill venturós.

Mays
val confort en home forçat

Que
sia forts contra malvestat,

Que
no fá plaer en hom honrat.

XLVII.

¡O
DEFENSOR!

Deus
defen los homens de peccat

Ab
poder, granea e bontat,

Quant
li aportan bona volentat.

Cell
qui ha bon proposament

En
servir Deus, de mal se defent,

Car
Deus lo guarda de falliment.

Deus
ha bon eximpli donat

Com
nos defenam de peccat,

En
quant per home fó crucificat.

Hom
se defen de mal pensar,

De
mal oir, de mal parlar,

Com
a Deus dona son amar.

Hom
se defen de temptació.

Com
a Deus fá oració,

E
li quer de son peccat perdó.

Bon
nodriment en bon castich

Defenen
hom del inimich,

E
fánli desirar bé publich.

Qui
vòl esser de mal defes

Am
Deus mays que nulla res

E
sia humil e cortes,

Cell
qui 's defen ab leyaltat,

Ab
dretura e veritat,

Se
defen mills que no hom armat.

Vanagloria
ne honor

No
fán home defensador,

De
malvestat ne de fallor.

Mays
val defenció per virtut,

Que
per lança ne per escut,

Car
mills s'en leva hom cahút.

XLVIII
¡O
SANADOR!

Hom
qui es malalt per peccat

Deus
lo sana ab pietat,

Ab
perdonar e caritat.

Cell
qui vòl sí mateix sanar

Vulla
Deus servir e amar,

E
no vulla tròp sajornar.

Hom
pòt sanar malalt amar

Ab
bon entendre e membrar,

E
que a Deus lo vulla dar.

Qui
ha malalt enteniment,

Si
vòl que haja sanament

Poslo
en bon cogitament.

Cell
qui vòl sanar malalt membrar,

Ab
bon entendre e amar

Lo
pòt leugerament sanar.

A
malaltia intellectual

Se
cové cura espiritual,

E
a corporal sensual.

Hom
sana ab major bontat

Dels
majors mals, car potestat

Ha
major bé sobre peccat.

Malalt
estaig per amor

Com
consir la gran deshonor

Que
hom fá a nostre Senyor.

Jerusalem
e son termenat

Es
malalt, car oblidat

Es
lo loch hon Jesus fó nat.

Hom
sana de contrariar

Com
sab las virtuts concordar,

E
un bé ab altre mesclar.

XLIX.

¡O
CASTIGADOR!

Deus
castiga hom peccador

Quant
li fá membrar la dolor

Que
volch sofferir per nostre amor.

Castiga
Deus home ab turment,

Per
ço que sia penedent,

Car
ha fayt ves Deus falliment.

Deus
es tant bò Castigador

Que
castiga hom ab amor,

E
car li fá haver temor.

Null
hom no sab bé castigar

Si
no castiga ab donar,

Ab
tolre e ab manegiar.

No
castiga qui hom repren

Quant
no fá negun fallimen,

Car
a ira 'l mou e l' encen.

Cell
qui altre vòl castigar.

Castich
anans lo seu amar,

E'l
seu cogitar e parlar.

Ab
bonea e veritat,

Penediment
e caritat

pòt
hom esser ben castigat.

Hom
pòt ans sí mateix castigar

Que
altre qui bé vòl consirar

Lo
mal que Deus a hom pòt dar.

Cell
qui no 's castiga per gran amor,

E
qui 's castiga per gran pahor

Tost
retorna a fayre follor,

Hom
deu algun temps assajar

En
hom malvat a castigar,

Sino
leixlo del tot anar.

Car
Deus no leixa son jutjament

Qui
d' éll no pren castigament, 

Leixel estar en puniment.