En Guillem Covas, trompeta, Johan Prexana negre

 

Al molt noble e magnifich baro En
Bernat Gilabert de Cruylles capita per lo Principat de Cathalunya en
les parts de Empurda.
Molt noble e magnifich baro En Bernat
Gilabert. Pus a Deu es stat plasent que En
Guillem Covas (plural
de cova, covas) trompeta
ha finits sos dies en servey de vostre exercit a suplicacio de la
muller de aquell vos pregam e dehim quant mes stretament podem que
vista la present façau liurar sens tot empatx an Johan
Prexana negre
trompeta
qui ab vos ature les robes diners trompeta e bens qui eren del dit
Guillem per ço que servesquen a ella e sos infants qui passen gran
fretura. Aço per res no haja falla. E tingueus Nostre Senyor Deu en
sa proteccio. Data en Barchinona a XXVIIII de octubre del any Mil
CCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General
et cetera.
Domini deputati et cetera.

inquisidors, exequdors, bens, enemichs, acuydats, vila de Cervera.

 

Als molt honorables senyers los
inquisidors e exequdors dels bens dels enemichs e acuydats en la vila
de Cervera.
Molt honorables senyers. Nosaltres trametem aqui En
Johan Mates portador daquesta per dar orde en lo pagament faedor per
hu o dos mesos a cent rocins qui han star en companyia del egregi
comte de Pallars capita per custodia util e benefici de aqueixa vila
e terra. E per quant per lo honorable En Guerau Tellada sindich e per
altres vies som certificats en poder vostre habiten de X en XII milia
sous procehits dels dits bens es stat pensat apuntat e deliberat
aquells vinguen en mans del dit Mathes per esser convertits ensemps
ab altra quantitat en lo dit pagament. E encara si alguns bens resten
exequtar aquells ab vosaltres si entravenir hi volreu o per si
prenguen a mans sues vene e aliene al encant per haver peccunies a
aço necessaries e oir vos de compte juxta les comissio e
instruccions que sen porte. Avisants vos adonchs de les dites coses
vos pregam e encarregam com mes podem decontinent totes dilacions
repulses doneu orde e obra ab acabament les dites coses se seguesquen
ab efecte consellant e ajudant a la endreça de aquelles segons de

vosaltres plenament se confie squivants totes rahons e excepcions
qui dilacio alguna causar poguessen. Car tot se fa per lo util e be
de aqueixa vila e per que les gents hagen manera de treballar en lur
vida. Per aquesta no mes sino que les dites coses hajen per be
recomanades. E per res no hi haja falla. E sie la Santa Trinitat
proteccio de tots. Data en Barchinona a XV de octubre del any
MCCCCLXIII. - M. de Monsuar. - Los deputats del General et cetera.

Domini deputati et cetera.

A la molt honorable dona la senyora del castell Dargençola.

A la molt honorable dona la senyora del
castell Dargençola.

Molt honorable senyora. Per quant
segons som avisats lo noble mossen Baltesar de Queralt se es composat
a tresents florins per rescat de sa persona e pagar aquells se vol
ajudar de certs blats e o bens que te en aquex castell. Per ço vos
pregam li doneu tota endreça a vos possible per manera dels dits
bens e blats ell se puixe ajudar segons vos es scrit per lo senyor
don Johan de Beamunt loctinent. E sie la Santa Trinitat proteccio de
tots. Data en Barchinona a IIII de octubre del any MCCCCLXIII. - M.
de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.

Domini deputati et cetera.

CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

¿PAÏSOS CATALANS? CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462  

A la segona mitat del siglo XV, lo Regne de Valencia se va enfrentá un atra vegada als seus incómodos veíns del nort, los cataláns. Estos se van eixecá contra lo monarca aragonés.

La rebelió catalana va sé la prinsipal caussa de la decadénsia de la Corona de Aragó. Los cataláns se van aliá en Fransa y en Castilla contra los valensiáns, aragonesos y mallorquíns, explique lo professó Ricart García Moya.

Lo capellán de Alfonso lo Magnánim, al seu Dietari, va escriure:

“Digous, a XXXVI de noembre e any LXVI, toquada la oracio, per Valencia foch feta crida com lo Rey de França avia cridat en França la guerra contra lo rey de Arago e terres e gents del dit rey a foch e sanch, de la qual cosa Valencia e tot lo regne an gran tresticia e dolor; consident los tans e tans grans mals que per causa del cathalans ha en la major part de Spanya e casi tota divisio dels reys, regnes, de terres, de senyors, discordia en mala voluntad ¡e qui pot dir ni estimar les persones que per causa de vostra llibertat son mortes! e quants son fora de sos regnes perdent, presones, bens, heretats ¡e quantes senyores dones e donzelles envergonyides, e van desolades ¡o catalans! e quant ni en quin temps aurem reparat tals actes criminosos”.

Estes lamentassións van está motivades per la guerra entre cataláns y valensiáns, que al 1462 ere una lucha generalissada. Los valensiáns van tíndre que soportá los ataques de cataláns y castelláns.

La Real Senyera presidíe la eixida de les tropes desde Valénsia y en algunes ocasións va aná en elles als combates. Anabe sempre escoltada per la compañía del Centenar de la Ploma que la protegíe y salvaguardabe.