MARZO, 1463.

MES DE MARZO.

Molt alt e
molt excellent Princep e virtuos Rey. Si la sentencia dels antichs
philosofos havie que aquell sol fos elet a la dignitat reyal qui
excellia los altres en splendor de enteniment quant mes la tal
dignitat es apperada a la Excellencia vostra per la vera prosapia de
aquella e per la tanta sua illustracio. Expandida e divulgada fonch
per lo univers la gloriosa fama del rey Salamo per regir lo
seu regne ab saviesa molt gran e qui en la puericia
sua en la qual pres lo ceptre reyal hagues fet entre les dues alterquants fembres lo admirable judici per lo qual de la
cosa tant occulta se manifesta la veritat. E fonch tanta la
celebritat del nom seu que pervingue a les extremitats del mon don li
venien trahuts e precioses ofertes que lo seu reyal stat magnificaven
admirablement. E si les coses en vostra reyal persona concorrents son
diligentment pensades que alre direm que haver en aquest nostre temps
un altre Salamo qui circa la edat matexa haje començat regnar e son
regne governat ab justicia e prudencia singular. Qui traspassant lo
freu de Gades stena la sua potencia entre los africans e per zel
de la fe catholica contra aquells de la dita fe enemichs tingua
admirables municions a terror lur e a presidi de la nostra Europa.
Qui faça investigar les mars oceanes a totes altres gents spantoses
e incognites e les gents barbares vagues e incultes en aquelles
atrobades sotsmeta a fi per aquelles domar e instruir en la
conversacio humanal. De que ultra lo domini de les precioses cases a
vostra reyal corona acquisides es a aquella pertinent e deguda gloria
e inmenses laors. A tal donchs e tant virtuos rey es digna cosa
significat esser lo que molt tocha tota reyal dignitat per interposar
en la causa comuna la sua auctoritat e decret. Feta es en lo Principat de Cathalunya per alguns dels vassalls iniqua
conspiracio contra la reyal Magestat e la insigna provincia olim
mundissima es per aquells contaminada e infecta de gran error. Obra
es stada de algunes malicioses persones les quals temptades per lo
maligne sperit e inseguint algunes lurs passions han volgut
subvertir lo bo e tranquille stat del dit Principat e les quals per
conduir a aço los pobles han sembrades fames falsissimes contra la
dita reyal Magestat dihent aquella haver proposit mal tractar e
destruyr to dit Principat difamant la de crueltat e de altres
perverses condicions e donant studi en fer se coses algunes per miga
del cos del lllustrissimo don Carles de bona memoria primogenit del
dit senyor Rey han volgut dir e sforçar aquelles esser miraculoses
en approvacio e confirmacio del que prosseguien e fahent les per tals
publicar per algunes ecclesiastiques persones per peccunies
corrompudes han facilment tirats los pobles a lur opinio e voler. Als
quals pobles donant entendre que convenia per lur salvetat tenir
exellada o desterrada la dita Majestat reyal del dit Principat. Com
moltes e diverses persones vehessen aço esser indigna cosa e a
infidelitat redundant es daquen exida scisma e
gran divisio entre los poblats en lo dit Principat. En la qual los
rebelles e adversants a la dita reyal Magestat acompanyats de la
malicia del temps han apoderat
e prevalgut e apres moltes cruels persequucions fetes e dades als
faels e devots a la dita Reyal Magestat han mesa la terra en armes e
fet gran exercit de gent de cavall e de peu e aquell partit en dues
parts. La una encontra la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo
senyor don Ferrando primogenit novament jurat qui eren en Gerona
ciutat del dit Principat laltra encontra la dita reyal Majestat per
obstar li la sua venguda. Son stats sitiats la dita senyora Reyna e
senyor Primogenit en un castell o força de la dita ciutat e dins
aquella ab bombardes e altres artelleries durament combatuts per
apresonar aquells. Los quals indubitadament foren stats presos o dins
la dita força per armes o per fam morts sino per la ajuda de Deu e
del Illustrissimo Rey de França lo qual vehent tanta iniquitat
sentintse de aquella com a reyal persona tramete de ses gents qui
romperen lo dit siti e la dita senyora Reyna e senyor Primogenit
deliuraren bellicosament. Laltra part del dit exercit encontra lo dit
Senyor Rey tramesa vingue a batalla campal ab la sua Reyal Majestat
en la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fet un gran
strall de la gent del dit exercit e semblant strall es stat
fet per altres jornades en les quals es stat conflicte entre les
gents del dit senyor Rey e les gents rebelles del dit Principat en
que Nostre Senyor Deu manifestant assats la justicia del dit Senyor
Rey mante e ajuda aquell maravellosament. Aço empero no contrastant
indurats los rebelles com lo animo de Pharao no han disistit ne
desisten de lur malicia e iniquitat abans sobre tot mes durament
augmentant en aquella com persones per la gravosa de lur pecat de tot
remey e venia desconfiants e en punt de desesperacio constituides han
proclamet strany Rey e continuades violencies e
oppressions a tots los faels e devots a la vera reyal magestat. E no
solament aprovades persones mas als deputats del General del dit
Principat lo ofici dels quals es molt preheminent e lur consistori
quasi numen e divinal refugi e conservacio de la corona Reyal
e de les libertats del Principat desses dit es
stada feta gran oppressio. En virtut de la qual e per evitar la mort
la qual stretament los es stada cominada los ha covengut adherir a la
maliciosa part e fer e signar letres e provisions que aquella ha
volgut. Com alre nols sie possible fer obstant la dita oppressio en
la qual son detenguts en la ciutat de Barcelona hon aquestes
coses se tracten principalment. De la qual oppressio los dits
deputats si possible los ere voluntariament exirien e a tals
actes contradirien. Com he fet e faç yo Bernat Çaportella hu
dels deputats dessus dits per lo braç o stament militar qui
migançant lo divinal adjutori me so de la dita oppressio desliurat
fugint cautelosament e secreta ab una galea per mar de la dita ciutat
de Barcelona e restituint me en libertat he fet e faç lo que so
tengut envers mon rey e senyor e lo que sens falla los altres
meus condeputats per lur bona fidelitat farien si podien haver
libertat (muy pocos lo harían, los demás diputados harían lo
que hemos visto en el año 2021 y anteriores.).
Que dire molt
alt e molt excellent rey e virtuos senyor de aquests afers dels quals
lo enarrar serie longa pagina e aquells recitar ni expandir sino en
quant la necessitat importa es cosa molesta a tot fael
cathala. Lo dit Illustrissimo rey de França e per dignes
virtuts en les quals als seus gloriosos antecessors resembla
meritament Christianissimo appellat no content de la gloriosa obra
per sa excellencia feta en subvencio e desliurament de la
Illustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor Primogenit e no
molt aço per la inmensa magnanimitat sua stimant si la causa tant
justa del dit S. Rey en tot no ajuda e continua fins a la desigada fi
ha presa aquella no altrament que propia e ab qual potencia de gent
darmes ab quals treballs o despeses e ab qual diligencia e cura
aquella prosseguescha es notori a tot lo mon. De que li es atribuida
honor e gloria inmortal. En la qual haver participi es degut a la
Excellencia de vos virtuosissimo Rey per ferhi per obra lo ques diu
haver hi ya ofert e segons de aquella se spera fermament. En
aço lalta dignitat e lo interes a tota tal dignitat fet per lo
crim de Magestat lesa les multiplicades virtuts de la celsitut
vostra e altres dignes sguarts hi conviden aquella e necessiten no
fallir.
E lo Illustre Rey de Castella al qual los rebelles son
recorreguts si dignament li plaura attendre detestara los dits
rebelles e no volra denigrar la excellencia sua en lo peccat de
aquells ne donar eximpli ne via als subdits seus de attemptar
rebellions les quals meritament se procuraria donada per la sentencia
per la veritat qui no pot mentir dihent Eadem mensura qua mensi fuerunt remercietur et vobis. No es pertinent al seu Reyal coratge
inclinat esser a cubdicia de acquirir e dilatar sos dominis en
perjudici daltri e ab la sedicio e scisma qui es en
Cathalunya havent principi de les appassionades persones qui han
seduhits los pobles e precipitats en aquest error del qual son
inmunes la major part dels prelats barons militars e altres persones
generoses. E res alre de aço no pot provenir que scandils e
inconvenients. Ignorar no deu lo lllustre Rey que no es alguna
potencia a la qual sie deguda gloria e honor ne que importe alguna
part de felicitat sino aquella la qual ab honestat e justicia es
adquisida. E contra aquell que vol sforçar altrament es la elegant
exclamacio del gran Seneca quant diu O miserabilem illum qui cedibus
et rapinis potencia crevit et cetera. Si donchs molt alt e molt
excellent Rey e virtuos senyor es axi que tota iniquitat e
injusticia sia a Deu e als homens odiosa e la deguda obediencia que
Nostre Senyor Deu se ha reservada e aquella manada esser atribuida
als princeps e reys qui son en la terra no per altri que per Deu
deputats e loctinents de aquell es axi maliciosament sotstreta a la
Magestat del dit nostre Rey e senyor mantenir e ajudar aquesta sua
causa que es alre que obsequi divinal e ofici de home virtuos e
maximament del constituit en la reyal dignitat illustrada e ornada de
santa prudencia e altres virtuts de les quals splendex la privilegiada persona vostra a la qual per deute de honor es feta la
present ab tota humil e devota reverencia per mi dit Bernat

Çaportella diputat. Suplicant lo poder divinal conserve en tota
felicitat longament la dita Excellencia vostra qui mane a mi tot ço
que de sa merce sia. Feta en la ciutat de Terragona a VII dies de
març any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
- De la
Excellencia vostra. - Humil e devot servidor Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

los procuradors de Tortosa.

Als molt honorables e savis senyors
los procuradors de Tortosa.

Molt honorables e savis senyors.
Creem sabut haureu com per subvenir a les necessitats de la guerra e
conservar lo credit del General nosaltres com a representants lo
Principat ab intervencio e consentiment daquesta ciutat de Barchinona
havem fet imposit de dret sobre la sal teles e canamaçaria segons es
contengut en los capitols daquen fets los quals son tramesos
als honorables deputat local e receptor de aqueixa ciutat per esser
hi publicats e los dits drets exhigits com son aci e altres parts del
dit Principat han manament de nosaltres deputats de comunicar ne ab
vostres savieses per ço que sie expedit mes comodament e perfeta lo
negoci. Avisants vos adonchs de les dites coses vos pregam quant
mes afectuosament podem per los respectes dessus dits e per que la
exequcio dels dits drets se face egualment vos placia donar tota
endreça als dits deputats local e receptor axi en la publicacio dels
dits imposits e exequcio de drets com en totes altres coses a aço
necessaries per manera hagen degut compliment. E per aquesta no havem
mes a dir salvo que per Johan Vasques havem rebudes letres del Senyor
Rey de Castella e dels ambaxadors e altres per les quals havem moltes
bones paraules pero tant ha duren e los fets dormen que ja no hi es
adhibida credulitat. Nosaltres empero aquesta ciutat continuament
entenem ab gran vigilancia en les coses qui han portar curacio eterna
e per gracia divina ab gran informitat per los tots se menegen. E
tingueus la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XX
de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda.
-
Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

24 DE NOVIEMBRE.

24 DE
NOVIEMBRE.

Se celebró Consejo, para ver lo que sería
conveniente hacer en vista de unas cartas del Señor Rey sobre las
encomiendas de Miravet y de Ascó, y si los oficiales
que se hubiesen de nombrar y los que existían en tiempo del príncipe
Carlos, podrían continuar ejerciendo bajo la nueva lugartenencia;
como también para tratar de los oficiales, ministros y consejeros
que se hubieren de señalar al Primogénito; sobre lo que no recayó
acuerdo alguno por la neutralidad de la votación.
Dióse cuenta,
en la misma sesión, de la siguiente carta que había enviado el
maestre del hospital.

Als molt reverends egregis nobles e
magnifichs senyors e nostres singulars amichs los
deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt
reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars
amichs. Nos trametem aqui a vosaltres mossen Joan de
Copons e En Galceran
Çacirera S. de Moncortes nebot nostre exhibidors
de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat
de Tortosa nos es stada feta los quals plenament
son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han
explicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar
plena fe e crehença a abduys los sobre dits ensemps
o a qualsevulla dells en lo que per part nostra
vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de
vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp
a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis
Jherusalem.

Molt alt e molt Excellent e virtuos Senyor.

Per quant havem per ferm que la Excellencia vostra segons per
diverses vies ha significat es e sera tots temps attentissima a la
observança de la capitulacio
fermada entre dita vostra
Excellencia e aquest Principat per tant no duptam que si per
inadvertencia o altrement contra aquella res sera fet la
Majestat vostra sera prompta allo revocar e tornar al degut stament
segons de vostra reyal fe e de la religio del jurament per aquella
prestat es pertinent e degut. Daquen es Senyor molt excellent
que com de vostra Majestat sia emanada letra dirigida als veguer e
sotsveguer de Tortosa e altres oficials etc. manant los stretament
prenguen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azcho
ab lurs rendes e fruyts e no permeten per algu la possessio de
les dites comandes esser presa sens licencia e manament de vostra
dita Majestat ne usar de bulles o altres provisions de les
dites comandes o alguna de aquelles disponents segons en la dita
letra copia de la qual a nosaltres es devenguda e aquella a vostra
Altesa ab la present remetem largament se conte. Mes hajam entes que
vostra Illustrissima Senyoria haja otorgat certa remissio e guiatge
En Miguell Davinyo donzell de Vilafrancha de Penedes e altre
guiatge a mossen Gualbes cavaller domiciliat en aquesta ciutat
les quals coses son vistes procehir contra forma e tenor de la dita
capitulacio en la qual vostra lllustrissima Senyoria per sa gran
clemencia e benignitat ha volgut fer e crear loctinent seu general e
irrevocable en lo dit Principat ab plenissima potestat e exercici lo
lllustrissimo Senyor don Carles de gloriosa recordacio fill
primogenit de vostra Majestat lo qual del present segle passat
axi com al divinal poder ha plagut lo lllustre Senyor don Ferrando
fill vostre es e succeheix en aquell punt regiment loctinencia
administracio e exercici que del dit lllustrissimo Senyor don
Carles en lo primer loch ere provehit e ordenat. Adonchs
vostra Majestat manar als dits oficials com en la dita provisio se
conte e fer e atorgar los dits o altres semblants remissio e guiatges
es usar de la jurisdiccio en lo dit Principat al dit loch en virtut
de la dita capitulacio pertenyent e axi seria contravenir a
aquella ço que no pensam en manera alguna fet o attemptat sia per la
Majestat vostra consideradament. Per tant Senyor molt alt e molt
virtuos a vostra solita justicia e virtut humilment suplicam e
per la observança de la dita capitulacio e de la paraula e fe reyal
e jurament per aquella prestat ab humil e subjecta devocio demanam
sia de merce de aquella la dita letra remissio guiatges e actes de
alguns altres semblants haura revocar cessar e anullar

remetent tota la dita administracio e exercici al dit
lllustrissimo fill e loctinent de vostra Altesa per la qual en
aquella es preficit a fi que la dita capitulacio sia servada e
a aquella no sia en res derogat. La qual cosa jatsia de dret e
justicia proceescha e sia deguda e pertinent a vostra
reyal dignitat e succehira en servici de aquella e en repos e
contentacio dels animos de tots los poblats en aquest
Principat que per electes e obres vegen tota fe integritat e virtuosa
constancia en la Majestat vostra segons de aquella han consebut
encara nosaltres e tot aquest Principat vos ho reputarem a singular
gracia e merce. Suplicants lo poder divinal conserve en tota
prosperitat molt alta e molt excellent Senyora (Senyoria)
la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en la ciutat de
Barchinona a XXIIII del mes de noembre del any Mil CCCCLXI. -
De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia
vostra humilment se recomanan los diputats del General e
consell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt
alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Johannes
Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum
Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et
Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie.
(Dónde está Cataluña
en estos títulos?)
Dilectis
et fidelibus nostris vicario civitatis nostre Dertuse et
subvicario civitatis ejusdem aliisque universis et singulis
oficialibus nostris ad quos spectet et presentes pervenerint seu
fuerint quomodolibet presentate in Principatu Cathalonie et
signanter in vicaria Dertuse constitutis dictorumque
oficialibus locatenentibus presentibus et futuris salutem et
dileccionem. Cum in presenciarum vaccet castellania
Emposte ordinis hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani
promocione castellani dicte castellanie in
majistrum dicti ordinis. Volumusque certis respectibus atque
avisis quas in presenciarum exprimere non curamus ut preceptorie sive
comande de Miraveto et de Azcho que sunt membra
dicte castellanie in nostro Principatu ac vicario
Dertuse cum eorum et cujuslibet eorum introitibus redditibus
proventibus et juribus pro futuro successore conserventur ideo
presencium serie ex certa nostra scientia et expresse vobis et eorum
cuilibet dicimus et districte precipiendo mandamus sub obtentu nostre
gratie ireque et indignacionis incursu ac pena trium mille
florenorum auri Aragonum a bonis contrafacientibus
irremissibilter exhigendorum nostroque erario aplicandorum
quatenus illico visis presentibus dictas comandas sive
preceptorias de Miraveto et de Azcho cum earum
et cujuslibet earum introitibus redditibus proventibus et juribus ad
manus nostre curie aprehendatis meo (?) patiamini aut
permitatis possessionem earum aut alterius earum per quempiam capi
absque expressis licencia et mandato nostris utendi bullis aut
aliis provisionibus de eisdem comandis aut altera earum quoquomodo
disponentibus. Et contrarium non faciatis aliqua ratione vol
(vel) causa pro quanto graciam nostram caram habeatis iramque
et indignationem nostras ac penam predictam evitare cupitis. Dattum
Calatajubii die septima novembris anno LXI. (1461)

Se recibieron, el mismo día, las
siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles
magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e
conçell lur representants lo Principat de
Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ
nobles magnifichs amats e feels nostres. Dues letres vostres
havem reebudes per mans den Johan Ferrer per part vostra a nos
trames. La una de les quals nos fou donada lo
divendres prop passat e la altra hir dilluns aci
en Calatayud e vistes les dites letres e entesa la creença
que per lo dit En Johan Ferrer en virtut de la creença a ell
acomanada som stats marevellats que per lo noble don
Jofre de Castre vos sia stat donat entendre que per ell haver
adherit als cathalans en la liberacio del Illustrissimo
princep don Carles nostre molt car e molt amat fill
primogenit de bona memoria qui Deus haja sien stats
fets ninguns procehiments contra ell ne contra la sua
terra vassalls e bens com sia notoria cosa que ha pus
de XXV anys que comensaren los debats entre lo
dit noble e mossen Johan Ximenez Cerda e valedors de cascun
dells per occasio de la mort per lo dit mossen Johan
perpetrada en persona de mossen Pero Martinez de Muriello
sogre del dit don Jofre e apres se es inmiscuit en aquella
bandositat mossen Rebolledo per causa del matrimoni per ell fet ab
la filla del dit mossen Cerda segons pus largament es
contengut en les letres nostres a vosaltres trameses sots
data de deeset de octobre prop passat a les quals
no es stat satisfet e a confermar que lo dit don Jofre
ha participat e encara es stat cap en la dita bandositat apar
manifestament per que lo dit egregi comte de Prades ab
mossen Çaportella durant la dita bandositat tramete
certa gent darmes contra lo dit Jofre en valença del
dit mossen Rebolledo e com per don Johan Dixer fos dit al dit comte
ques maravellave que ell fes valença al dit mossen
Rebolledo contra don Felip de Castre per lo dit comte li fou
respost que ell no fahia valença a mossen Rebolledo contra
don Felip de Castre mes contra lo dit don Jofre axi com
ell en certa altra bandositat ne havia fet contra ell
dit comte de Prades. Consta axi mateix e es manifest que per
ço com En Johan Gilabert habitant en la vila de
Cervera havia feta valença al dit mossen Rebolledo contra lo
dit don Jofre homens seus de manament seu segons se preten
e diu lançajaren lo dit En Johan Gilabert en la dita
vila de Cervera el jaquiren per mort a que per aquests
actes o altres molts que sen trobarien apar evidentment
que no solament lo dit don Jofre ha participat en la dita
bandositat mes encara es stat cap de aquella. Haguda raho
al origen don avalla ço es de la mort
del dit mossen Pero Martinez de Muriello ne obstaria ço
ques diu de les vanes e folles paraules que
digueren alguns homens del dit mossen Cerda e mossen Rebolledo
de ço que ere stat en Leyda car aci son
venguts lo dit mossen Rebolledo e Palafolls son
fill. Los quals dihen e aferman que james
per homens lurs semblants paraules foren dites e com
dites les haguessen homens axi facils e de tant pocha
stimacio no recau en consideracio de persones de auctoritat
que per aquella adhesio se degues empendre contra lo
dit don Jofre que assats hi abastaven les altres
notories inimicicies precedents. Tant com es a laltre
cap ques diu que ses seguit en lo loch de
Lescuarre que es del dit don Jofre es stat cas nou ço
es per causa de certes egues que per alguns scuders del
dit don Jofre eren stades preses e occupades de vassalls de mossen
Johan de Villalpando per recuperacio de les quals a instancia
de la part damnificada ere anat lo loctinent de sobrejuncter
del comdat de Ribagorça segons ho ha acostumat per cobrar les e li fou feta resistencia e fer li jaquir lo basto e per
aquella causa e encara per altres delictes comesos per Pedro de
Antrames-augues scuder del dit don Jofre fon
penjat segons apar per lo proces e per una letra
a nos tramesa per lo loctinent de procurador general del dit
comdat la qual en sa prima figura havem manat comunicar al dit
En Johan Ferrer e de aquells vos trametem copia. Apar donchs
clarissimament que res no es stat fet contra lo dit don Jofre
per haver adherit als cathalans en la deliurança del
dit lllustrissimo Princep don Charles nostre fill. Tota via
empero per major justificacio nostra e contentament vostre vos
havem provehit e manat que sobre aço sia reebuda
verdadera informacio e si per aquella se demostrava
esser stades dites semblants paraules com se preten que
digueren aquells a qui es donat lo carrech per vos sera manat
proceir contra ells per tal forma que seran
severissimament punits e castigats.
Tant com es al altre cap ques
diu que de part nostra fou tramesa al vaguer de Barchinona
sobre la capcio e detencio de hun home per causa de certa mort
ques dehia per ell era stada feta ne hauriem hagut
plaher haver vista la dita letra o copia de aquella per
que a nos no recorda haver manat tal letra ne se
troba esser stada registrada en los registres de nostra
cancelleria juxta la loable costum de aquella ab
tot aço empero nos som stats molts contents manar
revocar decontinent la dita letra com james sia
stada ne sia la intencio nostra fer res que pogues derogar als
usatges de Barchinona constitucions privilegis e
libertats de aqueix Principat. Les letres que
per lo dit Johan Ferrer nos son stades demanades en
virtud de la creença pera mossen Charles Dolius
embaxador nostre trames al Illustrissimo Rey de França
nostre molt car e molt amat cosi decontinent les
havem manades desempatxar per satisfer a la suplicacio vostra e
per donar tota ajuda e favor que puixam donar a nostres
subdits e vassalls en tots lurs afers e comercis. Dada en
Calatayut a deu dies de noembre del any Mil CCCCLXI. -
Rex Joannes.

La siguiente es copia de la carta enviada
al señor Rey por el procurador del condado de Ribagorza, sobre el
asunto de don Jofre de Castro.

Molt excellent Princep
e molt virtuos Senyor.
De vostra molt alta e molt
Excellent Senyoria he reebut dues letres responsives a la
instruccio e memorial per mi trames a vostra merce de les novitats
fetes per los de don Felip de Castre e per los de
mossen Rebolledo e arribant les dites letres acas fonch
justat lo consell general del comdat e axi lis
doni una de les dites letres les quals vostra Altesa trametia
als prohomens del dit comdat. De la qual lo dit consell ha
hagut sobirana consolacio de la bona provisio e orde que
vostra merce ha provehit e trames als tots en lo reparo qui
vostra Altesa mana esser fet per quant de continent yo fiu
certes letres intimatories a quiscuna de les dites
parts donasen orde de tornar e restituir lo que pres havian.
E axi feren resposta que no (ho) farien pero no feren
res. Yo veent que no fahian per major acusa los
he fet altres dues letres requisitories requirint a don Felip e a
Palafolls que restituissen les dites coses. En aquelles no
feren ninguna resposta. Yo e tot lo
consell justat veent que no se matian en tal
orde deliberarem justar CCCC o D homens en donar
reparo en lo qui per vostra merce es manat e ordonat. Esse
(se es) seguit Senyor molt alt qui essent justada la gent part
de les egues qui eren justades e pujades a la montanya
les quals eren dels vassalls de mossen Vilalpando venian de la
mantanya e quant foren en lo terme de la Scuare
per lo cami reyal vengueren certs scuders de don
Jofre de Castre e mananselos en ta
(en algunas formas del
aragonés, hacia, ejemplo enta arriba)
Lescuare ab lo qui les manave yo sentint
aço decontinent
trameti lo sobrejuncter o son loctinent a la
Scaure (Scuare, Scaure, Lescuare, hay otras versiones) per
requerir tornassen les dites egues (yeguas, de equus)
per quant Senyor lo sobrejuncter fonch dins lo loch
vangueren X o XV ben armats e ab lançes e ab
balestes dient que per que era aqui. Respos lo
sobrejuncter e dix que per fer certs actes per manament
meu. Respongueren los dits servidors de don Jofre dient
que si ell no lexava lo basto que mala era vengut
e ell dix que no ho faria. Tornarenli a dir que
renegaven de Deus que si nol lexava quel
matarian e lo dit sobrejuncter de temor donat lo
basto a hu dels testimonis que manave e la hu de aquells veent
que lo testimoni havia pres lo basto va e
tiralli de la ma e lançal en terra. E axi li digueren
que per que venia. Dix lo dit sobrejuncter per
requirir li donassen certes egues que habian
pres de Stopanya. Digueren que ja tenien voluntat de
tornarles que si les sen volia manar que les sen
menas pero que mester li era que no fes actes nenguns
sino que mala hi era vengut e axi sen hague a tornar.
Apres Senyor molt just dos dies apres los
scuders e servidors de don Jofre anaren sen al loch de
Quaxigar qui es de un pubil fill de Jorge Bardaxi
lo qual stave en salvaguarda del lllustre mon Senyor lo
Senyor Princep e manaren sen del dit loch sis bous
e una mula e dos someres e cert bestiar menut e
dos homens presos los quals eren vassalls propris del
Senyor Princep e tota la dita presa e homens menaren a
la vila de la Scaure e meteren los presos dins la
torra. E yo vent tals dues novitats e decontinent
que vengueren apellidar per la salvaguarda ab la
dita gent ani al dit loch de Lascaure molt
secret en la nit e vaig asenar los homens o mal faytors
dins lo loch pero no tots que per secret que yo ho fes
los acostumats donaren avis que yo anave alla e
varen traure los presos de la torra e ab
la pressa meterenho en una cova en lo terme e
part dels malfaytors per
mes preu dihent que nols
trobarien aturarense en lo loch e meterense dins
una via molt secreta. E yo vingui a requerir me
dassen los malfaytors e sobre aço se feu
molts protest. A la fi me lexaren entrar pero negant que ells
no sabien res de aquells ni tenian tal cosa. Yols dix
que me obrissen lo castell e axi ho feren e tenint lo loch
e castell yo fiu lo scorcoll de quem
dura tot lo jorn que no podia trobar res pero en ans no
entrassem en lo loch verem part dels malfeytors
e yo stave torbat que yo tenia acercolat lo
loch que no podien exir tots temps yo instave
e cercave los dits presos. En tant que axi passa tota
la nit en lo endema per alguns qui desigaven la honor
del Senyor Princep dixme que yo poria haver part dels
malfeytors pero que si yols volia quen havia a
leixar dels qui havia ab aquell. Yo Senyor veent
que no podia haver res ami (vaig amar; amé, quise,
preferí) mes hu que no negu e axi de tres qui eren
en una citia (citja, citjar, sitja, sitjar, Citges, Sitges; lo sechá a Vallchunquera) yols
tragui e per la paraula donada al qui los me
mostra que pres ab jurament quim lexaria los
dos e axi ho fiu e prengui hun nomenat Pedro de
Entramasauguas scuder de don Jofre lo qual yo
havent pres hagui letra del governador qui era un
capella quem pregave lo hi manas a capella que ell lo
volia fer sentenciar e axi ho fiu lo qual es ja
enforcat. E axi mateix Senyor per lo ultrage que
feren al sobrejuncter e per los vassalls del
Senyor Princep haver mes presos dins aquella corre
yo he pres lo castell e loch a ma del Senyor
Princep com lo balle e lo capita que don Jofre tenia
han dit fet e hajen consentit en tots los dits casos e hajan
comes bausia contra lo senyor directe
per quant Senyor molt alt yo tinch lo dit castell e loch a ma
del Senyor Princep e he mes batle en aquell e per
semblant volie pendre los homenatges dels vassalls pero
han me pregat poguessem consultar o demanar de consell
com ho fariam per no donar en mal cas del homenatge qui tenen
a don Jofre per quant Senyor molt Excellent he deliberat fer la
present a vostra merce sobre aquest fet com me deig regir ni
vostra Altesa que ordena se faça. Es ver Senyor que de aquest
fet per no haver assessor me so consellat ab mossen
Pertusa. E diu que li par que se deuen requerir
les postats (potestats; potestades?) dels tres castells
restants e que aquests son gunyats al Senyor Princep solament
per lo cas de la resistencia del sobrejuncter en ferli
lexar lo basto axi una vostra merce si ho fare axi car
si del fet qui atany comete lo procurador de don
Jofre de levar lo basto al sobrejuncter se
hagues fet algun castich ja ara no la haguerem
attemptada pero ha esser feta la voluntat de vostra Altesa. De la
vostra vila de Sant Johan a III de noembre. - Senyor
molt just.
- Lo qui besant les mans de vostra Altesa
humilment se recomana en gracia de aquella Barthomeu Burro
loctinent.