Mostrando entradas con la etiqueta larguea. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta larguea. Mostrar todas las entradas

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, L.

L.



LÁ.
Allí.



L'
ACULL. Le acoje, la acoje.



LANGUIMENT.
V. LANGOR.



LADRARÁ.
v. Ladrará. (Religiós! tú saps qu' el chá;
lladrará

)



LADRE.
v. Ladra. (lladre de lladrar; lladre de robar, furtar)



LADRÓ.
sust. p. Ladrón.



LADRONIA.
sust. c. Robo, hurto.



LÁGREMAS.
V. LAGREMES.



LÁGREMES.
sust. c. pl. Lágrimas.



LAGRON.
Le hubieron.



LAHOR.
sust. c. Alabanza.



LAIS.
sust. c. Composición poética. Canto. (típico de trobadores y
jochs florals
)



L'
ALBA. La aurora. (Auba)



L'
ALS. Lo otro, lo demás.



L'
ALT, ALTA. El alto, la alta.



L'
ALTRE. El otro.



L'
AMÁS. Le amase, la amase.



L'
AMS. Le ames, la ames.



LAMENTAS,
sust. c. Lamentos.



LAMPEGAR.
V. modo inf. Relampaguear.
LA ‘N. Le han.
LANA, sust. c.
Lana. (llana; los uns porten la fama, los atres carden la llana)



L'
ANATS. Lo vais. - L' anats bastir: lo vais a edificar.



LANÇA,
sust. c. Lanza. (llansa, llança)
LANÇA. V. Lanza, echa.
(llança, de llançar)
LANGOR. sust. c. Languidez,
padecimiento lento, pena, desmayo.



LANGUIMENT.
V. LANGOR.



LANGUIR.
v. modo inf. Languidecer, desmayar, padecer lentamente, penar.



LAOR.
sust. c. Loor, alabanza.



L‘
AOR. Le adore, le adoro.



LARCH.
adj. Largo, dadivoso. (largo con el dinero; largo de longitud o
tiempo: lonch
)



LARGUEA.
sust. c. Largueza.



LARGUEJAR.
v. modo inf. Ser largo, ser dadivoso, derrochar.



LARGUEJAT.
part. pas. de "larguejar". Derrochado, sido
dadivoso.
LARGUETAT. V. LARGUEA.



LAS.
sust. c. Lazo. (llas, llaç, llaçada, enllaçar etc)
LAS,
LASSA. adj. Abatido, abatida; débil, cansado, cansada; fatigado,
fatigada.
- Ah las! Ay de mí!



LASE.
v. Ata, deja.



LASSA.
v. Deja.



LASSÁ
‘S. Déjose. (dejóse; se dejó)



LASSETA.
Diminutivo de LASSA.



LA
SUS. Allí arriba.



LA
‘T. Allí te. - E de la ‘t fá temptació: y desde allí te
tienta.



LATÍ.
sust. c. latín. (llatí)



L'
ATROB. Le encuentro, le encuentre. (trobar)



LATS.
sust. c. pl. Lados. - De lats en lats: de lado a lado.



LAURENS.
sust. p. Lorenzo. (Llorenç, Llorens; Laurentius)



LAUS.
sust. c. Alabanza.



LAUS.
v. Alabo, alabes. - Lo laus: lo alabo.
LA ‘US. La os.



LAUSADOR.
sust. c. pl. Los que alaban. (loador, loadores)



LAUSAMENT.
sust. c. Alabanza.



LAUSANT.
v. gerundio de "lausar". Alabando.



LAUSAR.
v. modo inf. Loar, alabar.



LAUSAT.
part. pas. de "lausar". Loado, alabado.



LAUSOR,
sust. c. Alabanza, loor.



L'
AUTRA. La otra.



L'
AUTRE. El otro.



L'
AUTRE 'S. El otro se, el otro es, la otra se, la otra es.



LAVÁ.
v. Lavó. (ell -va- llavá los seus pecats)



LAVAMENT.
Lavatorio, el acto de lavar, ablución.



LAVEN.
v. Laven. (llavon, renton)



LAVORS.
adv. Entonces. (Llavors, muchas variantes)



LAX.
v. Deja, deje. - No lax argumentar: no deja argumentar. - Que lax lo
mal e face 'l be: que deje el mal y haga el bien.



LAXA.
V. Deja.



L'
AY. Le he, le tengo; lo he, lo tengo.
LAY. adv. Allí.



LAYRE.
sust. c. Ladrón. (lladre)



LEER.
sust. c. Medio, permiso, ocio.



LEG,
LEGA. adj. Feo, fea. (lletg, lletja)



LEGEA,
sust. c. Fealdad.



LEGUAS,
sust. c. Leguas. (medida de longitud)



LEGUT.
adj. Lícito, permitido.



LEIG.
adj. Feo.



LEIX.
v. Deje.



LEIXA.
V. Deja.



LEXATZ.
V. LEXATS,



LEIXADA.
V. LEXADA.



LEIXANT.
v. gerundio de "lexar". Dejando. (deixar, dixar, dixá)



LEIXEL.
Lo deje.



LEIXLO.
Déjelo.



L‘
EMPORT. Le lleve.



LENDEMÁ.
El día siguiente. (cendemá,
çendemá, l‘ endemá
)



LENGUA.
sust. c. Lengua. (lenga; llengua; langue)



LENGUATJE.
sust. c. Lenguaje, idioma.



LE
‘NS. Nos la. - Le' ns ha: nos la ha.



LENT.
adj. Lento. - De lent en lent: poco a poco.



LENTETAT.
sust. c. Lentitud. (lentitut)



LEÓ.
sust. c. León. (lleó)



LEONITAT.
sust. c. Lo que es propio de la naturaleza del león.



LESSA.
V. Deja.



LETJA.
adj. Fea.



LETRAT.
adj. Entendido, sabio, hombre de letras.



LETS.
v. Le habéis.



LEU.
adj. Fácil, leve, ligero, pronto, listo, desembarazado, cómodo.
(lleu; lleuger)



LEU.
v. Levanto. - Leu las mans e los uyls: levanto las manos y los ojos.
(levar, llevar)



LEUGERAMENT.
adv. Ligeramente y en algunos casos fácilmente.



LEUMENT.
adv. Levemente, ligeramente, fácilmente, prontamente.



LEVA.
V. Levanta, realza.



LEVÁ.
v. Quitó, elevó, levantó.



LEVABA.
v. Levantaba, elevaba, quitaba.



LEVADA.
part. pas. de "levar". term. fem. Elevada, levantada,
quitada.



LEVANT.
v. gerundio de “levar". Quitando, elevando, levantando.



LEVAR.
V. modo inf. Alzar, levantar, elevar, quitar.



LEVÁS.
Levantóse. (se levantó)



LEVAT.
part. pas. de "levar". Levantado, elevado.



LEX.
V. LEIX.



LEXA.
V. LEIXA.



LEXADA.
part. pas. de "lexar". term. fem. Dejada.



LEXAR.
v. modo inf. Dejar, abandonar.



LEXA
‘S. Se dejó.



LEXATS.
v. Dejáis, dejad.



LEXATZ.
V. LEXATS.
LEXEM. v. Dejemos.



LEXET.
v. Dejó.



LEXETS.
v. Dejéis.



LEYAL.
adj. Leal.



LEYALMENT.
adv. Lealmente.



LEYALTAT.
sust. c. Lealtad.



L‘
HA. Le ha, le tiene; lo ha, lo tiene; la ha, la tiene.



L'
HAJA. La haya, la tenga; le haya, le tenga; lo haya, lo tenga.
L'
HAS. Le has, le tienes.



L'
HAUS. Os la.



L'
HOM. El hombre.



L'
HOST. La hueste.



LI.
Le, los. - Li perdó, le perdone. - Li peccador: los pecadores.



LIA.
V. Ata, liga. (lliga, lligue)



LIAR.
V. LIGAR.



LIAT.
V. LIGAT.



LIBRE.
sust. c. Libro. (llibre)



LIBERTAT.
sust. c. Libertad. (llibertat)



LIBERALITAT.
sust. c. Liberalidad.



LIG.
v. Lee. (legir, llegir, lligir, llich; llix una mica, panka
mermat; llegeix
)



LIG.
sust. c. Ley, fé, creencia religiosa. (lley, llei; lex)



LIGAMENT.
sust. c. Lazo, el acto de enlazar o de ligar. (lligament, llas,
llaç groc, llaça etc
)



LIGEN.
Leen.
LIGAR. v. modo inf. Ligar, atar.
LIGAR. v. modo inf.
Ligar, atar.



LIJA.
v. Lea.



LI
‘N. Le (por ello). - Li ‘n tany (pertany) : le pertenece
(por ello).



LIR.
Lirio. - Flor de lir: flor de lirio o flor de lis.
(lliri)



LISCA.
V. Lea.



LIT.
sust. c. Cama, lecho. (llit; lectum)



LITELÓ,
sust. c. Cuna.



LIURATS.
v. Libertáis, salváis, encomendáis, ponéis en mis manos.



LO.
art. Lo, le, el.
LOS. art. pl. Los, les.



LOAMENT.
sust. c. Alabanza, loor, el acto de alabar.



LOAR.
V. modo inf. Alabar, loar.



LOARVOS.
v. Alabaros.



LOAT,
LOADA. part. pas. de "loar". Loado, loada; alabado,
alabada.



L'
OBRE ‘S. La obra es.



LOCH.
sust. c. Lugar, sitio. - En loch
(enlloc):
en ninguna parte. (lloc; locum, locus, locis; en un lugar
de la Mancha; lugar : población : aldea : pueblo; La Codoñera es
“lo lloc”
)



LÓGICA.
sust. c. Lógica.



LOGAT.
part. pas. de "logar". Alquilado, dado o tomado en
conducción.



L‘
ON. Lo, le.



LONCH.
adj. Largo. - Como sust. c. Longitud.



LONGA.
adj. term. fem. Larga. (llonga; existe como apellido en
Valderrobres
)



LONGAMENT.
adv. Largamente, por mucho tiempo.



LONGUAMENT.
V. LONGAMENT.



LONGUEA,
sust. c. Longitud.



LOP.
sust. c. Lobo. (llop; ai vist lo lop lo rainard la lebre ...)



LOR.
pron. Ellos. (A lor : a ells !)
LOTS. sust. c. Lugares.



LOU.
v. Alabo.



LOYS.
sust. p. Luis.



L'
Ú. El uno.



LUENTAS.
adj. term. fem. Relucientes. (lluentas, lluentes, relluentes)



LUM.
sust. c. Luz.



LUMANERA.
sust. c. Lumbrera.



LUMINATS.
part. pas. de "luminar o enluminar”. Iluminados.
LUNA.
sust. c. Luna.



LUNY.
adv. Lejos.
LUNYA. v. Aleja. (s‘ allunya)



LUNYADANAS.
adj term. fem. Lejanas.



LUNYALO.
Aléjalo.



LUNYAT.
part. pas. de "lunyar" Alejado.



LUR.
Su y alguna vez le. (posesivo; lur, llur, cosas)



LURS.
pron. Sus. (llurs)



L'
US. El uso.



LUTS.
sust. c. Luz. (lux latín; lucem, lucis etc)



LUTXURIA,
sust. c. Lujuria.



LUTXURIARÁS.
v. Serás lujurioso. (lujuriarás)



LUTXURIÓS.
adj. Lujurioso.



L‘
YLA. La isla. (En Mallorca, sa illa, de ipsa ínsula, ses illes)



LYVADA.
sust. c. No estamos seguros de la verdadera equivalencia castellana
de este vocablo. Quizás signifique alivio, solaz. (E muler
es per ço dada Que sia d' Adam
lyvada;
quizás del verbo, libar - néctar -, libada, chupada.
)


lunes, 3 de mayo de 2021

Capitol XXVII. Com la noble e gentil donzella sperança: induhi la senyora al consentiment.

Capitol XXVII. Com la noble e gentil donzella sperança: induhi la senyora al consentiment.

Acabant misericordia e pietat de animar la senyora al consentiment sobreuingue altra donzella sperança nomenada e dix. O senyora y tan largament he yo sostenguts los homens ab paraules: e ara que som a les obres vostra senyoria se dete: yo senyora so del tot perduda si vostra merçe mes tarda a consentir: car ja defall la forca humana de tant sperar: ajudau los senyora no pereixquen al port. Car a vostra senyoria criden dient. ¶ Spes nostra tu es. Car la speransa dels nauegants per la mortal vida vos sou: mostrau los senyora aquella claredat diuina qui en vos se vol humanar. Aparellau li la vestidura puix de carn se vol arrerar: no tardeu senyora: car aço es lo que spera e desija natura humana ¶ O senyora quant sera de aci auant la dita natura inclinada a amar lo creador seu: e a sperar en la clemencia sua contemplant la gran bonea e larguea de la majestat diuina: e pora dir. ¶ O diuini amoris inmensitas: diuine pietatis superhabundantia: diuine affluentia largitatis: qp singularis et admiranda liberalitas. vbi donator venit in donum et est idem penitus cum datore. Volent dir: O diuina amor y quant sou inmensa e incomprehensible: o inestimable pietat de la habundosa larguea e liberalitat diuina. Quant es singular e admirable aquesta liberal clemencia hon lo donador ve ab lo do: e dona si mateix ab la cosa donada (primera a invertida). ¶ O qp larga et prodiga largitas tanto plenius adimpleta: quanto copiosius est effusa. O senyora y quant es larga y habundosa aquesta largitat diuina: E tant resta pus plena: quant pus copiosament se dona. E tot aquest be infinit vol la potencia diuina: sia tancat e clos dins lo vostre ventre: segons diu lo ecclesiastich. ¶ Deus in terram respexit: et impleuit illam bonis suis. Volent dir: que la gran clemencia de nostre senyor deu ha mirat la terra sancta del vostre virginal ventre: e delibera vmplir aquella dels seus diuinals bens: e donar se a vos en fill: e que vostra merce lo comunique a natura humana. ¶ E per ço senyora nous marauelleu si los homens criden sens cessar e sius son tan importuns: car cinch milia anys ha que speren lo que ara los haueu a donar: e tant com mes se acosta lo temps: mes pena los es lo sperar. E perço han recorregut a totes nosaltres donzelles de la cort de vostra altesa que continuament supliquen vostra excellent senyoria desempache aquesta fahena en que sta tota la salut sua. E de aço senyora importunen specialment a mi perque he agut gran familiaritat ab Adam e ab tots sos fills: els (y los) he molt ajudat en totes les dolors sues: prometent los la venguda de aquest senyor que dins vostra merce se vol aposentar: sia de vostra senyoria no li negueu la posada. Car en tot lo vniuersal mon noy ha loch digne: ni a sa magestat accepte aposar sino sols lo vostre ventre: donau loy senyora sens tardar: ajudau per merce aquesta gent: que tot son (lo seu) be de vos spera. ¶ Quia magna est clementia et benignitas tua domina: et nunquam deseris sperantes in te. Car gran es la clemencia e benignitat vostra senyora excellent: e nunqua falliu ni lexau als sperants en vos. E aço sols senyora soste natura humana la sperança ferma que te en vostra merce. E continuament criden a vostra altesa tots los fills de Adam dient. ¶ Inueniant peccatores gratiam apud deum per te inuentricem gratie et salutis. Volent dir: o senyora a vos suplicam: troben los peccadors gracia dauant nostre senyor deu per lo mija vostre: qui sou inuentora de gracia tan alta: per la qual tots los reclamants a vostra merce a (espacio, espay, aconseguirem) conseguirem salut. ¶ O senyora placiaus hoir aquestos clams: socorreu als qui ab tanta dolor ajuda a vostra merce demanen. Car longa sperança parenta es de mort E dit aço aquella gentil donzella sperança besa la ma a la senyora despedint se de sa merçe: per fer loch a sa jermana fe: qui ab gran feruor venia a suplicar la senyora prestament consentis.