Mostrando entradas con la etiqueta mantell. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta mantell. Mostrar todas las entradas

miércoles, 21 de julio de 2021

XIII, SUSPIRS DEL COR. IDEALISME.

XIII

SUSPIRS
DEL COR.



IDEALISME.



Son
negre mantell de perles,
Brodades de Deu ab l´art,
Pòsas lo
cel, y á la terra
Decauen sos rossegays.



Calla
lo ventol, les ones
Se condormen pe´l rocam;
Silencioses les
criatures
Guardan de la nit lo pas.



Y
s´ou del cor lo batech,
Mon cor batega ab afany.



¿Per
qué suspiras, cor meu?



¿Per
qué, cor meu, suspirar?




XIII
SUSPIROS
DEL CORAZON.



IDEALISMO.



El
cielo se viste negro manto de perlas, bordadas por divino arte; sus
orlas llegan hasta la tierra.



Calla
la brisa, la resaca se duerme en los escollos; las criaturas en
silenci contemplan el paso de la noche.



Y
se oyen los latidos del corazon. Mi corazon late con violencia. ¿Por
qué suspiras, corazon mio? ¿Por qué tanto suspirar?







¡Ay!
passí tot lo sant día
Lo sant día jo he passat



Entre´l
garbull de los hòmens,
Sumergit dintre´ls enganys.



La
torrentada traydora
M´engolía suau, suau;
En ella sòls
desijava
Mon sér vida recobrar;
Y en lloch de delit y
gloria
Hi trobí perills y afany;
En lloch de frescor
dolçosa
Caltsfret y l´aygua rodant.



Jo
somnií una hermosa platja,
Blanquejada per la mar;
La terra de
fruyts rublida,
Gracies y abundors vessant.



En
mig d´ombrívol boscatje
Artístich y bell palau;
Del
columnatje á la vora
La Gentilesa m´hi apar.



Jo
li dich: “¡Deessa mía!...”
Respòn Ella: “Bon Amant...”
De
sopte jo´m despertava;
Somni no més havía estat.







¡Ay!
Pasé, pasé todo el día en el bullicio del mundo, metido en sus
engaños.



La
traidora corriente me iba engullendo con cierta suavidad: mi alma
deseaba recobrar allí la vida.



Y
en lugar de placeres y gloria hallé peligros y afanes; en lugar de
dulce frescura, escalofríos y arrebatadas aguas.







Soñé
hermosas riberas, blanqueadas por la espuma de los mares; tierra
colmada de frutos, rebosando en bellezas y ufanía.



En
medio de umbroso bosque se levantaba artístico bello palacio; cabe
la columnata se me aparece la diosa de la Hermosura.



Dígola:
“Señora mía...” Ella responde: “Buen amigo...” De repente
despertábame.
Aquello había sido un sueño.



Mos
amichs, los qui voldrían
Mes penes aconsolar,
Me miran y ab
ells se miran,
Y llevòrs se diuen baix:
- ¿Qué deu tenir que
consira,
Qué deu tenir eix company? -
Ma mare, la tendra
mare
L´altre jorn me preguntá:
- Fill, ¿per qué del mon
defuges;
Per qué, fillet, guaytas tant
Á ne´l cel lo
decapvespre
Quant la llum s´en vol anar? -



De
la vall á les riberes,
De les riberes al vall,
De la ciutat á
les viles,
De les viles á ciutat,
Demán: ¿ahónt posa la
ditxa?
Del cor lo sossech, ¿ahónt cau?
Corren ab tropell los
hòmens
Del pler al temple brillant;
Corr jo derrera ells
totduna,
Y´l fástich y el desengany
Me tancan de cop les
portes,
Me diuen: Vestén, ni hi caps.







Mis
amigos, los que quisieran darme algun consuelo en mis penas, me
miran, se miran entre sí, y luégo murmuran por lo bajo:

“¿Qué
debe tener el compañero; qué debe de tener, que anda meditabundo?”

Mi tierna madre me preguntó un día:

“Hijo, ¿por qué
huyes de las gentes? ¿Por qué miras tanto al cielo, cuando á la
tarde desaparece la luz?



Del
valle á la playa, de la playa al valle; de la ciudad á los pueblos,
de los pueblos á la ciudad;
pregunto: ¿dónde está la dicha?
¿dónde está la paz del corazon? Corren atropelladamente los
humanos al brillante templo del Placer;
corro enseguida detras de
ellos; pero el fastidio y el desengaño me cierran de golpe las
puertas, diciendo: Véte; no cabes tú aquí.



Ara
jo un barco prendría
De molt poderós velam,
Que me dugués
vent en popa
Fins les ribes del Occeá.



Jo
ara unes ales prendría
Com un áliga capdal,
Vola que vola ab
coratje,
Cels y cels atravessant.
Tal volta axí calmaría
Lo
desig del cor, qu´es gran;
Tal volta terres y terres
Me´l
podrían aplacar.



Guayto
les llampants estrelles
Reflectirse dins la mar,
Passejo ma
teba ullada
Del cel per la fosquetat.
Pujar depressa hi
voldría;
¡Ay Jesús! ¡si un hi pujás,
Sobre un raig de llum
d´estrella,
Amunt, amunt per l´espay!
Desig misteriós
umplena
Tot mon sér de peus á cap.
¿Per qué suspiras, cor
meu?
¿Per qué, cor meu suspirar?







Ahora
tomara yo un barco de poderosas velas, que me llevase viento en popa
hasta los límites del Occéano.



Tomara
yo las alas del águila caudal, para volar con incesante brío, y
ponerme en los cielos de los cielos.



Tal
vez de este modo calmaría los anhelos de mi corazon; tal vez los
nuevos horizontes podrían aplacármelos.



Miro
las chispeantes estrellas reflejarse en el tranquilo mar; paseo mi
calenturienta mirada por la oscuridad de la bóveda celeste.



Desearía
subir ahora mismo. ¡Ay Jesus! ¡Si me fuera dado subir, sobre un
rayo de luz sidérea, arriba, arriba, por los espacios!



Misterioso
deseo llena todo mi sér, desde los piés á la cabeza.
¿Por qué
suspiras, corazon mío? ¿Por qué tanto suspirar?








¡Ay!
amichs, lo que m´etcisa,
Lo que mon cor fa plorar,
Es la
passió més ardenta
Per lo Bell y Veritat.



Res
nat del mon me fretura,
Res nat del mon satisfá:
Ni lo passat,
qu´es angoxa;
Ni lo present, qu´es esclau.



Lo
esdevenidor, la Gloria,
Cerca mon cor suspirant.



¡Suspirs
d´amor y anyorança
Per lo etern bell Ideal!



Agost
de 1870.







¡Ay
amigos! Lo que me encanta, lo que hace llorar de deseo mi corazon, es
el amor más ardiente á la Belleza y á la Verdad.



Nada
del mundo me sirve, nada del mundo me satisface: ni lo pasado, que es
angustia; ni lo presente, que es esclavitud.



Lo
porvenir, la Gloria, busca mi suspirante corazon. ¡Suspiros de amor
y nostalgia por el eterno bello Ideal!

viernes, 4 de junio de 2021

Capitol CXIX. Com Magdalena vingue a demanar misericordia al senyor: lancant se als peus de sa magestat.

Capitol CXIX. Com Magdalena vingue a demanar misericordia al senyor: lancant se als peus de sa magestat.

Hoint dir la dita Magdalena que lo senyor era conuidat per vn fariseu: qui staua prop casa sua: delibera de anar per demanarli misericordia publicament dauant tots: la qual li hauia ja demanada ab infinides lagrimes dins lo secret de la sua anima: ab tot que sabes que aquell fariseu qui hauia fet lo conuit era vn gran hypocrit: e murmurador e molt escandaliços: e que no hauria plaer de veure la en casa sua: no cura res de aço sols pensa en plaure aquell qui amaua la sua anima. E oblidada de tot son stat: abandonant del tot la gloria mundana: axi com se staua en gonella ab los cabells estesos: lanças vn mantell d´vna seruenta sua sobrel cap: e tota sola exi de casa ab passos cuytats: dient. ¶ Ambulauit pes meus iter rectum. Volent dir. Los meus peus anaran per cami dret fins vinga a la presencia de aquell per mi tant amat. ¶ Quem cum tetigero munda sum: et quis satiabitur videns gloriam eius: Car yo he ferma fe que axi com haure tocat aquest be infinit sere mundada de totes les culpes mies: hi quis pora fartar ni saciar de veure la gloria e jocunditat de la presencia sua. E anant ab aquest desig insaciable la amable Magdalena: peruengue a la casa hon era lo thresor que cercaua. E lo senyor fill de deu aqui totes coses eren manifestes: sabent lo adueniment de aquesta seraphica dona volent se seure a taula mana sa magestat posar la cadira hon se hauia a seure: en manera que tingues les espatles en vers la porta de la sala hon se feya lo conuit. E lo phariseu qui lauia conuidat sient dauant sa senyoria miraua de front la porta: en manera que no podia entrar ne exir negu que ell nou ves primer. E entrant la dita Magdalena per la porta de la sala lo dit phariseu mirant la coneguela tantost: ab tot vingues molt desfreçada: e no en layre acostumat: alteras tot arrunçant la cella: dix dins si mateix. Que vol esta dona en casa mia. ¶ E la gloriosa Magdalena vehent despalles aquell senyor qui cercaua la sua anima: enflammantse tota en amor dix. ¶ Quemadmodum desyderat ceruus ad fontes aquarum: ita desyderat anima mea ad te deus. Volent dir. Axi com lo ceruo desija les fonts de la aygua axi la mia anima desijaua aquesta vista de vos qui sou senyor y deu meu. ¶ E lançantse ab gran feruor de amor dauall la taula abraça aquells sagrats peus diuinals del senyor ab vn plor tan extrem: que tots los ossos de sa persona cruxien. Besaua aquells moltes vegades: e no podent formar paraula per gran abundancia de lagrimes: dins son cor deya ab doloros sospir. ¶ Domine secundum actum meum noli me iudicare: nihil dignum in conspectu tuo egi: ideo deprecor magestatem tuam: vt tu deus deleas iniquitatem meam. Volent dir. O senyor e vida mia: nom vullau jutjar segons los actes e obres mies: car certament confes e conech: que nenguna cosa digna de merit ni de premi dauant la vostra real presencia yo no he fet: ans infinits mals dignes de molta punicio. e perço senyor so yo açi per suplicar la magestat vostra vullau delir e perdonar les iniquitats mies. ¶ Ecce benignissime domine deus meus coram te est miseria mea: et in manibus tuis est misericordia tua. O benignissim senyor e deu meu mirau me ab los vlls de clemencia: car dauant la magestat vostra es manifesta la miseria mia: e en les vostres piadoses mans es la misericordia vostra: comunicau la a mi senyor e vida mia: car vos sabeu. ¶ Quia misericordia miseris necessaria est. Car als miserables es necessaria la clemencia vostra. O senyor e quina miseria pot esser semblant a la mia: que conech hauer vos offes infinidament: e nous puch satisfer la minima part: ¶ O senyor hi si yo per penes e turments de ma persona pogues satisfer a les offenses vostres: quant serien a mi delitoses e plaents les tals penes: Noy ha turment senyor per cruel e penos que sia: que a mi no fos refrigeri: si per lo mija de aquell pogues reparar les errades mies. ¶ Ad te est omne desiderium meum: 7 gemitus meus a te non est absconditus. Car a vos senyor son manifests los meus desigs: e lo gemech meu a vos no es amagat. Sols vos qui sou clemencia infinida: sabeu la mia anima de quanta dolor es turmentada: recordant me queus he offes: so cayguda en tanta multitut de peccats. e so certa. Quia stipendia peccati mors. Car la trista paga e loguer del peccat es mort: la qual justament es a mi deguda: si vos ajudador meu nom deliurau de aquella per la infinida misericordia vostra. ¶ Noli abscondere faciem tuam a me: veni in me per gratiam tuam: tange oculos meos spirituales radijs tue lucis: illustra cor meum lumine tuo: 7 dic anime mee salus tua ego sum. O senyor clement e piados no vullau amagar la vostra dolça cara a mi per la iniquitat mia: ans vos placia venir a mi visitant la dolorada anima mia ab la gracia e misericordia vostra: sens la qual yo perixch: tocau senyor los vlls meus spirituals: veja yo dins mi lo raig de la vostra lum: resplandeixca la vostra lum dins lo meu cor: digau senyor a la mia anima ques alegre: que vos sou la sua salut. ¶ Considera ergo misericors deus naturam infirmitatis mee: et ostende super me magnitudinem bonitatis tue quia nemo bonus nisi tu solus. O senyor: vos qui sou pura misericordia: considerau e mirau la infirmitat e flaquea mia: e mostrau sobre mi la granea e magnitud de la infinida bonea vostra: car negu no es perfetament bo: sino sols vos amor e vida mia. ¶ O qp bonus es domine anime querenti te: si querenti: quanto magis inuenienti: O senyor clement y quant es bo e profitos a la anima peccadora cercar y demanar a vos: e si tant es profitos senyor meu lo cercar vos: quant es singular e gran goig lo trobar vos: ¶ Quis per se sine tuo auxilio perfectionis culmen ascendit: O vida mia: e qui es aquell: que sens lo adjutori vostre puga pujar en tanta perfectio de trobar e conexer vos: perço supplich la magestat vostra dient. ¶ Tu me conuerte deus salutaris meus: tu illumina animam meam: tu dirige: tu in me flammam tue dilectionis accende: vt terram despiciam: celum aspiciam: peccata odiam: iustitiam diligam. Car vos senyor sou aquell qui podeu girar e conuertir totes les affections mies a vos: qui sou salut e vida e gloria mia: per vos senyor sia regida e illuminada la anima mia: per vos caritat infinida sia encesa dins mi la flama de la amor vostra: perço senyor que la terra e totes les coses sensuals sien per mi auorrides: sols lo desig meu sia en lo cel: e tota la amor mia en vos senyor meu: la justicia de vera penitencia sia per mi amada: e tots los dies de la mia vida sia ab ella acompanyada: ab aquesta senyor meu vull fer liga e amistat estreta: car so certa que de ella es dir. ¶ Penitentia salus anime: restauratio virtutum: despoliatio vitiorum: obtussio inferni: porta celorum: via iustorum: refectio bonorum. Felix qui te amat: et te vsquem ad vltimum vite sue custodit. Car aquesta virtuosa penitencia es salut hi vida de la anima: reparo de les virtuts: despullament dels vicis: tanca de infern: porta del regne del cel: cami real per aquells qui justificadament volen anar a paradys: refectio de tot be: e perço es dit. Benauenturat qui lama e la guarda e la conserua fins al extrem de la vida sua E dauid del qual vostra clemencia se diu fill: hauent largament experimentada la dita virtut: dona gran sperança e confiança als peccadors: dient. ¶ Cor contritum 7 humiliatum deus non despicies. Certificant a tots los peccadors: que lo cor contrit e humiliat per vostra magestat nunqua es menyspreat. ¶ O piados senyor vos sabeu lo meu cor quant es dolorat e humiliat: recordant me hauer offes a vos senyor e creador meu. Nom negueu senyor la misericordia vostra: rebeu me a merce: car de verdader cor me penit de la desordenada vida mia ab voluntat e proposit ferm de may offendreus: ne partir me de la obediencia vostra. E dient aquestes coses dins la sua dolorada e turmentada pensa: lagrimes continues eren escampades dels seus vlls regant e banyant los gloriosos peus del fill de deu. e com veu la amable Magdalena los peus del seu senyor axi banyats de les sues abundoses lagrimes: besauals ab infinida amor: sentint dins si vna singular dolçor: que la inflammaua a continuar sa penitencia ab vna seguretat molt gran de rebre venia (venja) de aquell senyor clement a qui la demanaua: e li paria hoir dins la sua anima aquella piadosa veu diuina: que li deya. ¶ Ego sum qui vocaui te: ego sum qui deleo iniquitates tuas. Volent dir. Magdalena siau confortada e hajau ferma fe: que yo so aquell: quius he cridada e amada: ans que vos anasseu a mi: e yo so aquell verdader metge que vos cercau e puch guarir perfetament les nafres de la vostra anima: e delir del tot les iniquitats vostres: e sentint magdalena aquesta veu de clemencia dins si fon tant consolada e alegra: que abundant en moltes mes lagrimes deya. ¶ Defecerunt oculi mei in eloquium tuum dicentes quando consolaberis me. Volent dir. O senyor e vida mia: que hoyt lo vostre dolç parlament defallen ja los meus vlls per abundancia de lagrimes dient Quant haure yo aquella consolacio complida: que sien a mi remesos del tot los peccats meus: e per gracia vostra sia confermada en la amor e familiaritat vostra: E besant aquells peus diuinals moltes vegades lauant los ab molta abundancia de lagrimes: e ab los seus cabells qui eren de singular bellea: torcaua e exugaua aquells ab molta reuerencia: volent lo seruir ab aquells cabells: ab los quals tant hauia offes sa magestat. ¶ Ut totum seruiret deo in penitencia: quicquid ex se deum contempserat in culpa. Car totes les parts de sa persona offeria a la seruitut diuina en continua penitencia ab les quals coneixia hauer desseruit sa clemencia. ¶ E apres que hague axi lauats e torcats los gloriosos peus del senyor ab summa diligencia e deuocio no recomptable: tornaua abraçar aquells ab tanta amor: que paria quels volgues empremptar dins la sua anima: e deya ab vn doloros gemech. ¶ In te domine speraui: non confundar in eternum. Volent dir. O senyor y deu meu: en vos es tota la sperança mia: no permetau sia confusa eternalment: segons mereixen los meus peccats: ans supplich la magestat vostra dient. ¶ Miserere mei deus secundum magnam misericordiam tuam. O senyor y placia a la vostra real clemencia hauer merce de mi: segons les vostres acustumades e antigues misericordies. ¶ Innoua signa 7 immuta mirabilia. O clement senyor yo so certa que pus difficil cosa es: e de major marauella: la conuersio del peccador: que la creacio del mon. E perço suplich la magestat vostra vulla innouar los senyals antichs: e mudar les obres marauelloses vostres. Car aquells grans senyals que vos vida mia fes volent deliurar lo vostre elet poble de la captiuitat de egypte: haueu a fer ara spiritualment dins la anima mia per traure aquella de la captiuitat diabolica. E les grans marauelles que cada dia feu en guarir e resuscitar los cossors: haueu ara a fer guarint la lebrosia de la peccadora anima mia: resuscitant aquella de la cruel mort que ha encorreguda. No deman salut corporal: major cosa deman: e de mes vos vull esser obligada: que aquells a qui haueu donat salut corporal. ¶ Quia frustra viueret corporaliter: quando spiritualiter in anima moreretur. Car poch val al home viure corporalment: quant la anima sua spiritualment dins si es morta. ¶ Quid ergo proderit quia videtur in corpore viuus: qui fuerat in anima morte infidelitatis occisus: O senyor y que aprofita mostrarse viu en lo cors: a aquell qui te la anima sua morta per infidelitat e desobediencia del seu creador: e que coneix les obres sues totes esser contraries a la ley diuina: ¶ Aquesta mort es la que deu esser temuda e plorada: de aquesta Senyor vos deman resurrectio: car conech hauer encorregut en aquesta cruel mort per los meus infinits peccats: dels quals vos sols me podeu deliurar e resuscitar qui haueu dit. ¶ Ego sum resurrectio et vita: qui credit in me etiam si mortuus fuerit viuet. O senyor puix vos sou resurrectio hi vida: hi dieu que tots los que creuran en vos no morran: e si son morts resuscitaran: yo senyor ab ferma fe us deman la vida de la anima mia: daulam (donáumela, dáumela) senyor per queus serueixca: eus ame: eus conega per mon deu e creador: e singular benfactor. ¶ E dient Magdalena aquestes rahons e moltes altres que recitar nos porien dins la feruent pensa sua: rahonant se ab lo seu Mestre e senyor: torcaua moltes vegades los seus diuinals peus ab los propris cabells. Car per les continues lagrimes molt souint los tornaua a banyar: desquels hauia torcats: no fatigant se may del seu amoros exercici. ¶ E obrint vna capça que hauia portat: la qual era de pedra molt singular e dina aquella hauia vna liquor molt preciosa de la qual acostumaua vsar per conseruacio de sa delicada persona. E delliberant donar fi als tals plaers e delicaments e espletar totes coses en lo seruir del seu amat: escampa la dita liquor vntant e refrescant los peus cansats del senyor: tenint la per molt ben esmerçada en lo seruici del creador de totes coses qui ab tanta fretura e treballs calcigaua per lo miserable mon per salut dels peccadors.