Mostrando entradas con la etiqueta pes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pes. Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de septiembre de 2024

Pe - Pebraria

Pe, s. m., lat. pes, pied.

Al terz caussiga 'l pe rizen.

T. de Savari de Mauleon, de G. Faidit et de Hugues de LA Bachelerie: Gaucelm.

Au troisième elle presse le pied, en riant.

E 'l liuretz las mas e 'ls pes.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Et vous lui délivrâtes les mains et les pieds.

Maria Magdalena que sezia als pes de Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 83.

Marie Madelaine (Magdelaine) qui était assise aux pieds de Jésus-Christ. Loc. Seus soi del pe tro la cima.

A. Daniel: Ab guay so.

Je suis sien des pieds jusqu'à la tête. 

A ome a pe non val re.

Deudes de Prades, Auz. cass.

A homme à pied il ne vaut rien. 

El cap derrier e 'ls pes avan 

Los coven dels palaitz issir.

Marcabrus: Emperaire per.

Le chef derrière et les pieds en avant il convient de les sortir des palais.

Li dei tos temps estar als pes.

Rambaud d'Orange: Peire Rogiers. 

Je lui dois toujours être aux pieds. 

Deu hom comandar al ric d' estar em pes aissi cum lo paure.

Liv. de Sydrac, fol. 39. 

On doit commander au riche d'être sur pieds ainsi comme le pauvre.

Hom non deu far pas lo paure estar d' em pes e far seire lo ric.

Liv. de Sydrac, fol. 39. 

On ne doit pas faire le pauvre être sur pieds et faire asseoir le riche.

Quan sui en pes, cazer mi lais.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

Quand je suis sur pieds, je me laisse choir. 

Archilaus se levet en pes.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8 bis. 

Archilaüs se leva sur pieds. 

ANC. FR. Contre eles s' est levés en piez. 

Marie de France, t. I, p. 208. 

Toute l'assistance du peuple se leva en pieds. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Pélopidas.

Martius se levant en pieds, reprit adonques aigrement ceulx qui en cela vouloient gratifier à la commune. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Coriolan.

Fig. Metre los delietz de sa carn sotz los pes.

Met totas las autras cauzas sotz sos pes. V. et Vert., fol. 85 et 48.

Mettre les délices de sa chair sous les pieds. 

Met toutes les autres choses sous les pieds.

ANC. FR. Il mettoit soubz les piedz toutes les calumnies.

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de M. Caton.

Los avia passat a pe sec. Liv. de Sydrac, fol. 26. 

Les avait passés à pied sec. 

Quant el vi que venia, 

Salh en pes per far m' onor.

Gui d'Uisel: L'autre jorn. 

Quand il vit que je venais, il saute sur pieds pour me faire honneur.

El no 'l sec ni no 'l pot s' a pe non fazia. 

L' Évêque de Clermont: Peire de.

Il ne le suit pas ni ne le peut, s'il ne le faisait à pied. 

No se pot sostener sobre pes. V. et Vert., fol. 22. 

Ne peut se soutenir sur pieds.

El luec on ilh te ssos pes 

M' es mil aitans per vezer plus plazens. 

Giraud d'Espagne: S'ieu en pascor. 

Le lieu où elle tient ses pieds m'est mille fois aussi agréable à voir.

Meravil me com puesc en pes tener. 

Izarn Rizols: Aylas tan. 

Je m'étonne comment je puis tenir sur pieds.

Fig. Per tener en pes son bon ressos.

Guillaume de Mur: D'un sirventes. 

Pour tenir en pieds sa bonne réputation.

Si tu vas a pe coma sirvens. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 65.

Si tu vas à pied comme sergent. 

Adv. comp. Ieu nueg e dia,

De genolhs e de pes,

Sancta Maria

Prec vostr' amor mi des.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous cossire.

Moi, nuit et jour, à genoux et à pieds, je prie sainte Marie que vous me donniez votre amour. 

Ar son abduy el camp pe e pe ajustat. Roman de Fierabras, v. 1407.

Maintenant ils sont tous les deux sur le champ (de bataille) ajustés pied à pied.

- Par extension. Il sert à désigner la partie inférieure d'une montagne, d'un édifice, etc.

Un flum que a nom Gaura, lo quals passa al pe de Niort.

V. de Bertrand de Born.

Un fleuve qui a nom Gaure, lequel passe au pied de Niort.

Al pe d' una gran roca. V. de S. Honorat.

(chap. Al peu d' una gran roca.) 

Au pied d'une grande roche.

Loc. fig. Mentre elh monestier sia em pes. Philomena.

Pourvu que le monastère soit en pieds.

- Mesure d'étendue.

Los valhatz agron XXX pes de preon e LX pes d' ample.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14. 

Les fossés eurent trente pieds de profond et soixante pieds de large.

Fan sacrifici far en un taulier alt de tres pes o plus.

Liv. de Sydrac, fol. 31. 

Font faire sacrifice sur un tréteau haut de trois pieds ou plus.

Lo bran ...

A terra s' es ficatz pus d' un pe mesurat. Roman de Fierabras, v. 4806.
Le glaive... à terre s'est fiché plus d'un pied mesuré. 

ANC. CAT. Pe. CAT. MOD. Peu. ESP. Pie. PORT. Pé. IT. Piede.

(chap. Peu, peus; pevet o peuet, pevets o peuets.)

2. Pezada, s. f., empreinte, trace de pied.

Per vezer si trobaran ni pezada ni tast

De nulla creatura que passes per lo gast.

V. de S. Honorat.

Pour voir s'ils trouveront ni empreinte de pied ni vestige de nulle créature qui passât par le désert. 

Set s'en anet per 1 montanha gran, 

E segui las pezadas de son paire Adam. 

Chronique d'Arles.

Seth s'en alla par une montagne grande, et suivit les traces de son père Adam. 

CAT. Petjada. ESP. PORT. Pisada. 

(chap. Patejada, potada, huella, patejades, potades, huelles.)

3. Pezo, Peon, s. m., lat. pedonem, piéton, fantassin.

Foro rengat cavalier e pezo. 

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Furent alignés et fantassins.

Pois l' aucis uns peons.

V. de Guillaume de Berguedan. 

Puis l'occit un fantassin.

X milia homes en cavals, e de peos ses nombre.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 215. 

Dix mille hommes à cheval, et de piétons sans nombre.

ANC. CAT. Peo, penon. ESP. Peón. PORT. Peão, pião. IT. Pedone.

(chap. Peó, peons.)

4. Peonet, s. m. dim., pion, au jeu des échecs.

Ans que ...

Fass' hueymais, de son peonet, fersa.

E. Cairels: Abril ni mais.

Avant que... il fasse désormais, de son pion, dame.

(chap. Peonet, peonets; peó del ajedrez.)

5. Pezonier, Pessonier, s. m., piéton, fantassin.

Pezoniers et sergens e mot gran compagnia. V. de S. Honorat. 

Piétons et sergents et moult grande compagnie. 

II M cavayers et XXX M pessoniers. Philomena.

Deux mille cavaliers et trente mille piétons.

ANC. FR. Li mandat pur ses chevaliers 

Pur geldrons e pur péoniers.

G. Gaimar, Haveloc, v. 648.

6. Pezatge, Peatge, Peage, s. m., péage.

Qui m fizava la renda e 'l pezatge.

P. Cardinal: El mon. 

Qui me donnait à foi la rente et le péage.

Degu mal peatge el camis no prendan. Guillaume de Tudela. 

Que nul mauvais péage au chemin ils ne prennent, 

Levar neguns peages ni vectigal.

Statuts de Provence. BOMY, p. 225.

Lever nuls péages ni impôt.

CAT. Peatge. ESP. Peage (peaje). IT. Pedaggio. (chap. Peache, peaches.)

7. Peatgier, Peatguier, Peagier, Pezatgier, Pezatguier, s. m., fermier de péage, péager.

L' autr' es batles o peagiers.

Folquet de Lunel: E nom del. 

L'autre est bailli ou péager.

Se fan rendier e pezatgier.

Brev. d'amor, fol. 125. 

Se font receveurs de rentes et péagers.

Adject. L' estrada peatguieira.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.

L' estrade péagère.

ESP. Peagero (peajero). IT. Pediagiere. 

(chap. Peaché, peachés, peachera, peacheres : encarregat del impost de peache; baile, batlle, batle : bajulus o baiulus.)

8. Peatjar, v., lever un péage, soumettre au péage, rançonner.

Peatjava los peleris que anavo otra mar.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 188. 

Rançonnait les pélerins qui allaient outre mer.

9. Peazo, Peaso, s. f., empreinte de pied, fondement, base.

Las peasos... donadas al chami. Charte de Montferrand, de 1248. 

Les empreintes de pieds... données au chemin.

Fig. Basticam doncx, en ferma peazo,

El pretz que i s ten, quan l' autra vai cazen.

Folquet de Marseille: Hueimais no.

Bâtissons donc, sur ferme base, le mérite qui s'y consolide, lorsque l'autre va tombant.

- Domicile, fixation de demeure.

Si hom i prent peazo, deu i bastir dins 1 an.

Charte de Montferrand, de 1248.

Si homme y prend domicile, il doit y bâtir dans un an.

10. Pedas, s. m., cheville, remplissage.

Pedas, es ajustamen de paraulas vueias que no fan re cant a la sentensa.

Mostram qu' es pedas o quaysh pedas.

Pauzo soen aytals pedasses o quaysh pedasses.

Leys d'amors, fol. 152, 1 et 149. 

Remplissage, c'est ajustement de paroles vides qui ne font rien quant à la pensée.

Montrons ce qu'est cheville ou quasi cheville.

Posent souvent pareilles chevilles ou quasi chevilles.

11. Pedassar, v., remplir de chevilles, faire du remplissage.

Part. pas. Son quaysh pedassadas. Leys d'amors, fol. 150.

Sont quasi remplies de chevilles.

12. Pedilhar, Pezilhar, Pezillar, s. m., pôle.

Gira s' en II pedilhars.

Lo zodiacus no s' esten

Als pezilhars del fermamen.

Brev. d'amor, fol. 28 et 29.

Se tourne en deux pôles.

Le zodiaque ne s' étend aux pôles du firmament.

13. Contrapes, s. m., contrepied, rebours.

On jovens mor totz cofondutz

E tornat en tal contrapes.

Marcabrus: Pois l'iverns.

Où grâce meurt toute confondue et tournée en tel contrepied.

(chap. Contrapeu, contrapeus. Esp. Contrapié.)

14. Suppeditar, v., lat. suppeditare, mettre sous les pieds, assujétir, écraser.

Donc deu hom be ab largueza 

Suppeditar avareza.

Brev. d'amor, fol. 228.

Donc on doit bien avec largesse écraser avarice.

ANC. FR. Suffisans à suppediter le monde.

Hist. maccaronique, t. II, p. 331.

CAT. Suppeditar. ESP. Supeditar. 

(chap. Supeditá: ficá daball dels peus, aguantá, vense: supedito, supedites, supedite, supeditem o supeditam, supeditéu o supeditáu, supediten; supeditat, supeditats, supeditada, supeditades.)

15. Trepiar, v., fouler, trépigner. 

Part. pas. Lo bon draps d' escarlata tan soven es trepiatz als pes dels paradors. V. et Vert., fol. 66. 2e Ms.

Le bon drap d'écarlate est si souvent foulé aux pieds des apprêteurs. CAT. Trepitjar. (chap. Patejá, potejá, palsigá, calsigá.

Yo patejo, pateges, patege, pategem o patejam, pategéu o patejáu, pategen; patejat, patejats, patejada, patejades. Yo palsigo, palsigues, palsigue, palsiguem o palsigam, palsiguéu o palsigáu, palsiguen; palsigat, palsigats, palsigada, palsigades; calsigo, calsigues, calsigue, calsiguem o calsigam, calsiguéu o calsigáu, calsiguen; calsigat, calsigats, calsigada, calsigades; potejo, poteges, potege, potegem o potejam, potegéu o potejáu, potegen; potejat, potejats, potejada, potejades.)

16. Quadrupedi, adj., lat. quadrupedem, quadrupède, à quatre pieds.

Bestias quadrupedias. Eluc. de las propr., fol. 61. 

Bêtes à quatre pieds.

CAT. ESP. (cuadrúpedo) Quadrupedo. PORT. IT. Quadrupede.

(chap. Cuadrúpedo, cuadrúpedos, cuadrúpeda, cuadrúpedes : que té cuatre potes, com los burros, rucs, ases de la Ascuma.)

Lo burro mort.

17. Quadrupedal, adj., quadrupède. 

Bestias que quadrupedals so.

(chap. Besties que són cuadrúpedes.) 

Eluc. de las propr., fol. 61. 

Les bêtes qui sont quadrupèdes.

18. Semipes, adj., lat. semipes, semipède, qui n' a qu'un pied au lieu de deux. 

Son semipes,... non han mas 1 pe. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 3.

Sont semipèdes,... n'ont qu'un pied.

19. Antipodes, s. f. pl., lat. antipodes, antipodes.

Ha antipodes, so es dire gens que teno les pes contra nos.

Eluc. de las propr., fol. 168.

A antipodes, c'est-à-dire gens qui tiennent les pieds contre nous. 

CAT. ESP. (Antípoda, Antípodas) PORT. Antipoda, IT. Antipodi.

(chap. Les Antípodes, antípoda.)

20. Empedimen, Inpedimen, s. m., lat. impedimentum, empêchement, difficulté, obstacle.

Accen lati, e dels empedimens d'aquel.

Leys d'amors, fol. 1. 

L'accent latin, et des difficultés de celui-là.

Dels impedimens d' aquest sen. Eluc. de las propr., fol. 16.

Des empêchements de ce sens.

CAT. Impediment. ESP. PORT. IT. Impedimento. 

(chap. Impedimén, impedimens.)

21. Impeditiu, adj., impéditif, propre à empêcher, nuisible.

Cum sia de digestio impeditiva.

De votz impeditiva.

Eluc. de las propr., fol. 25 et 26. 

Comme elle soit impéditive de digestion. 

De voix impéditive.

CAT. Impeditiu. ESP. IT. Impeditivo.

(chap. Impeditiu, impeditius, impeditiva, impeditives.)

22. Impedir, Inpedir, v., lat. impedire, empêcher.

Ni deu impedir los ditz juratz en lor jurisdiction. Fors de Béarn, p. 1074.

Ni ne doit empêcher lesdits jurats dans leur juridiction.

CAT. ESP. PORT. Impedir. IT. Impedire.

(chap. Impedí: impedixco o impedixgo, impedixes, impedix, impedim, impediu, impedixen; impedit, impedits, impedida, impedides. Impedit es sinónim de paralític.)

23. Empedegar, v., empêcher.

Per aco que moutas causas me poirian empedegar qu'ieu non la prendria. Trad. du Code de Justinien, fol. 75.

Pour cela que de nombreuses choses me pourraient empêcher que je ne la prendrais.

24. Expeditio, Expedicio, s. f., lat. expeditio, élimination.

Expeditios, es cant, de diverses membres recitatz,... hom conferma o nega... 1 d'aquels, e layssha los autres. Leys d'amors, fol. 146.

Élimination, c'est quand, de divers membres rapportés,... on confirme ou nie... un de ceux-là, e laisse les autres.

- Expédition.

En remembransa de lor expedicio, quan foro partitz de Egypte.

Eluc. de las propr., fol. 129.

En souvenir de leur expédition, quand ils furent partis d'Égypte.

CAT. Expedició. ESP. Expedición. PORT. Expedição. IT. Spedizione.

(chap. Expedissió, expedissions.)

25. Expedient, Expedien, adj., lat. expedientem, expédient, utile.

Per declarar quals es plus expedient.

Trad. du Tr. d' Arpentage, 1re part., c. 38. 

Pour déclarer lequel est plus expédient. 

Era plus expedien... aver VIII cossuls. 

Docum. de 1475. Ville de Bergerac.

Il était plus expédient... d'avoir huit consuls. 

CAT. Expedient. ESP. PORT. Expediente. IT. Espediente.

(chap. Expedién, expediens, expedienta, expedientes.)

26. Espedir, v., lat. expedire, expédier.

Pels negocis commus expedir. Charte de Gréalou, p. 79.

Pour les affaires communes expédier.

ANC. CAT. Espedir. ESP. PORT. Expedir. IT. Espedire.

(chap. Expedí: expedixco o expedixgo, expedixes, expedix, expedim, expediu, expedixen; expedit, expedits, expedida, expedides.)


Pebre, s. m., (lat.) piperem, poivre. 

Sercaretz un pauc de pebre.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous chercherez un peu de poivre. 

I auretz a metre del pebre e de la sal. Guillaume de Tudela.

Vous aurez à y mettre du poivre et du sel.

Loc. fig. Que sa valor senta pebre.

E. Cairels: Era non vey.

Que sa valeur sente poivre.

CAT. ESP. (pimienta) Pebre. IT. Pepe.

(chap. Pebre, pebres; pot sé de diferens colós: negre, vert o verd, roch; se trobe en forma de gra y se pot moldre o machacá. Fa picá mol lo nas y estornudá.)

2. Pebrada, Pevrada, s. f., poivrade.

Fes lo cor raustir e far pevrada. V. de Guillaume de Cabestaing.

Fit le coeur rôtir et faire poivrade.

Proverb. Aital salsa, aital pebrada.

R. Vidal: En aquel.

Telle sauce, telle poivrade.

CAT. ESP. Pebrada. PORT. Pevirada. IT. Peverada.

(chap. Pebrada : salsa a la que lo ingredién prinsipal es lo pebre.)

3. Pebrier, s. m., poivrier, marchand de poivre.

Pebriers e candeliers.

A pebriers, lo portal de la blancaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 186 et 44.

Poivriers et chandeliers.

A poivriers, le portail de la tannerie.

(chap. Pebré : mercadé de pebre - y espessies, espessié -, pebrés, pebrera, pebreres. Pebré o pebrera es aon se fique lo pebre per a la taula, com lo salé o salero.)

4. Pebraria, s. f., poivrerie, commerce de poivre.

Non recepia escolar que vuelha appenre lo mestier de pebraria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 187.

Qu'il ne reçoive pas apprenti qui veuille apprendre le métier de poivrerie.

(chap. Pebrería, pebrería : comers de pebre - y espessies, espessiería, espessieríes.)

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, P.

PORYO
de Plasa
mira la Capitulacio y concordia entre la present
Vniversitat, y los Obrers de Santa Eulalia, es en lo extraordinari de
Raphel Mora a 29 Mars 1547.


PORT,
PES.


Que
haiam Port, e Pes, nos atorga lo Rey Namfos, es en libre den
Sant Pera
en cartes 137. en la primera pagina, comensa. Encara
atorgam.


PROCVRADOR
REAL.


Que
lo Procurador Real no sentremeta de alguna cosa, qui pertanga
al Offici de Balle, e Veguer, es en libre den Rossello en cartes 172.
1. pagina. Namfos.


Que
lo Procurador Real, e vn Iurat sien Iutges dels Salaris Immoderats:
en libre den Rossello en cartes 112. en la primera pagina, comensa.
Nalfonso per la gracia de Deu.


La
Pragmatica de Mosen Huc de Anglesola sobre lo Regiment, en libre de
Corts Generals, cartes 89.


Lo
Procuredor Real de qviça, e Menorca son sots protectio
del Procurador Real de Mallorques e han haver Recors a ell, e de
aquell al Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 172. en la
segona pagina, comensa. Namfos.


Lo
Procurador Real es tingut exir del Regne per donar comptes al
Mestre Racional del Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes
304. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


PESCAR,
PESCADORS, PEXOS.


Cada
vn pot Pescar liberament en la Mar, consta en libre den Sant Pera en
la primera franquesa en la primera carta en lo principi, comensa.
Noverint Vniversi.


Los
Pexos freschs
e salats quis pescan
en la Illa de Mallorques no sian trets fora aquella, es
en libre den Rossello en cartes 369. en la primera pagina, comensa.
Ioannes.


PACIFICAR
MALEFICIS.


Que
totes les coses malfetes se puscan Pacificar per bons
homens e diffinir abans que sia feta clamor a la Cort segons
dispon la franquesa, en libre den Sant Pera I. carta 
2.
columna
sirca la fi.


Asso
matex dispon la franquesa en dit libre en la segona carta en la
primera columna, comensa. In Xpi. nomine. circa la fi de dita
columna.


De
Pacificar Maleficis parla la franquesa en dit libre en cartes 93. en
la 4. columna. Petrus Dei gratia.


De
Pacificar Maleficis de Morts fetes per los catius ad invicem, es en
dit libre en cartes 110. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Los
Maleficis se poden pacificar, ans que sia feta clamor a la Cort, e
parla dels Esclaus, es en libre den Rossello en cartes 299. 2. pagina
comensa. Petrus.


PROVISIO
REAL SOBRE LES MITGES CREVS
de Sant Ioan.


En
libre den Rossello en cartes 436. es la dita Provisio Real, y lo Acte
seu lo llur conservador Renunciant a la causa se aportava.


PRES.


Si
algu sera Pres per algun crim; no sia absolt sens fermansa de star
adret, es en la primera franquesa en libre den Sant Pera en la
primera carta circa lo fi de aquella.


Si
algu sera Pres per Malefici ha esser sentenciat dins 30. dies mireu
en dictio maleficis, e sino sera Iutiat sia dat a Manleuta.


Si
algu sera pres, te donar fermansa de la persona mireu en dictio
fermansa.


Pres
per deutes tant de la Vniversitat, com alias, se fa semblant
provisio de aquell que es fa contra los presos per Fiscals, es
en libre den Rossello en cartes 252. primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


PACTA
DE QVOTA PARTE.


Que
negun Advocat no puga haver part de la questio que defensara, es en
libre den Sant Pera en la quarta carta en la primera columna,
comensa. Noverint Vniversi.

PORTVPI.
(Portopi, Porto Pi, Portopí)


Lo
dret de Portupi, e de la Cadena, es donat als Iurats es
en libre den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna,
comensa Noverint Vniversi quod Nos Iacobvs.


PROTESTAR.


En
libre den Rossello en cartes 174. en la segona pagina y ha
Privilegi ques puga protestar al Governador, comensa. Petrus Dei
gracia.


Vide
altre Privilegi en libre den Abello folio 110. pagina segona,
comensa. Nalfonso per la Gracia de Deu, &c.


En
dit libre den Abello en cartes 219. en la segona pagina es que
qualsevol Notari request a de presentar protests tant al
Señyor Virrey com a altres Officials en cert (cett) modo,
comensa. Philippus, &c.


POSSEHIDOR
O PRESCRIPCIO.


Qui
Possehex ab bona fe e Iust titol, cases, o possessions per 10. Añys,
es feta de aquelltal é prescrita ab certes condicions, es en
libre den Sant Pera en la 5. carta en la 
primera
columna, comensa. Noverint
Vniversii.


Que
lo posseidor pacifich per 10. Añys ab Iust titol encara que li
mancan instruments no li pot esser feta demanda per lo Señor
Rey, e altres Officials, mireu en libre den Rossello en cartes 166.
en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.



PLASSA, PLASSA DEL MOLL.


De
Plases parla la franquesa. Noverint Vniversi eu libre
den Sant Pera en 14. cartes en la tercera columna.


Que
la plasse del Moll, o Ribera sia de la Vniversitad es
en libre den Rossello en cartes 51. en la segona pagina, comansa.
Sapien Tots.


De
quatre plases fora lo Mur de la Civtat fa mensio la franquesa,
en libre den Rossello en cartes 86. comensa. Sapien Tuyt. Y en libre
nou den Rossello en cartes 32. en la segona pagina.


PES
DE LA FARINA.


Parla
la franquesa del dit pes, a 21. carta del libre den Sant Pera en la
segona columna e en 119. cartes en libre den Rossello en la primera
pagina e en la carta seguent.


PROCVRADOR
FISCAL.


Del
que lo Procurador Fiscal te a fer, e es obligat, es en libre den Sant
Pera a 17. cartes en la primera columna Pateat vniversis.


Lo
Procurador Fiscal no pot procurar, sino les causes Fiscals, es en los
11. 12. capitols de Leyda en dit libre en cartes 95.


Que
lo Procurador Fiscal no puxa appellar de les Sentensies (salto
de página tencies) 
absolutories
en les Causes Criminals en les Civils, se pot appellar, es en dit
libre en cartes 98. en la tercera columna. Nos Ioannes.


Lo
Procurador Fiscal no se appell de les Sentencies sino ab
concell del Advocat Fiscal, es en libre den Rossello en cartes 207.
en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Procurador Fiscal ha esser pagat dels drets Reals, es en libre den
Rossello en cartes 208. en la segona pagina es tingut procurar les
persones miserables.


Lo
Procurador e Advocat Fiscal sens algun Salari, sien tinguts fer part
en los fets Criminals, es en libre den Rossello en cartes 237. en la
segona pagina, comensa. Petrus dei gratia.


Lo
Procurador Fiscal no pot procurar sino en les causes Fiscals, es en
libre den Rossello en cartes 499. en la primera pagina, comensa en
Nom de Deu sia.


Asso
matex en libre den Sant Pera a 83. cartes en la tercera columna.


PARIATGE.


De
Pariatge se fa mansio a 30. cartes del libre den S.
Pera en la primera columna, comensa. Hoc est translatum, en la 2. 3.
e 4. columna se fa en dits llochs, mensio del Pariage del
Bisbe de Barcelona.


La
Confirmacio del Pariage, es en libre den Rossello en cartes
150. en la segona pagina, comensa. Sapien tots, y en libre nou en
cartes 98.


PARAYRES.


Ordinacions,
e capitols de Parayres que sian Servats, axiu dispon la franquesa, en
libre den Sant Pera en 82. cartes en la quarta columna, comensa. En
nom de Deu sia.

PENA
DE QVINT.


De
Pena de quint parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 83. en la tercera columna, comensa. En Nom de Deu sia.


De
Pena del Quint parla lo 19. capitol de Leyda en dit libre a
96. cartes en la tercera columna.


Penas
se han de applicar la terse part als murs de la Ciutat, es en
libre den Sant Pera en cartes 121. comensa. Sancius Dei gratia.


PLETS.


Mireu
en Dictio Questions (se lee Qnestions).


PAGESOS,
PART FORANA.


Si
lo Pages se fará Ciutadá hage de estar en casa sua en Ciutat al
menys tres mesos lañy, es en libre den Sant Pera en 94. cartes en la
3. columna. Item que com alguns.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 240. en le segona
pagina, comensa. Nos Petrus.


Asso
matex en vn capitol de Corts Generals en 43. capitols.


Lo
privilegi atorgat a la part Forana sobre lo Bestiar e Vitualles de
aquella ques hagen aportar en la Ciutat, es en libre den Rossello en
cartes 253. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Pagessos han de pagar la mitat del sou pagat a les gents
darmes, e aximatex la mitat daso que per los Embaxadors es
estat dat, a la galera den Iuan Bertran: parlen les les
provisions Reals en dit libre den Sant Pera en cartes 155. en la I.
pagina, comensa. Alfonsus.


Que
los Pagesos, e altres habitadors en la part forana quant seran citats
per lo Concell, o en altre manera ab llur familia acompañyant los
aportar armes qualsevulla, sens Incorriment de pena alguna, es en
libre den Rossello en cartes 240. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


Lo
Pages pot esser convingut devant aquell Iutge en la cort del qual se
sera obligat, posat no hage renunciat a son for, en libre den
Sant pera en cartes 32. en la segona columna, comensa. Item si
aliquis forensis.


Lo
Pages obligat ab contracte celebrat en la Ciutat pot alli esser
emparat si sera en aquella atrobat e pot esser devant lo Balle
de la Ciutat conuengut, in libro den Sant Pera en cartes 31. en
segona columna, comensa. Item q aliguis forensis.


Lo
Esclau, o Bestia de Pages obligat pot esser emparada en la Ciutat si
empero hi sera lo Señyor altrament no, les altres coses poden esser
emparades en absencia del Señor


in
predicto loco, comensa. Item si aliquis forensis.


Lo
Pages obligat no pot esser emparat en Ciutat si hi sera per negosis
de la Parroquia; in dicto loco, comensa. Item si aliquis forensis,


PROCVRADORS.


Del
salari dels Procuradors aquell se te demenar ans de la publicacio de
Sentencia si dons nols es promes en carta en lo 9. capitol de Leyda
en libre den Sant Pera en cartes 95.


Procurador
qui no han hoit dret no pot procurar mes de vna
Causa, es en lo 14. capitol de Leida en lo dit libre en cartes
95.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 75. en la segona pagina,
comensa. En Iaume.


Lo
Procurador del Absent de la Illa, es tingut a les despeses in libro
den Sant Pera en cartes 31. en segona columna, comensa. Item si
aliquis.




PROVISIONS,
PROVISIONS REALS.


Que
totes les provisions Impetrades per la Vniversitat en favor del dit
Regne haudes per privilegis, e per Actes de Corts Generals, es en lo
31. capitol de Leyda en 96. cartes en la quarta columno den
Sant Pera.


Les
Provisions Reals la primera en data sia obeida e laltra apres sin ha,
no: si donchs de la primera no feya mensio, es en libre den Rossello
en cartes 341. en la segona pagina, comensa. Martinus. E de
Provisions Reals mira la franquesa en dit Rossello en cartes 340. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes. E en la seguent, comensa.
Nos 
Martinus.



POSSESSIONS ALODIALS,
REALS, E ALTRES.


No
sian transportades les Possessions Alodials en mans Episcopals e
mortes: segons dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes
125. en la segona pagina, comensa. Iacobus Dei gratia.


De
les Possessions que paguen axi com han acustumat en despeses, es en
libre den Sant Pera en cartes 138. en la primera pagina.


PROMENS.


Que
los Iuys no muden los promens en libre den S. Pera en cartes 127. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Que
en les Questions de Balle, e Veguer entrevengan Promens, en
libre de Rossello en cartes 50. en la primera pagina, comensa.
Atorgam encara.


En
les questions han entrevenir Promens: mireu en la dictio, questions e
en la dictio Official e Officials e en la dictio Comissaris Reals.


Que
Promens entrevengven en les Sentensies dels Ordinaris, e Delegats, es
en libre dels capitols de Corts Generals en cartas 68. primera pagina
capitol 17.


PERORROSCENTIA.


De
Perorroscencia parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 146. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus (Alfons9).


PARROQVIES.


Les
Parroquies han benefici de restitucio In Intregum (Integrum)
com los menors, es en libre den Sant Pera en cartes 166. en la
primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


Les
Parroquies han tacita hipoteca, es en lo matex lloch.


PES
DEL CARBO.


Del
Pes del Carbo parla la franquesa en libre den S. Pera en cartes 181.
en la primera pagina, comensa. Ioannes.


PLASA
DE SANT ANDREV, E DE CORT.


Que
en la Plasa de Sant Andreu se venen algunes coses, mireu en
libre den Rossello en cartes 76. en la segona pagina, comensa en
Iaume.


Del
lloch del Execudor, mira la dictio Execudor.


PASTADOR,
PASTAR.


De
Pastadors, e Bescuyters se parla en libre den Rossello en
cartes 170. y en libre nou en cartes 121. en la segona pagina.
comensa. Namfos.


Que
en Mallorques nos pugan Pastar Pans Privilegiats, revocant totes les
concessions altres sobre asso fetes es en libre den Rossello en
cartes 393. en la segona pagina, 
comensa.
Nos Ioannes.


PES,
E MESVRATGE.


La
Crida com los habitadors son franchs de pes e mesuratge, es en
libre den Rossello en cartes 215. en la segona pagina, comensa. Post
hec veró.


PROCVRADOR
DE POBRES DE CHRIST.


Lo
Procurador de Pobres de Christ es tingut procurar les miserables
presones sens Salari de aquelles, e sia pagat dels drets
Reals, es en libre den Rossello en cartes 269. segona pagina, comensa
Petrus Dei gratia.


De
asso matex parla lo libre den Rossello en cartes 311. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


PROCES.


Si
lo Proces tot es haut per libell, mira la dictio
demanda.


POSADES.


En
la Illa de Mallorques no poden esser forsats de posades, ni
hostalatge, &c. a curials, en libre den Rossello nou en
cartes 381. en la quarta columna, comensa. Pateat Vniversis.


Prohibicio
de treure vitualles ço es forment, y altres coses trobaras en lo
libre extraordinari del Añy M.D.XXIIII. sots a 15. de luny. Y asso
matex en lo libre del Mostassaf a 80. cartes en lo libre quete
lo Mostassaf.


Pragmatica
de mosen Huc de Anglesala sobre el Regiment de Iurats,
y concellers del Regne folio 25. del libre den Abello.


Pragmatica
de mosen Huc de Anglesola sobre la abreviacio dels Plets, y Advocats,
y Iutjes, y Notaris folia 31. pagina segona del libre den
Abello.


Provisio
Real contra franqueses sia nulla folio 135. pagina segona del libre
den Abello.


Provisions
Reals que no venen en forma de Cancilleria nos deuhen posar en
execucio libre de Sant Pera fol. 208.


Policia
se imposa ab decret presidal de 10. Maig 1625. libre de
decrets folio 124. per determinacio de concell a 5. Maig 1625.


Processos
contra ausents uide libre de Determinacio de Concells de 1624. ad
26 fet a 2. 8bre. 1625.


Pendencia,
o malifici se pot apagar antes de dar clam a la Cort en
Rossello nou folio 257.


Privilegi
del Regiment conpren la Ciutat, y part forana en libre den
Abello folio 60. pagina segona.


Privilegi,
y Llibertats del Regne foren confirmats cap. 92. de les corts
de Monso
de 1375. en libre de Corts Generals.


Procurador
Real tenga la Cadana de Portopi condreta tant en
Hyvern, com en Estiu: capitol 49. de les Corts de 1380. en
libre de Corts Generals.


Policia,
y conexer de ella, toca a la Ciutad Carta Real dat en Çaragosa a 4.
9bre 1643. folio 130. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Plets
entre Militars se Notifican de tres en tres dies Carta Real dat en
Madrid a 2. 9bre. 1629. folio 156. del libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust.


Pares
ni Sogres Iutjes de la Real Audiencia no poden esser Reladors, en
causes en que sos Fills, o Gendres son Advocats, y si habitan
tots en vna casa tampoch no poden votar en ellas; Carta
Real dat en Madrid a 30. Iuriol 1658. folio 164. del libre de Cartes
Reals ab cuberta de fust.


Part
Forana no deu pagar gastos de perseguir, salaris ni Dietas de
Ministres, ni deu exir a rebre fora les viles a los Iutjes de
Cort: Carta Real dat en Madrid a 10. 9bre 1650.


folio
167. pagina segona del libre de Cartes Reals ab cubertes de fust.


Proceir
de fet en cosas Criminals no deuhen los SS. Virreys Carta Real
dada en Madrid a 29. Mayg 1653. folio 123. pagina segona del
libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Peticions
dels Magnifichs Iurats no poden dexar de admetrelas los Señors
Virreys: Carta Real dat en Valladolid a 8. 9bre. 1558. folio 5. del
libre de Cartes Reals de cuberta de plegami. Altre dada en Madrid a
21. Dezembre 1574. folio 19. de dit libre.


Peticions
firmades de sola la part, se han de admetre en causes de Suspites:
(los : estaban después de Carta) Carta Real dat en lisbon
(Lisboa) a 19. 8bre. 1581. folio 31. del libre de Cartes Reals
ab cuberta de plegami.


Privilegis
del Execudor, y Consols del Mar sien guardats Carta Real dat en
Madrid a 16. luñi 1627. folio 157. del Libre de Cartes Reals
ab cuberta de plegami.

domingo, 2 de diciembre de 2018

romana

statera rormāna, romana, balansa, báscula

romana : balansa, báscula (del latín statera rormāna) es un instrumén que val per a pesá, compost de una palanca de brassos mol desiguals, en lo fiel damún del pun de apoyo. Lo que se ha de pesá se coloque al extrem del bras mes minut, y se equilibre en un pes constán (plom) que se fa corre pel bras mes gran, aon se trobe la escala.

Cansoneta :

Les chiques de este poble
s´han comprat una romana
per a pesás les mamelles
dos vegáes a la semana ...


romana

statera rormāna, romana, balansa, báscula

romana : balansa, báscula (del latín statera rormāna) es un instrumén que val per a pesá, compost de una palanca de brassos mol desiguals, en lo fiel damún del pun de apoyo. Lo que se ha de pesá se coloque al extrem del bras mes minut, y se equilibre en un pes constán (plom) que se fa corre pel bras mes gran, aon se trobe la escala.

Cansoneta :

Les chiques de este poble
s´han comprat una romana
per a pesás les mamelles
dos vegáes a la semana ...