Mostrando entradas con la etiqueta plaja. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta plaja. Mostrar todas las entradas

martes, 6 de octubre de 2026

49. Bartolomeo Giorgi. Mout fort me sui d'un chant meravilhatz

49. Bartolomeo Giorgi. * 

Bartolomeo Giorgi. Mout fort me sui d'un chant meravilhatz

Ambedue queste poesie sono date secondo il testo ricostituito sui mss. I K dal Levy (Der Troubadour Bertolome Zorzi, Halle, 1883). (B. Zorgi, Raynouard)

Mout fort me sui d'un chant meravilhatz
per lui qu' o fetz, si tot es dregz quem plaja,
quar cel que es valenz ni ensenhatz
deu ben pensar e gardar que retraja,
quar nienz es qu'om razonar pogues 
lo tort per dreg, quel pros nol conogues,
e pod a leu perdre mon escien
son pretz aicel qui tort adreg defen.
Doncs si ben fos premiers aconselhatz, 
pois d'escondir Genoes tant s' asaja,
non crei qu'el chant agues mainz motz pausatz
qui membrar fan lor sobremortal plaja; 
qu'el autreja c' abatutz e mespres
totz lor afars pels Venicians es,
e l'uchaizos, qu'en pauz' en lur conten,
non pot donar contral mal guarimen.
Car hom non deu de ren esser blasmatz, 
si 'l fai cois tanh, ni 's dregz que mal l'en chaja, 
doncs pois tan gen guerrejan ses guidatz, 
nom par qu'en re lur descortz nogut n'aja, 
c'anc al jostar no fo nulh temps que res 
mas arditz cors falhiment lur fezes, 
car il foron totas vez mais de gen, 
gent acesmat e per un dos soven.
E l'aug retrair qu'il tengron afrenatz 
Venicians, ja qu'era lur meschaja, 
mas cum ancse fon lur poders doptatz 
pels Genoes, nos membre nolh desplaja, 
cum de lor naus menav' us sols tres pres, 
mas escondir pogra melhs per un tres, 
c'anc non preiron Venecian conten, 
non aguesson lauzor al fenimen.
Mas s'el volgues semblar enrazonatz, 
non degra pas dir razon tant savaja 
ni que trei flac valgron trenta prezatz; 
pero dels tres nom par respos s'eschaja, 
don ieu m'en pas e dic so qu'es pales, 
que quant es melhs als Venecians pres, 
adoncs renhon plus cortes d'avinen 
e no s'en van en ren desconoissen.
Oimais mi par que ben si' aquitatz 
d'aisso qu'a dig e, s'el no s'en apaja, 
de Venecians queirals lor faitz honratz 
els grans conquistz faitz ab valor veraja, 
e cum eran vencut li Genoes
et en anta l'enperador Grecs mes, 
e jutgara pois s'il valon nien, 
qu'eu non ai plus de respondre talen. 
Valens domna, qu'en cel pais renhatz 
per cui plaidei, pros e plazens e gaja, 
merce vos clam qu' a mi valer dejatz, 
que tot quant aug ni vei lo cor m'esmaja, 
e sui tan fort de vostr'amor enpres 
que, si no vei vostre gai cors cortes, 
viure non puosc, so sapchatz veramen, 
c'ab lo respeit que eu n'ai muer viven. 
Venecian, qui ditz quelh Genoes 
vos an faig dan nius an en dolor mes 
vostr' onrat pretz non sap nil dan cozen 
que lur avez fait d'aver ni de gen.
Bonifaci Calvo, mon sirventes
vos man eus prec quel dirs nous enoi ges, 
quar del taisser grat corteziam ren, 
e majormenz dels Genoes l'enten.

Sil monz fondes a maravilha gran,
non l'auria ges a descovinenza, 
s'escurzis tot sivals so que resplan, 
pois Quonratz reis, en cui renhet valhenza 
e valc jovenz e rics pretz e totz bes,
e d'Austorica l'auz ducs Federics,
qui d'onrat pretz et de valor fon rics,
tan malamenz son mort. hai quals dans n'es ! 
mas car pres al segle tan de dampnage 
tanh qu'om l'azir, e car ergolhs a pres 
forz'e consir d'aunir pretz e parage.
Mas ieu me vauc trop fort meravilhan, 
com hai esfortz qu'en digalh meschaenza 
nil cozen dol nil sobremortal dan, 
quar dregz fora, segon ma conoissenza, 
quel membramenz ses retrar m'aucies 
e tot home qu'es de valor abrics, 
quar anc non fon hom joves ni antics
quel menh valenz truep fort nolh sobrandes;
qu'il e lur faig eron tan d'agradatge
que per l'auzir, ben qu'om nols conogues,
l'irat sentir fazion alegratge.
Quel reis, en cui non eron anc vint an,
amava Deu, dreg, mesur' e sienza,
de que l'anet pauc Salemos enan,
e Lamorat valc per armas ses tenza; 
e larjamenz a poder det e mes,
tan quel plus larcs senblav' ab lui mendics, 
e fon amics als pros et enemics
als desplazenz ses tort qu'anc lur fezes. 
ni non ac melh Anzalos l'eritage 
d'aut abellir, tan fon belz e cortes,
e ses falhir fon del plus aut linhatge. 
Et el pro duc eron tant aib plazen 
qu'el ac de mout la rejal chaptenensa, 
qu'adreg foron sei dig e sei semblan, 
e l'afars ac daus totas partz plazensa,
si qu'anc formenz non falhic ni mespres.
don cuig qu'a Deu fon lurs mortz grans fastics,
mas car sofric qu'avengues tals destrics,
tot fermamenz m'acort quelh remembres 
qu'el mon per els non avi' aut estatge,
e que grazir deuri' om per un tres 
l'entier jauzir per lur bel companhatge. 
Hai! com vivon Tyes et Aleman,
s' inz el cor an d'aquest dan sovinenza, 
quar tot lur mielh en estz dos perdut an, 
e gazanhat an gran desconoissenza; 
que si plasenz nos venjon demanes, 
aunit viuran, tan fon Karles enics, 
qu' el s' agradet que visques don Henrics 
e mortz cozenz, a port d'ant' alberges 
estz bars, quar sap Espanhols d'aut coratge 
e per far dir qu'el no si dupta ges
en far aunir tant honrat senhoratge. 
Hei, franca genz, lur mort pensatz ades 
e ques dira, seus sofretz tal outraje;
e satalbir n'Anfos, qu'onratz reis es, 
si laiss' aunir son frair' en tal estatge.
Als avinenz recort quel planhs faigz es 
ab gai sonet, coindet et d'agradage, 
qu'estiers m'albir qu'om chantar nol pogues 
ni neis auzir, tan mou de gran dampnage.

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 110): 
En Bertolome Zorgi si fo uns gentils hom de la ciutat de Venise. savis hom fo de sen natural e saup ben trobar e cantar. e si avenc una sazon qu' el anet per lo mon, e li Genoes, que guerrejavon ab los Venisians, si lo preiron e lo meneron pres en soa terra. et estagan (estan) en la prison, en Bonifacis Calvo si fetz aquest sirventes que comensa: Ges no m' es greu s' ieu no sui ren prezatz, blasman li Genoes car il se laisavon sobrar a Venesians, dizen gran vilania d' els. de que en Bertolome Zorgi fetz un autre sirventes, lo quals comensa: Molt me sui fort d' un chant meraveillatz, escusan los Venesians & encolpan los Genoes. de que en Bonifacis Calvo se tenc encolpatz de so qu' el avia 'n ditz; e per so se torneron l' uns a l' autre, e foron gran amic. longa sazon estet en Bertolome Zorgi en prison, entorn VII ans; e quant el fo issitz for de prison, el s' en anet en Venise, el seus comuns lo mandet per castellan en un castel qui ven apellat Coron, e lai definet.

sábado, 13 de julio de 2024

Falcó, Jaime Juan. En lo dit any 1475 Divendres a 17 del mes de Nohembre


Falcó, Jaime Juan.

(Fragmén de https://librosmoncho.blogspot.com/2024/07/catalogo-manuscritos-biblioteca-universitaria-valencia-tomo-segundo.html)

N.° 948 Historia de algunas cosas más notables pertenecientes a este  Convento de Predicadores de Valencia Compuesta por el muy R. P. F. Jayme Falco Predicador General hijo de hábito de este Convento. Renuévala por orden del M. R. P. Presentado Fr. Vicente Inza Prior de dicho Convento, su más indigno súbdito el P. F. Luis Carbonell hijo de dicha Casa en el año del Señor de 1720.

842 páginas y tres hojas en blanco, a 24 líneas. - Papel 0,310 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,260 X 0,140. - Letra S. XVIII; con reclamos y notas marginales.

Port. (en rojo y negro). - V. en bl. - Prólogo. - Dáse (se da) breve noticia del autor.

- Texto. - De un Dietario manuscrito con letra antigua sacó sumariamente las siguientes memorias el M. R. P. Fr. Jayme Falco. 

(Pag. 807).

El extracto del Dietario es curiosísimo. Comienza en 9 de julio de 1391 y 

termina en la siguiente forma:

“En lo dit any 1475 Divendres a 17 del mes de Nohembre comença a ploure, e lo disapte fins a mig gorn (jorn), e lo Diumenge e dilluns feu bell, e lo Dilluns a 20 de Nohembre en la nit començaren les grans y espantables aygues, que tres dies e tres nits no cesa la gran pluga ultramensura, que paria que los cels fosen uberts, e que lo mon degues perir. De que vengueren los rius barranchs torrents grosos que nunca fonch vist ni hoyt dir, ponts açuts trencats y derrocats, terres arrambladas, arbres derrocats e altres mals, e danis que les aygues avien fet. E continuant no cesar les aygues e grans plutges les gents no podien igir (ixir, eixir) de ses cases, los viures comenaren (començaren) a mancar, lo poble egent (eixint) de Valencia e de tot lo Regne, e encara dels altres regnes pasen gran detriment e les aygues no mancar de dia ni de nit que nunca fonch vist tantes aygues, ni tan grans, e axi generals en lo Regne de Arago, de Valencia de Catalunya e de Castella e en altres Regnes. E lo divendres que fonch primer dia de Dehembre, lo Riu de Valencia derroca tres arcades del pont del Real, moltes cases comencaren a caure en Valencia, manaven e brollaven fons en les cases que avian asgotar, los pous venien a sobreixir y escurrir en los carrers. 

E lo dijous en la nit a 7 de Dehembre vespra de la Concepcio de la Verge Maria foch tanta e tan gran pluja que era cosa de molt gran espant e de gran terror: e ala (a la) mija nit en la gran plaja trona, lampa, caygue pedra e terratremol tot en una hora de que tota Valencia tremola, que paria que Valencia degues perir. E en aquella hora lo lamp feri en lo Monestyr del (dels) Frares Preycadors e leva lo Capell del caragol de la capella del Rey e lança les pedres per tota la placa (plaça) e a la casa de mossen Jordi entra pedra que tota la casa atrona, e lo penel que estava alt en lo capel lanca (lança) a la plaça dels ams.

En aquella nit y hora caygue la torre nova de Mossen Pere Exarch que havia obrat sobre lo portal, e moltes cases, parets foren caygudes en Valencia en aquella nit: E tantes cases foren somogudes que no y bastaven obres de Vila per poder pigar, que en veritat apenes se podia anar per Valencia per los alberchs pigats (.) E si mal en Valencia molt mes en los llochs de fora axi dels deles (de les) montanyes, com dels llochs dels plans.

E lo disapte a 9 de Dehembre fonch ordenat que fesen professo a la Verge Maria de Gracia, e que tot hom dejunas, e los que dejunarien a pa y aygua guanyasen quaranta dies de perdo. fonch ordenat que en la Seu e en cascuna Esglesia de Valencia ans de la Misa sia feta professo al altar de la Verge Maria ab llums en les mans e aqui fos dita la lletania dels set 

Psalms solemnament, ab oracions de serenitat. E mes que fossen dites set misses dels set goigs de la Verge Maria (ab llums en les mans) solemnament e les pluges tot tems durar e no mancar les gents y animals perien, torres, cases caure en Valencia, lo Palau del Bisbe pigat, la casa del bisconte de Chelva, la Den Pellicer, la Den Mompalau, la Den Çaera, la Den Perellos, Den Jaume de Fochs, de Mossen Jaume Pelegri, de mossen Franci Amalrrich, la del Artiacha de Xativa, la Abadia de
S. Berthomeu e moltes altres cases pigades, e caygudes en Valencia e de fora Valencia, que casi les gents e bens y animals perien, que del diluvi 

de Noe ença nos llig aver fet tant de mal ni tants aygues com ara. Les aygues no mancar”.

Fray Jaime Juan, hijo de D. Jaime Falcó, nacido en Valencia a 18 de octubre de 1565, ingresó en el Convento de Santo Domingo, contando 17 años, y obtuvo los cargos de Superior, Vicario, Maestro de novicios, Archivero, Predicador general y Baile de la encomienda de Perpungent en la Orden de Montesa. Falleció en 9 de marzo de 1641.