Pininfarinetes, diseño de automóviles, disseny, CRB, Calaceite, Calasseit, Calaseit, Calaceit, calaceitano, Kalat-Zeyt, Pininfarina, farinetes de Calaseit, catalanisme de debò, catalanista, català, dialecte català, dialecte occitan catalan, lengua provenzal, provençal, provençau, Provence, Provença, Provintia, linguae Romanae rusticae, lengua romance rústica, romanç, romans, arromanzar, arromançar, arromançat, arromansat, provenzal-catalán, provençal-catalan
sábado, 23 de mayo de 2026
Si - sí
jueves, 8 de agosto de 2024
Oc, hoc, òc, och (sí en ocsitá, y en dialecte catalá)
Oc, hoc, adv. affirm., lat. hoc, oui.
(N. E. El latín usaba otro tipo de hoc, que se ha visto antes, ver la letra O.)
Oc, oui, était corrélatif de non, non.
Que farai doncs deserenan?
Partirai m'en? - Oc, si pogues.
Peyrols: Eu non laudarai.
Que ferai-je donc dorénavant? M'en séparerai-je? - Oui, si je pusse.
A penas sai dir oc ni no,
Quan no vey vostre guay cors gen.
Pons de Capdueil: S'anc fis.
A peine je sais dire oui et non, quand je ne vois pas votre gaie personne gentille.
La donzella respont:
Segner, hoc, de bon grat.
V. de S. Honorat.
La damoiselle répond: Seigneur, oui, de bon gré.
C' ametz mais dir oc que non.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Que vous aimiez davantage dire oui que non.
Substantiv. Mi vengr' a plazer
Qu' eu pogues un oc aver.
Berenger de Palasol: Totz temeros.
Me viendrait à plaisir que j'en pusse avoir un oui.
Un no qu'es per me auzitz,
Que val mil ocs afortitz.
G. Faidit: No m' alegra.
Un non qui est par moi entendu, qui vaut mille ouis assurés.
Val mais us cortes nos
Quant hocs no i trob' undanza. (: aondansa)
R. Jordan: Era m don. Var.
Vaut plus un non courtois, quand oui n'y trouve profit.
Loc. Ab fe et ab religion
Deu gardar son hoc e son non.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Avec foi et avec religion doit garder son oui et son non.
Cels que parlon ab me, ieu no 'ls enten,
E faz lor en, al esgardar, parven,
Et ab rire, et ab oc e no dire.
Aimeri de Bellinoy: Aissi col pres.
Ceux qui parlent avec moi, je ne les entends, et je leur en fais, au regarder, semblant, et avec rire, et avec dire oui et non.
Non es bo, de so que reys autreya,
Quant a dig d'oc, que pueis digua de no.
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Il n'est pas bon, de ce qu'un roi octroie, quand il a dit d'oui, qu'il dise ensuite de non.
Del vostre rei mi playria d'Arago
Que, per son sen, disses d'oc o de no.
Aimeri de Bellinoy: Meraveill me.
De votre roi d'Aragon il me plairait que, selon son sens, il dît d'oui ou de non.
Non a vassal tan bon...
No 'l torn son oc en no.
Guillaume de Berguedan: Joglar.
N' a vassal si bon... qu'il ne lui tourne son oui en non.
Nulla res no m pot dar guarison,
Si ma domna no m vol far oc de no.
Raimond de Miraval: Tuit sil que.
Nulle chose ne peut me donner guérison, si ma dame ne me veut faire oui de non.
ANC. FR. Ne me distrent ne o ne non.
Si ne lor dit ne ho ne non.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 239, et t. III, p. 413.
(N. E. Este “ho” francés equivale al hoc latín, oïl, oui.)
Je n'en sai plus ne o ne non. Lai d' Ignaurès, p. 30.
ANC. IT. E se volemo guardare in lingua d'oco et in lingua de sì.
Dante. (N. E. De vulgari eloquentia, en latín.)
CAT. Hoc. (N. E. Se encuentra en el dialecto catalán, hoc, oc, òc, och, incluso en el año 1505, https://chapurriau.blogspot.com/2022/11/jacme-de-casafranca-sanct-jordi.html )
...
E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge (hígado) dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.
...
Bertrand de Born donna le sobriquet d'oc e no, oui et non, à Henri II, roi d'Angleterre, pour désigner et accuser la politique versatile de ce prince.
Voyez non.
miércoles, 10 de julio de 2019
de hoc o de no
Dióse en primer lugar audiencia a Ramon Batlle, enviado por los diputados del General para ciertos asuntos que no espresa el acta; y luego se leyó el siguiente escrito, acordado por el parlamento.
Lo parlament general del principat de Cathalunya vista la cedula offerta per los molt honorables e savis senyors micer Jacme Pelegri doctor en leys e en Ferrando de Sent Ramon missatgers per lo molt reverend molt noble e molt honorable e savi parlament del regne de Valencia aquest parlament tremesos et totes e sengles coses en aquella contengudes diu e respon a aquelles que jatsia ab gran fraternal e cordial amor aquest parlament cobeig de complaure bonament tot voler e desig del dit parlament del dit regne de Valencia empero a present per algunes justes rahons aquest parlament sobre la entrada del dit parlament de regne de Valencia en aquesta ciutat per sos missatgers instada e la ferma dels capitols a Calatiu per via de parer segons se diu concordats no ha desliberada certa resposta ans per les dites coses et altres toquants proffit e utilitat del regne o comu be del dit molt reverend molt honorable et savi parlament et los molt nobles e molt honorables senyors quis dihen forans lo dit regne ha elegida solempne missatgeria la qual ab la gracia de Deu enten a trametre en lo dit regne de Valencia: e spera aquest parlament que dins fort breu temps migançant lo adjutori divinal sera cosa molt fructuosa: pregants los dits molt honorables e savis missatgers la dita cedula offerints que vullen graciosament tollerar si sobre les dites entrada e ferma no han de present clara resposta de hoc o de no e de la dita missatgeria voler lurs principals avisar. E com sia nothori que lo present parlament de la mort del senyor rey a ença ha continuament treballat en tot bon espatxament dels affers toquant la successio e que per ell no sia perduda una hora en pacifficar et unir les grans discordies suscitades entre los regnicoles dels regnes a la corona reyal pertanyents e specialment en lo dit regne de Valencia sofferint per esguard de bona fraternitat e per ço que tot mija turbatiu de veure continuament en los dits regnes e altres terres de la dita corona grans treballs e despeses: per ço lo present parlament denegades les protestacions en la dita cedula mencionades tant com sien vistes fer contra aquest parlament e los residents en aquell se offer et es prest segons fins aci ha offert e tots temps sera prest de entrar et treballar tant com a ell se pertanga ensemps ab los altres regnes e terres a la corona reyal pertanyents et dins lo pus breu temps que sia possible a veure manejar e discutir e desliberar qual es son ver rey princep e senyor justicia migançant e protesta que no ha stat sta ni stara per ell que los dits affers no sien per tot son poder abreviats: la qual resposta requer lo present parlament a cascun singular de aquell per vos notari esser continuada a la fi de la dita cedula et presa a ells e a cascun dells liurets carta publica com lan volran.
Mes a parlamén de Tortosa agost 1411
de hoc o de no
Dióse en primer lugar audiencia a Ramon Batlle,
enviado por los diputados del General para ciertos asuntos que no
espresa el acta; y luego se leyó el siguiente escrito,
acordado por el parlamento.
Núm. 217. Tom. 17. fol. 1030.
Lo
parlament general del principat de Cathalunya vista la cedula offerta
per los molt honorables e savis senyors micer Jacme Pelegri
doctor en leys e en Ferrando de Sent Ramon missatgers
per lo molt reverend molt noble e molt honorable e savi parlament del
regne de Valencia aquest parlament tremesos et totes e sengles
coses en aquella contengudes diu e respon a aquelles que
jatsia ab gran fraternal e cordial amor aquest
parlament cobeig de complaure bonament tot voler e desig
del dit parlament del dit regne de Valencia empero a present
per algunes justes rahons aquest parlament sobre la entrada
del dit parlament de regne de Valencia en aquesta ciutat per sos
missatgers instada e la ferma dels capitols a Calatiu
per via de parer segons se diu concordats no ha desliberada
certa resposta ans per les dites coses et altres
toquants proffit e utilitat del regne o comu be del dit
molt reverend molt honorable et savi parlament et los molt nobles e
molt honorables senyors quis dihen forans lo dit
regne ha elegida solempne missatgeria la qual ab la
gracia de Deu enten a trametre en lo dit regne de Valencia: e
spera aquest parlament que dins fort breu temps migançant lo
adjutori divinal sera cosa molt fructuosa: pregants los dits molt
honorables e savis missatgers la dita cedula offerints que
vullen graciosament tollerar si sobre les dites entrada e
ferma no han de present
clara resposta de hoc o de no
e de la dita missatgeria voler lurs principals avisar. E com sia
nothori que lo present parlament de la mort del senyor rey
a ença ha continuament treballat en tot bon espatxament
dels affers toquant la successio e que per ell no sia perduda
una hora en pacifficar et unir les grans discordies suscitades entre
los regnicoles dels regnes a la corona reyal
pertanyents e specialment en lo dit regne de Valencia sofferint
per esguard de bona fraternitat e per ço que tot mija
turbatiu de veure continuament en los dits regnes e altres terres de
la dita corona grans treballs e despeses: per ço lo present
parlament denegades les protestacions en la dita cedula mencionades
tant com sien vistes fer contra aquest parlament e los
residents en aquell se offer et es prest segons fins aci ha
offert e tots temps sera prest de entrar et treballar tant com
a ell se pertanga ensemps ab los altres regnes e
terres a la corona reyal pertanyents et dins lo pus
breu temps que sia possible a veure manejar e discutir e
desliberar qual es son ver rey princep e senyor
justicia migançant e protesta que no ha stat sta ni stara per ell
que los dits affers no sien per tot son poder abreviats: la
qual resposta requer lo present parlament a cascun
singular de aquell per vos notari esser continuada a la fi de la dita
cedula et presa a ells e a cascun dells liurets carta
publica com lan volran.
Mes a parlamén de Tortosa agost 1411
jueves, 13 de junio de 2019
Tomo I, texto LXI, HOC, rey Martín, acta, Valldoncella
Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes, si le placía que la sucesión de sus reinos y tierras recayese después de su muerte en aquel a quien de justicia correspondiese; y el rey contestó: Hoc. Cuya pregunta le fue repetida el día siguiente, pocas horas antes de fallecer, sin que pudiese lograrse de él ninguna otra respuesta más explícita (esplícita).
/ Hoc: Oc : sí en ocsitá, Langue d´Oc : Languedoc : Occitan (5 dialectes prinsipals: provensal, lemosín o llemosí, gascón, auvernhat, vivaroaupenc, y atros subdialectes com lo aranés, sense olvidá que lo catalá sempre va sé un dialecte de esta llengua). /
Proc. de Cort. t. 17, fol. 1057. 30 y 31 de mayo de 1410.
Hoc est translatum etc. Pateat universis quod die veneris qua computabatur XXXa madii anno a nativitate Domini MCCCC decimo circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Galbis consiliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus Dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis prothonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallisdomicelle vocata de la Abbadesa hec verba vel similia in effectu.
- Senyor nosaltres elets per la cort de Cathalunya som açi davant la vostra majestat humilment supplicantvos queus placie fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres. La primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar. La segona queus placie de present manar a tots los dits regnes e terres vostres que per tots lurs poders e forçes facen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir com aço sia molt plasent a Deu e sobiranament profitos a tota la cosa publica e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.
- Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbes repetens verba per eum jam prolata dixit etiam hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir.
- Et dictus dominus rex tunc respondens dixit: - Hoc (1).
- De quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo majoricenci nobilibus Geraldo Alamanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Montechateno gubernatore regni Majorice camerlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Sanctominato camerario militibus Francisco Daranda donato Porteceli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Guillelmo Raymundo de Montechateno coperio jamdicti domini regis.
(1) Adverbio afirmativo propio del antiguo idioma catalán / occitano / y equivalente al SI de que usamos ahora. Por ser esta voz peculiar de la lengua que hablaban los pueblos de aquende el Loira, dióse, según algunos escritores, el nombre de Lenguadoc a aquella comarca, como si dijéramos de lengua de oc, para diferenciarla de los países situados allende aquel rio, donde se usaba del adverbio oil para espresar la misma afirmativa. Ambas voces se conservan aun: el oc en toda su pureza se usa en algunos territorios de la alta Cataluña y en muchos pueblos rayanos de Francia; el oil lo han convertido los franceses en oui; y degenerado en oy, lo empleamos también los catalanes en ciertos casos. /oy que sí?/
- Postea die sabbati XXXIa madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul
videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me prothonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Et ego etiam dictus prothonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- De quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac testibus supradictis.
- Yo G.m Ramon de Moncada qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo Guerau Alamany de Cervello qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo P. de Cervello qui present hi fuy mi sotscriu.
- Yo Loys Aguilo qui present hi fuy me sotscriu.
- Francesch Daranda qui present hi fuy me sotscriu.
- Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Antonii Brocard auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Genesii Almugaver regentis vicariam Barchinone Aqualate Vallensis Modiliani et Modilianensis qui huic translato etc.
1 Límite de la lengua de oïl en el siglo VIII (línea von Wartburg).
2 Extensión del occitano antes del siglo XIII (Poitou, Saintonge, Maurienne, Piamonte).
3 Límite sur de la lengua de oïl en el siglo XIII.
4 Límite actual del occitano, después del siglo XV.
Tomo I, texto LXI, HOC, rey Martín, acta, Valldoncella
Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes, si le placía que la sucesión de sus reinos y tierras recayese después de su muerte en aquel a quien de justicia correspondiese; y el rey contestó: Hoc. Cuya pregunta le fue repetida el día siguiente, pocas horas antes de fallecer, sin que pudiese lograrse de él ninguna otra respuesta más explícita (esplícita).
/ Hoc: Oc : sí en ocsitá, Langue d´Oc : Languedoc : Occitan (5 dialectes prinsipals: provensal, lemosín o llemosí, gascón, auvernhat, vivaroaupenc, y atros subdialectes com lo aranés, sense olvidá que lo catalá sempre va sé un dialecte de esta llengua). /
Proc. de Cort. t. 17, fol. 1057. 30 y 31 de mayo de 1410.
Hoc est translatum etc. Pateat universis quod die veneris qua computabatur XXXa madii anno a nativitate Domini MCCCC decimo circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Galbis consiliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus Dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis prothonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallisdomicelle vocata de la Abbadesa hec verba vel similia in effectu.
- Senyor nosaltres elets per la cort de Cathalunya som açi davant la vostra majestat humilment supplicantvos queus placie fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres. La primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar. La segona queus placie de present manar a tots los dits regnes e terres vostres que per tots lurs poders e forçes facen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir com aço sia molt plasent a Deu e sobiranament profitos a tota la cosa publica e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.
- Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbes repetens verba per eum jam prolata dixit etiam hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir.
- Et dictus dominus rex tunc respondens dixit: - Hoc (1).
- De quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo majoricenci nobilibus Geraldo Alamanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Montechateno gubernatore regni Majorice camerlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Sanctominato camerario militibus Francisco Daranda donato Porteceli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Guillelmo Raymundo de Montechateno coperio jamdicti domini regis.
(1) Adverbio afirmativo propio del antiguo idioma catalán / occitano / y equivalente al SI de que usamos ahora. Por ser esta voz peculiar de la lengua que hablaban los pueblos de aquende el Loira, dióse, según algunos escritores, el nombre de Lenguadoc a aquella comarca, como si dijéramos de lengua de oc, para diferenciarla de los países situados allende aquel rio, donde se usaba del adverbio oil para espresar la misma afirmativa. Ambas voces se conservan aun: el oc en toda su pureza se usa en algunos territorios de la alta Cataluña y en muchos pueblos rayanos de Francia; el oil lo han convertido los franceses en oui; y degenerado en oy, lo empleamos también los catalanes en ciertos casos. /oy que sí?/
- Postea die sabbati XXXIa madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul
videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me prothonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Et ego etiam dictus prothonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- De quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac testibus supradictis.
- Yo G.m Ramon de Moncada qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo Guerau Alamany de Cervello qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo P. de Cervello qui present hi fuy mi sotscriu.
- Yo Loys Aguilo qui present hi fuy me sotscriu.
- Francesch Daranda qui present hi fuy me sotscriu.
- Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Antonii Brocard auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Genesii Almugaver regentis vicariam Barchinone Aqualate Vallensis Modiliani et Modilianensis qui huic translato etc.
1 Límite de la lengua de oïl en el siglo VIII (línea von Wartburg).
2 Extensión del occitano antes del siglo XIII (Poitou, Saintonge, Maurienne, Piamonte).
3 Límite sur de la lengua de oïl en el siglo XIII.
4 Límite actual del occitano, después del siglo XV.



