Mostrando entradas con la etiqueta trongs. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta trongs. Mostrar todas las entradas

martes, 18 de agosto de 2026

Tron, Tro, Troneire, Troneyre, Tonedre, Tronar, Tronc, Tronso, Troncho, Trenson, Troncar

Tron, Tro, s. m., lat. tonitru, tonnerre.
Selh que fetz l' ayr' e cel, e terra e mar,
E caut e freg, e vent e plui' e tro.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Celui qui fit l'air et ciel, et terre et mer, et chaud et froid, et vent et pluie et tonnerre.
- Adjectiv. Terrible.
L' apostoli que mot fetz cara trona. Guillaume de Tudela.
Le pape qui moult fit mine terrible.
CAT. Tro. ESP. Trueno. ANC. IT. Trono. (chap. Tro, trons.)

cuadro de Jordi, las eras, les eres, vista de Santa Bárbara

2. Troneire, Troneyre, Tonedre, s. m., lat. tonitru, tonnerre.
Lo vens e 'l troneire, e l' aura e 'l tempier. Guillaume de Tudela.
Le vent et le tonnerre, et l'orage et la tempête.
La resplandors pareis avans en terra que lo tonedres sia; mas lo tonedres es abans que lh' esluciada. Liv. de Sydrac, fol. 46.
La splendeur paraît avant en terre que le tonnerre soit; mais le tonnerre est avant que l'éclair. 
Ovelhas, las quals, si so prens et auzo troneyre, abhortisho.
(chap. Ovelles, les cuals, si están preñades y escolten un tro, aborten.)
Eluc. de las propr., fol. 234. 
Les brebis, lesquelles, si elles sont pleines et entendent le tonnerre, avortent.

3. Tronar, v., tonner.
Dormir quan venta ni trona.
(chap. Dormí cuan fa ven y trone.)
Le Moine de Montaudon: Mout me platz.
Dormir quand il vente et tonne.
Tan cum cel plou ni trona.
Pierre d'Auvergne: Ab fina.
Tant comme le ciel pleut et tonne.
Ades plova, ades grandine, ades neve, ades trone.
Eluc. de las propr., fol. 135.
Que tantôt il pleuve, tantôt grêle, tantôt neige, tantôt tonne.
ANC. IT. Le Dizionario d'Alberti, avant de rapporter l'exemple cité par 
l'Académie de la Crusca:
Si levò un grido si grande come se tronasse, etc. (Introd. virt.)
S'exprime ainsi:
Voce provenzale antiquata.
ANC. CAT. ESP. Tronar. IT. MOD. Tonare. (chap. Troná; ara trone; avui ñaurá tronada, les tronades de estiu són perilloses, sol pedregá; ha tronat a la franja del meu cul; tronará; si tronare mes assobín.)


Tronc, s. m., lat. truncus, tronc, tige.
Ar vey qu' em vengut als jorns loncs,
Que flors s' arenga sus els troncs.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Je vois maintenant que nous sommes venus aux jours longs, vu que la fleur s'arrange sur les tiges.
Si cum la roza, entre mil troncs,
Es gensers que flors d' autre gras.
Raimond de Miraval: Contr' amor.
Ainsi comme la rose, entre mille tiges, est plus belle que fleur d'autre graine.
CAT. Tronc. ESP. PORT. IT. Tronco. (chap. Tronc, troncs; trong, trongs; tronquet, tronquets; vore Soca.)

Tronc, troncs; trong, trongs; tronquet, tronquets; vore Soca

2. Tronso, Troncho, Trenson, s. m., tronçon.
No pot esser remazut
Que vas cel no volon tronso. 
Bertrand de Born: Lo coms.
Il ne peut être différé que vers le ciel ne volent tronçons.
Ma lansa n' er per un pauc tronchos.
Boniface de Castellane: Sitot no.
Ma lance en sera pour un peu tronçon.
Debrisa la lansa, e reten lo trenson. Guillaume de Tudela. 
Brise la lance, et retient le tronçon.
ESP. Troncón. PORT. Troncho. IT. Troncone. (chap. Tronsó, tronsons; troncho, tronchos són rametes.)

3. Troncar, v., lat. truncare, tronquer, couper.
Totas las troncon e roen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Toutes les tronquent et rongent.
CAT. ESP. (Truncar) PORT. Troncar. IT. Troncare. (chap. Tronchá, tronchás; truncá, truncás. Tamé se fa aná me troncho de rissa.)

4. Retronchar, v., retrancher, couper, trancher, tronquer.
Res plus no deu hom retronchar. Leys d'amors, fol. 35.
Rien de plus on ne doit retrancher.
Part. pas. Coblas retronchadas. Leys d'amors, fol. 41.
Couplets tronqués.
(chap. Retronchá.)

5. Retroncha, s. f., retronse, sorte de poésie.
Retroncha, es us dictatz ayssi generals coma vers que pot tractar de sen, de essenhamen, d' amors, etc. Es dicha retroncha quar es de coblas retronchadas. 
Leys d'amors, fol. 41.
Retronse, c'est un dictié aussi général comme vers qui peut traiter de sens, d'enseignement, d'amour, etc. Elle est dite retronse parce qu'elle est (se compose) de couplets tronqués.

miércoles, 1 de agosto de 2018

cuan te vech eixí de la ducha en les bragues de Batman del Primark

Cuan te vech eixí de la ducha en les bragues de Batman del Primark me se fiquen les venes de la sigala com a tronchos de ensiam.
 
cuan te vech eixí de la ducha en les bragues de Batman del Primark
 

Cuando te veo salir de la ducha con las bragas de Batman del Primark se me ponen las venas de la chorra como troncos de lechuga.

cuan te vech eixí de la ducha en les bragues de Batman del Primark

Te vull, te estimo, cuan te vech eixí de la ducha en les bragues de Batman del Primark me se fiquen les venes de la sigala com a tronchos ( trongs ) de ensiam.  

cuan te vech eixí de la ducha en les bragues de Batman del Primark

Cuando te veo salir de la ducha con las bragas de Batman del Primark se me ponen las venas de la chorra como troncos de lechuga.   

lunes, 11 de septiembre de 2017

Rossegadó, rossegadós

Rossegadó, rossegadós; rossegadora, rossegadores.

Arrossegá, rossegá: arrossego, arrossegues, arrossegue, arrosseguem o arrossegam, arrosseguéu o arrossegáu, arrosseguen; arrossegat (arrós segat), arrossegats, arrossegada, arrossegades; 

Rosegá se fa en lo pa, la crosta, si está du (roer).

Comente Luis Arrufat:
 
Pa enganchals se clavabe una ferradura de mula a la part `plana mes gorda per aon se habie serrat lo pi y allí se enganchae un gancho que portabe als estiradós de la mula. Me en recordo mol llun, pero a lo milló, sen crio u hay vist un camí y cosa de diau o dotse pins, o troncs. Y com se escamoteaben les rames en la estral pa llimpiá les rames del pi y disá lo tronc completamén llimpio.
 
ROSSEGADOR (o arrossegador), ROSSEGADORA m. i f. i adj. 
Que rossega; cast. arrastrador. La veu era apressant, arrossegadora, Víct. Cat., Mare Bal. 27. a) m. Noi que buida les gavetes de fang i terra que els minaires treuen dels pous i dels colls de mina (Tarr.). DCVB.
 
Los rossegadós eren homens que fee aná bésties de cárrega per a arrossegá fusta.
A Beseit ña mol piná, als Ports, y abans no ñabíen máquines, tractós, se fee tot en animals.
 
Mula, macho, caball, yegua, percherón.
 
Los animals eren mol cars, treballaen mol y se feen vells pronte, los agotaen.
 
Arrossegá fusta pel pla ya es fort, pero per a baixá barrons, llumeres, melis, dels Ports de Beseit, se teníen que passá tolls de aigua, barrangs, costes. 
 
Al hivern, los tolls podíen está gelats, o sol mich gelats y podíen caure adins, en perill de mort per a animals y homens. La broma (niebla, dorondón, boira) tamé ere una dificultat mes , a vegades ere tan espessa que no vees a un pam.
 
Al estiu, la caló per an esta faena ere insoportable, mosques, mosquits, tabáns, suó, tan per als animals com per als rossegadós.
 
Estos animals teníen que minjá mol, y descansá cuan podíen, y beure.
 
Lo poc que sé de aixó lay hay sentit a Alberto Tejedor, rosset, al bar les eres de Beseit. Deu sé dels mes jovens que u han fet. 
 
 
Rossegadó, rossegadós; rossegadora, rossegadores.
 
Los cortaban a estral y le clavaban la clavija en una punta para bajarlos por las laderas de uno en uno. En sitio más llano les hacían un orificio con un berbiquí, pasaban una cadena y arrastraban varios de una vez.
 
 
Rossegadós, mula, macho, arrossegá, fusta
 
Arrossegán PI, pins
 
Arrosegán PI, pins

Rossegadós

Arrossegá , rossegá

Rosegá se fa en lo pa, la crosta, si está du (roer).



Comente Luis Arrufat :

Pa enganchals se clavabe una ferradura de mula a la part `plana mes gorda per aon se habie serrat lo pi y allí se enganchae un gancho que portabe als estiradós de la mula. Me en recordo mol llun, pero a lo milló, sen crio u hay vist un camí y cosa de diau o dotse pins, o troncs. Y com se escamoteaben les rames en la estral pa llimpiá les rames del pi y disá lo tronc completamén llimpio.

DCVB :



ROSSEGADOR (o arrossegador), ROSSEGADORA m. i f. i adj. 
Que rossega; cast. arrastrador. La veu era apressant, arrossegadora, Víct. Cat., Mare Bal. 27. a) m. Noi que buida les gavetes de fang i terra que els minaires treuen dels pous i dels colls de mina (Tarr.). DCVB.

Los rossegadós eren hómens que fee aná bésties de cárrega per a arrossegá fusta.
A Beseit ña mol piná, als Ports, y abans no ñabíen máquines, tractós, se fee tot en animals.

Mula , macho, caball, yegüa, percherón.

Los animals eren mol cars, treballaen mol y se feen vells pronte, los agotaen.

Arrossegá fusta pel pla ya es fort, pero per a baixá barrons, llumeres, melis, dels Ports de Beseit, se teníen que passá tolls de aigua, barrangs, costes. 

Al hivern, los tolls podíen está gelats, o sol mich gelats y podíen caure adins, en perill de mort per a animals y hómens. La broma (niebla, dorondón, boira) tamé ere una dificultat mes , a vegades ere tan espessa que no vees a un pam.

Al estiu, la caló per an esta faena ere insoportable, mosques, mosquits, tabáns, suó, tan per als animals com per als rossegadós.

Estos animals teníen que minjá mol, y descansá cuan podíen, y beure.

Lo poc que sé de aixó lay hay sentit a Alberto Tejedor, rosset, al bar les eres de Beseit. Deu sé dels mes jovens que u han fet. 



Rossegadós

Los cortaban a estral y le clavaban la clavija en una punta para bajarlos por las laderas de uno en uno. En sitio más llano les hacían un orificio con un berbiquí , pasaban una cadena y arrastraban varios de una vez.



Rossegadós, mula, macho, arrossegá, fusta

Arrosegán PI, pins


Arrosegán PI, pins