Mostrando entradas con la etiqueta Peiregorc. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Peiregorc. Mostrar todas las entradas

miércoles, 14 de octubre de 2026

Elias Cairels. Pos cai la foilla del guarric

Elias Cairels.

Elias Cairels, Cairel, Cayrel

7225.

En Romania estet lonc temps; e quant el s'en parti si s'en tornet à Sarlat, e là el moric.

2701, 7225-6, 7698.

Farai un gai sonet novel,
Que trametrai part Mongibel
Al marques que'l sobrenom gic
De Monferrat e pren cel de sa maire;
Et a laissat so que conquis son paire.
Qu'Antiocha conques e Mongiscart.

Marques, los monges de Clunhic
Volh que fasson de vos capdel,
O siatz abbas de Cistel;
Pos lo cor avetz tan mendic,
Que mais amatz dos buous et un araire
A Monferrat, qu'alhors estr' emperaire:
Ben pot hom dir qu'anc mais filh de lhaupart
No s mes en crotz à guiza de rainart.

Gran gaug agron tug vostr'amic
Quant agues laissada la pel
Don folres la cap' e'l mantel:
Quar totz cuideron estre ric
Cilh que per vos son liurat à maltraire,
Qui son tondut et an paor del raire.
Quascus aten socors de vostra part:
Si noi venetz, qui dol i a si'l gart.

Marques, li baron vair'e pic
An contra cel trait un cairel
Que lor tornara sul capel.
E de l'emperador Enric
Vos dic aitan que be sembl'al rei Daire,
Qui sos baros gitet de lor repaire,
Dont il ac pois de morir gran reguart:

Lo regisme de Salonic,
Ses peireir'e ses manganel,
Pogratz aver; e mant castel
D'autres qu'ieu no mentau ni dic.
Per dieu, marques, Rotlan dis e sos fraire,
E Guis marques e'n Rainaut lor cofraire
Flamenc, Frances, Bergonhon e Lombart
Van tug dizen que vos semblatz bastart.

Vostr'ancessor, so au dir e retraire,
Foron tug pros; mas vos non soven gaire.
Si'l revenir no prendetz geinh et art,
Del vostr'onor perdetz lo terz e'l quart.e

martes, 6 de octubre de 2026

35. Guglielmo de la Tor. La treva. Pos n'Aimerics a fait far mesclança e batailla

35. Guglielmo de la Tor. *

Secondo il testo edito dal Suchier (Denk. I, 323).

Guilhem de la Tor, Guglielmo de la Tor, la treva



La treva.

Pos n'Aimerics a fait far mesclança e batailla 
de na Salvaga, on prez es e valors senz failla, 
e de na Biatrisz sa seror ques trabailla
de tot ço mantener c'a fina valor vailla, 
eu vueill far venir tals que partan lor barailla 
a treva, que non voill del tot la definailla.
Na Biatriz i ven d' Est cui fins prez capdella, 
del marqueset d'Est moiller, on valors renovella,
e de Ravenna i ven n' Esmilla cui apella
fis prez, e de Magon na Biatriz la bella,
e n'Alazaiz sa sor qui sap ja la novella,     (Azalaïs, Azalais)
e de Bresaina i ven madompna n'Adonella.
E de Soraigna i ven na Sandra la cortesa 
e na Berta en cui es beutaz e valors mesa; 
na Mabillia i ven qu' es de totz bes apresa. 
pueis i ven n'Agnes d'Arc on nuilz mals non adesa 
e de Casalot ven na Sufia c'an presa 
jois e prez e valors a lor part e conquesa. 
E de Ponçon i ven n' Esmilla la prezada,
de Cantacabra i ven la bella e l'ensegnada, 
na Caracosa, qu' es per los valens amada.
e de Sarzan i ven n'Aiglina la lauzada, 
e cellas de Plozacs cui jois e prez agrada 
venon a esperon a la treva nomnada.
De Luna eissamen i venon senz faillida 
las dompnas cui jovenz ni valors non oblida; 
e de Casellas pueis venon ses far gandida
las dompnas c'an fin prez ab proesa conplida. 
e de Romaigna i venon las dompnas cui jois guida 
e de Castel i ven na Bruna la grazida.
E del Carret i ven na Comtensos qui zenza
chascuns jorns en fin prez ez en fina valenza. 
e de Coissan i ven n'Averz c'a s'entendenza 
en mantener honor e fina conoissenza. 
aquestas qu'eu ai dit totas ses retenenza, 
venon las trevas far, qu'en aissi lor agenza. 
Aras vos dic que son vengudas ses doptanza
las dompnas e si fan enaisi l'acordanza, 
qu'en las doas serors non aian mais erranza, 
e que la terva dur ses far nulla mesclanza; (terva : treva : tregua)
e s'om de l'una di neguna ren d'onranza, 
que l'autra s' i acort e que n'ai' alegranza. 
Ez enaissi sera la lor trev' alegranza 
e plaira ben als pros lo plaiz e l'acordanza.

* Dalla Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 104): Guillem de la Tor si fon joglars e fon de Peiregorc, d'un castel qu' om ditz la Tor. e venc en Lombardia; e sabia cansos assatz e s'entendia e chantava ben e gen, e trobava; mas quan volia dire sas cansos, el fazia plus lonc sermon de la razon que non era la cansos. e tolc moiller a Milan... e la menet a Com...

miércoles, 18 de octubre de 2023

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

IV.


Pus Ventedorn e Comborn e Segur

E Torena e Monfort e Guordon

An fag acort ab Peiregorc e jur,

E li borges si claven d' eviron,

M' es bon e belh hueymais qu' ieu m' entremeta

D' un sirventes per elhs aconortar,

Qu' ieu no vuelh ges sia mia Toleta

Per qu' ieu segurs non i pogues estar.

A! Puiguillems e Clarens e Granolh

E Sanh Astier, molt avetz gran honor,

Et ieu mezeis qui conoisser la m vol,

Et a sobrier Engolesmes maior,

Qu' En charretier que gurpis sa charreta

Non a deniers ni no pren ses paor;

Per qu' ab onor pretz mais pauca terreta

Q' un emperi tener a dezonor.


Si 'l rics vescoms qui es caps dels Guascos,

A cui apen Bearns e Gavardans,

E 'N Vezias o vol e 'N Bernardos

E 'l Senher d' Ayx e selh cui es Marsans,

D' aquelha part aura 'l coms pro que fassa,

Et eissamen aissi com el es pros,

Ab sa gran ost que atrai et amassa,

Venha s' en sai et ajoste s' ab nos.


Si Talhaborcs e Pons e Lezinhans

E Malleons e Taunais fos en pes,

Et a Siurac fos vescoms vius e sans,

Ja non creirai que non nos ajudes

Selh de Toartz; pois lo coms lo menassa,

Venha s' ab nos, e non sia ges vans,

E demandem li tro que dreg nos fassa

Dels homes qu' el nos a traitz d' entr' els mans.


Entre Peitau e la ylha 'n Bocart

E Mirabelh e Laudun e Chino,

A Claraval an bastit, ses regart,

Un belh caslar el mieg d' un plan cambo;

Mas no vuelh ges lo sapcha ni lo veya

Lo joves reys, que no ill sabria bo,

Mas paor ai, pus aitan fort blanqueya,

Qu' el lo veira ben de Matafelo.


Del rey Felip veirem be si panteya,

O si segra los usatges Karlo;


D' En Talhafer, pus so senher l' autreya

D' Engolesme, et elh l' en a fag do;


Quar non es bo de so que reys autreya, 

Quant a dig d' oc, que pueys digua de no.


Bertrand de Born.

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

IV.


Pus Ventedorn e Comborn e Segur

E Torena e Monfort e Guordon

An fag acort ab Peiregorc e jur,

E li borges si claven d' eviron,

M' es bon e belh hueymais qu' ieu m' entremeta

D' un sirventes per elhs aconortar,

Qu' ieu no vuelh ges sia mia Toleta

Per qu' ieu segurs non i pogues estar.

A! Puiguillems e Clarens e Granolh

E Sanh Astier, molt avetz gran honor,

Et ieu mezeis qui conoisser la m vol,

Et a sobrier Engolesmes maior,

Qu' En charretier que gurpis sa charreta

Non a deniers ni no pren ses paor;

Per qu' ab onor pretz mais pauca terreta

Q' un emperi tener a dezonor.


Si 'l rics vescoms qui es caps dels Guascos,

A cui apen Bearns e Gavardans,

E 'N Vezias o vol e 'N Bernardos

E 'l Senher d' Ayx e selh cui es Marsans,

D' aquelha part aura 'l coms pro que fassa,

Et eissamen aissi com el es pros,

Ab sa gran ost que atrai et amassa,

Venha s' en sai et ajoste s' ab nos.


Si Talhaborcs e Pons e Lezinhans

E Malleons e Taunais fos en pes,

Et a Siurac fos vescoms vius e sans,

Ja non creirai que non nos ajudes

Selh de Toartz; pois lo coms lo menassa,

Venha s' ab nos, e non sia ges vans,

E demandem li tro que dreg nos fassa

Dels homes qu' el nos a traitz d' entr' els mans.


Entre Peitau e la ylha 'n Bocart

E Mirabelh e Laudun e Chino,

A Claraval an bastit, ses regart,

Un belh caslar el mieg d' un plan cambo;

Mas no vuelh ges lo sapcha ni lo veya

Lo joves reys, que no ill sabria bo,

Mas paor ai, pus aitan fort blanqueya,

Qu' el lo veira ben de Matafelo.


Del rey Felip veirem be si panteya,

O si segra los usatges Karlo;


D' En Talhafer, pus so senher l' autreya

D' Engolesme, et elh l' en a fag do;


Quar non es bo de so que reys autreya, 

Quant a dig d' oc, que pueys digua de no.


Bertrand de Born.