Pininfarinetes, diseño de automóviles, disseny, CRB, Calaceite, Calasseit, Calaseit, Calaceit, calaceitano, Kalat-Zeyt, Pininfarina, farinetes de Calaseit, catalanisme de debò, catalanista, català, dialecte català, dialecte occitan catalan, lengua provenzal, provençal, provençau, Provence, Provença, Provintia, linguae Romanae rusticae, lengua romance rústica, romanç, romans, arromanzar, arromançar, arromançat, arromansat, provenzal-catalán, provençal-catalan
domingo, 11 de octubre de 2026
Bernart Arnaut de Moncuc. Er quan li rozier
martes, 6 de octubre de 2026
37. Ugo di Saint Circ. Un sirventes vueill faire en aquest son d'en Gui,
N'Uc de Saint Circ si fo de Caersi, d'un borc que a nom Tegra. fils fo d'un paubre vavassor;... si ac gran ren de fraires majors
jueves, 19 de octubre de 2023
I, Cominal, vielh, flac, playdes, (Garin d' Apchier)
I.
Cominal, vielh, flac, playdes,
Paubre d' aver et escas,
Tant faitz malvatz sirventes
Que del respondre sui las;
E 'l vostra cavalaria
Venra tota ad un dia,
Quant er so denan detras,
L' avol bo e 'l bo malvas.
Anc un bon mot non fezes,
Non i agues dos malvatz,
Per qu' ie us tolrai vostre ses,
Mon chan ab que us fermiatz;
Quar chantatz ab vilania;
E 'l comtessa m' en chastia
Que ten Beders e Burlas,
Que ditz que vos rebuzas.
Anc sagramen non tengues
Del tornel, quant l' avias;
Ni nul temps ver non disses,
Si mentir non cuidavas;
Et anas queren tot dia
Qu' om se fi, e qui se fia,
Tenetz lo taulier e 'ls datz,
E del joc sabetz assatz.
Qu' ie us tolia Vivares,
L' Argentiera e 'l Solas,
On lor comtes mans orbes
Mezures vos hom lo vas;
Que quant Ponstorstz vos payssia,
E Sanh Laurens vos vestia,
Siatz totz paubres e ras,
Que sieus es enquer, si us plas.
Et avetz tan de mal pres
Aras e d' aissi entras,
Que non sai cum vos tolgues
Si 'l pe no us toli o 'l nas
O 'ls huelhs, o no us aussizia;
Si no fos la confrairia
De Chassier e de Carlas,
Ab los pecols anaras.
Garin d' Apchier.
I, Cominal, vielh, flac, playdes, (Garin d' Apchier)
I.
Cominal, vielh, flac, playdes,
Paubre d' aver et escas,
Tant faitz malvatz sirventes
Que del respondre sui las;
E 'l vostra cavalaria
Venra tota ad un dia,
Quant er so denan detras,
L' avol bo e 'l bo malvas.
Anc un bon mot non fezes,
Non i agues dos malvatz,
Per qu' ie us tolrai vostre ses,
Mon chan ab que us fermiatz;
Quar chantatz ab vilania;
E 'l comtessa m' en chastia
Que ten Beders e Burlas,
Que ditz que vos rebuzas.
Anc sagramen non tengues
Del tornel, quant l' avias;
Ni nul temps ver non disses,
Si mentir non cuidavas;
Et anas queren tot dia
Qu' om se fi, e qui se fia,
Tenetz lo taulier e 'ls datz,
E del joc sabetz assatz.
Qu' ie us tolia Vivares,
L' Argentiera e 'l Solas,
On lor comtes mans orbes
Mezures vos hom lo vas;
Que quant Ponstorstz vos payssia,
E Sanh Laurens vos vestia,
Siatz totz paubres e ras,
Que sieus es enquer, si us plas.
Et avetz tan de mal pres
Aras e d' aissi entras,
Que non sai cum vos tolgues
Si 'l pe no us toli o 'l nas
O 'ls huelhs, o no us aussizia;
Si no fos la confrairia
De Chassier e de Carlas,
Ab los pecols anaras.
Garin d' Apchier.
Sirventes historiques. (+ Index)
Sirventes historiques.
I.
En aquest guai sonet leugier
Me vuelh en cantan esbaudir,
Quar hom que no s dona alegrier
No sai que puesc esdevenir;
Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir
Et ab los pros de Proensa
Qui renhan ab conoissensa
Et ab belha captenensa,
Si qu' om no 'ls en pot escarnir.
De conquerre fin pretz entier
Agra ieu talen e dezir,
Si no m' en falhisson denier
E rendas, don pogues complir
Los fagz qu' ieu volgra mantenir;
Mas pus a dieu non agensa
Qu' ieu puesca far gran valensa,
Gardar me dei de falhensa
Al meins, e d' aiso qu' ai servir.
Quar pretz no demanda ni quier
Ab sels qui volen obezir,
Mas tant quant al poder s' afier,
E que hom se guart de falhir;
Per qu' aisel que trop vol tenir
A molt petit de sciensa,
Quar l' avers non a valensa
Mas quar hom en trai guirensa,
E quar hom s' en pot far grazir.
A l' emperador dreiturier
Frederic vuelh mandar e dir
Que, si mielhs no mante l' empier,
Milan lo cuida conquerir
Ab grans faitz, e fai s' en auzir;
Don vos jur per ma crezensa
Que pauc pretz sa conoissensa
E son sen e sa sabensa,
S' en breu no l' en sap far pentir.
Dona sai ab cors plazentier,
Don negus hom no pot mal dir,
E no tem gap de lauzengier,
E sap los melhors retenir
Ab honrar et ab aculhir;
Tan gen fenis e comensa
So solatz e sa parvensa
Qu' en re non hi fai falhensa,
Et a car nom per encarzir.
Na Johana d' Est agensa
A totz los pros, ses falhensa,
Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.
Bernard de Ventadour.
//
Index:
II, Un sirventes on motz non falh
III, Ges de far sirventes no m tartz,
IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur
V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,
VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,
VII, Lo coms m' a mandat e mogut,
VIII, Rassa, mes se son primier
IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,
X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat
XI, Gent fai nostre reis liouranda,
XII, Pus lo gens terminis floritz
XIII, Greu m' es deisendre carcol,
XIV, Quan vey pels vergiers desplegar
XV, Pus li baron son irat e lor peza
XVI, Al dous nou termini blanc
XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos
XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,
XIX, Non estarai mon chantar non esparja,
XX, Quan la novella flors par el verjan
XXI, Un sirventes farai novelh, plazen
XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon
XXIII, Del rei d' Arragon consir,
XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,
XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,
XXVI, Bel m' es cant aug lo resso
XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.
XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura
XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos
XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)
XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)
XXXII, Ja de far un nou sirventes
XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)
XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)
XXXV, Doas coblas farai en aqest son
XXXVI, Seigneiras e cavals armatz
XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon
XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge
XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)
XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)
XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,
XLII, Peire salvagg', en greu pessar
XLIII, De l' arcivesque mi sap bon
XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz
XLV, Un sirventes farai ses alegratge,
XLVI, En luec de verjanz floritz
XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz
XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres
L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz
LI, On hom plus aut es pueiatz,
LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden
LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,
LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)
miércoles, 18 de octubre de 2023
Sirventes historiques.
Sirventes historiques.
I.
En aquest guai sonet leugier
Me vuelh en cantan esbaudir,
Quar hom que no s dona alegrier
No sai que puesc esdevenir;
Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir
Et ab los pros de Proensa
Qui renhan ab conoissensa
Et ab belha captenensa,
Si qu' om no 'ls en pot escarnir.
De conquerre fin pretz entier
Agra ieu talen e dezir,
Si no m' en falhisson denier
E rendas, don pogues complir
Los fagz qu' ieu volgra mantenir;
Mas pus a dieu non agensa
Qu' ieu puesca far gran valensa,
Gardar me dei de falhensa
Al meins, e d' aiso qu' ai servir.
Quar pretz no demanda ni quier
Ab sels qui volen obezir,
Mas tant quant al poder s' afier,
E que hom se guart de falhir;
Per qu' aisel que trop vol tenir
A molt petit de sciensa,
Quar l' avers non a valensa
Mas quar hom en trai guirensa,
E quar hom s' en pot far grazir.
A l' emperador dreiturier
Frederic vuelh mandar e dir
Que, si mielhs no mante l' empier,
Milan lo cuida conquerir
Ab grans faitz, e fai s' en auzir;
Don vos jur per ma crezensa
Que pauc pretz sa conoissensa
E son sen e sa sabensa,
S' en breu no l' en sap far pentir.
Dona sai ab cors plazentier,
Don negus hom no pot mal dir,
E no tem gap de lauzengier,
E sap los melhors retenir
Ab honrar et ab aculhir;
Tan gen fenis e comensa
So solatz e sa parvensa
Qu' en re non hi fai falhensa,
Et a car nom per encarzir.
Na Johana d' Est agensa
A totz los pros, ses falhensa,
Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.
Bernard de Ventadour.
//
Index:
II, Un sirventes on motz non falh
III, Ges de far sirventes no m tartz,
IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur
V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,
VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,
VII, Lo coms m' a mandat e mogut,
VIII, Rassa, mes se son primier
IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,
X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat
XI, Gent fai nostre reis liouranda,
XII, Pus lo gens terminis floritz
XIII, Greu m' es deisendre carcol,
XIV, Quan vey pels vergiers desplegar
XV, Pus li baron son irat e lor peza
XVI, Al dous nou termini blanc
XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos
XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,
XIX, Non estarai mon chantar non esparja,
XX, Quan la novella flors par el verjan
XXI, Un sirventes farai novelh, plazen
XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon
XXIII, Del rei d' Arragon consir,
XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,
XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,
XXVI, Bel m' es cant aug lo resso
XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.
XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura
XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos
XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)
XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)
XXXII, Ja de far un nou sirventes
XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)
XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)
XXXV, Doas coblas farai en aqest son
XXXVI, Seigneiras e cavals armatz
XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon
XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge
XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)
XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)
XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,
XLII, Peire salvagg', en greu pessar
XLIII, De l' arcivesque mi sap bon
XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz
XLV, Un sirventes farai ses alegratge,
XLVI, En luec de verjanz floritz
XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz
XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres
L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz
LI, On hom plus aut es pueiatz,
LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden
LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,
LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)
jueves, 12 de octubre de 2023
Tome quatrième, Tensons, Complaintes historiques, Croisades, Sirventes, Morales, Religieuses
Tome quatrième
Des Tensons, des Complaintes historiques, des
pièces sur les Croisades, des Sirventes historiques, des Sirventes
divers, et des pièces Morales et Religieuses.
Paris, 1819.
TENSONS.
I.
Senher
Raymbautz, per vezer
De vos lo conort e 'l solatz
Suy sai
vengutz tost e viatz,
Mais qu' ieu no suy per vostr' aver;
E
vuelh saber, quan m' en irai,
Cum es de vos ni cossi us vai,
Qu'
enqueron m' en lai entre nos.
Tant ai de sen e de saber,
E
suy tan savis e membratz,
Quant aurai vostres faitz guardatz,
Qu'
al partir en sabrai lo ver:
S' es tals lo guaps cum hom retrai,
O
si n' es tant, o meinhs o mai,
Cum aug dir ni comtar de
vos.
Gardatz vos que us sapchatz tener
En aisso qu'
eras comensatz;
Quar hom, on plus aut es puiatz,
Plus bas chai,
si s laissa chazer:
Pueys dizon tug que mal l' estai,
Per que
fes, pus era non fai,
Qu' eras non te condug ni dos.
Qu' ab
pro manjar et ab jazer
Pot hom estar suau malvatz;
Mas de grans
afans es carguatz
Selh que bon pretz vol mantener;
Cove que s
percas sai e lai
E tolha e do, si cum s' eschai,
Quan ve que es
luecx ni sazos.
D' aisso vuelh que digatz lo ver
S' auretz
nom drutz o molheratz,
O per qual seretz apelatz,
O 'ls volretz
amdos retener:
Veiaire m' es, al sen qu' ieu ai,
dic, quar ben
o sai,
Per so us o dic, quar ben o sai,
Qu' a dreg los auretz
ambedos.
Si voletz el segle parer,
Siatz en luec folhs ab
los fatz:
Et aqui meteys vos sapchatz
Ab los savis gen
captener;
Qu' aissi s cove qu' om los assai,
Ab ira 'ls us, l'
autres ab jai,
Ab mal los mals, ab ben los bos.
No us
fassatz de sen trop temer,
Per qu' om diga: trop es senatz;
Qu'
en tal luec vos valra foldatz
On sens no us poiria valer.
Tan
quant auretz pel saur ni bai,
E 'l cor aissi coindet e gai,
Grans
sens no us er honors ni pros.
Senher Rambautz, ieu m' en
irai,
Mas vostre respost auzirai,
Si us platz, ans que m parta
de vos.
Pierre Rogiers.
II.
Peire Rogiers,
a trassaillir
M' er per vos los ditz e 'ls covens
Qu' ieu ai a
mi dons, totz dolens
De chantar, que m cugei sofrir;
E pus sai
etz a mi vengutz,
Chantarai, si m n' ai estat mutz,
Que non
vuelh remaner cofes.
Mout vos dei lauzar e grazir,
Quar
anc vos venc cor ni talens
De saber mos captenemens:
E vuelh
que m sapchatz alques dir;
E ja l' avers no m sia escutz,
S'
ieu suy avols ni recrezutz,
Que pel ver non passetz ades.
Quar
qui per aver vol mentir,
Aquelh lauzars es blasmamens,
E torn
en mals ensenhamens,
E s fai als autres escarnir;
Qu' en digz
non es bos pretz saubutz,
Mas als fagz es reconogutz,
E pels
fagz ven lo dir apres.
Per me voletz mon nom auzir,
Quals
suy o drutz; er clau las dens,
Qu' ades pueia mos pessamens
On
plus de prion m' o cossir.
E dic vos ben qu' ieu no sui drutz,
Tot
per so quar no sui volgutz;
Mas ben am, sol mi dons m'
ames!
Peire Rogiers, cum puesc sufrir
Qu' ades am aissi
solamens?
Meravil me si viu de vens;
Tort ai, si m fai mi dons
murir,
S' ieu muer per lieys, farai vertutz;
Per qu' ieu cre
que, si fos perdutz,
Dreg agra que plus m' azires.
Ara 'l
ven en cor que m' azir,
Mas ja fo, qu' er autres sos sens,
Qu'
aitals es sos captenemens;
Per qu' ieu lo y dei tos temps
grazir,
Sol pel ben que m n' es escazutz.
Ja, no m' en vengues
mais salutz,
Li dei tos temps estar als pes.
Si m volgues
sol tan consentir
Qu' ieu tos temps fos sos entendens,
Ab bels
digz n' estera jauzens,
E fera m senes fag jauzir;
E deuria n'
esser cregutz,
Qu' ieu non quier tan que m fos crezutz
Mas d'
un bon respieg don visques.
Bon Respieg, d' aut bas son
cazutz;
E si no m recep sa vertutz,
Per cosselh li do que m
pendes.
Rambaud d' Orange.

//
Index de Tensons:
III, IV, Amicx Bernartz del Ventadorn.
V, Ara m digatz Rambautz si vos agrada,
VI, Gaucelm Faiditz ieu vos deman
VII, Perdigons, vostre sen digatz,
VIII, N Uc de la Bachallaria
IX, Gausselm no m puesc estener,
X, N Elias conseill vos deman,
XI, Peire Vidal, pois far m' aven tenson,
XII, XII, En Raymbautz, ses saben
XIII, Senher Blacatz, de domna pro,
XIV, Gui Uiselh be m peza de vos
XV, Digatz, Bertrans de San Felitz
XVII, Amicx N Albertz, tensos soven
XVIII, Monges, digatz, segon vostra sciensa
XIX, L' autr' ier fuy en paradis,
Tome quatrième, Tensons, Complaintes historiques, Croisades, Sirventes, Morales, Religieuses
Tome quatrième
Des Tensons, des Complaintes historiques, des
pièces sur les Croisades, des Sirventes historiques, des Sirventes
divers, et des pièces Morales et Religieuses.
Paris, 1819.
TENSONS.
I.
Senher
Raymbautz, per vezer
De vos lo conort e 'l solatz
Suy sai
vengutz tost e viatz,
Mais qu' ieu no suy per vostr' aver;
E
vuelh saber, quan m' en irai,
Cum es de vos ni cossi us vai,
Qu'
enqueron m' en lai entre nos.
Tant ai de sen e de saber,
E
suy tan savis e membratz,
Quant aurai vostres faitz guardatz,
Qu'
al partir en sabrai lo ver:
S' es tals lo guaps cum hom retrai,
O
si n' es tant, o meinhs o mai,
Cum aug dir ni comtar de
vos.
Gardatz vos que us sapchatz tener
En aisso qu'
eras comensatz;
Quar hom, on plus aut es puiatz,
Plus bas chai,
si s laissa chazer:
Pueys dizon tug que mal l' estai,
Per que
fes, pus era non fai,
Qu' eras non te condug ni dos.
Qu' ab
pro manjar et ab jazer
Pot hom estar suau malvatz;
Mas de grans
afans es carguatz
Selh que bon pretz vol mantener;
Cove que s
percas sai e lai
E tolha e do, si cum s' eschai,
Quan ve que es
luecx ni sazos.
D' aisso vuelh que digatz lo ver
S' auretz
nom drutz o molheratz,
O per qual seretz apelatz,
O 'ls volretz
amdos retener:
Veiaire m' es, al sen qu' ieu ai,
dic, quar ben
o sai,
Per so us o dic, quar ben o sai,
Qu' a dreg los auretz
ambedos.
Si voletz el segle parer,
Siatz en luec folhs ab
los fatz:
Et aqui meteys vos sapchatz
Ab los savis gen
captener;
Qu' aissi s cove qu' om los assai,
Ab ira 'ls us, l'
autres ab jai,
Ab mal los mals, ab ben los bos.
No us
fassatz de sen trop temer,
Per qu' om diga: trop es senatz;
Qu'
en tal luec vos valra foldatz
On sens no us poiria valer.
Tan
quant auretz pel saur ni bai,
E 'l cor aissi coindet e gai,
Grans
sens no us er honors ni pros.
Senher Rambautz, ieu m' en
irai,
Mas vostre respost auzirai,
Si us platz, ans que m parta
de vos.
Pierre Rogiers.
II.
Peire Rogiers,
a trassaillir
M' er per vos los ditz e 'ls covens
Qu' ieu ai a
mi dons, totz dolens
De chantar, que m cugei sofrir;
E pus sai
etz a mi vengutz,
Chantarai, si m n' ai estat mutz,
Que non
vuelh remaner cofes.
Mout vos dei lauzar e grazir,
Quar
anc vos venc cor ni talens
De saber mos captenemens:
E vuelh
que m sapchatz alques dir;
E ja l' avers no m sia escutz,
S'
ieu suy avols ni recrezutz,
Que pel ver non passetz ades.
Quar
qui per aver vol mentir,
Aquelh lauzars es blasmamens,
E torn
en mals ensenhamens,
E s fai als autres escarnir;
Qu' en digz
non es bos pretz saubutz,
Mas als fagz es reconogutz,
E pels
fagz ven lo dir apres.
Per me voletz mon nom auzir,
Quals
suy o drutz; er clau las dens,
Qu' ades pueia mos pessamens
On
plus de prion m' o cossir.
E dic vos ben qu' ieu no sui drutz,
Tot
per so quar no sui volgutz;
Mas ben am, sol mi dons m'
ames!
Peire Rogiers, cum puesc sufrir
Qu' ades am aissi
solamens?
Meravil me si viu de vens;
Tort ai, si m fai mi dons
murir,
S' ieu muer per lieys, farai vertutz;
Per qu' ieu cre
que, si fos perdutz,
Dreg agra que plus m' azires.
Ara 'l
ven en cor que m' azir,
Mas ja fo, qu' er autres sos sens,
Qu'
aitals es sos captenemens;
Per qu' ieu lo y dei tos temps
grazir,
Sol pel ben que m n' es escazutz.
Ja, no m' en vengues
mais salutz,
Li dei tos temps estar als pes.
Si m volgues
sol tan consentir
Qu' ieu tos temps fos sos entendens,
Ab bels
digz n' estera jauzens,
E fera m senes fag jauzir;
E deuria n'
esser cregutz,
Qu' ieu non quier tan que m fos crezutz
Mas d'
un bon respieg don visques.
Bon Respieg, d' aut bas son
cazutz;
E si no m recep sa vertutz,
Per cosselh li do que m
pendes.
Rambaud d' Orange.

//
Index de Tensons:
III, IV, Amicx Bernartz del Ventadorn.
V, Ara m digatz Rambautz si vos agrada,
VI, Gaucelm Faiditz ieu vos deman
VII, Perdigons, vostre sen digatz,
VIII, N Uc de la Bachallaria
IX, Gausselm no m puesc estener,
X, N Elias conseill vos deman,
XI, Peire Vidal, pois far m' aven tenson,
XII, XII, En Raymbautz, ses saben
XIII, Senher Blacatz, de domna pro,
XIV, Gui Uiselh be m peza de vos
XV, Digatz, Bertrans de San Felitz
XVII, Amicx N Albertz, tensos soven
XVIII, Monges, digatz, segon vostra sciensa
XIX, L' autr' ier fuy en paradis,


