Mostrando entradas con la etiqueta vergina. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta vergina. Mostrar todas las entradas

jueves, 3 de septiembre de 2026

Verge, Vergi, Virgi, Vergena, Vergina, Virgina, Virginal, Virginenc, Vergenetat, Virginitat, Desvergenar, Desvergenaire

Verge, Vergi, Virgi, s. f., lat. virgo, vierge.
Domna, verges pura e fina,
Ans que fos l' enfantamens,
Et apres tot eissamens.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dame, vierge pure et fine, avant que fût l'enfantement, et après tout également.

LA VIRGEN DEL PILAR SALVA A FERNANDO II  (SIGLO XV. ZARAGOZA)

Vergis vol dire pura e neta de son cors e de son coratge e de totz sos membres et de sas cogitacios. Liv. de Sydrac, fol. 83.
Vierge veut dire pure et nette de son corps et de son coeur et de tous ses membres et de ses pensées.
- Signe du zodiaque.
Del seize signe sapchatz
Qu' el es per so virgis nomnatz,
Car vergis no fructifia.
Brev. d'amor, fol. 27.
Du sixième signe sachez qu'il est pour cela vierge nommé, parce que vierge ne fructifie pas.
Es verge nomnat, quar, lo solelh estant en aquest signe, la terra no fa frug.
Eluc. de las propr., fol. 111.
Est vierge nommé, parce que, le soleil étant dans ce signe, la terre ne produit pas de fruit.
Adjectiv. La donna ac una filha
Qu' era verges e belha.
V. de S. Honorat.
La dame eut une fille qui était vierge et belle.
Joseph fo verges atressi. Brev. d'amor, fol. 82.
Joseph fut vierge pareillement.
Par extens. Aytal cera es dita verges. Eluc. de las propr., fol. 273.
Pareille cire est dite vierge.
CAT. Verge. ESP. Virgen. PORT. Virgem. IT. Vergine. (chap. Virgen María, les deu mil virgens.)

El virgo de Visanteta (o también en castellano El virgo de Vicentita)

2. Vergena, Vergina, Virgina, s. f., vierge.
(chap. Vera virgen María; vera : verdadera, vore més amún.)
P. Cardinal: Vera.
Vraie vierge Marie.
Dieu que enfantes vergina.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dieu que vous enfantâtes vierge.
Adjectiv. et fig. L' arma qu'es virgina. Trad. de Bède, fol. 32.
L'âme qui est vierge.

3. Virginal, adj., lat. virginalis, virginal, de vierge.
Lamias, que han... cap virginal. Eluc. de las propr., fol. 357.
Lamies, qui ont... tête de vierge.
CAT. ESP. PORT. Virginal. IT. Virginale. (chap. Virginal, virginals. Ojo a Beseit en lo freginal o friginal, que es contrari a virginal.)

4. Virginenc, adj., de vierge, virginal.
Cara virginenca et feminal. Eluc. de las propr., fol. 35.
Face virginale et féminine.

5. Vergenetat, Virginitat, s. f., lat. virginitatem, virginité.
Per ver fon la vergenetatz
Clausa quan Dieus y fon intratz.
G. Folquet: A te Verge.
Pour vrai fut la virginité close quand Dieu y fut entré.
Senes perdre virginitat. Brev. d'amor, fol. 81.
(chap. Sense pedre o perdre la virginidat.)
Sans perdre virginité.
CAT. Virginitat. ESP. Virginidad. PORT. Virginidade. IT. Virginità, virginitate, virginitade. (chap. Virginidat, virginidats.)

6. Desvergenar, v., lat. devirginare, dévirginer, dépuceler, déflorer.
Si alcus desvergena neguna femna per forsa.
(chap. Si algú desvirgue (desflore) alguna femella (dona) per forsa.)
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si aucun déflore nulle femme par force.
Part. pas. Vergis o desverginada. Brev. d'amor, fol. 120.
(chap. Virgen o desvirgada, desflorada.)
Vierge ou dévirginée.
IT. Disverginare. (chap. Desvirgá, desflorá, despubillá : desvirgo, desvirgues, desvirgue, desvirguem o desvirgam, desvirguéu o desvirgáu, desvirguen; desvirgat per detrás, desvirgats, desvirgada, desvirgades; desvirgaré; desvirgaría; si yo desvirgara.)

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP

7. Desvergenaire, s. n., dévirgineur, dépuceleur, défloreur, qui déflore, qui dépucelle.
Si la femna desvergenada es plus pros e plus rica qu' el desvergenaire.
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si la femme déflorée est plus méritante et plus noble que le défloreur.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

//

XV.


Vera vergena Maria,

Vera vida, vera fes,

Vera vertatz, vera via,

Vera vertutz, vera res,

Vera maire, ver' amia,

Ver' amors, vera merces,

Per ta vera merce sia

Qu' estenda en me tos heres. 

De patz, si t plai, dona, traita 

Qu' ab ton filh me sia faita.


Tu restauriest la follia

Don Adam fon sobrepres;

Tu yest l' estela que guia

Los passans d' aquest paes,

E tu yest l' alba del dia

Don lo dieus filhs solelhs es,

Qu' el calfa e clarifia,

Verais de dreitura ples.

De patz, si t plai, dona, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Tu fust nada de Suria

Gentils e paura d' arnes,

Umils e pura e pia

E fatz, en dis et en pes,

Faita per tal maestria

Ses totz mals, mas ab totz bes,

Tant fust de doussa paria

Per que dieus en tu se mes.

De patz, dona, si t platz, traita 

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Aquel qui en te se fia

Ja no 'l cal autre defes,

Que, si tot lo mon peria,

Aquel non penria ges,

Car als tieus precx s' umilia

L' auzismes, a cuy que pes,

E 'l tieu filhs non contraria

Ton voler neguna ves.

De patz, dona, si t platz, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


David en la prophetia

Dis, en un salme que fes,

Qu' al destre de dieu sezia,

Del rey en la ley promes,

Una reyna qu' avia

Vestirs de var e d' aurfres;

Tu yest elha, ses falhia,

Non o pot vedar plaides.

De patz, dona, si t platz, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Pierre Cardinal.

//

Vita Christi.

Kempis Vita Christi POR Sor Ysabel DE Villena Letra Gotica. Libro Rarisi* Impreso año 1497. Incunables 1973 (BNE)

viernes, 20 de octubre de 2023

XX, Domna, dels angels regina, (lenga romana, Romans); Pierre de Corbiac

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

XX.


Domna, dels angels regina,

Esperansa dels crezens,

Segon que m' aonda mos sens

Chan de vos lenga romana;

Quar nuls hom just ni peccaire

De vos lauzar no s deu traire,

Can sos sens miels l' aparelha

Romans o lenga latina.


Domna, roza ses espina,

Sobre totas flor' s olens,

Verga seca frug fazens,

Terra que ses labor grana,

Estela del solelh maire,

Noirissa del nostre paire,

El mon una no us somelha

Ni londana ni vezina.


Domna joves e mesquina,

Fost a dieu obediens

En totz sos comandamens;

Per que la gen crestiana

Cre ver e sap tot l' afaire

Que us dis l' angel saludaire,

Que consebras per l' aurelha

Dieu que enfantes vergina.


Domna, verges pura e fina

Ans que fos l' enfantamens 

Et apres tot eissamens,

De vos trais sa carn humana 

Jhesu Crist nostre salvaire; 

Si com, ses frachura faire, 

Vai e ven rais quan solelha 

Per la fenestra vezina.


Domna, vos etz l' aiglentina

Que trobet vert Moysens,

Entre las flamas ardens;

E la toizos de la lana

Que s moillet en la sec' aire,

Don fo Gedeons proaire;

Mas natura s meravelha

Com romazest enterina. 


Domna, estela marina,

De las autras plus luzens,

La mars nos combat e 'l vens;

Mostra nos via certana:

Quar si ns vols a bon port traire

No tem nau ni 'l governaire,

Ni 'l tempier que ns estorbilla

Ni 'l stobi de la marina.


Domna, metges e metzina,

Lectoaris et enguens,

Nos nafratz de mort temens

La velia oing e sana;

Dossa, pia, de bon aire

Fai nos tost de mal estraire,

Quar perdutz es qui s fonilla,

Pos la mortz l' es trop aizina.


Dieu espoza, filh' e maire,

Manda 'l filh e prega 'l paire,

Ab l' espos parl' e conselha

Com merces nos si' aizina.


Pos durmen mas tu ns revelha

Ans que ns sia mortz vezina.


Pierre de Corbiac.


https://en.wikipedia.org/wiki/Peire_de_Corbiac

Peire de Corbiac or Corbian was a Gascon cleric and troubadour of the thirteenth century. His most famous works are a religious piece, the Prière à la Vierge (prayer to the Virgin), and his "treasures",
Lo tezaurs (c. 1225).

https://archive.org/details/letresordepierr00latigoog

Peire was born at Corbiac near Bordeaux to a poor family. He was educated at Orléans in the Scholastic tradition. His nephew was the troubadour Aimeric de Belenoi, whose vida refers to him as maestre (master, teacher) and Peire elsewhere calls himself maistre. Certainly Peire's Tezaur is didactic in nature: his purpose in writing was to convince the wise that though he was poor in material terms he was richer still. Composed in 840 alexandrines, the Tezaur is an encyclopaedic compilation of all that the troubadour knew. The work displays a great breadth of knowledge. He expends 547 lines narrating the chief events of the Old and New Testaments, then discusses the seven liberal arts, medicine, surgery, necromancy, mythology, the lives of the ancient Greeks and Romans, and those of the contemporary French and English.

Peire was familiar with the work of Venerable Bede, of John de Holywood, and of Chrétien de Troyes. He also provides the modern historian with several pieces of crucial information not found elsewhere. He refers to dancing the Sanctus, Agnus, and the Cunctipotens, showing that the liturgy was performed. The Tezaur also contains the first mention of contrapointamens, a century before its appearance in Latin as contrapunctus, today's counterpoint. The Tezaur had a lasting influence in the Late Middle Ages. The Jew Emanuele da Roma wrote the Ninth Meḥabbereth, a Hebrew poem based on the Tesoretto of Brunetto Latini, itself based on the Tezaur of Peire.

Peire was a religious man, as the dedicatory first verse of his Tezaur attests: it contains a dedication to Jesus and Mary and a statement of Trinitarian faith:

Domna, rosa ses espina,

sobre totas flors olens,

verga seca frug fazens,

terra que ses labor grana,

estela, del solelh maire,

noirissa del vostre paire,

el mon nulha no.us semelha

ni londana ni vezina.

Domna, verge pura e fina,

ans que fos l'enfantamens,

et apres tot eissamens,

receup en vos carn humana

Jesu Crist, nostre salvaire,

si com ses trencamen faire

intra.l bels rais, quan solelha,

per la fenestra veirina.

Domna, estela marina

de las autras plus luzens,

la mars nos combat e.l vens;

mostra nos via certana;

car si.ns vols a bon port traire

non tem nau ni governaire

ni tempest que.ns destorbelha

ni.l sobern de la marina.

Lady, rose without thorn,

sweet above all flowers,

dry rod bearing fruit,

earth bringing forth fruit without toil,

star, mother of the sun,

nurse of thine own Father,

in the world no woman is like to thee,

neither far nor near.

Lady, virgin pure and fair

before the birth was

and afterwards the same,

received human flesh in thee

Jesus Christ our Saviour,

just as without causing flaw,

the fair ray enters when the sun shines

through the window-pane.

Lady, star of the sea,

brighter than the other stars,

the sea and the wind buffet us;

show thou us the right way:

for if thou wilt bring us to a fair haven,

ship nor helmsman fears

not tempest nor tide

lest it trouble us.

XX, Domna, dels angels regina, (lenga romana, Romans); Pierre de Corbiac

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

XX.


Domna, dels angels regina,

Esperansa dels crezens,

Segon que m' aonda mos sens

Chan de vos lenga romana;

Quar nuls hom just ni peccaire

De vos lauzar no s deu traire,

Can sos sens miels l' aparelha

Romans o lenga latina.


Domna, roza ses espina,

Sobre totas flor' s olens,

Verga seca frug fazens,

Terra que ses labor grana,

Estela del solelh maire,

Noirissa del nostre paire,

El mon una no us somelha

Ni londana ni vezina.


Domna joves e mesquina,

Fost a dieu obediens

En totz sos comandamens;

Per que la gen crestiana

Cre ver e sap tot l' afaire

Que us dis l' angel saludaire,

Que consebras per l' aurelha

Dieu que enfantes vergina.


Domna, verges pura e fina

Ans que fos l' enfantamens 

Et apres tot eissamens,

De vos trais sa carn humana 

Jhesu Crist nostre salvaire; 

Si com, ses frachura faire, 

Vai e ven rais quan solelha 

Per la fenestra vezina.


Domna, vos etz l' aiglentina

Que trobet vert Moysens,

Entre las flamas ardens;

E la toizos de la lana

Que s moillet en la sec' aire,

Don fo Gedeons proaire;

Mas natura s meravelha

Com romazest enterina. 


Domna, estela marina,

De las autras plus luzens,

La mars nos combat e 'l vens;

Mostra nos via certana:

Quar si ns vols a bon port traire

No tem nau ni 'l governaire,

Ni 'l tempier que ns estorbilla

Ni 'l stobi de la marina.


Domna, metges e metzina,

Lectoaris et enguens,

Nos nafratz de mort temens

La velia oing e sana;

Dossa, pia, de bon aire

Fai nos tost de mal estraire,

Quar perdutz es qui s fonilla,

Pos la mortz l' es trop aizina.


Dieu espoza, filh' e maire,

Manda 'l filh e prega 'l paire,

Ab l' espos parl' e conselha

Com merces nos si' aizina.


Pos durmen mas tu ns revelha

Ans que ns sia mortz vezina.


Pierre de Corbiac.


https://en.wikipedia.org/wiki/Peire_de_Corbiac

Peire de Corbiac or Corbian was a Gascon cleric and troubadour of the thirteenth century. His most famous works are a religious piece, the Prière à la Vierge (prayer to the Virgin), and his "treasures",
Lo tezaurs (c. 1225).

https://archive.org/details/letresordepierr00latigoog

Peire was born at Corbiac near Bordeaux to a poor family. He was educated at Orléans in the Scholastic tradition. His nephew was the troubadour Aimeric de Belenoi, whose vida refers to him as maestre (master, teacher) and Peire elsewhere calls himself maistre. Certainly Peire's Tezaur is didactic in nature: his purpose in writing was to convince the wise that though he was poor in material terms he was richer still. Composed in 840 alexandrines, the Tezaur is an encyclopaedic compilation of all that the troubadour knew. The work displays a great breadth of knowledge. He expends 547 lines narrating the chief events of the Old and New Testaments, then discusses the seven liberal arts, medicine, surgery, necromancy, mythology, the lives of the ancient Greeks and Romans, and those of the contemporary French and English.

Peire was familiar with the work of Venerable Bede, of John de Holywood, and of Chrétien de Troyes. He also provides the modern historian with several pieces of crucial information not found elsewhere. He refers to dancing the Sanctus, Agnus, and the Cunctipotens, showing that the liturgy was performed. The Tezaur also contains the first mention of contrapointamens, a century before its appearance in Latin as contrapunctus, today's counterpoint. The Tezaur had a lasting influence in the Late Middle Ages. The Jew Emanuele da Roma wrote the Ninth Meḥabbereth, a Hebrew poem based on the Tesoretto of Brunetto Latini, itself based on the Tezaur of Peire.

Peire was a religious man, as the dedicatory first verse of his Tezaur attests: it contains a dedication to Jesus and Mary and a statement of Trinitarian faith:

Domna, rosa ses espina,

sobre totas flors olens,

verga seca frug fazens,

terra que ses labor grana,

estela, del solelh maire,

noirissa del vostre paire,

el mon nulha no.us semelha

ni londana ni vezina.

Domna, verge pura e fina,

ans que fos l'enfantamens,

et apres tot eissamens,

receup en vos carn humana

Jesu Crist, nostre salvaire,

si com ses trencamen faire

intra.l bels rais, quan solelha,

per la fenestra veirina.

Domna, estela marina

de las autras plus luzens,

la mars nos combat e.l vens;

mostra nos via certana;

car si.ns vols a bon port traire

non tem nau ni governaire

ni tempest que.ns destorbelha

ni.l sobern de la marina.

Lady, rose without thorn,

sweet above all flowers,

dry rod bearing fruit,

earth bringing forth fruit without toil,

star, mother of the sun,

nurse of thine own Father,

in the world no woman is like to thee,

neither far nor near.

Lady, virgin pure and fair

before the birth was

and afterwards the same,

received human flesh in thee

Jesus Christ our Saviour,

just as without causing flaw,

the fair ray enters when the sun shines

through the window-pane.

Lady, star of the sea,

brighter than the other stars,

the sea and the wind buffet us;

show thou us the right way:

for if thou wilt bring us to a fair haven,

ship nor helmsman fears

not tempest nor tide

lest it trouble us.