Mostrando entradas con la etiqueta virginitat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta virginitat. Mostrar todas las entradas

jueves, 3 de septiembre de 2026

Verge, Vergi, Virgi, Vergena, Vergina, Virgina, Virginal, Virginenc, Vergenetat, Virginitat, Desvergenar, Desvergenaire

Verge, Vergi, Virgi, s. f., lat. virgo, vierge.
Domna, verges pura e fina,
Ans que fos l' enfantamens,
Et apres tot eissamens.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dame, vierge pure et fine, avant que fût l'enfantement, et après tout également.

LA VIRGEN DEL PILAR SALVA A FERNANDO II  (SIGLO XV. ZARAGOZA)

Vergis vol dire pura e neta de son cors e de son coratge e de totz sos membres et de sas cogitacios. Liv. de Sydrac, fol. 83.
Vierge veut dire pure et nette de son corps et de son coeur et de tous ses membres et de ses pensées.
- Signe du zodiaque.
Del seize signe sapchatz
Qu' el es per so virgis nomnatz,
Car vergis no fructifia.
Brev. d'amor, fol. 27.
Du sixième signe sachez qu'il est pour cela vierge nommé, parce que vierge ne fructifie pas.
Es verge nomnat, quar, lo solelh estant en aquest signe, la terra no fa frug.
Eluc. de las propr., fol. 111.
Est vierge nommé, parce que, le soleil étant dans ce signe, la terre ne produit pas de fruit.
Adjectiv. La donna ac una filha
Qu' era verges e belha.
V. de S. Honorat.
La dame eut une fille qui était vierge et belle.
Joseph fo verges atressi. Brev. d'amor, fol. 82.
Joseph fut vierge pareillement.
Par extens. Aytal cera es dita verges. Eluc. de las propr., fol. 273.
Pareille cire est dite vierge.
CAT. Verge. ESP. Virgen. PORT. Virgem. IT. Vergine. (chap. Virgen María, les deu mil virgens.)

El virgo de Visanteta (o también en castellano El virgo de Vicentita)

2. Vergena, Vergina, Virgina, s. f., vierge.
(chap. Vera virgen María; vera : verdadera, vore més amún.)
P. Cardinal: Vera.
Vraie vierge Marie.
Dieu que enfantes vergina.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dieu que vous enfantâtes vierge.
Adjectiv. et fig. L' arma qu'es virgina. Trad. de Bède, fol. 32.
L'âme qui est vierge.

3. Virginal, adj., lat. virginalis, virginal, de vierge.
Lamias, que han... cap virginal. Eluc. de las propr., fol. 357.
Lamies, qui ont... tête de vierge.
CAT. ESP. PORT. Virginal. IT. Virginale. (chap. Virginal, virginals. Ojo a Beseit en lo freginal o friginal, que es contrari a virginal.)

4. Virginenc, adj., de vierge, virginal.
Cara virginenca et feminal. Eluc. de las propr., fol. 35.
Face virginale et féminine.

5. Vergenetat, Virginitat, s. f., lat. virginitatem, virginité.
Per ver fon la vergenetatz
Clausa quan Dieus y fon intratz.
G. Folquet: A te Verge.
Pour vrai fut la virginité close quand Dieu y fut entré.
Senes perdre virginitat. Brev. d'amor, fol. 81.
(chap. Sense pedre o perdre la virginidat.)
Sans perdre virginité.
CAT. Virginitat. ESP. Virginidad. PORT. Virginidade. IT. Virginità, virginitate, virginitade. (chap. Virginidat, virginidats.)

6. Desvergenar, v., lat. devirginare, dévirginer, dépuceler, déflorer.
Si alcus desvergena neguna femna per forsa.
(chap. Si algú desvirgue (desflore) alguna femella (dona) per forsa.)
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si aucun déflore nulle femme par force.
Part. pas. Vergis o desverginada. Brev. d'amor, fol. 120.
(chap. Virgen o desvirgada, desflorada.)
Vierge ou dévirginée.
IT. Disverginare. (chap. Desvirgá, desflorá, despubillá : desvirgo, desvirgues, desvirgue, desvirguem o desvirgam, desvirguéu o desvirgáu, desvirguen; desvirgat per detrás, desvirgats, desvirgada, desvirgades; desvirgaré; desvirgaría; si yo desvirgara.)

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP

7. Desvergenaire, s. n., dévirgineur, dépuceleur, défloreur, qui déflore, qui dépucelle.
Si la femna desvergenada es plus pros e plus rica qu' el desvergenaire.
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si la femme déflorée est plus méritante et plus noble que le défloreur.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

//

XV.


Vera vergena Maria,

Vera vida, vera fes,

Vera vertatz, vera via,

Vera vertutz, vera res,

Vera maire, ver' amia,

Ver' amors, vera merces,

Per ta vera merce sia

Qu' estenda en me tos heres. 

De patz, si t plai, dona, traita 

Qu' ab ton filh me sia faita.


Tu restauriest la follia

Don Adam fon sobrepres;

Tu yest l' estela que guia

Los passans d' aquest paes,

E tu yest l' alba del dia

Don lo dieus filhs solelhs es,

Qu' el calfa e clarifia,

Verais de dreitura ples.

De patz, si t plai, dona, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Tu fust nada de Suria

Gentils e paura d' arnes,

Umils e pura e pia

E fatz, en dis et en pes,

Faita per tal maestria

Ses totz mals, mas ab totz bes,

Tant fust de doussa paria

Per que dieus en tu se mes.

De patz, dona, si t platz, traita 

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Aquel qui en te se fia

Ja no 'l cal autre defes,

Que, si tot lo mon peria,

Aquel non penria ges,

Car als tieus precx s' umilia

L' auzismes, a cuy que pes,

E 'l tieu filhs non contraria

Ton voler neguna ves.

De patz, dona, si t platz, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


David en la prophetia

Dis, en un salme que fes,

Qu' al destre de dieu sezia,

Del rey en la ley promes,

Una reyna qu' avia

Vestirs de var e d' aurfres;

Tu yest elha, ses falhia,

Non o pot vedar plaides.

De patz, dona, si t platz, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Pierre Cardinal.

//

Vita Christi.

Kempis Vita Christi POR Sor Ysabel DE Villena Letra Gotica. Libro Rarisi* Impreso año 1497. Incunables 1973 (BNE)

jueves, 14 de octubre de 2021

A LA VIRGEN MARÍA. A LA VERGE SANCTA MARIA.

A LA VIRGEN MARÍA.

En el capítulo LXXXIII del libro titulado Blanquerna, que escribió Raimundo Lulio en la ciudad de Montpeller hacia los años 1282 y 1283, se lee una trova dirigida a la virgen María, que puso el autor en boca de uno de los personajes que en la obra figuran. Es una composición corta, de bellas formas e ingeniosos y elevados conceptos, que nos da una idea del atractivo que debieron tener los lais o tensiones del enamorado trovador.
- "A vos, Señora, santa virgen María, dice, a vos doy todo mi albedrío, y con tanto ardor quiere de vos enamorarse, que sin vos en nada anhela fijar sus deseos ni su amor: porque el amor que a vos se dirige, que sois madre del amor, es el más fino y elevado de todos los amores; y quien sin vos amar intenta, malogra infelizmente el amor de su corazón. Y pues ya que queréis, excelente reina, toda mi voluntad, os quiero también hacer presente de mi memoria y de mi inteligencia, porque sin voluntad ¿qué haría de ellas, Señora? Mas ay, si os place, madre mía, recordad y haced entender a toda la clerecía cuanto se os honrara si emprendiesen unos el camino de la Tierra-Santa para predicar la divina palabra a los infieles y convertirles a la fé cristiana, y sembrasen otros la paz entre las ovejas de Jesús: que muchos son los que se jactan de que arrostrarían la muerte por vuestro hijo, si ocasión se ofreciera; mas pocos los que emprendan el apostolado, pues el temor de morir les hace andar remisos y negligentes." -

En la versión que en 1521 se publicó en Valencia del Blanquerna, aparece también traducida la trova que nos ocupa, aunque en diferente metro; y si bien en la traducción observamos el lenguaje más culto del siglo XVI, en nuestro concepto no iguala al original. A continuación de este insertamos aquella para que el lector juzgue por sí mismo.

Blanquerna en castellano (descargar pdf)

Blanquerna, castellano, Raymundo Lulio, 1521, valenciano, lemosin, lemosina, lengua castellana, 1749


https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=8246


A LA VERGE SANCTA MARIA.


A vos, dona verge sancta María,

Dó mon voler, qui 's vòl enamorar

De vos tant fort, quí sens vos no volria

En nulla rè desirar ni amar.

Car tot voler ha melloria

Sobre tot altre que no sia

Volent en vos, qui est mayre d' amar;

Qui vos no vòl no 's pòt enamorar.


Pus mon voler vòl vostre senyoria,

Lo meu membrar e 'l saber vos vuyll dar;

Car sens voler, dona, ¿eu qu ' els faria?

E, vos dona, si us play façats membrar

E entendre, mayre, a clereçia,

Per ço que vagen en Suría

Als infaels convertir e preycar,

E ' els christians fassen pacificar.


Mant hom se vana que murria

Per vostre fill si loch venia;

Mays pauchs son çells qui 'l vagen preycar

Als infaels, car mort los fá duptar.


(Versión de 1521.)

A vos, mare verge, excelsa María,
Lo meu voler done qu' es vòl enamorar
De vos a qui 'm postre, sens quí no volria
Alguna altra cosa desirar ni amar.
Qu' en vos quant s' endreça té, cert, milloria
Sobre 'l que no era ni esser poria;
Puix sou en nosaltres d' amor vera mare:
Y a vos qui nous ama no 'l vòl l' Etern pare.

Puix mon voler prompte voleu, reyna pia,
La mia memoria e 'l saber vos vull dar:
Car sens voler, dea ¿yo qué d' ells faria?
Mas qu' es recordassen d' entendre y amar,
Excelsa princessa, a vos si plahía,
Tots vostres bons clergues d' amar en Suria
A tots los heretges infaels predicar;
Y 'ls crestians fessen prest pacificar.

Mas l' hom perdra 'l viure per vos se gloría
Y 'l vostre fill sacre si 'l cas se seguia;
Y pochs son qui vagen la fe predicar
Als infaels heretges per mort reçelar.

A LA VIRGEN MARÍA. A LA VERGE SANCTA MARIA.

A LA VIRGEN MARÍA.

En el capítulo LXXXIII del libro titulado Blanquerna, que escribió Raimundo Lulio en la ciudad de Montpeller hacia los años 1282 y 1283, se lee una trova dirigida a la virgen María, que puso el autor en boca de uno de los personajes que en la obra figuran. Es una composición corta, de bellas formas e ingeniosos y elevados conceptos, que nos da una idea del atractivo que debieron tener los lais o tensiones del enamorado trovador.
- "A vos, Señora, santa virgen María, dice, a vos doy todo mi albedrío, y con tanto ardor quiere de vos enamorarse, que sin vos en nada anhela fijar sus deseos ni su amor: porque el amor que a vos se dirige, que sois madre del amor, es el más fino y elevado de todos los amores; y quien sin vos amar intenta, malogra infelizmente el amor de su corazón. Y pues ya que queréis, excelente reina, toda mi voluntad, os quiero también hacer presente de mi memoria y de mi inteligencia, porque sin voluntad ¿qué haría de ellas, Señora? Mas ay, si os place, madre mía, recordad y haced entender a toda la clerecía cuanto se os honrara si emprendiesen unos el camino de la Tierra-Santa para predicar la divina palabra a los infieles y convertirles a la fé cristiana, y sembrasen otros la paz entre las ovejas de Jesús: que muchos son los que se jactan de que arrostrarían la muerte por vuestro hijo, si ocasión se ofreciera; mas pocos los que emprendan el apostolado, pues el temor de morir les hace andar remisos y negligentes." -

En la versión que en 1521 se publicó en Valencia del Blanquerna, aparece también traducida la trova que nos ocupa, aunque en diferente metro; y si bien en la traducción observamos el lenguaje más culto del siglo XVI, en nuestro concepto no iguala al original. A continuación de este insertamos aquella para que el lector juzgue por sí mismo.

Blanquerna en castellano (descargar pdf)

Blanquerna, castellano, Raymundo Lulio, 1521, valenciano, lemosin, lemosina, lengua castellana, 1749


https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=8246


A LA VERGE SANCTA MARIA.


A vos, dona verge sancta María,

Dó mon voler, qui 's vòl enamorar

De vos tant fort, quí sens vos no volria

En nulla rè desirar ni amar.

Car tot voler ha melloria

Sobre tot altre que no sia

Volent en vos, qui est mayre d' amar;

Qui vos no vòl no 's pòt enamorar.


Pus mon voler vòl vostre senyoria,

Lo meu membrar e 'l saber vos vuyll dar;

Car sens voler, dona, ¿eu qu ' els faria?

E, vos dona, si us play façats membrar

E entendre, mayre, a clereçia,

Per ço que vagen en Suría

Als infaels convertir e preycar,

E ' els christians fassen pacificar.


Mant hom se vana que murria

Per vostre fill si loch venia;

Mays pauchs son çells qui 'l vagen preycar

Als infaels, car mort los fá duptar.


(Versión de 1521.)

A vos, mare verge, excelsa María,
Lo meu voler done qu' es vòl enamorar
De vos a qui 'm postre, sens quí no volria
Alguna altra cosa desirar ni amar.
Qu' en vos quant s' endreça té, cert, milloria
Sobre 'l que no era ni esser poria;
Puix sou en nosaltres d' amor vera mare:
Y a vos qui nous ama no 'l vòl l' Etern pare.

Puix mon voler prompte voleu, reyna pia,
La mia memoria e 'l saber vos vull dar:
Car sens voler, dea ¿yo qué d' ells faria?
Mas qu' es recordassen d' entendre y amar,
Excelsa princessa, a vos si plahía,
Tots vostres bons clergues d' amar en Suria
A tots los heretges infaels predicar;
Y 'ls crestians fessen prest pacificar.

Mas l' hom perdra 'l viure per vos se gloría
Y 'l vostre fill sacre si 'l cas se seguia;
Y pochs son qui vagen la fe predicar
Als infaels heretges per mort reçelar.

A LA VIRGEN MARÍA. A LA VERGE SANCTA MARIA.

A LA VIRGEN MARÍA.

En el capítulo LXXXIII del libro titulado Blanquerna, que escribió Raimundo Lulio en la ciudad de Montpeller hacia los años 1282 y 1283, se lee una trova dirigida a la virgen María, que puso el autor en boca de uno de los personajes que en la obra figuran. Es una composición corta, de bellas formas e ingeniosos y elevados conceptos, que nos da una idea del atractivo que debieron tener los lais o tensiones del enamorado trovador.
- "A vos, Señora, santa virgen María, dice, a vos doy todo mi albedrío, y con tanto ardor quiere de vos enamorarse, que sin vos en nada anhela fijar sus deseos ni su amor: porque el amor que a vos se dirige, que sois madre del amor, es el más fino y elevado de todos los amores; y quien sin vos amar intenta, malogra infelizmente el amor de su corazón. Y pues ya que queréis, excelente reina, toda mi voluntad, os quiero también hacer presente de mi memoria y de mi inteligencia, porque sin voluntad ¿qué haría de ellas, Señora? Mas ay, si os place, madre mía, recordad y haced entender a toda la clerecía cuanto se os honrara si emprendiesen unos el camino de la Tierra-Santa para predicar la divina palabra a los infieles y convertirles a la fé cristiana, y sembrasen otros la paz entre las ovejas de Jesús: que muchos son los que se jactan de que arrostrarían la muerte por vuestro hijo, si ocasión se ofreciera; mas pocos los que emprendan el apostolado, pues el temor de morir les hace andar remisos y negligentes." -

En la versión que en 1521 se publicó en Valencia del Blanquerna, aparece también traducida la trova que nos ocupa, aunque en diferente metro; y si bien en la traducción observamos el lenguaje más culto del siglo XVI, en nuestro concepto no iguala al original. A continuación de este insertamos aquella para que el lector juzgue por sí mismo.

Blanquerna en castellano (descargar pdf)

Blanquerna, castellano, Raymundo Lulio, 1521, valenciano, lemosin, lemosina, lengua castellana, 1749


https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=8246


A LA VERGE SANCTA MARIA.


A vos, dona verge sancta María,

Dó mon voler, qui 's vòl enamorar

De vos tant fort, quí sens vos no volria

En nulla rè desirar ni amar.

Car tot voler ha melloria

Sobre tot altre que no sia

Volent en vos, qui est mayre d' amar;

Qui vos no vòl no 's pòt enamorar.


Pus mon voler vòl vostre senyoria,

Lo meu membrar e 'l saber vos vuyll dar;

Car sens voler, dona, ¿eu qu ' els faria?

E, vos dona, si us play façats membrar

E entendre, mayre, a clereçia,

Per ço que vagen en Suría

Als infaels convertir e preycar,

E ' els christians fassen pacificar.


Mant hom se vana que murria

Per vostre fill si loch venia;

Mays pauchs son çells qui 'l vagen preycar

Als infaels, car mort los fá duptar.


(Versión de 1521.)

A vos, mare verge, excelsa María,
Lo meu voler done qu' es vòl enamorar
De vos a qui 'm postre, sens quí no volria
Alguna altra cosa desirar ni amar.
Qu' en vos quant s' endreça té, cert, milloria
Sobre 'l que no era ni esser poria;
Puix sou en nosaltres d' amor vera mare:
Y a vos qui nous ama no 'l vòl l' Etern pare.

Puix mon voler prompte voleu, reyna pia,
La mia memoria e 'l saber vos vull dar:
Car sens voler, dea ¿yo qué d' ells faria?
Mas qu' es recordassen d' entendre y amar,
Excelsa princessa, a vos si plahía,
Tots vostres bons clergues d' amar en Suria
A tots los heretges infaels predicar;
Y 'ls crestians fessen prest pacificar.

Mas l' hom perdra 'l viure per vos se gloría
Y 'l vostre fill sacre si 'l cas se seguia;
Y pochs son qui vagen la fe predicar
Als infaels heretges per mort reçelar.

sábado, 25 de septiembre de 2021

A LA VIRGEN MARÍA. A LA VERGE SANCTA MARIA.

A
LA VIRGEN MARÍA.



En
el capítulo LXXXIII del libro titulado Blanquerna, que escribió
Raimundo Lulio en la ciudad de Montpeller hacia los años 1282 y
1283, se lee una trova dirigida a la virgen María, que puso el autor
en boca de uno de los personajes que en la obra figuran. Es una
composición corta, de bellas formas e ingeniosos y elevados
conceptos, que nos da una idea del atractivo que debieron tener los
lais o tensiones del enamorado trovador.
- "A
vos, Señora, santa virgen María, dice, a vos doy todo mi albedrío,
y con tanto ardor quiere de vos enamorarse, que sin vos en nada
anhela fijar sus deseos ni su amor: porque el amor que a vos se
dirige, que sois madre del amor, es el más fino y elevado de todos
los amores; y quien sin vos amar intenta, malogra infelizmente el
amor de su corazón. Y pues ya que queréis, excelente reina, toda mi
voluntad, os quiero también hacer presente de mi memoria y de mi
inteligencia, porque sin voluntad ¿qué haría de ellas, Señora?
Mas ay, si os place, madre mía, recordad y haced entender a toda la
clerecía cuanto se os honrara si emprendiesen unos el camino de la
Tierra-Santa para predicar la divina palabra a los infieles y
convertirles a la fé cristiana, y sembrasen otros la paz entre las
ovejas de Jesús: que muchos son los que se jactan de que
arrostrarían la muerte por vuestro hijo, si ocasión se ofreciera;
mas pocos los que emprendan el apostolado, pues el temor de morir les
hace andar remisos y negligentes." -



En
la versión que en 1521 se publicó en Valencia del Blanquerna,
aparece también traducida la trova que nos ocupa, aunque en
diferente metro; y si bien en la traducción observamos el lenguaje
más culto del siglo XVI, en nuestro concepto no iguala al original.
A continuación de este insertamos aquella para que el lector juzgue
por sí mismo.


Blanquerna en castellano (descargar pdf)

Blanquerna, castellano, Raymundo Lulio, 1521, valenciano, lemosin, lemosina, lengua castellana, 1749


https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=8246




A
LA VERGE SANCTA MARIA.







A
vos, dona verge sancta María,



Dó
mon voler, qui 's vòl enamorar



De
vos tant fort, quí sens vos no volria



En
nulla rè desirar ni amar.



Car
tot voler ha melloria



Sobre
tot altre que no sia



Volent
en vos, qui est mayre d' amar;



Qui
vos no vòl no 's pòt enamorar.







Pus
mon voler vòl vostre senyoria,



Lo
meu membrar e 'l saber vos vuyll dar;



Car
sens voler, dona, ¿eu qu ' els faria?



E,
vos dona, si us play façats membrar



E
entendre, mayre, a clereçia,



Per
ço que vagen en Suría



Als
infaels convertir e preycar,



E
' els christians fassen pacificar.







Mant
hom se vana que murria



Per
vostre fill si loch venia;



Mays
pauchs son çells qui 'l vagen preycar



Als
infaels, car mort los fá duptar.





(Versión
de 1521.)




A
vos, mare verge, excelsa María,
Lo meu voler done qu' es vòl
enamorar
De vos a qui 'm postre, sens quí no volria
Alguna
altra cosa desirar ni amar.
Qu' en vos quant s' endreça té,
cert, milloria
Sobre 'l que no era ni esser poria;
Puix sou
en nosaltres d' amor vera mare:
Y a vos qui nous ama no 'l vòl
l' Etern pare.



Puix
mon voler prompte voleu, reyna pia,
La mia memoria e 'l saber vos
vull dar:
Car sens voler, dea ¿yo qué d' ells faria?
Mas
qu' es recordassen d' entendre y amar,
Excelsa princessa, a vos
si plahía,
Tots vostres bons clergues d' amar en Suria
A
tots los heretges infaels predicar;
Y 'ls crestians fessen prest
pacificar.



Mas
l' hom perdra 'l viure per vos se gloría
Y 'l vostre fill sacre
si 'l cas se seguia;
Y pochs son qui vagen la fe predicar
Als
infaels heretges per mort reçelar.

lunes, 3 de mayo de 2021

Capitol XXXII. Com la excellent donzella virginitat feu gracies a la senyora ..

Capitol XXXII. Com la excellent donzella virginitat feu gracies a la senyora de la amor que li mostraua: supplicant sa merçe consentis sens temor de perdre la companyia sua.

Venint altra donzella molt joue vestida de blanch virginitat nomenada: la qual ab molt alegra cara besa la ma de la senyora: Dient. O ma senyora y grans merces a vostra real senyoria de la gran amor y fauor quem haueu mostrada: Car essent certificada per lo missatger de la magestat diuina: que haueu a esser mare de deu: protestas que no deliberaueu per res perdre lamistat e companyia mia: ni yo ma Senyora que no vull perdre la vostra: ans vos supplich que consentau sens nengun dupte: donant a vostra merce la fe de james partirme de vostra senyoria. ni ans del part: ni en lo part: ni apres lo part: ans vol nostre senyor deu fer aquesta nouella marauella per amor vostra: que verge e mare siau ensemps: co (ço) que ans de vostra merce no es stat ne sera james apres. ¶ O virgo dulcis speciosa adeo patre sponsa electa: adeo verbo mater preelectaa spiritu sancto protecta. ¶ O senyora dulcissima e singularment bella grans e incomprensibles son les dignitats vostres. Car deu lo pare vos ha elegit per sposa: lo fill vos ha triada per mare: lo sperit sanct vol esser protector e guardador de la vostra purissima virginitat. ¶ Tu es enim vas auri solidum omni lapide pretioso ornatum: in quo rex angelorum placidum inuenit vmbraculum et reclinatorium amorosum. ¶ O ma senyora que vos sou vn vexell dor maciç per la vostra puritat ornat y embellit de tota natura de pedres precioses: ço es de totes les virtuts: Les quals embellexen singularment la vostra virginitat. e en vos senyora lo Rey dels angels vol pendre posada e cubert. ¶ E lo vostre virginal ventre ha elet per lit de repos a ell molt amoros e plaent. O senyora excellent que lo fill de deu dellibera esser malalt per amor de natura humana: segons diu Ysayes parlant en persona de tots los fills de Adam: dient. ¶ Vere langores (o lamgores) nostros ipse tulit: et dolores nostros ipse portauit: cuius liuore sanati sumus. ¶ Volent dir verdaderament aquest senyor clement e piados ses mes en lo lit per mostrarse malalt: prenint en sa diuinal persona totes nostres infirmitats e dolors: perço que per les nafres sues siam guarits. ¶ O senyora y ab quant repos stara lo fill vostre en lo lit gitat e tancat per spay de nou mesos continuus sens mostrarse al mon. ¶ E passat lo dit temps exint de aqui sens rompre la cortina virginal: La falda vostra li sera strado: e cadira e lit de repos: aqui senyora se nodrira e criara: e tot lo seu repos en la present vida sera ab vostra merce. ¶ Veritat es senyora: que a la mort mudara de lit: car la darrera dormicio sua no sera (carácter paregut a ß+a) en la falda vostra: ans en vna aspra e dura e molt estreta creu: en la qual ab infinides dolors finara la vida sua. E de aqui mort deuallat retornara en son propri lit: ço es en la vostra falda: mostrant que vostra senyoria ha de esser la distribuydora e dispensera dels infinits merits de la sua gloriosa passio. ¶ E perço senyora tots los peccadors genolls ficats suppliquen vostra altesa dient. ¶ O mater orphanorum: consolatio afflictorum: pietatis latitudo: peccatores te rogamus audi nos. ¶ Volent dir. O mare e senyora dels orfens: consolacio dels affligits: pietat sens terme: a vostra merce senyora reclamam nosaltres peccadors placiaus hoir nos: e darnos lo queus demanam: ço es que consentau senyora: car en la paraula vostra sta tota la salut humana. ¶ O senyora que aquesta gent sabent que vostra senyoria me dona molt credit: han me pregada importunament: acabe esta fahena ab vostra merce: puix yo no pert res: ans reste gloriosa: que lo fill de deu se encarne en dona verge: e de aquella naixca leixant la ab entrega puritat. ¶ Per queus supplich senyora nous detingau mes: aconsolau (a consolau) aquesta gent: preniu lo fill de deu: car lo seu pare lous tramet. ¶ Quia tu es sancte trinitatis nobile triclinium: pretiosumq3 (pretiosumquem) tabernaculum tante magestati amabile et gratiosum. ¶ Car vos insigna senyora sou lestrado real e molt noble: hon la sancta trinitat vol mostrar la gloria sua: volent que siau tabernacle amable e molt gracios de la inmensa magestat sua. dau li entrada senyora francament. Car yo sere la portera del vostre castell. ¶ Et dominus solus transibit per eam et clausa erit in eternum. E guardare tan diligentment la porta: que sols lo senyor fill de deu passara per aquella: e restara tancada e closa: axi com se sta eternalment. ¶ Axi la mia senyora sens nenguna temor podeu consentir: car yo e sere ab vostra merce tostemps. ¶ E acabant virginitat les sues dolces rahons besa la ma a la senyora e feu loch a la que venia.