Mostrando entradas con la etiqueta Juan Carlos Abella. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Juan Carlos Abella. Mostrar todas las entradas

viernes, 21 de febrero de 2020

DEDICATORIES, Juan Carlos Abella

el mundo del chapurriau

DEDICATORIES.
Avuy es lo día de la llengua mare, es per aixo que en un día tan señalat vuy fe unes dedicatories personals, y mol espesials. Comensem:
La primera es pera dos persones mol espesials pera mi, María José, y Yolanda, elles ya saben perqué.
Después pera los meus compañs de junta de la asosiasio Amics de chapurriau. Fa uns dos añs que estem junts, alguns mos vam coneise entonses, pos avuy puc di que tots y cada un de natros mos ham convertit en grans amics. Cuán un grupo de persones trevalle en humildat sense egosentrismes, en lealtat, en igualdat, en firmesa, y si damun aflore la amistat, lo cariño, y la sinceridat, acabe convertinse en algo mol fort, du com una roca, y aixo es algo mol gran.
Ara tamé una atra dedicatoria pera eixos rokerols (De Beseit) que un día van crea esta página, que avuy día sa convertit en una finestra overta pera la comunicasió de la gen del chapurriau. Moltes grasies.
Una atra dedicatoria pera tota la gen que partisipe aquí. Per ejemple Jesús este musol (de Fornols) que cada día desde Castelló mos done lo bon día. Jesús tens que sabe que no te contesto perque ña dies que te llisgo a les 9 de la nit, pero que cada día te busco perque se que estas aquí. Sou molta la gen que esteu aquí, cada día la gen nova, homens y dones orgullosos de parlá lo chapurriau, gen que no se considere inferior a dingu. Gen que cada día aporte algo a la llengua, desde los que entren aquí alguna vegada, hasta los que escriuen autentiques y ansertadisimes reflexions com Luis. Tots y cada un fem lo chapurriau.
Y una atra dedicatoria pera los nous proyectes, mols de ells eixits de persones conegudes grasies a esta pagina. Yo ai sigut invitat a participá individualmen a un de estos nous proyectes. Allí ai trovat un grupo de persones encantadores, moltes de elles les acabo de coneise, y la verdat ting mol bones sensasions, segú que en uns mesos seren una "roca". Y es que en bona voluntat som imparables, no tenim ni subvensions, ni de momen apoyo politic, pero lo nostre espirit luchadó, lo nostre sentimen de amor per la nostra llengua mare mos fa avansa sense pará.
Avuy no ficare poesía, es divendres lo día de la poesía en chapurriau, pero no mos quedarem sense poesía, avuy es un día mol gran, un atre autó ha publicat a esta página una presiosa poesía, si siñó mol be Enrique. Venga home animat, demanemli entre tots que mos obsequio uns cuans divendres mes en les seues maravilloses poesies, aixi yo podré descansá.
Ara tos fico una foto de la publicasio de avuy del diari La Comarca que fa referensia a lo día de la llengua materna.

VIVA LA NOSTRA LLENGUA MATERNA.

VIVA LO CHAPURRIAU.

DEDICATORIES, Juan Carlos Abella


el mundo del chapurriau





DEDICATORIES.


Avuy es lo día de la llengua mare, es per aixo que en un día tan señalat vuy fe unes dedicatories personals, y mol espesials. Comensem:


La primera es pera dos persones mol espesials pera mi, María José, y Yolanda, elles ya saben perqué.



Después pera los meus compañs de junta de la asosiasio Amics de chapurriau. Fa uns dos añs que estem junts, alguns mos vam coneise entonses, pos avuy puc di que tots y cada un de natros mos ham convertit en grans amics. Cuán un grupo de persones trevalle en humildat sense egosentrismes, en lealtat, en igualdat, en firmesa, y si damun aflore la amistat, lo cariño, y la sinceridat, acabe convertinse en algo mol fort, du com una roca, y aixo es algo mol gran.


Ara tamé una atra dedicatoria pera eixos rokerols (De Beseit) que un día van crea esta página, que avuy día sa convertit en una finestra overta pera la comunicasió de la gen del chapurriau. Moltes grasies.


Una atra dedicatoria pera tota la gen que partisipe aquí. Per ejemple Jesús este musol (de Fornols) que cada día desde Castelló mos done lo bon día. Jesús tens que sabe que no te contesto perque ña dies que te llisgo a les 9 de la nit, pero que cada día te busco perque se que estas aquí. Sou molta la gen que esteu aquí, cada día la gen nova, homens y dones orgullosos de parlá lo chapurriau, gen que no se considere inferior a dingu. Gen que cada día aporte algo a la llengua, desde los que entren aquí alguna vegada, hasta los que escriuen autentiques y ansertadisimes reflexions com Luis. Tots y cada un fem lo chapurriau.


Y una atra dedicatoria pera los nous proyectes, mols de ells eixits de persones conegudes grasies a esta pagina. Yo ai sigut invitat a participá individualmen a un de estos nous proyectes. Allí ai trovat un grupo de persones encantadores, moltes de elles les acabo de coneise, y la verdat ting mol bones sensasions, segú que en uns mesos seren una "roca". Y es que en bona voluntat som imparables, no tenim ni subvensions, ni de momen apoyo politic, pero lo nostre espirit luchadó, lo nostre sentimen de amor per la nostra llengua mare mos fa avansa sense pará.


Avuy no ficare poesía, es divendres lo día de la poesía en chapurriau, pero no mos quedarem sense poesía, avuy es un día mol gran, un atre autó ha publicat a esta página una presiosa poesía, si siñó mol be Enrique. Venga home animat, demanemli entre tots que mos obsequio uns cuans divendres mes en les seues maravilloses poesies, aixi yo podré descansá.
Ara tos fico una foto de la publicasio de avuy del diari La Comarca que fa referensia a lo día de la llengua materna.

VIVA LA NOSTRA LLENGUA MATERNA.

VIVA LO CHAPURRIAU.



sábado, 15 de febrero de 2020

Amor, poesía, Juan Carlos Abella

Sabeu de que va la poesía de avui, com no, va de amor.
"AMOR"
Amor es llibertad, santa llibertat
Amor es pasió, gran pasió
Amor es ilusió, molta ilusió
Amor es igualdat, nesesaria igualdat
Amor es unió, rocosa unió
Amor es bondat, infinita bondat
Amor es verdat, tota la verdat
Amor es lo milló, de la vida lo milló
Amor es cansó, alegre cansó
Amor es patí, mai se pare de patí
Amor es eixí, les millós coses fa eixí
Amor es llisó, sempre se depren una llisó
Amor son moments, los millós moments
Amor es esperansa, bendita esperansa
Amor es templansa, molta templansa
Amor de valents, pera mol valents
Amor de aventura, cada día una aventura
Amor y eternidat, dure hasta la eternidat
Amor reforsat, cada día ix mes reforsat
Amor es ternura, la mes tendra ternura
Amor es llum, la mes clara llum
Amor es primavera, cada día una primavera
Amor es una frontera, defensiva frontera
Amor es costum, respete la milló costum
Amor es pau, nesesaria pau
Amor es tradisió, respetuosa tradisió
Amor es evolució, continua evolusió
Amor es chapurriau, viva lo chapurriau
Amor es parella, espesial parella
Amor productiu, cada día mes productiu
Amor es estiu, calen com lo estiu
Amor de dos, amor de ell y de ella.

Amor, poesía, Juan Carlos Abella


Sabeu de que va la poesía de avui, com no, va de amor.


"AMOR"


Amor es llibertad, santa llibertat
Amor es pasió, gran pasió
Amor es ilusió, molta ilusió
Amor es igualdat, nesesaria igualdat



Amor es unió, rocosa unió
Amor es bondat, infinita bondat
Amor es verdat, tota la verdat
Amor es lo milló, de la vida lo milló


Amor es cansó, alegre cansó
Amor es patí, mai se pare de patí
Amor es eixí, les millós coses fa eixí
Amor es llisó, sempre se depren una llisó


Amor son moments, los millós moments
Amor es esperansa, bendita esperansa
Amor es templansa, molta templansa
Amor de valents, pera mol valents


Amor de aventura, cada día una aventura
Amor y eternidat, dure hasta la eternidat
Amor reforsat, cada día ix mes reforsat
Amor es ternura, la mes tendra ternura


Amor es llum, la mes clara llum
Amor es primavera, cada día una primavera
Amor es una frontera, defensiva frontera
Amor es costum, respete la milló costum


Amor es pau, nesesaria pau
Amor es tradisió, respetuosa tradisió
Amor es evolució, continua evolusió
Amor es chapurriau, viva lo chapurriau


Amor es parella, espesial parella
Amor productiu, cada día mes productiu
Amor es estiu, calen com lo estiu
Amor de dos, amor de ell y de ella.


domingo, 26 de enero de 2020

LUCHAREM (Juan Carlos Abella)

Com corre lo temps, com pase la vida. Mare de deu lo que mos ha vingut esta semana. Per aixó penso que es bo que tos fica una poesía de esperansa. La que mos ha vingut a segut mol grosa, pero pareis que ara ya ha pasat. Es un homenage a tots natros, a la nostra gen, a la nostra valentia, a eixe esperit luchadó que tenim, a eixa solidaridat espesial que tenim la gen de poble. Encara que no vach podé ficatos la poesía aí divendres, u fach avui disabte. Es una poesía pa intentá puijamos los ánimos.

LUCHAREM (Juan Carlos Abella), Valderrobres, neu, nevada, maleses


"LUCHAREM"
No tenim cap po
Som gen mol valenta
Si algo mos sobre es espenta
Segú que puijarem este grasó
Que mos venen adversidats
Natros mai perderem la esperansa
Ganes de luchá me tenim en abundansia
Pa luchá estem mol ben preparats
Tots junts obrirem lo camí
Entre tots llimpiarem lo carré
Mos ajudarem uns als atres tamé
Pa que los pijos momens puguem resistí
Tenim lo milló tesoro, la solidaridat
Que fa que cuan estem patim devalen
Tots acudim pa aliviá eixe patimen
Es una proba de gran lealtat
Mai perderem la esperansa
Ni perderem les nostres forses
Juns puijarem les pijos costes
No pararem hasta trová la bonansa
Som gen que valem mol
Gen que tenim los millós sentimens
Los tenim tots mol adins
Pa fe que torno a eixí lo milló sol
Tots junts tornarem a riure
Tots junts lucharem aquí
Tots junts u farem cada matí
Tots junts tornarem a viure.

LUCHAREM (Juan Carlos Abella)


Com corre lo temps, com pase la vida. Mare de deu lo que mos ha vingut esta semana. Per aixó penso que es bo que tos fica una poesía de esperansa. La que mos ha vingut a segut mol grosa, pero pareis que ara ya ha pasat. Es un homenage a tots natros, a la nostra gen, a la nostra valentia, a eixe esperit luchadó que tenim, a eixa solidaridat espesial que tenim la gen de poble. Encara que no vach podé ficatos la poesía aí divendres, u fach avui disabte. Es una poesía pa intentá puijamos los ánimos.





LUCHAREM (Juan Carlos Abella), Valderrobres, neu, nevada, maleses









"LUCHAREM"


No tenim cap po
Som gen mol valenta
Si algo mos sobre es espenta
Segú que puijarem este grasó


Que mos venen adversidats
Natros mai perderem la esperansa
Ganes de luchá me tenim en abundansia
Pa luchá estem mol ben preparats


Tots junts obrirem lo camí
Entre tots llimpiarem lo carré
Mos ajudarem uns als atres tamé
Pa que los pijos momens puguem resistí


Tenim lo milló tesoro, la solidaridat
Que fa que cuan estem patim devalen
Tots acudim pa aliviá eixe patimen
Es una proba de gran lealtat


Mai perderem la esperansa
Ni perderem les nostres forses
Juns puijarem les pijos costes
No pararem hasta trová la bonansa


Som gen que valem mol
Gen que tenim los millós sentimens
Los tenim tots mol adins
Pa fe que torno a eixí lo milló sol


Tots junts tornarem a riure
Tots junts lucharem aquí
Tots junts u farem cada matí
Tots junts tornarem a viure.






viernes, 17 de enero de 2020

VIVA SAN ANTONI, Juan Carlos Abella


Com pase lo temps, ya estem a San Antoni. Festa grossa y mol selebrada a los nostres pobles. Esta semana vull publicá la poesía en dijous pa podé felisitá a tota la gen del Chapurriau per la festa de San Antoni.





" VIVA SAN ANTONI ".


San Antoni, una cosa te voldria dí




Fes que sempre estigue de peu


Natres ya mos cansem de patí


San Antoni, San Antoni, te vull demaná


Ablanix lo cor dels que mos ataquen


Y la nostra raó ilumino alló que faiguen


Que se acabo esta injustisia yá


San Antoni fes que a tots los quedo clá



A dins del cor dels nostres pobles


Esta verdat may se podrá cambiá


San Antoni, San Antoni de giné


Eres lo San que tot u pot


Per aixó te demano que sobre tot


Cuidos a la gen de aquí tamé


San Antoni fes que la nostra gen


Disfruto de la milló felisidat


Aparta la maldat y la enfermedat


Que ben llun se les emporto lo ven


San Antoni que tots puguem apresiá


De cada matí la milló frescó


De cada tarde lo milló coló


De cada nit lo coló mes clá


San Antoni te volem tan


Perque may mos has fallat


Perque sempre mos has ajudat


VIVA SAN ANTONI ABAD.


(Juan Carlos Abella)









Aquí un video dels catalanistes de ràdio Matarranya :










lunes, 7 de enero de 2019

UNA ROMIGUERA

Resulte que ya fá trenta añs
que va naise una romiguera
de abonos ni han ficat tans
pa que puncho com la primera

es la romiguera del catalá
que van creá per a dominamos
incordiánmos sense pará
encara no han pogut doblegámos
y es que natros tenim la raó
y aixó es algo que esta tan clá
cada dia u defensém en mes pasió
que res may mos podrá cambiá
a eixa romiguera la están regán
gen en mol oscurs interesos
la nostra tradisió están cambián
trenta añs que aguantém excesos
orgullosos de lo que fan no poden está
pos obliguen a cambiá a tota la gen
en lo mateix molde mos volen fabricá
tots iguals al seu pensamén
pero ara al mich de la romiguera
mols muixonets van ficá una llaó
y ha naixcut una bonica figuera
en un sol añ, ya s´ha fet la milló
eixa es la Figuera de la esperansa
regada per la nostra humildat
la fá forta la nostra pasiénsia
alimentada per la autentica verdat
en molta forsa se obri camí
entre mich del romigueral
es la gen que s´ha cansat de patí
la gen que u está passán mal
a la vora de la Figuera s´ha ajuntat
la forsa de un bon amelé
los dos bé s´han complementat
y al romigueral han debilitat
la flexibilidat de la figuera
es la milló virtut que té
guañará a eixa romiguera
jun en la duresa del amelé
es la unió de les persones
la que tallará a la romiguera
natros ne som mols mes
y tenim una unió verdadera
la nostra raó se acabará imposán
despullarém les seues mentires
mentres a natros no mos callarán
natros volem seguí sen lo que som.

sábado, 22 de diciembre de 2018

TING GANES DE PLORÁ

Este divendres fiquem una poesía plena de doló, ham tingut que cambiá la que voliem ficá pos la triste realidat mane, la gen del Chapurriau es mol sensible en lo doló de les persones.
Juan Carlos Abella
" TING GANES DE PLORÁ "
Avui ting ganes de plorá
y la meua alma no trove consol
ña molta gen que estem de dol
busquem consol y no lo podem trová
una bona persona mos ha dixat
y no ha segut de mort natural
li han fet coses que están fatal
un malparit la ha assessinat
en una atra dona san ensañat
en un acte de gran cobardía
que a tots mos ha fet perde la alegría
pobreta, un sadic de ella ha abusat
diuen que un home la matat
y aixo a mi me coste de creure
tantes bardaridats no les puc entendre
un home no fá esta mostruosidat
yo soc un home y dic que NO
que sempre a la dona s´ha de respetá
se les ha de protegí, mimá, y ajudá
pa que mai mes puguen tindre pó
yo soc un home que diu que NO
un home de verdat no fa cap mal
aixó sol u pot fé un animal
que ha perdut los sentimens y la raó
SÁDIC, de una dona has abusat
TRAIDÓ, t´has emportat una vida
ANIMAL, has destrossat una familia
MATÓN, a una bona dona has matat
de natros mai tindrás lo perdó
pos no pots se pijó persona
que mai trovos una hora bona
eres escoria, eres lo pijó
un angelet ha pujat al sel
en mol doló lo ham despedit
lo nostre cor mol ha sufrit
una atra llum tenim allá adal
ADEU, A UNA DONA VALENTA
ADEU, A UNA CHICA LUCHADORA
ADEU, A UNA PARELLA ENAMORADA
ADEU, A UNA FAMILIA FELÍS.

sábado, 1 de diciembre de 2018

YO SERÉ VELL

Juan Carlos Abella

"YO SERÉ VELL"

Cuan yo siga vell
segú quel meu cos cambiará
se anirá arrugán la pell
y lo cor mes poc a poc anirá
tamé fallará la vista
de prop ya no voré bé
aixó no es mes que una pista
de lo que a partí de ara me vé
de pel men quedará mol poc
y tindré una mica mes de fret
m´assentaré a la voreta del foc
que allí tindré lo meu raconet
lo cos se anirá deteriorán
mes coses escomensarán a fallá
será mol tems que porten treballán
són coses que ya no se podrán arreglá
tot en mí anirá perdén
sol una cosa aumentará
será lo amor per la meua gen
es algo que creisserá y creisserá
vull sé un agüelo valén
de la meua vellesa podé disfrutá
ojalá que mai pérdega lo coneissimén
y en dignidat podéla afrontá
la experiénsia que m´ha donat la vida
en los meus la vull compartí
es milló que sigue compartida
y que se quedo per aquí
coses que en vida tením que fé
doném tot lo amor que tinguém
no faiguém lo mal, fem lo bé
demostrém als demés quels volem
lo que faiguém en vida quedará
y tot lo amor que donarém
es lo que la gen sempre recordará
encara que passo y passo lo tems.

domingo, 18 de noviembre de 2018

AIGUA, Juan Carlos Abella

AIGUA

Juan Carlos Abella

//

Aigua que cau del sel
aigua que cau en moderasió
aigua que baixe de dal
aigua que es una bendisió
aigua que bañe lo prat
aigua que bañe la montaña
aigua de vida, es bona verdat
aigua que ompli lo Matarraña
aigua del coló de la alegría
aigua que ressibím en passió
aigua que disfrutém en algarabía *
aigua que mos done frescó
aigua que ompli lo pou  / plou poc pero plou prou per a omplí lo pou
aigua que mou lo molí
aigua que es vida del Chapurriau
aigua que alegre lo matí
aigua que cambie lo soroll
aigua que es vida pera lo caragol
aigua que refresque lo fonoll
aigua que rente aquell farol
aigua que no mos dixe sembrá
aigua que fará creixe lo sembrat
aigua que mos permitirá cosechá
aigua que mos donará lo milló blat
aigua que fará a la espiga dorada
aigua que pintará de roch la sirera
aigua que fará a la oliva ben madurada
aigua que omplirá de flos la verda perera
aigua fresca com lo gel
aigua calenta com la passió
aigua dolsa com la mel
aigua plena de coló
aigua que natros bebém
aigua que tots nessessitém
aigua en la que tots mos bañém
aigua de la que tots mos enamorém.

// * algarabía, alegría, algarada, alifara, algassara, sarabastall, jaleo, bulla, galimatías, lío, guirigay, enredo, jaleo, follón, tiberi, confussió, revolta, motín, trifulca, tumulto, abalot, juerga, jolgorio, julibéu

sembrá - sembro, sembres, sembre, sembrém o sembrám, sembréu o sembráu, sémbren - sembraría - si yo sembrára - sembraré

sábado, 10 de noviembre de 2018

POESÍA A VALDERROBRES

Este divendres publiquém una poesía que lo autó ha escrit en mol cariño al seu poble.

Juan Carlos Abella, Abelha en portugués :



A Valderrobres li vull contá
perque mai me dixe de agradá
de este poble estic tan enamorat
que no lo puc cambiá per cap.

Lo pon de pedra y lo portal de San Roc
san de disfrutá poc a poc,
prénte tems pa fet una foto
o pa assomát al riu, que dingú tu conto.
y cuan vorás la plassa y lo ajuntamén
entrendrás per qué agrade a tanta gen
tamé están la fonda y lo Pelleric
y fan un conjún mol bonic.
A dal de tot lo monumental castell
relluix ben orgullós tot ell,
es una joya del art aragonés
cada día que passe lo volém més.
La iglesia es dins del estil gótic
potsé lo seu monumén mes bonic
y a la seua vora te lo campanal
tan gran que te fara mirá cap a dal.
Cuan passejos pel carré San Roc
fesu tamé mol poc a poc,
vorás tanta bellesa a cada racó
que eixirás ben plé de emosió.
Lo carré del Carmen, y lo del Pilá
tamé se tenen que visitá,
les seues cases en les parets de pedres
pareixen noves de tan ben cuidades.
Costa del Notari, Portal de Bergós,
lo carré Plá, y los llavadós
lo del Ball, y lo carré Bonaire
de bonics animen a que la gen vaigue.
Tampoc mos podém olvidá de la Solana
pos tamé es mol visitada.
Plassa Santa Agueda, carrés Parras y Solanet
fan un conjún mol boniquet.
Lo pon de ferro parle en lo riu,
no te enfados mol, aixó li diu,
que cuán traus lo genio me fas patí
pos que ñá mol perill te volía dí.

Lo pon de ferro parle en lo riu,  no te enfados mol, aixó li diu,  que cuán traus lo genio me fas patí  pos que ñá mol perill te volía dí.


La arrabal s´ha fet mol gran,
no pare de tirá per abán,
es aon vivím la mayoría
allí fem la vida de nit y de día.
A la Caixa y al Perigañol
natros tamé los volém mol,
tota la vida mos porten vigilán
quina sort que mos cuido algo tan gran !
La Mola y tamé la Picossa
en lo pantano, no són consevol cosa.
San Miquel y lo Tossal del Rey
allá adal imposen la seua ley.
Los Sans, y Santa Madalena
són ermites en molta solera,
están voltades de pins y de carrasques
que fan sombra pa que tu hi vaigues.
Te escric en la llengua que mas donat
en la que tots sempre ham parlat
orgullosos li diém lo Chapurriau
y es una llengua plena de pau.
De parlá així no mos volém avergoñí
pos es part del nostre patrimoni,
a la nostra identidat la fa espessial
per aixó sempre tením que guardál.
Lo colom li diu a la perdiu
cuan volen juns per damún del riu
ficsat cuanta bellesa que ñá
de aquí no mon podém aná.
Valderrobres té sintonía de colós
de los mes majos, los millós,
per aixó en tan espessial
y ve tanta gen a visitál.
Valderrobres al turisme enamore
y cuan sen ván, algún ne plore
no se pensáen trobá tanta bondat
y de este poble san enamorat.
La Caixa y la Picossa se donen la má
per a així juntes podé cantá:

"Valderrobres cause furor
pos es bellesa y es amor".

martes, 14 de agosto de 2018

Bones festes de Valderrobres


Ya venen les nostres festes
los nostres pobles se omplin de gen
a tots mos unix lo mateix sentimen
y dixarem atrás les nostres penes

Estes festes una jota vull escoltá
una jota que estigue mol ben cantada
que dixo a la gen mol emosionada
y que a tots mos faigue agermaná
Una jota que parlo de alegría
de molta festa, y de tradisió
tamé de pau, y de germanó
y de mol soroll, y de algarabia
Una jota que mos faigue recordá
de aquells que no podem tindre
que los volem y no han pogut vindre
ojalá lo ven los u faigue arribá
Una jota que sigue de orasió
pensan en aquells que mos van dixá
que los angels del sel los u faiguen arribá
pensem en ells en la nostra cansó
Una jota plena de bendisió
pera les persones que estem aquí
que la nostra gen mai tingue que patí
y tots puguem disfrutá de tanta selebrasió
Sí amics, una jota plena de pau
una jota aragonesa, plena de pasió
que mos faigue arribá lo sentimen milló
a tota la gen amiga del Chapurriau.
Desde la Asosiasió Cultural Amics del Chapurriau volem aprofitá esta poesía del nostre autó habitual Juan Carlos Abella, pera felisita a tots los pobles que en estes semanes de agost y setembre selebren les seues festes patronals, com diu la poesía tos volem enviá a tots los nostres millós sentimens de pau, amor, alegría, tradisió, y felisidat. MOL BONES FESTES.

Jota a Valderrobres, youtube :








sábado, 5 de mayo de 2018

Per qué

La poesía de avui te que vore en natros, es una pregunta, a vore si la sabeu contesta.

Juan Carlos Abella

fira, Valderrobres, chapurriau, stand, sossios


 

" ¿PER QU É? "

Per qué no te volen chapurriau?
no puc entendre tal cosa
es algo que no se justifique massa
pos sempre ha segut una llengua de pau

Per qué los fas tanta nosa?
no te poden vore ni en pintura
te tenen tanta amargura
pareis que te odien en tota la seua forsa

y lo mes trist es aquella gen
que de esta llengua han renegat
de la primera llengua que han parlat
y no aleguen un perqué convinsén

qué ha passat chapurriau?
qué es lo que troben tan mal?
Per qué no troben normal
que parlem lo chapurriau?

que natros naissem en chapurriau
a tots los volem dí
que no mos faiguen patí
pos tamé mingem en chapurriau

dormim en chapurriau
y no u volem cambiá
y cuan mos anem a enamorá
mos declarem en chapurriau

mon enriem en chapurriau
cuan tenim ilusió
y cuan tenim tristó
plorem en chapurriau

tota la vida la vivim en chapurriau
y a la vida veem pasá
y cuan esta se vol acabá
mos morim en chapurriau

potse aixó los fa envecheta
que mos tinguem tanta fidelidat
que mos vullguem asta la eternidat
que aixo no es cosa menudeta

perque pensem en chapurriau
forme part de la nostra identidat
y tota la vida lo ham defensat
per aixó som la gen del chapurriau.

viernes, 13 de abril de 2018

Obriu lo balcó

Este divendres tornem a fica la nostra poesía en chapurriau.

  "OBRIU LO BALCÓ"

Que entro lo aire, obriu lo balcó
vull sentí dins de casa
de les flos la seua auló
que de frescó mai ña masa

que la casa sen fico ben plena
y la llum u ompligue tot
del coló de la primavera
avui que no bufe lo ventot

inclus los mobles tenen mes brillo
cuan fa un dia radian
y si fa un dia mes pillo
lo balcó anirem tancan

que entro lo can de la cagarnera
cante felis damun del amelé
anuncian que ya es primavera
ella se vol enamorá tamé

vull escoltá com belen le ovelles
als primes momens del matí
parlen les mares en les filles
al seu corral antes de eixí

y tamé puixe del riu
lo can que fan les granotes
anuncian que está prop lo estiu
aixo les torne mol locotes

sensasions que venen del carré
que a casa nostra an entrat
que no mos costen cap diné
y mos aporten molta felisidat

obriu bé lo balcó
voreu la vida com pase
que pugueu sentí la sensasió
que la vida sense pará avanse

no es bó sentí la quietut
de la gen que no se pot moure
segú que ells tamé auran vullgut
bañas un dia que vá ploure

al carré esta la vida
la tristesa, y la alegria
la esperansa compartida
pos lo sol ix cada dia

obriu lo balcó gran
que se veigue la espiga dorada
eisa flo tan elegan
y a la cagarnera enamorada

obriu lo balcó de dal
que entro lo auló del matí
una aulo fresca, que no fa mal
que tots la puguem compartí.

sábado, 24 de marzo de 2018

ESTO ES EL CHAPURRIAU

Queremos explicar a nuestros hermanos castellanoparlantes lo que significa el chapurriau:

"ESTO ES EL CHAPURRIAU"

El chapurriau es un sentimiento
Es la pasión que yo siento
Es amor y es ternura
Tiene luz y frescura

Lengua llena de tradición
Que se habla con pasión
Que con orgullo enseñamos
A los hijos que amamos

Es parte de nuestra identidad
Y no es por casualidad
Muchas generaciones la han hablado
Siglos enteros la han amado

Quiero que sepa ese patán
Que de mi alma te quiere arrancar
Que alma y lengua no se pueden separar
Son mi identidad cuando juntas van

Garganta en alto te quiero defender
Pues de Aragón eres hoy
Y hoy de Aragón yo soy
Y esto no es tan difícil de entender.

Poema, historia del chapurriau

Juan Carlos Abella

en ocsitá mescla vol di chapurriau

HISTORIA DEL CHAPURRIAU

A mols siglos atrás vull aná
un fet importán se va produí
la gen va trová un atre parlá
un parlá nou que los va distinguí

fill de pare llatí y del ocsitá
de un dialecte seu, lo llemosí
este nou parlá va escomensá
poc a poc se va aná introduín aquí

y la gen d'avans lo van respetá
van buscá un nom, a eise parlá nou
com ere una mescla eise parlá
per aixó lo van cridá "chapurriau"

un nom ficat en respecte
pa reconeise eise parlá nou
que li done mol bon aspecte
en ocsitá mescla vol di chapurriau

y eisa llengua va creise en forsa
al nostre territori se va introduí
a Aragó va arribá, y si va quedá
pels seus territoris se va distribuí

van se tems de vida mol dura
les distánsies eren mol grans
casi no se coneisie ni la escritura
se veen poc la gen d'avans

la vida transcurríe a cada poble
la llengua creisie a cada comunidat
cada paraula nova ere igual de noble
y a cada poble n'han evolusionat

al prinsipi tot ere una llengua igual
pero en lo tems tot va cambiá
la política mos va fe mal
en diferéns regións mos van separá

a cada regió lo seu parlá van ajuntá
y de aisó un idioma van traure
la seua gramática van creá
y d'aquí dingú los pot moure

sol vam quedá natros, los de Aragó
pos estem en clara minoría
reconeise lo nostre idioma los fa pó
y així ham arribat a avui en día

ara uns se creuen mes importáns
y als seus germáns volen colonisá
y fan acsións mol preocupáns
lo nostre parlá mos volen fe cambiá

de importánsia tots ne tenim igual
y de historia, cultura, y tradisió
qui no u vuigue vore aisi, mol mal
pos si tots som iguals, qui es lo milló?.

Camiseta, yo parlo lo chapurriau

viernes, 16 de marzo de 2018

COSETA MENUDA

La poesía de este divendres parle de un naissimén, del naissimén de una persona dels nostres pobles, esta semana ha naiscut la Asociación Cultural Amics del Chapurriau, y avui es lo primé día, la primera poesía que publico aquí a la seua página, la poesía de avui está inspirada en lo naissimén de esta assossiassió.

 "COSETA MENUDA"

Ña una vida que vol escomensá
una coseta menuda vull contá
s'ha produit lo naissimén
ya formes part de la gen

los teus ulls tan menudets
y qué ditets tan monets
y eixos mofletes, !qué mofletes!
una de les coses mes monetes

tamé hai vist uns pebets
que están mol ben formadets
y vaya qué dos manetes
que tens tan blanquetes

eres llum que escomense a brillá
vida que escomense a respirá
eres una boleta de ternura
tot puresa, una hermosura

la teua venguda ha segut una bendissió
per a natros la notíssa milló
mos inunde un sentimén de alegría
que se vorá reforsat a cada día

ya eres un de natros
entre tots farem que avansos
natros no sol te criarem
sinó que tamé te guiarem

creisserás, en algo gran te convertirás
y lo que tam enseñat, recordarás
algo farás,natural, sense buscau
y es parlá lo nostre chapurriau

es una de les coses que tam enseñat
que la nostra gen te ham passat
aquí sempre ham parlat així
y així tu tamé, vols seguí

al creisse has comprengut
que algunes paraules ya s'han perdut
pero que entre tots ham de reacsioná
pos encara ñan moltes que conservá

eres menudet y te farás gran
eres lo futuro que natros tenim daván
procurarem que te pugue arribá
aquella llengua que mos van dixá

allí aon visques sempre recordarás
les primeres paraules que dirás
que vas naisse a la terra del chapurriau
y sempre conten voldrás recordau

y serás ric pos tindrás tans valós
que te farán una persona de les millós
los valós de una gran terra
una de les millós terres de España.


Asociación Cultural Amics del Chapurriau