Mostrando entradas con la etiqueta castelas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta castelas. Mostrar todas las entradas

miércoles, 14 de octubre de 2026

Elias de Barjols. Amor, be m platz e sap bo

Elias de Barjols.

Elias de Barjols.


7225.

N Elias de Barjols si fo d'Agenes, d'un castel que a nom Perols. Fils fo d'un mercadier, e cantet meils de negun home que fos en aquella sazon. E fetz se joglars; et acompaingnet se con un autre joglar que avia nom Oliver, et aneron lonc temps per cortz. El coms Anfos de Proensa si los retenc ab se, e det lor moillers à Barjols e terra: e per so los clamavan 
n Elias et Oliver de Barjols. En Elias s'enamoret de la comtessa ma dompna Carsenda, moiller del Comte, quant el fo mortz (a, à) Cesilia, e fes d'elleis suas cansos bellas e bonas tant quant ella visquet. Et el s'en anet rendre al hospital de Saint Beneic d'Avignon; e lai definet.

7698.

Amor, be m platz e sap bo
Quar per vostres faitz vilas,
Mensongiers e soteiras,
Vos mesprendon tug li pro.
Tot per la vostra faillida
Vos fui quascus eus oblida,
E pels fols captenemens
Que faitz tan desavinens.

Amor, ieu vi la sazo
Que vos eratz flors e gras; 
Ar vei que'ls plus sobeiras
En tenon tug mal resso:
Qu'aissius es enmalezida
Vas cels queus an obezida,
Qu'es mensongiers e volvens,
E sirves los dessirvens.

Amor, aissius dic de no, (aissi us)
Qu'ieu no soi en vostras mas. 
Esparvier es de vilas
Qui se met en vostre pro. 
E gart me dieus d'aital vida, 
Que ja no m si'escarida
Qu'ieu vos si' obediens
Ni m torn éls vostres tormens.

Amor, ieu no sai baro,
Tan sia joves efas,
Que mezes dos astezas
Nius servis ses guizardo. (ni us)
Per que cels vos an gequida
Queus an longamen servida; 
Quar meins n'a de jauzimens 
Qui plus vos ser lialmens.

Al valen rei de Leo,
Qu'es senhor de Castelas,
De cui soi amics certas, 
Tramet si l platz ma canso. 
E s'es ben per lui grazida
Meils n'er cantad' et auzida;
Quar el es sobre'ls valens 
La res cortez' e manens.


7226, 7698.

Bels Gazanhs, s'à vos plazia,
Ben fora sazos
Que'l vostre cors bels e bos,
Humils de doussa paria,
Fos d'amor tan cobeitos;
Pos negus non es tan pros
Queus o diga, ni que ja sapcha tan
Que vos o aus dir ni que vos o man.

Qu'ieu sai qu'à vos tanheria
Amics cabalos,
Tals don res à dir no fos,
Aitals com ieu cauziria.
Farai n'un tot nou qu'er bos;
E penrai de las faissos
De cada un, de las melhors qu'auran, 
Tro vos aiatz cavalier ben estan.

Aimars mi don sa coindia;
En Trencaleos
Sa genseza; en Randos
Donar, qu'es sa senhoria;
E'l Dalfis sos bels respos;
En Peir cui es Monleos
Do m son gabar; e volrai d'en Brian
Cavalleri'; e'l sen volh d'en Bertran.

Bels Castellas, cortezia
Volh aver de vos;
E volrai que m do n Eblos
Covit, que plus non penria;
En Miraval sas cansos:
En Pos de Capduelh do nos
Sa gaieza; en Bertran la Tor man
Sa drecheza mi don e no m soan.

Aital l'auretz ses fadia
Gai et amoros,
Bel e ben fait e joios,
E ples de cavalairia.
Et es ben dreitz e razos
Que vos l'ametz et el vos;
Qu'assatz seretz ambedui d'un semblan,
Sol no crezatz fals lauzengier truan.

Note. L'idée de cette pièce est la même que celle de la domna Soicebuda de Bertrand de Born.

domingo, 11 de octubre de 2026

Guillem de Cabestanh. Lo dos cossire Que m don' amor soven,

Guillem de Cabestanh.

2701, 7225, 7614.

Guillem de Cabestanh.


Guillem de Cabestanh fo un gentils castelas del comtat de Rossilhon, que confinava con Cataloingna e con Narbones. Mot fo avinens hom de la persona, e presatz d'armas, e de servir e de cortesia; e bos trobaires. 

Et avia en la soa encontrada una domna que avia nom madomna Sermonda, moiller d'en Raimon de Castel-Rossilho, qu'era mot ric e gentils, e braus, e mals et orgoillos. Longamen l'amet en G. de Cabestanh, e'n fet motas bonas cansos; e la domna l volc tan de be que l fey son cavayer, et esteron ab gran joi essems lonc temps. E fon dic al marit d'ela, don el n'ac gran gelosia; et enserret la en una tor, e li foron faitz man desplazer, don G. de Cabestanh ac gran dolor; don fes una canso:

Lo dos cossire

Que m don' amor soven.

E quan R. entendet la canso crezet que fos de sa moiller, quar dis en una cobla:

Tot quan fas per temensa

Devetz en bona fei

Penre, neis quan nous vei.

Et aquest mot entendet: e mandet lo marit à 'n G. que vengues à parlamen. E menet lo ab si foras lonh del castel, et à trassio el li tolc la testa e mes la en un cavayrol; e trais li lo cor del ventre, e fes lo portar à un escudier à son alberc. Et intret s'en él castel, e fes lo cor raustir e far pevrada, per so la domna s'agradava fort de cor de salvaizina, e fes lo manjar à sa molher en semblan qu'el ne manjes. E quan l'ac manjat, el li dis que so que avia manjat era 'l cor d'en G. de Cabestanh, e mostret li la testa, e demandet si l'era estat bos. E la domna conoc la testa, e dis que tan bos li era estat, que jamais autre manjar ni autre beure no l tolria la sabor. El marit, quant o auzi, correc li dessus ab l'espaza; e la domna ac paor e fugi al balcon, e se laisset cazer jos e fo morta.

Et aquest mal fo sauputz per tota la terra, don fo mot gran tristeza de la domna e d'en G. de Cabestanh. Et ajusteron se los parens d'en G. e de la domna, e totz los cortes cavayers d'aquela encontrada, e guerrejeron R. de Castel-Rossilhon. El rei Amfos d'Arago venc en la terra, quan saup lo fag, e pres R de Castel-Rossilho, e fes metr' en G. de Cabestanh denan l'us de la gleiza de San Joan à Perpinhan, e la domna ab el. 

E fon una longa sazo que tug li cortes cavayer e las domnas gentils de Cataluenha e de Rossilho, e de Sardanha e de Narbones, venian far cascun an anoal per lur armas aital jorn quan moriro, pregan nostre senhor que lur agues merce.

Aissi com avetz auzit lo rei pres R. de Castel-Rossilho e l deseretet, e l tolc totz sos castels, e l fes morir en sas preisos, e donet totz sos bes als parens d'en G. e de la domna.

La rosada del matí, rosades; châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,


2701, 7225-6, 7614, 7698, C.


Lo dos cossire

Que m don' amor soven,

Domna, m fai dire

De vos mans vers plazen.

Pessan remire

Vostre cors car e gen,

Qu'am e dezire

Mais que no fas parven.

E si tot me delei,

Ges per tan nous abnei,

Anceis vas vos soplei

Ab franca bevolensa.

Domn' en cui beutatz gensa,

Mantas vetz oblit mei

Que laus vos e mercei.


Tot jorn m'azire

L'amor queus mi defen,

S'ieu ja'l cor vire

Ves autr'entendemen.

Tout m'avetz rire

E donat pessamen.

Plus greu martire

Nuls hom de mi no sen;

Quar vos qu'ieu plus envei

De re qu' él mon estei

Desautorc e mescrei,

E dezam en parvensa.

Tot quan fas per temensa

Devetz en bona fei

Penre, neis quan nous vei.


En sovinensa

Tenc la car' e'l dous ris,

Vostra valensa

E'l bel cors blanc e lis.

S'ieu per crezensa 

Estes vas dieus tan fis,

Viu ses faillensa

Intres en paradis. 

Qu'aissi soi ses totz cutz 

A vos de cor rendutz, 

Qu'autra jois no m'adutz; 

Q'una no porta benda 

Qu'ie'n prezes per esmenda 

Baizar, ni fos sos drutz, 

Per las vostras salutz.


Ades comensa

L'amor, e m'abelis

La captenensa

De vos cui soi aclis.

Be par que m vensa

Vostr' amor, qu'ans queus vis

Fon m'entendensa

Queus ames e servis;

Qu'ab vos soi remazutz

Sols e ses tot ajutz;

E n'ai d'autres perduts

Mans dos: qui s vol los prenda,

Qu'à mi platz mot qu'atenda,

Ses totz covens saubutz,

Vos don m'es jois vengutz.


Dieus! co seria

Qu'ieu merce no trobes

Ab vos amia,

La genser qu'anc nasques!

Qu'ieu noich e dia,

Ginolhos e de pes,

Sancta Maria

Prec vostr' amor mi des.

Qu'ieu foi noiritz enfans

Per far vostres comans;

E ja dieus no m'enans

S'ieu ja m'en voill estraire.

Pros domna de bon aire

Sufretz qu'ieu bais los gans,

Que del plus soi duptans.


Ans que s'estenda

En mon cor la dolor,

Merce descenda

En vos, domn', et amor.


Joi vos mi renda

E m lonh sospir e plor; 

Nous o defenda

Paratge ni ricor:

Qu'oblidatz m'es totz bes 

S'ab vos no m val merces. 

Ai! bella dossa res, 

Ben feratz que corteza

S'al prim queus aic conqueza

M'amassetz, o non ges, 

Qu'eras no sai com s'es.


No trob contenda

Contra vostra valor;

Merces vo'n prenda

Tal qu'à vos si' honor.

Ja no m'entenda

Dieus mest siei pregador,

S'ieu vol la renda

Dels quatre reis major, 

Per qu'ab vos no m valgues 

Merces e bona fes;

Que partir no m posc ges

De vos, en qui s'es meza 

M'amor: e si fos preza 

En baizar, eus plagues, 

Ja no volgra solves.


Anc res qu'à vos plagues, 

Franca domna corteza,

No m'estet tan defeza

Que ieu no la fezes, 

Ab que far o saupes.


En Raimons, la beleza 

E'l bes qu'en midons es

M'an sai lassat e pres.



Micer Guiglielmo del Rosselló done a minjá a la seua dona lo cor de micer Guiglielmo Guardastagno, mort per nell y amat per nella; lo que sabénu ella después, se avíe de una finestra alta y se mate, y es enterrada en lo seu amán. //

viernes, 13 de octubre de 2023

X, Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

X.


Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

Ab cor trist e marrit, et ai en be razo,

Qu' en lui ai mescabat senhor et amic bo,

E quar tug l' ayp valent en sa mort perdut so:

Tant es mortals lo dans qu' ieu no y ai sospeisso

Que jamais si revenha, s' en aital guiza no

Qu' om li traga lo cor, e qu' en manjo 'l baro

Que vivon descoratz, pueys auran de cor pro.


Premiers manje del cor, per so que grans ops l' es, 

L' emperaire de Roma, si 'lh vol los Milanes

Per forsa conquistar, quar lui teno conques,

E viu deseretatz malgratz de sos Ties.

E deseguentre lui manj' en lo reys frances,

Pueys cobrara Castella que pert per nescies;

Mas si pez' a sa maire, elh non manjara ges,

Quar ben par a son pretz qu' elh non fai ren que 'l pes.


Del rey engles me platz, quar es pauc coratjos,

Que manje pro del cor, pueys er valens e bos,

E cobrara la terra, per que viu de pretz blos,

Que 'l tol lo reys de Fransa, quar lo sap nualhos.

E lo reys castelas tanh qu' en manje per dos,

Quar dos regismes ten, e per l' un non es pros;

Mas si 'lh en vol manjar, tanh qu' en manj' a rescos, 

Que s' il mair' o sabia, batria 'l ab bastos.


Del rey d' Arago vuel del cor deia manjar,

Que aisso lo fara de l' anta descarguar

Que pren sai a Marcella et a Milau, qu' onrar

No s pot estiers per ren que puesca dir ni far.

Et apres vuelh del cor don' hom al rey navar,

Que valia mais coms que reys, so aug comtar;

Tortz es, quan dieus fai home en gran ricor poiar,

Pus sofracha de cor lo fai de pretz bayssar.


Al comte de Toloza a ops qu' en manje be,

Si 'l membra so que sol tener ni so que te,

Quar si ab autre cor sa perda non reve,

No m par que la revenha ab aquel qu' a en se.

E 'l coms proensals tanh qu' en manje, si 'l sove

C' oms qu' es deseretatz viu guair' e non val re,

E sitot ab esfors si defen ni s capte,

Ops l' es manje del cor pel greu fais qu' el soste.


Li baron volran mal de so que ieu dic be,

Mas ben sapchan qu' els pretz aitan pauc com ilh me.


Belh Restaur, sol qu' ab vos puesca trobar merce, 

A mon dan met quascun que per amic no m te.


Sordel.

X, Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

X.


Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

Ab cor trist e marrit, et ai en be razo,

Qu' en lui ai mescabat senhor et amic bo,

E quar tug l' ayp valent en sa mort perdut so:

Tant es mortals lo dans qu' ieu no y ai sospeisso

Que jamais si revenha, s' en aital guiza no

Qu' om li traga lo cor, e qu' en manjo 'l baro

Que vivon descoratz, pueys auran de cor pro.


Premiers manje del cor, per so que grans ops l' es, 

L' emperaire de Roma, si 'lh vol los Milanes

Per forsa conquistar, quar lui teno conques,

E viu deseretatz malgratz de sos Ties.

E deseguentre lui manj' en lo reys frances,

Pueys cobrara Castella que pert per nescies;

Mas si pez' a sa maire, elh non manjara ges,

Quar ben par a son pretz qu' elh non fai ren que 'l pes.


Del rey engles me platz, quar es pauc coratjos,

Que manje pro del cor, pueys er valens e bos,

E cobrara la terra, per que viu de pretz blos,

Que 'l tol lo reys de Fransa, quar lo sap nualhos.

E lo reys castelas tanh qu' en manje per dos,

Quar dos regismes ten, e per l' un non es pros;

Mas si 'lh en vol manjar, tanh qu' en manj' a rescos, 

Que s' il mair' o sabia, batria 'l ab bastos.


Del rey d' Arago vuel del cor deia manjar,

Que aisso lo fara de l' anta descarguar

Que pren sai a Marcella et a Milau, qu' onrar

No s pot estiers per ren que puesca dir ni far.

Et apres vuelh del cor don' hom al rey navar,

Que valia mais coms que reys, so aug comtar;

Tortz es, quan dieus fai home en gran ricor poiar,

Pus sofracha de cor lo fai de pretz bayssar.


Al comte de Toloza a ops qu' en manje be,

Si 'l membra so que sol tener ni so que te,

Quar si ab autre cor sa perda non reve,

No m par que la revenha ab aquel qu' a en se.

E 'l coms proensals tanh qu' en manje, si 'l sove

C' oms qu' es deseretatz viu guair' e non val re,

E sitot ab esfors si defen ni s capte,

Ops l' es manje del cor pel greu fais qu' el soste.


Li baron volran mal de so que ieu dic be,

Mas ben sapchan qu' els pretz aitan pauc com ilh me.


Belh Restaur, sol qu' ab vos puesca trobar merce, 

A mon dan met quascun que per amic no m te.


Sordel.