Mostrando entradas con la etiqueta tall. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta tall. Mostrar todas las entradas

sábado, 4 de septiembre de 2021

Considerants que per benavenir e utilitat de les viles castells e lochs del bisbat de Gerona

 

Los
deputats del General e consell representants lo Principat de
Cathalunya.
Considerants que per benavenir e utilitat de les
viles castells e lochs del bisbat de Gerona es molta necessitat la
gent darmes sots capitania del noble baro de Cruylles sie socorreguda
e o pagada a cert temps. E que quant lo tall fet per les dites viles
castells e lochs per sosteniment de la dita gent darmes no es axi

facil de exhigir com master serie a les quals coses cove sie
trobada via e manera per forma tanta utilitat no es. Per ço
deliberacio precedent ab intervencio e consentiment de la ciutat de
Barchinona ab tenor de la present donam e atorgam plena facultat e
potestat a vosaltres honorables mossen Johan Colom cavaller e misser
Johan de Bellafia en leys doctor domiciliats en la dita ciutat
que per nosaltres e en nom nostre puixats sercar conduhir e
haver de aquelles persona o persones ecclesiastiques o seculars de
les dites viles castells e lochs e o altres que vist vos sera
quantitats de peccunies en via de prestech o bastreta fins en
quantitat de de lliures Barchinoneses per convertir aquelles en paga
fahedora a la dita gent darmes assignant e consignant a les dites
persones per tanta quantitat com prestaran o bestrauran altra tanta
quantitat del dit tally procehidora de aquelles viles castells
lochs o parts que volreu e concordar poreu e o dels bens rendes e
fruyts dels enemichs acuydats del dit Principat qui son en les parts
dessus dites ab algun reonable guany o interes si master sera.
E per major seguretat de les dites persones puixats permetre a
aquells que si del dit tayll o dels dits bens rendes e fruyts
assignats pagades no seran nosaltres de peccunies del dit General los
restituhirem aquelles dins dos mesos apres la dita bastreta o
prestech continuament seguidors sens alguna dilacio e exequcio
obligants per aço los bens e drets del dit General. Les dites empero
quantitats de prestech o bastreta puixats reebre e fermar
apoques e en lo dit pagament convertir e metre en compte recobrant
suficients cauteles de la dita gent darmes. E per rao de les dites
coses fer e fermar totes e qualsevol cartes e instruments de
assignacions e consignacions e de promissions e obligacions ab
aquells pactes paccions stipulacions obligacio dels bens del dit
General e altres clausules e cauteles necessaries. Comattent vos
sobre les dites coses plenament les veus nostres. En testimoni de la
qual cosa les presents a vos manam esser fetes ab lo segell major de
nostre ofici de deputacio en lo dors segellades. Provehints que en
lacte de la paga per vosaltres a la dita gent darmes faedora prengau
la nomina e mostra de aquelles distinctament e tingats
compte e rao de les rabudes e dates a fi ne puixau dar
bona raho. Data en Barchinona a XII de octubre lany de la Nativitat
de Nostre Senyor MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda.
Domini
diputati et cetera.

jueves, 2 de septiembre de 2021

los jurats de la vila de Sent Feliu de Guixols

Als molt honorables e savis senyors
los jurats de la vila de Sent Feliu de Guixols.

Molt honorables e
savis senyors. Per quant lo sementer per gracia divina se apparella
en aquexes parts molt bell a causa de la gran saho qui es en la terra
es summa necessitat dar via y cami aquell poder se fer sens
perill e obviar als enemichs que sembrar no puixen per manera la
força de Gerona se haja la qual som certs sta be streta. E jassia
cregam vosaltres precogitau be totes aquestes coses e altres les
quals venen en gran util de aqueixa patria encara vos reduhim
a memoria e pregam quant mes podem siau diligents en exhigir lo tall
e continuar aquell mes avant per causa del dit sementer e de la dita
força car si la gent darmes no era sostenguda podeu pensar quant dan
e destruccio de persones e bens provindrien a tota aqueixa terra.
Continuau adonchs lo dit tayll e enteneu en vostra salut com
loablament haveu acustumat. Certificants vos que Deu volent ans
de molts dies oireu dir coses quius vendran en tanta consolacio e
alegria que mes dir nos pot. Les quals a present nous podem
manifestar per bona causa. E sia la Santa Trinitat proteccio de tots.
Data en Barchinona a XIII de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de
Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini
deputati et cetera.


Iguales a la carta que precede fueron
enviadas otras, con la dirección respectiva, a Palamós, a los
jurados y síndicos de Blanes, a la villa de la Bisbal, a la de
Figueres y a San Lorenzo de la Muga.

jueves, 25 de mayo de 2017

tall

tall 

verbo tallá,


tallo, talles, talle, tallem, talleu, tallen


corte, cortar,


chulla, tall , tallada, (tallá a Valderrobres) en redó de la cama de un cordé, no está al dcvb


chulla, tall en redó de la cama de un cordé,

dcvb

vora que talle de una ferramenta.

Sone igual que t'hai de plegá, te ting que eixecá

Dcvb, TALL (i dial. tai). m.

miércoles, 12 de abril de 2017

rella

Rella
rella, aladre

rella, aladre, llaurá, llauradó, sembrá, terra

"Era en una tierra un ome labrador
Que usaba la reia mas que otra labor."


RELLA f. 
|| 1.   Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs; cast. reja. Lo naframent que fa la rella al peu del bou ab qui ara, Llull Cont. 340, 30. Un aradre ab sa rella bo et endreçat, doc. a. 1395 (Miret Templers 564). Un bon pagès... meté-hi sa rella..., gran solch li féu en lo camp seu, Spill 1899. Per un d'aqueixos solcs oberts sens rella, Canigó ii. Rella d'escarpe o de punta de llança (val.), o de tall ample (or.): la que té la part anterior o tall molt eixamplada, més ampla que el cos de la peça. Rella d'ala de mosca: la que té el tall estret i es va eixamplant cap a darrera fins a tenir una forma de triangle gairebè equilàter, del qual parteix la cua tan estreta com el tall (Rupit).
|| 2. Acció i efecte d'aplicar la rella a un camp; llauró; cast. reja, aradura. Donar (o Pegaruna rella: fer una llaurada a un camp. Primera rella, Segona rella, etc.: la primera, segona, etc., llaurada que es dóna a un camp, a un sembrat. Hi'l joue tendrà deu relles donades, Proc. Olives 1147. La primera rella o llauraó: Proscisio, Pou Thes. Puer. 58. La segona, tercera y quarta rella: Secunda, tertia, quarta aratio, ibid. «La primera rella se diu rompre; la segona, mantornar; la tercera, tercejar» (Calasseit). Rella de Sant Miquel: la tercera o quarta llaurada que es dóna al sembrat en la tardor, després de les primeres pluges (Mall.).
|| 3. Rella de llamp: pedra de llamp, tros de matèria metàl·lica que, segons creença vulgar, cau a la terra en ferir-hi certs llamps (BDC, xviii, 125, 291).
|| 4. Reixa de galfó (V. reixa || 3) (Puigcerdà); cast. puerca. Pagam per reyes [sic] e galfons..., doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269).
|| 5. Grufa o nas del porc (Manacor); cast. hocico. 
|| 6. Dona grossera o curta d'enteniment, inútil (Palma).
    Loc.
—a) Més cego que una rellaes diu d'una persona molt curta de vista (Al.).—b) Més picat que una rella: molt enfadat, o molt embriagat (Cast.). Encara arribaran a temps pa tornar més picats que relles,Guinot Capolls 45.—c) Sortirà rella picarol: es diu d'una cosa que es va fent de qualsevol manera, amb perill que surti malament (Mall.).—d) S'engoliria una rella per la puntaes diu d'una persona molt menjadora (Val.).

Rella: llin. existent a Barc., Arres, etc.
    Var. ort. 
ant.: relia (Aixata I, relia I, doc. a. 901, Arx. Cor. Ar.); reyla (Als pageses les vestidures no sien toltes ne les reyles ne los càuecs, doc. segle XIII, Anuari IEC, i, 305); reylla (Vegueria Vall de Ribes, a. 1426); reya (Nisi nos uolebamus laborare dictam terram ad nostram reyam, doc. a. 1260, arx. parr. de Sta. Col. de Q.; Per una reya e per dos canalobres, doc. a. 1309, BSAL, viii, 269).
    Fon.: 
rέʎə (Ross., Conflent, Vallespir, Igualada, Barc., Tarr.); réʎa (Andorra, Bonansa, Pont de S., Pobla de S., Calasseit, Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Xàtiva, Gandia, Pego, Benidorm, Al.); réʎɛ (Sort, Tremp, Urgell, Fraga, Ll., Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi); rέʎʎə (Blancafort, Sta. Col. de Q.); rέјə (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Alaró, Binissalem); réјa (Al.); rə́јə (Mall., Eiv.); rέə (Porreres, Maó); rə́ə (Sóller, Ciutadella).
    Intens.:
—a) Augm.: rellassa.—b) Dim.: relleta, relleua, relliua, rellona.—c) Pejor.: rellota, rellot.
    Etim.: 
del llatí regŭla, ‘bastó de ferro pla’.
RELLÀ topon. 
Pla de Rellà: pla situat entre Toir i Corbera (Ross.).